S.O.S D'URGÈNCIA!!!!! HEM DE SALVAR EL CAU FERRAT I MARICEL DE MAR

Crònica Local de Vicenç Morando. Eco de Sitges, 20 de gener de 2011

2012-01-26T21:47:00.001+01:00

En este mundo traidor…..

Dimarts, 10 de gener

Beli Artigas i Oriol Pascual fan cara de gat escaldat que amb aigua tèbia en té prou. I la conversa ho confirma. Tot i la reformulació del projecte dels museus -que es valora positivament pel que fa a l’eliminació de la passera de vidre de la façana marítima del Maricel i a la del tablao del primer pis del Cau Ferrat- la plataforma no té cap intenció de desprendre’s de l’estratègica carta de la demanda sobre l’actuació a Can Rocamora, per si de cas les coses es torcen. El que no pot assegurar-se, ni per un costat ni per l’altre, és el que succeirà si la demanda prospera. Es pot demanar, o no, la seva reconstrucció, es poden demanar, o no, responsabilitats, o es poden demanar, o no, ambdúes coses. Sigui com sigui, i assumida la dissort dels fets consumats, no es parla explícitament de malfiança amb els nous interlocutors, més aviat dóna la sensació que, arribats a aquest punt, els portaveus del col.lectiu necessiten veure per creure, com Sant Tomàs amb Nostru Senyor abans de redimir-se. Convençuts de la que entenen equivocada concepció inicial del projecte, i recelosos de la continuïtat de l’arquitecte Hernández-Cros o del futur plantejament museogràfic de Can Rocamora, Beli Artigas i Oriol Pascual desitjarien un ideal utòpic: retrocedir en el temps per a començar de nou, i no haver d’utilitzar els pretèrits plusquamperfets que sempre amaguen un punt, o dos, de frustració.

Res millor per a relativitzar els conflictes del present, que trobar un referent de vida en el passat. Publica la premsa que la mandíbula de Sitges, que mossèn Santiago Casanova va trobar a la cova del gegant fa prop de 60 anys, té 52.300 anys. Vaja, de quan Sitges no s’anomenava Sitges ni tenia pla general per a desenvolupar, ni Cau Ferrat ni Maricel, ni normativa urbanística que complir, ni un munt d’euros per pagar. Montserrat Sanz i Joan Daura, els investigadors a qui fa 10 anys Xavier Miret ensenyà el fòssil del llegat de mossèn Casanova, arran d’una visita a l’arxiu a la recerca de documentació, han continuat aprofundint en la investigació, de la que se n’ha difòs una d’aquelles curiositats que als neòfits sempre ens agrada saber. La datació ha estat possible gràcies a la seqüènciació per primera vegada de l’ADN mitocondrial, per primer cop a Catalunya... Ens emprenyem massa sovint, tenint en compte fins a quin punt la nostra existència passa de manera tan fútil...

Diari de Vilanova, 12 de gener de 2011

2012-01-26T21:43:00.000+01:00

LA VANGUARDIA, 20 de gener de 2012. Suplement QUÈ FEM

2012-01-20T13:12:00.000+01:00

El suplement QUÈ FEM de La Vanguarida, dedica un ampli reportatge al "Modernisme desconegut" i dóna importància a la desfeta patrimonial que s'està duent a terme en la reforma de l'edifici La Rotonda de Barcelona, així com a la bona feina feta des de la Plataforma Salvem La Rotonda.

ECO DE SITGES, 13 de gener de 2012. ANUNCI DEL CONSORCI DEL PATRIMONI DE SITGES SOBRE L'EXPOSICIÓ PÚBLICA DEL PROJECTE

2012-01-20T12:51:00.000+01:00

ARTICLE DEL GRUP MUNICIPAL D'ERC DE SITGES. L'ECO DE SITGES, 13 de gener de 2012

2012-01-20T12:34:00.001+01:00

ARTICLE PUBLICAT A LA WEB D'ERC SITGES I A l'ECO DE SITGES

Reforma dels Museus

Des d'ERC som contundents quan les coses es fan malament i no dubtem a denunciar-ho, però també som coherents i responsables i cal felicitar quan una cosa es fa bé.El govern actual a l'ajuntament de Sitges ha parat, o més ben dit a re-interpretat, el projecte de reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel amb la finalitat de presentar un nou projecte que canvia considerablement aquells punts més polèmics de la reforma.

Des del grup d'esquerra, al igual que en el poble de Sitges, teníem diverses opinions sobre el tema però jo personalment sempre en vaig ser contrària, sobretot en el tema de tapar amb un immens vidre tota la façana marítima.No podia entendre com gent experta se li havia acudit una idea tan traumàtica i d'un impacte tan fort per protegir l'edifici. El patrimoni s’ha de protegir, sí però també s'ha de respectar l'obra d'aquells que un dia van voler deixar la seva empremta en un edifici pel poble.

I això és el que l'ajuntament i els responsables de la gestió de Sitges han de fer amb el nostre patrimoni, el que és de tots, i el que s'ha de cuidar i conservar per tal que es mantingui, en la mesura del possible, el més fidel a allò que l'artista va voler deixar en el seu moment. Per això ara toca felicitar al govern de Sitges per la seva valentia de canviar unes reformes que des del principi van tenir molts contraris. Una transformació tan important com aquesta havia de fer-se amb molt més consens i deixant molt més temps perquè tant l'oposició com el poble en general pogués fer les corresponents al·legacions .

Recordo que l'antic govern va portar la reforma al ple quan ja estava tot lligat i van marcar un gol a tota l'oposició, que no va saber o no va poder reaccionar a temps.Però segurament aquest canvi en les reformes no hagués estat possible sense la feina de la plataforma SOS Sitges que des del primer dia han lluitat amb perseverança i sense defallir per aconseguir tal objectiu.

Felicitats doncs també a la plataforma perquè malgrat tots els entrebancs que s'ha trobat, fins i tot al jutjat, han aconseguit aturar i canviar les obres i n'estic convençuda que seguiran vetllant perquè les noves propostes siguin les adequades i sempre es respecti al màxim el nostre patrimoni.Avui, molts sitgetans que un dia quan vam veure aquella reforma amb un immens vidre que canviava totalment la fesomia de la façana marítima ens varem posar les mans al cap, podrem dormir una mica més tranquils.Gràcies a la nova direcció del Consorci, gràcies Plataforma SOS Sitges i gràcies Sr. Batlle, si més no, per escoltar una mica més al poble.

Aurora Carbonell i AbellaPresidenta ERC Sitges

ENTREVISTA A ORIOL PASCUAL I BELI ARTIGAS, REPRESENTANTS DE LA PLATAFORMA SOS SITGES, A RÀDIO MARICEL

2012-01-20T12:23:00.000+01:00

La plataforma SOS Sitges no retirarà la demanda sobre l’actuació del projecte dels museus a Can Rocamora

12:14, DIMARTS , 10 GENER 2012

Beli Artigas i Oriol Pascual, de la plataforma ciutadana SOS Sitges, valoren la reformulació del projecte dels museus sitgetans, i afirmen que, de moment, no retiraran la demanda contra l’actuació a Can Rocamora. Podeu escoltar AQUÍ

Sitges Infoguia, gener de 2011

2012-01-09T22:44:00.000+01:00

La Razón, 3 de gener de 2012

2012-01-03T13:57:00.000+01:00

La presión popular logra salvar el modernismo de Sitges

Patrimonio elimina la pasarela para unir el Cau Ferrat, Maricel y la casa Rocamora

Víctor Fernández

Tras muchas protestas y polémicas, la presión popular ha conseguido frenar alguno de los desmanes que se estaban haciendo en uno de los conjuntos artísticos más importantes de Sitges. El Consorcio del Patrimonio de Sitges, presidido por el presidente de la Diputación, Salvador Esteve, y el alcalde, Miquel Forns, aprobó ayer frenar parte de las obras de remodelación que se están realizando en el conjunto de los museos Maricel, la casa Rocamora y el Cau Ferrat. El Consorcio ha desestimado la instalación de la polémica fachada transparente que contaba con la instalación de una pasarela para unir los tres edificios.

Elementos contrarios
La nueva propuesta permitirá la recuperación de la linealidad vertical de la fachada marítima de los orígenes del conjunto de 1918. El proyecto de 2008 del arquitecto J. Emili Hernández, impulsado por el anterior Ayuntamiento, proponía una intervención que hacía perder el espíritu modernista del conjunto. Querían construir una estructura de vidrio con pasarela exterior que rompía la linealidad y una elevación de 35 centímetros para la climatización del Cau Ferrat, así como la eliminación de algunas ventanas. Las nuevas líneas de actuación resuelven la conexión entre los tres edificios sin ningún tipo de intervención en la fachada marítima. Asimismo, se ofrece una solución al acondicionamiento climático del Cau Ferrat sin tener que afectar al suelo de la planta noble.

En declaraciones a Efe, Miquel Forns, alcalde de Sitges dijo ayer que el nuevo proyecto «va en la línea de ser lo máximo de respetuoso con el patrimonio arquitectónico original de la localidad, tal como también pedía la plataforma cívica que se constituyó hace unos años en contra del anterior plan». En este sentido, el proyecto básico reformado se pone ahora a información pública durante treinta días antes de su aprobación definitiva.

La plataforma popular S.O.S. Sitges ha sido la entidad vecinal más combativa con lo que estaba sucediendo en los tres edificios, hasta el punto de presentar un recurso contencioso-administrativo. Una de las reponsable de la entidad, Bel Artigas, mostró ayer su satisfacción a LA RAZÓN por la decisión tomada por el Consorcio. «Retiraremos el contencioso-admisnitrativo, pero estaremos atentos a lo que se haga con el patrimonio de Sitges», explicó Artigas. La portavoz de la plataforma apuntó que se han dado dos condicionantes importantes para no pasar por los tribunales: la retirada de la rampa y el freno a la elevación del suelo.

Sin embargo, el patrimonio ha quedado dañado con la reforma, especialmente en la casa Rocamora, que fuera propiedad del pintor Ramon Casas. La restauración hizo que se echara abajo el interior del edificio, conservándose únicamente la fachada exterior. «Hoy es imposible la recuperación del interior de la casa Rocamora, aunque podría ser posible por la vía judicial. Queremos que se le devuelva mínimamente lo que le han quitado», aseguró Artigas, quien cree que el edificio debería convertirse en un centro dedicado a Casas, estableciéndose un nexo con el Cau Ferrat, que fue la residencia de Santiago Rusiñol. Precisamente esta última construcción también ha sido víctima de la restauración que se está llevando a cabo, desapareciendo parte de la cerámica original que conservaba desde que Rusiñol la adquirió a finales del siglo XIX. Los impulsores de S.O.S. Sitges creen que por desgracia se han perdido algunos elementos clave de este conjunto.

Por otra parte, fuentes municipales aseguraron a LA RAZÓN que las modificaciones en la restauración no afectarán al presuesto, cifrado en 9 millones de euros, pagados a partes iguales por el Ministerio de Fomento, la Generalitat y la Diputación de Barcelona.

Miquel Forns prevé que la reapertura del Cau Ferrat pueda hacerse a finales de 2012 y la de Maricel en el verano de 2013 y prometió que cuando técnicamente sea posible hará retirar los andamios que actualmente cubren los edificios más emblemáticos de Sitges. De esta manera acaba una polémica que se vienen arrastrando desde el año 2008, cuando el anterior Ayuntamiento de Sitges anunció su intención de renovar el conjunto artístico y urbanístico.

Exposición provisional
Mientras se espera que concluyan las obras en los tres espacios modernistas, el Ayuntamiento de Sitges quiere mostrar el rico patrimonio artístico que estos edificios han guardado, especialmente el del Cau Ferrat. Rusiñol consiguió reunir obras de artistas que admiraba, como el Greco, además de varias de sus amigos, como Ramon Casas o un jovencísimo Picasso, además de su propia producción plástica. Antes del verano el Consistorio expondrá este conjunto de manera provisional en el edificio Miramar. Con esta iniciativa, el equipo municipal quiere potenciar las colecciones de estos museos hasta la reapertura definitiva de los edificios cuando concluyan las obras.

EL PUNT-AVUI, 3 de gener de 2012

2012-01-03T13:51:00.001+01:00

Via lliure a les obres dels museus de Sitges

Al febrer donen la llicència d'obres i es vol que Cau Ferrat s'obri a finals d'any

Albert Mercader

L'Ajuntament de Sitges tramitarà el mes que ve la llicència d'obres de reforma dels museus a la Comissió Territorial de Patrimoni després que la comissió executiva del consorci del patrimoni, que es va reunir dijous passat, aprovés el projecte bàsic de reforma dels museus de Sitges, que recuperarà la linealitat vertical de la façana marítima dels orígens noucentistes del 1918. En una nota, l'Ajuntament sitgetà apunta que la voluntat de l'ens local és que la reobertura del Museu Cau Ferrat es pugui fer a l'hivern del 2012 i la del Maricel, a l'estiu del 2013.

D'altra banda, l'alcalde de Sitges, Miquel Forns (CiU) va aprofitar la visita, dijous, del president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, per fer una visita a la masia de Can Falç al costat de la nova gerent dels museus sitgetans, Vinyet Panyella, i sol·licitar-li la cessió de la casa pairal de Can Falç per destinar-la a un ús cultural, encara per determinar. La casa pairal de Can Falç, situada al passeig de la Ribera, és un dels edificis més destacats de la vila de l'època moderna per la seva arquitectura i col·leccions. Forns va destacar durant la visita “la importància de poder fer un ús de l'immoble per enriquir l'oferta cultural local i dotar la vila d'un nou espai interessant i encara per descobrir”.

lamalla.cat, 3 de gener de 2012

2012-01-03T13:49:00.000+01:00

Els museus modernistes de Sitges no tindran una façana transparent

La Comissió Executiva del Consorci del Patrimoni ha aprovat el projecte bàsic de reforma dels museus Cau Ferrat, Can Romamora i Maricel

La façana transparent que l'anterior govern de Sitges (Garraf) preveia per als Museus Maricel, Can Rocamora i Cau Ferrat ha estat desestimada per la comissió executiva del consorci del Patrimoni de Sitges, presidida pel president de la Diputació, Salvador Esteve, i l'alcalde, Miquel Forns (CiU). En l'última reunió de la comissió executiva del consorci s'ha aprovat el projecte bàsic reformat del projecte de restauració, condicionament i remodelació del conjunt d'edificis modernistes de Sitges, abans que es comenci a tramitar la llicència davant l'Ajuntament i la Comissió Territorial de Patrimoni de la Generalitat, que es preveu durant el mes de febrer.

En declaracions a Efe, l'alcalde de Sitges ha dit aquest dilluns que el nou projecte "va en la línia de ser el màxim de respectuós amb el patrimoni arquitectònic original de la localitat, tal com també demanava la plataforma cívica que es va constituir fa uns anys en contra del pla anterior". El projecte reformat, elaborat per l'arquitecte J.Emili Hernández Cros i que també té un pressupost d'uns nou milions d'euros, recupera la linealitat vertical de la façana marítima dels orígens del 1918, a la vegada que resol la connexió entre els tres edificis afectats a través de rampes i elevadors interns. En el projecte del 2008, i que es va començar a executar fa més d'un any, s'apostava per una estructura de vidre -l'element més polèmic del pla- amb passarel·la exterior.

Miquel Forns remarca que si bé existia un gran consens a la ciutat en què era imprescindible que es remodelessin tots aquests edificis, perquè patien de problemes estructurals, "hi havia discrepàncies per les solucions adoptades, que fins i tot generaven dubtes respecte a la seva legalitat, tenint en compte la normativa de patrimoni de Sitges". Segons el seu parer, amb el nou projecte aquests dubtes desapareixen "i s'aconsegueixen unes solucions d'accessibilitat i seguretat més respectuoses amb l'arquitectura original".

Un altre dels canvis que s'ha introduït té a veure amb l'elevació que s'havia previst del terra de la planta noble del Cau Ferrat per a la climatització. En el projecte original s'induïa a elevar el terra uns 35 centímetres, mentre que ara els conductes per a la climatització es faran a través de sostre i parets. "D'aquesta manera -argumenta l'alcalde- res s'altera, ni a nivell estètic ni estructural". El projecte bàsic reformat es posa ara a informació pública durant trenta dies abans de la seva aprovació definitiva.

Miquel Forns preveu que la reobertura del Cau Ferrat pugui fer-se a final del 2012 i la de Maricel a l'estiu del 2013 i promet que quan tècnicament sigui possible farà retirar les bastides que actualment cobreixen els edificis més emblemàtics de Sitges. El casc antic de la ciutat, declarat conjunt històric el 1972, coincideix amb el recinte de l'antiga Subur, que acollia un port pesquer, i els edificis dels museus formen un conjunt arquitectònic que es revela com una joia modernista.

Cultura 21, el portal català del sector de la cultura, 3 de gener de 2012

2012-01-03T13:45:00.000+01:00

Aprovada la nova reforma dels museus de Sitges

La comissió executiva del Consorci del Patrimoni de Sitges va aprovar la setmana passada el projecte bàsic de restauració, condicionament i remodelació dels museus Maricel, Cau Ferrat i Can Rocamora. El nou projecte de reforma dels museus de la façana marítima de Sitges deixa enrere la trencadora i polèmica proposta del 2008, aturada el passat setembre davant el rebuig generat, encapçalat per la plataforma Plataforma SOS Sitges.

Fa un mes, la nova directora del Consorci, Vinyet Panyella, ja va anunciar que el projecte es canviava per “raons de sensibilitat i d’estètica”, tornant a les arrels noucentistes dels edificis.

Ara, així s’ha confirmat, amb un nou projecte que resol la connexió entre els tres edificis sense intervenció en la façana marítima, quan originalment s’havia projectat una estructura de vidre amb una passarel·la exterior. A més, s’ofereix una solució al condicionament climàtic del Museu Cau Ferrat sense afectació del sòl de la planta noble.

Un mes de consulta pública

El projecte bàsic, elaborat per l’arquitecte J. Emili Hernández Cros a partir dels criteris assenyalats per la comissió executiva i el consell general del Consorci, es posa a informació pública durant 30 dies abans de la seva aprovació definitiva. El lliurament del projecte executiu es preveu per a finals de febrer.

Segons va informar aquest dilluns l’Ajuntament de Sitges, la reobertura del Cau Ferrat es preveu per al proper hivern, mentre que la del Maricel per a l’estiu del 2013.

ABC, 2 de gener de 2012

2012-01-02T23:08:00.000+01:00

Noticias agencias

Marcha atrás a la fachada transparente de los museos modernistas de Sitges

(Cataluña) Arquitectura
02-01-2012 Barcelona, 2 ene (EFE)

La fachada transparente que el anterior gobierno de Sitges preveía para los Museos Maricel, Can Rocamora y Cau Ferrat ha sido desestimada por la comisión ejecutiva del consorcio del Patrimonio de Sitges, presidida por el presidente de la Diputación, Salvador Esteve, y el alcalde, Miquel Forns (CiU).

En la última reunión de la comisión ejecutiva del consorcio se ha aprobado el proyecto básico reformado del proyecto de restauración, condicionamiento y remodelación del conjunto de edificios modernistas de Sitges, antes de que se empiece a tramitar la licencia ante el Ayuntamiento y la Comisión Territorial de Patrimonio de la Generalitat, que se prevé durante el mes de febrero.

En declaraciones a Efe, el alcalde de Sitges ha dicho hoy que el nuevo proyecto "va en la línea de ser lo máximo de respetuoso con el patrimonio arquitectónico original de la localidad, tal como también pedía la plataforma cívica que se constituyó hace unos años en contra del anterior plan".

El proyecto reformado, elaborado por el arquitecto J.Emili Hernández Cros y que también tiene un presupuesto de unos nueve millones de euros, recupera la linealidad vertical de la fachada marítima de los orígenes de 1918, a la vez que resuelve la conexión entre los tres edificios afectados a través de rampas y elevadores internos.

En el proyecto de 2008, y que se empezó a ejecutar hace más de un año, se apostaba por una estructura de vidrio -el elemento más polémico del plan- con pasarela exterior.

Miquel Forns remarca que si bien existía un gran consenso en la ciudad en que era imprescindible que se remodelaran todos estos edificios, porque sufrían de problemas estructurales, "había discrepancias por las soluciones adoptadas, que incluso generaban dudas respecto a su legalidad, teniendo en cuenta la normativa de patrimonio de Sitges".

A su juicio, con el nuevo proyecto estas dudas desaparecen "y se consiguen unas soluciones de accesibilidad y seguridad más respetuosas con la arquitectura original".

Otro de los cambios que se ha introducido tiene que ver con la elevación que se había previsto del suelo de la planta noble del Cau Ferrat para la climatización.

En el proyecto original se inducía a elevar el suelo unos 35 centímetros, mientras que ahora los conductos para la climatización se harán a través de techo y paredes. "De esta manera -argumenta el alcalde- nada se altera, ni a nivel estético ni estructural".

El proyecto básico reformado se pone ahora a información pública durante treinta días antes de su aprobación definitiva.

Miquel Forns prevé que la reapertura del Cau Ferrat pueda hacerse a finales de 2012 y la de Maricel en el verano de 2013 y promete que cuando técnicamente sea posible hará retirar los andamios que actualmente cubren los edificios más emblemáticos de Sitges.

El casco antiguo de la ciudad, declarado conjunto histórico en 1972, coincide con el recinto de la antigua Subur, que acogía un puerto pesquero, y los edificios de los museos forman un conjunto arquitectónico que se revela como una joya modernista. EFE.

Vilanova Digital, 2 de gener de 2012

2012-01-02T22:59:00.000+01:00

S'aprova el nou projecte bàsic de reforma dels museus

Es preveu que la reobertura del Museu Cau Ferrat sigui a l’hivern del 2012 i la del Maricel a l’estiu del 2013

La Comissió Executiva del Consorci del Patrimoni de Sitges ha aprovat el nou projecte bàsic de restauració, condicionament i remodelació del conjunt d’edificis del Museu Maricel, Can Romamora i Museu Cau Ferrat. Es tracta del primer pas abans de tramitar la llicència a l’Ajuntament de Sitges i a la Comissió Territorial de Patrimoni de la Generalitat, que es preveu que es faci durant el mes de febrer de 2012.

El Consorci del Patrimoni de Sitges (CPS) va presentar el projecte reformat, elaborat per l'arquitecte J. Emili Hernández Cros a partir dels criteris assenyalats per la Comissió Executiva i el Consell General del CPS de 27 d'octubre, d'acord amb les demandes del nou govern municipal i de la Diputació de Barcelona. La nova proposta recupera la linealitat vertical de la façana marítima dels orígens noucentistes de 1918. El projecte arquitectònic de 2008 proposava elements contraris al nou plantejament: una estructura de vidre amb passarel•la exterior que trencava aquesta linealitat i una elevació per a la climatització del Cau Ferrat i l’eliminació d’algunes finestres. Les noves línies d’actuació resolen la connexió entre els tres edificis sense intervenció a la façana marítima i ofereixen una solució al condicionament climàtic del Museu Cau Ferrat sense afectació del sòl de la planta noble. El projecte bàsic reformat es posa a informació pública per a un període de trenta dies abans de la seva aprovació definitiva. El lliurament del projecte executiu està previst per a finals de febrer.
Amb la presentació i aprovació del projecte bàsic de reforma s’assoleix un dels principals objectius de la nova etapa del Consorci del Patrimoni de Sitges juntament amb la proposta del programa museològic dels espais intervinguts.

En el transcurs de la reunió es va presentar el Pla d’activitats del Consorci del Patrimoni de Sitges per a 2012 on destaquen la recuperació de la Peça del mes i el butlletí informatiu dels museus, entre d’altres propostes. I com a novetat es treballa en dos programes: De Can Falç a Can Llopis que té com a objectiu la dinamització del Museu Romàntic, i l'exposició Art Modern: pintura, dibuix i escultura al Cau Ferrat que permetrà visitar les millors obres de pintura i escultura del llegat de Rusiñol a l’Edifici Miramar mentre els museus estiguin tancats per obres. L'altra novetat de la programació és l'anunci de la Fundació Stämpfli de celebrar una exposició amb caràcter anual monogràfica sobre un dels artistes de la col•lecció permanent durant el període de primavera i d’estiu. D'aquesta manera, l'art contemporani queda incorporat definitivament a l'oferta cultural dels museus sitgetans.

Es preveu que la reobertura del Museu Cau Ferrat sigui a l’hivern del 2012 i la del Maricel a l’estiu del 2013.

VD | Un milió de desviació pressupostària a les obres dels museus

EL PAÍS, 2 de gener de 2012

2012-01-02T22:33:00.000+01:00

REPORTAJE

Nuevo gobierno, misma fachada

El Consorcio de Patrimonio de Sitges descarta la idea de colocar las pasarelas que debían conectar el Cau Ferrat, el palacio Maricel y la casa Rocamora

PERE LOBATO - Sitges - 02/01/2012

La polémica que envuelve la reforma de la fachada marítima del conjunto arquitectónico que conforman tres emblemáticos edificios de Sitges (Garraf), como son los museos Cau Ferrat, palacio Maricel y la casa Rocamora, parece que podría desvanecerse pronto, tras anunciarse ahora algunos cambios significativos sobre las obras previstas. El Consorcio de Patrimonio de Sitges, que se encarga de la gestión de estos museos e integrado por el Ayuntamiento de la localidad y la Diputación de Barcelona, descarta finalmente la idea de colocar las pasarelas que debían conectar los dos museos (y la casa Rocamora) por el exterior de los edificios, así como la supresión de la fachada de vidrio que los cubría para protegerse del mar, ya que este conjunto museístico se encuentra en primera línea de costa. Eatas actuaciones rápidamente causaron enojo entre algunos colectivos locales, por el impacto visual que, según ellos, suponían. El proyecto inicial se gestó hace dos años, bajo el anterior gobierno municipal de PSC-ICV. En Sitges ahora gobierna un cuatripartito formado por CiU, PP y dos grupos independientes.

La presión ciudadana y la polémica inicial pueden desaparecer pronto. Aunque con algunos matices y con cautela, la Plataforma SOS Sitges ha recibido con satisfacción los cambios introducidos. La plataforma nació precisamente para frenar algunas actuaciones incluidas en el proyecto inicial, al considerarlas una falta de respeto a la esencia del conjunto arquitectónico. Incluso ha llevado el caso a los tribunales. Beli Artigas, su portavoz, se muestra "ilusionada" con el nuevo planteamiento, pero asegura que no retirará el contencioso administrativo que presentó en su día hasta tener claro que se ejecutan las propuestas principales de la plataforma.

Los museos del Cau Ferrat y del palacio Maricel mantendrán, pues, su aspecto de siempre. Para el consorcio (renovado tras el cambio de gobierno), la eliminación de las pasarelas, de la fachada de vidrio y de otros elementos polémicos, son solo "unos cambios" sobre el proyecto de reforma inicial que han buscado mantener el espíritu noucentista de los edificios y su imagen original de principios del siglo XX. El museo Cau Ferrat fue la casa-estudio de Santiago Rusiñol en sus estancias en Sitges, población de la que se enamoró a finales del siglo XIX. De los tres edificios que entran dentro de la reforma, seguramente será el que menos cambios sufrirá. Tampoco la fachada del palacio Maricel verá los cambios propuestos inicialmente, aunque sí se modificará el recorrido por su contenido museográfico.

Las pasarelas diseñadas inicialmente se plantearon para facilitar la conexión entre los tres edificios, y la fachada de vidrio para evitar la erosión que sufrían por el hecho de situarse a pocos metros del mar. Tras la formación del nuevo cuatripartito en Sitges, y con la Diputación de Barcelona también con un nuevo color político, pronto quedó claro que el proyecto planteado en el mandato anterior debería replantearse en sus aspectos más polémicos. Para Vinyet Panyella, desde hace tres semanas nueva directora-gerente del Consorcio del Patrimonio de Sitges, "no se ha invalidado el proyecto, sino que se han añadido algunos cambios". Con estas palabras subraya el "respeto" que asegura se ha tenido con el trabajo inicial del proyecto de reforma, dirigido por el arquitecto Emili Hernández Clos, que continuará dirigiendo las obras. Para evitar las pasarelas que recorrían las fachadas exteriores, se han buscado fórmulas alternativas para lograr la conexión del Cau Ferrat, el palacio Maricel y la casa Rocamora desde su interior, sin tener que salir a la calle para ir de un museo a otro. Ello ha llevado también a un rediseño del discurso museístico de Maricel.

Las obras de reforma ya hace unos meses que empezaron, y los cambios implicaran en algunos casos deshacer actuaciones ya finalizadas, como la instalación de las mismas pasarelas. De todos modos, el Consorcio de Patrimonio apunta que de momento no se espera ningún sobrecoste en las obras, presupuestadas en torno a los siete millones de euros. La previsión es que el museo del Cau Ferrat pueda reabrir sus puertas en el último trimestre del 2012, mientras que el palacio Maricel lo podría hacer en el verano de 2013. "Museográficamente, interesa abrir antes el Cau Ferrat", apunta Vinyet Panyella. Los cambios ahora presentados deberán ser definitivamente aprobados durante las próximas semanas por el mismo Ayuntamiento de Sitges y la Comisón Territorial del Patrimonio Cultural de la Generalitat.

Diari de Vilanova, 23 de desembre de 2011

2012-01-02T22:27:00.000+01:00

Crònica Local de Vicenç Morando. Eco de Sitges, 23 de desembre de 2011

2012-01-02T22:20:00.000+01:00

Som la campanada número 7 ..... un bon número!!!

Gràcies Vicenç....

Eco de Sitges, 23 de desembre de 2011

2012-01-02T22:13:00.000+01:00

Moltes gràcies a vosaltres pel suport que ens heu donat aquests darrers mesos!!!

Entrevista a l'Alcalde de Sitges, Miquel Forns i Fusté. Eco de Sitges, 23 de desembre de 2011

2012-01-02T22:10:00.000+01:00

Garraf Notícies de Canal Balu. SOS Sitges valora els canvis en la reforma dels museus.

2011-12-19T20:28:00.000+01:00

La satisfacció amb la que la plataforma SOS Sitges ha acollit els canvis en el projecte de reforma fa preveure que la polèmica generada en el seu dia per algunes de les actuacions previstes inicialment, està apunt d'esvair-se. Ni l'elevació del sol, ni les passareles ni la façana de vidre que es contemplaven acabaran formant part de la imatge definitiva del conjunt arquitectònic que configuren els edificis del museu Cau Ferrat, palau Maricel i la Casa Rocamora.

El vídeo de la notícia el podeu veure aquí

Entrevista a Vinyet Panyella, directora del Consorci del Patrimoni de Sitges

2011-12-19T20:20:00.000+01:00

Vinyet Panyella i la reorientació del projecte dels museus, escolteu aquí

Dilluns, 19 desembre 2011

Amb la nova directora-gerent del Consorci del patrimoni, Vinyet Panyella, conversem sobre la reorientació del projecte de reforma dels museus sitgetans.

Eco de Sitges, 16 de desembre de 2011

2011-12-19T11:19:00.000+01:00

Diari de Vilanova, 16 de desembre de 2011

2011-12-19T11:13:00.000+01:00

Crònica Local de Vicenç Morando. Eco de Sitges, 16 de desembre de 2011

2011-12-16T00:14:00.000+01:00

VentdelCau VII

(La contrareforma)

“Hem demanat al projecte de museus que, dintre de les possibilitats, la façana de mar de Maricel recuperi la seva identitat d’edifici noucentista”

Vinyet Panyella

Per no fer Carnaval abans de cap d’any, deixaré l’assumpte dels nous horaris i recorreguts de les rúes per l’any vinent. Fins ara, ben pocs comentaris positius, per a no dir cap, he escoltat arran de la decisió. Ben al contrari... A veure si entre la crisi i els mossos encara tornarà el fardo? En bon moment vaig incinerar la parca sens dubte....

Dimecres, 14 de desembre. 16h. Museu Romàntic

Amb una humitat que aconsegueix que dins de la casa se senti una fredor superior a la del carrer, es presenta el pla d’actuació del Consorci del Patrimoni de Sitges al primer pis del museu Romàntic. Allí on el temps s’aturà quan no tothom duia rellotge. L’edifici també està un pèl atrotinat en algunes dependències, però no seré jo qui digui que algú faci alguna cosa quan el més calent és a l’aiguera museística. Compareixen davant dels mitjans de comunicació i els treballadors i tècnics de l’ens co-gestionat per Diputació i Ajuntament -entre daurades cornucòpies, cadiratges isabelins, decoratives grisalles i les sempre impactants aranyes de cristall- l’alcalde Forns i Vinyet Panyella per a desvetllar, entre d’altres coses, el misteri de la nova i contrareformada façana de mar de Maricel i Can Rocamora/Xicarrons, i, tant o més important que l’anterior, les bases del projecte museogràfic fins avui mai no exposat.

I gairebé al final de la intervenció de la nova gerent, aparegué projectada la façana de la concòrdia. La que ha de conciliar objectius, desitjos, interessos, suggeriments, voluntats, opinions, discussions i polèmiques, criteris de tota mena i polítics de colors diferents, institucions, ciutadans, plataforma, artistes, tècnics, el món en general i als sitgetans en particular, com no ho va fer la seva antecessora, protagonista d’un periode ciclotímic que la secció ha intentat reconstruir en aquesta mena de serial que, probablement, arribarà a la mida televisiva dels tretze episodis si seguim així. I començo amb un posicionament sense embuts, tenint en compte que sóc esclau del que vaig escriure i ho assumeixo de dalt a baix, perquè continuo pensant allò que pensava. Dit això, m’agrada el que he vist? Si. Està molt bé. M’agradava el que vaig veure el 2009? Si, estava molt bé també. Creuen en la conversió dels justos?. És broma. De les dues afirmacions no cal que en surti quelcom de contradictori o excloent, perquè fan referència als coherents resultats finals de sengles maneres molt contraposades d’entomar un encàrrec. Tampoc ara no s’ha pogut ensenyar gran cosa perquè, com es va assenyalar, el que hi ha dibuixat és un alçat bàsic de la façana de mar, i de les plantes dels edificis, però dóno per segur el vist i plau general, perquè es parteix del pressupòsit que encapçala l’article d’avui. El que em convenç és que es defuig de la mera reconstrucció historicista del conjunt arquitectònic tal i com estava a principi de segle XX –abans de ser potinejat a finals dels 60, amb la construcció de l’apartament del doctor Pérez Rosales i la façana de Can Rocamora- i s’opta per una actuació que vol recuperar un esperit estètic a partir dels elements més significatius del conjunt diguem-ne que original. De la mateixa taula de l’arquitecte, doncs, han acabat sortint dues propostes antitètiques d’abordar un repte. No és, ni ha estat, ni serà, el primer cas en la història. Per uns instants he recordat l’incendi del Liceu i les discutides sobre si calia reconstruir-lo fil per randa, o plantejar un teatre de bell nou. Per fortuna, el cas que ens ocupa no té un origen tan traumàtic, malgrat que hi pugui veure algun que altre lligam en els diferents criteris d’intervenció. Sigui com sigui, el que pot assegurar-se és que no hagués existit mai la façana de vidre si el procés de redacció d’aquest projecte hagués començat pel que es va descobrir dimecres passat, i hagués continuat de manera més dialogada i sensible a l’entorn. El disseny presentat aquesta setmana, amb tots els matisos que s’hi puguin afegir, respon als desitjos d’una munió de sitgetans vehiculats a través de la plataforma SOS Sitges. I a la plataforma li escau el mèrit d’haver-ho aconseguit. Adéu passeres, adéu vidriera, adéu polèmica gràcies a Déu. I adéu a la tarima-tablao dels sistemes de climatització al primer pis del Cau Ferrat. El Cau Ferrat no es toca rebla la directora, mentre assegura que els tècnics s’esmerçaran en trobar la manera de climatitzar-lo sense ferir-lo ni ferir sensibilitats. Josep Emili Hernández Cros ha respost al nou encàrrec com ha respost Vinyet Panyella, qui, en el seu dia, no va mostrar-se obertament contrària al projecte inicial i si, en canvi, al procediment administratiu que l’envoltà. Entre d’altres coses perquè no creu –i és una bona observació- que l’adequació als nous requisits hagin desvaloritzat una feina que segueix contenint elements prou valorables i importants. Sense poder aprofundir en les beceroles de la proposta museogràfica, Can Rocamora –pendent encara d’una decisió judicial que pot tombar moltes coses- continuaria essent el distribuidor del fluxe de visitants a Cau Ferrat i Maricel, i esdevindria, en la seva primera planta, on se situaria la llar de foc i els paraments de ceràmica reconstruïts, un petit centre d’interpretació a l’entorn dels noms propis que envolten la història del conjunt museístic, fora del temple de Rusiñol: Deering, Utrillo, Casas, Xicarrons o Rocamora. El segon pis de l’immoble es destinaria, com ja es preveia, a espais de formació i difusió de continguts, en el marc d’un programa molt potent pel que fa referència a la explotació del vessant pedagògic del nostre patrimoni, i que es féu valer de manera molt explícita en la roda de premsa, quan s’assegurà que l’objectiu és que cap escolar sitgetà es quedi sense visitar els museus de la vila almenys dues vegades en la seva etapa d’educació inicial.

Pel que fa al Maricel, l’organització interna del futur museu sembla també prou definida. La planta baixa mantindria alguns dels senyals d’identitat ja coneguts de sempre, mentre que al primer pis se situaria, en indret de privilegi, la col.lecció municipal d’art, des del Luminisme fins a les obres de mitjans de segle XX. Les anteriors al periode inicial s’exposarien al museu Romàntic. La segona planta del Maricel es dedicaria al llegat del doctor Jesús Pérez-Rosales, incloent-hi un àmbit que serveixi per a glossar la figura del filàntrop, poc present en el mapa humà d’aquesta història. Finalment, caldrà recol.locar la col.lecció de marineria d’Emerencià Roig –que bonica quedaria a Can Falç- i un munt de serrells que, poc a poc, aniran afegint-se a la llarga llista de feines pendents. Si no apareixen nous entrebancs, el Cau Ferrat podria inaugurar-se d’aquí un any. El Maricel abans o després de l’estiu del 2013. El comptador torna a posar-se en marxa, cal esperar que fins al final. Mentrestant, a la primavera de l’any vinent ens espera una exposició al Miramar que ens farà redescobrir les grans peces del Cau. Valdrà la pena.

Ràdio Maricel, 15 de desembre de 2011

2011-12-15T17:38:00.000+01:00

Nou rumb pels museus

En roda de premsa, l’alcalde Miquel Forns i la gerent del Consorci del Patrimoni, Vinyet Panyella, presentaren el pla d’actuació de l’ens pels propers anys, centrat en el projecte de reforma dels museus, que incorporarà les propostes que en el seu dia plantejà la plataforma SOS Sitges.

Escolteu aquí

EL PUNT-AVUI, 15 de desembre de 2011

2011-12-15T16:55:00.001+01:00

Museus amb sensibilitat

Els canvis en el projecte de reforma dels museus de Sitges fa endarrerir les obres fins a l'estiu del 2013

L'actuació tindrà en compte les crítiques ciutadanes i combinarà l'accessibilitat amb la conservació

Míriam de Lamoemail protegit

La façana marítima dels museus, ara en obres, retornarà als seus orígens noucentistes

De projecte trencador i agosarat a una tornada a les arrels: aquest és el viatge viscut pels museus de la façana marítima de Sitges durant els darrers dos anys amb motiu d'una remodelació que no finalitzarà fins l'any 2013.

El –llarg– recorregut té diversos protagonistes: un exgovern d'esquerres que va moure cel i terra per aconseguir una inversió de més de sis milions d'euros, però que no va escoltar les crítiques al canvi radical en la fesomia dels museus; una plataforma de veïns que ha lluitat per protegir l'essència dels edificis, i han arribat fins i tot als tribunals; i, finalment, un nou govern integrat per CiU, el PP i dos grups independents que han rebut amb els braços oberts les propostes ciutadanes, i han complert la seva paraula electoral de fer rectificar l'actuació.

“Per raons de sensibilitat i d'estètica es canvia el projecte. No ha estat un caprici”, va dir la nova directora del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella, ahir durant la presentació del pla d'actuacions de l'entitat. Integrat per l'Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona, el consorci és l'encarregat de gestionar els museus. El 2009, la construcció d'una galeria de vidre a la façana marítima per fer accessibles els equipaments va suscitar la polèmica: un col·lectiu de ciutadans va oposar-se a la proposta, argumentant que en desvirtuava la imatge; la plataforma veïnal també demanava la conservació de la casa Rocamora, un edifici enderrocat arran de les obres i que, segons el col·lectiu, s'hauria d'haver protegit.

La directora del consorci va ratificar que el nou projecte de remodelació “evitarà l'agressivitat visual i estètica que comporten la façana de vidre i les passeres” (l'accessibilitat serà possible gràcies a ascensors i una plataforma), i també es descartarà l'elevació del sòl d'una de les plantes per encabir els sistemes de climatització. Amb aquests canvis, el consorci s'estalvia els “danys econòmics, patrimonials i museístics” que implicaria una sentència desfavorable al recurs contenciós administratiu interposat per la plataforma ciutadana; el col·lectiu va demanar la suspensió cautelar de l'obra, argumentant que la llicència d'obres era il·legal perquè no respectava la protecció del patrimoni.

El compromís d'introduir canvis en la reforma és que no augmenti el pressupost original, fixat en 9,9 milions d'euros. La curiositat del cas és que el mateix arquitecte que va idear la controvertida passera de vidre, Josep Emili Hernández Cros, ha hagut de redissenyar el projecte. Segons la directora del consorci i l'alcalde de Sitges, Miquel Forns, l'arquitecte ha actuat com “un bon professional” i “s'ha adaptat a la nova situació”. La remodelació, que va començar l'estiu del 2010, no finalitzarà fins a l'estiu del 2013 (un any més tard del previst), quan estarà llest el museu Maricel de Mar. A finals del 2012, però, ja reobrirà l'antiga casa museu de l'artista Santiago Rusiñol, el Cau Ferrat.

Directe.cat, 14 de desembre de 2011

2011-12-15T16:50:00.000+01:00

El projecte de reforma dels Museus de Sitges finalment es modificarà per complir les demandes de la plataforma

Sitges (ACN).- El Consorci del Patrimoni de Sitges, constituït fa unes setmanes amb nous membres després de les eleccions municipals, ha presentat el projecte bàsic de reforma de la remodelació dels Museus de Sitges -Museu del Cau Ferrat, Maricel de Mar i Can Rocamora-. L'alcalde de Sitges, Miquel Forns, ja va assegurar durant la campanya electoral que escoltaria les propostes de la Plataforma SOS Sitges, que mig any després es veuen sobre paper. La directora del Consorci, Vinyet Panyella, ha titllat la proposta inicial de la reforma "d'agressiva visualment i artísticament", "d'il·legal" en alguns aspectes i ha destacat que la modificació és conseqüència d'una "demanda social" i per raons de "sensibilitat popular".

Nota de premsa de l' Ajuntament de Sitges, 14 de desembre de 2011,

2011-12-15T16:46:00.000+01:00

El nou projecte de remodelació dels museus Cau Ferrat, Can Rocamora i Maricel de Mar conservarà la façana marítima original

La reobertura del Museu Cau Ferrat es preveu que sigui entre la tardor i l’hivern del 2012 i la reobertura de Maricel de Mar a l’estiu del 2013.

“Hem demanat que la façana de mar recuperi la seva identitat d'edifici noucentista”. D'aquesta manera, Vinyet Panyella, directora- gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges des de l'1 de desembre, anunciava al Museu Romàntic una de les decisions més esperades. El projecte de la reforma dels museus Cau Ferrat, Can Rocamora i Maricel de Mar elimina la façana marítima de vidre i les passarel·les i manté l'aspecte original del 1918. Per tal d'assegurar la mobilitat de les persones a la planta superior dels tres edificis museístics s'incorpora una plataforma mòbil i unes escales que permeten la connexió entre els diferents espais.

Vinyet Panyella ha assegurat que “el projecte actual no invalida l'anterior, sinó que planteja uns canvis que han estat necessaris, alhora que respectuosos amb la nostra història i identitat sitgetana”.

L'alcalde de Sitges, Miquel Forns s'ha mostrat molt satisfet per la proposta actual dels museus, ja que “recull els desitjos del govern i de les reivindicacions ciutadanes, que persegueixen preservar la imatge original del que és un dels valors més preuats de Sitges”.

El projecte arquitectònic planteja els requeriments comuns per als museus Cau Ferrat, Maricel de Mar i Can Rocamora com són la rehabilitació general, la preservació dels elements artístics, l'accés físic, la incorporació de la climatització o la creació espai per a col·leccions, formació i activitats, entre altres qüestions.

Les raons que han portat a replantejar el projecte són l'adequació al Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sitges, evitar l'agressivitat visual i estètica que comporten la façana de vidre i les passeres, retornar a la verticalitat de la façana marítima del conjunt museístic, i evitar l'agressivitat artística del sòl elevat a la planta noble del Cau Ferrat.

El projecte bàsic de la reforma s'aprovarà aquest mes de desembre, al gener del 2012 es tramitarà la llicència del projecte a l'Ajuntament de Sitges i la Comissió Territorial de Patrimoni de la Generalitat, al febrer del 2012 es farà el lliurament del projecte executiu i finalment, la previsió és que la reobertura del Museu Cau Ferrat sigui la tardor / hivern del 2012 i la reobertura de Maricel a l'estiu del 2013.

El projecte de remodelació d'aquests tres edificis museístics és un dels punts més importants del nou pla d'actuació dels museus de Sitges que contempla novetats molt destacades.

Un dels principals objectius del nou pla d'actuacions és evitar les generacions absents. Això vol dir que des del consorci es treballarà per tal que els escolars visitin, com a mínim, en dues ocasions, etapa d'infantil i de secundària, els museus de Sitges. Paral·lelament les actuacions del Consorci del Patrimoni es basaran també en:

• Fer accessible la cultura en temps de crisi
• Fomentar el respecte dels béns i les institucions
• Ús i utilitat social
• Incentius de creativitat
• Orientació, social, qualitativa i econòmica

Aquestes accions es faran mitjançant programes de difusió, de comunicació i de la gestió integral de les col·leccions. Entre les principals novetats dels programes de difusió, hi ha el projecte De Can Falç a Can Llopis que vincula el Museu Romàntic a la història de Sitges, al segle romàntic i al conreu de la malvasia potenciant al mateix temps la col·lecció de nines de Lola Anglada. També es projecta l'exposició Art Modern: pintura, dibuix i escultura al Cau Ferrat per mostrar la riquesa de les col·leccions del Cau Ferrat i apropar-les a tot tipus de públic, inclosos els alumnes de les escoles de Sitges amb una exposició amb més de 300 peces que es podrà visitar a l'Edifici Miramar. Panyella ha explicat que aquest “és un programa ambiciós perquè mentre estiguin els museus tancats, volem reconstruir amb els ulls del segle XXI un discurs complementari del Cau Ferrat amb la col·lecció d'art modern”.

Sitges corregeix l'obra més polèmica. La Vanguardia, 10 de desembre de 2011

2011-12-10T16:23:00.001+01:00

Sitges corrige su obra más polémica

El cambio de color político en el municipio provoca la revisión a fondo de la restauración de los museos

La finalización de los trabajos se retrasa y se elimina la controvertida fachada acristalada orientada al mar

Ramon Francàs

Sitges

Los cambios de gobierno en el Ayuntamiento de Sitges y en la Diputación de Barcelona han dado un vuelco al proyecto ya en marcha de restauración de los museos de la fachada marítima de la población turística de la comarca del Garraf. Con las obras ya avanzadas, los nuevos gobernantes han corregido, tanto en términos presupuestarios como de concepción del proyecto, la idea inicial, atendiendo de paso algunas de las quejas que los propios vecinos de Sitges habían manifestado de forma reiterada.

Durante décadas los corrosivos efectos del mar erosionaron gravemente los edificios museísticos situados en la fachada marítima de Sitges, que se asientan sobre las rocas del mar. Este municipio perseguía restaurar desde el 1994 este conjunto museístico integrado en el casco antiguo y declarado conjunto histórico en 1972. Pero no fue hasta el 2007 cuando se logró un pacto entre el Ayuntamiento de Sitges, la Diputación de Barcelona, la Generalitat de Catalunya y el Ministerio de Fomento en el que se comprometieron finalmente cerca de 10 millones de euros para afrontar la restauración estructural del Museo Maricel de Mar, Can Rocamora y el museo Cau Ferrat. El proyecto fue aprobado y superó todos los trámites legales, que firmó el arquitecto Josep Emili Hernández-Cros, autor entre otros trabajos de la restauración del barcelonés edificio de la Pedrera de Antoni Gaudí. Incluso la Fiscalía de Delitos Urbanísticos de Barcelona archivó una demanda interpuesta por la plataforma SOS Sitges al no observar delito alguno, aunque sigue abierta su demanda por vía administrativa.

Las obras, consistentes en la restauración de las fachadas, el refuerzo de los forjados y la renovación por completo de las cubiertas, arrancaron el 1 de julio del 2010 y han avanzado notablemente, aunque con una desviación de cerca de un millón de euros sobre los 6,2 millones de la adjudicación de los polémicos trabajos. El proyecto ha encontrado una fuerte contestación ciudadana liderada por la Plataforma SOS Sitges. Su portavoz, la historiadora del arte Beli Artigas, afirma que todo el conjunto museístico está protegido con el nivel más alto por el Catálogo del Patrimonio Arquitectónico de Sitges y que, por lo tanto, se hace necesario "conservar estrictamente todos los volúmenes y fachadas de los edificios".

Los cambios políticos en el Ayuntamiento de Sitges y en la Diputación de Barcelona –los socialistas gobernaban las dos instituciones, que ahora han pasado a estar presididas por CiU– permitieron que a finales de agosto se paralizaran parcialmente las obras. Tanto desde la corporación provincial como desde el Consistorio se asegura, no obstante, que este parón no supondrá alargar más de seis meses el cierre previsto de unos museos que pretenden reabrir, a lo sumo, a finales del 2012.

El cambio político en el Ayuntamiento y en la Diputación ha facilitado también abrir la puerta a una alternativa que permita la protección de la fachada posterior manteniendo sus elementos originales, como había pedido y hasta suplicado la Plataforma SOS Sitges.

La alternativa, según el Ayuntamiento, será presentada la próxima semana. El alcalde, Miquel Forns, considera que "la reorientación del proyecto coincide con el sentimiento generalizado" de los vecinos de Sitges. Forns añade que preservar las fachadas es ahora un "objetivo prioritario", así como trabajar para no retrasar en exceso la reapertura de los museos.

El proyecto revisado modificará la conexión prevista con rampas entre los museos y, sobre todo, dará carpetazo a uno de los elementos más llamativos y a la vez controvertidos del proyecto, una nueva gran fachada acristalada orientada al mar que hubiera permitido "dialogar con el Mediterráneo", en palabras de Antoni Sella, hasta noviembre director del Consorci del Patrimoni de Sitges. Esta superficie acristalada se proyectó como "una segunda piel" en las fachadas posteriores, solo visibles desde el mar. Sella aseguraba de forma tajante que "no estábamos destrozando sino revalorizando nuestro patrimonio". En cambio, desde la Plataforma SOS Sitges se ha hablado de "destrozo" y de "grave riesgo" y se asegura, entre otros argumentos, que "las prisas y la necesidad técnica y constructiva de derribar la Casa Rocamora hizo que no se tuviera en cuenta el origen medieval de este bellísimo edificio". Desde el 1 de diciembre Vinyet Panyella, ex diputada del Parlament y ex directora de la Biblioteca de Catalunya, ha relevado a Sella al frente del Consorci.

Crònica Local de Vicenç Morando. Eco de Sitges, 9 de desembre de 2011

2011-12-10T16:16:00.000+01:00

Gratis et amore

(.....)

Dijous, 1 de desembre

Vinyet Panyella ha arribat a la direcció del consorci del patrimoni seguint el mateix camí que portà en el seu dia a Antoni Sella. Bàsicament, la política els posa, i la política els treu. Més enllà d’aquest questionable i arbitrari criteri, m’agafo al vessant positiu: Sitges continuarà tenint a algú de casa i amb capacitat demostrada al capdavant dels nostres museus. I això és més important del que sembla si tenim en compte que la Diputació és qui té el mànec de la paella de la seva gestió des de fa un munt d’anys. Conec a l’ex-director i a la nova directora. I als dos –dos caràcters dels que no s’arronsen fàcilment, i que imposen quan el treuen- els valoro i aprecio. S’equivocaran els qui intentin menystenir Sella per aquest final d’etapa amargant, vinculat a un projecte de reforma mal administrat des de molts àmbits. La trajectòria del fins avui gerent ha estat impecable pel que fa a propostes d’altíssima qualitat, palesades en exposicions, publicacions, restauracions, i múltiples activitats de difusió, afegides a la perseverança infatigable amb la qual ha perseguit l’objectiu d’aconseguir un futur millor per uns museus que, no ho oblidem, estaven en un estat de salut crític des de feia lustres. Superat un novembre de tensions subjacents, Vinyet Panyella –que ja va viure en primera persona la feixuga remodelació de la biblioteca de Catalunya- arriba amb l’encàrrec de donar un cop de timó a les polèmiques obres, que respongui als desitjos de la majoria, i amb el compromís de no perdre massa llençols en aquesta bugada de llarga durada, que ha d’acabar amb la inauguració més sonada en dècades. Bona sort pel qui se’n va i també per la qui haurà d’enfrontar-se al palangre.

Quadern de camp, d'Antoni Sella. Eco de Sitges, 2 de desembre de 2011

2011-12-07T19:04:00.000+01:00

El marge llarg, de Vinyet Panyella. A l'Eco de Sitges, 2 de desembre de 2011

2011-12-03T22:27:00.001+01:00

Des del passat dia 1 de desembre, Sra. Vinyet Panyella és la nova directora del Consorci del Patrimoni de Sitges en substitució del Sr. Antoni Sella. Des de la Plataforma SOS Sitges esperem que la Sra. Panyella hagi canviat el seu punt de vista sobre el projecte inicial, el qual va lloar en dos articles publicats en la seva columna setmanat a El Eco de Sitges, "Ja era hora" el dia 1 d'agost de 2009 i "El Museu del Cau Ferrat (Dos comiats, 1)" del 20 de gener del 2010.

Article publicat al bloc Quaderns de Terramar i a l'Eco de Sitges del 2 de desembre de 2011

Un dia nou

“El Museu com a avantguarda” (Palma Bucarelli)

U de desembre. Inicio una nova etapa de la meva vida al front del Consorci del Patrimoni de Sitges. Entre dos mestratges. L’un, de Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 1886- Badalona, 1963), escriptor, pintor, museòleg, historiador i crític d’art i director general dels Museus d’Art de Catalunya (1920-1939), qui va convertir el Cau Ferrat en museu públic i va vetllar pel seu desenvolupament i creixement fins 1939. L’altre, de Palma Bucarelli (Roma, 1910-1998),crítica d’art i historiadora de l’art, directora de la Galleria Nazionale d’Arte Moderna de Roma (1942-1975). En companyia de Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Charles Deering, Lola Anglada, don Josep Bonaventura Falç i els seus descendents Llopis i Pere Stampfli. Amb un equip de treball que estima la feina que fa. Amb el suport institucional de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges. Amb els ànims que em donen la família i els amics. Amb uns anys per davant que són de repte, de compromís i d’il.lusió. Perquè l’art de tots els temps converteix el Museu en avantguarda.

Museu del Cau Ferrat

Museu Maricel de Mar

Museu Romàntic

Palau de Maricel

Fundació Stämpfli Art Contemporani

El bloc de Miquel Forns, alcalde de Sitges

2011-11-23T20:56:00.001+01:00

ELS MUSEUS QUE VOLEM ELS SITGETANS

dimarts 22 de novembre de 2011

El passat 27 d’octubre, l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona vam constituir el nou Consorci del Patrimoni de Sitges. Es tracta, més enllà del tràmit administratiu que implica aquest acord, una notícia de notable transcendència política, ja que confirma la reorientació de les obres de reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel segons els criteris defensats pel govern municipal de La Nova Majoria, i compartits pels òrgans de govern de la Diputació.

Un dels punts de l’acord de govern de La Nova Majoria, signat el passat 3 de juny després de les eleccions municipals, era la protecció del patrimoni arquitectònic, que tradicionalment ha fet de la nostra vila un lloc singular i admirat. El projecte de reforma dels museus presentat pels anteriors governs municipal i provincial vulnerava aquest criteri, en tant que afectava negativament la conservació del patrimoni dels edificis objecte de l’actuació. Una de les primeres instruccions que vaig donar, tan bon punt vaig ser escollit alcalde, va ser aturar la reforma en aquells punts que no complien amb aquests criteris, en consonància amb la línia argumentada per la plataforma ciutadana SOS Sitges, a la qual vull agrair l’actitud de consciència per preservar el nostre patrimoni que han demostrat durant aquests anys.

En aquest sentit, el nou Consorci del Patrimoni sorgit de l’acord entre l’Ajuntament i la Diputació està ja gestionant les obres de reforma dels museus, reconduint tres punts d’importància cabdal: supressió de la façana de vidre i la rampa exterior amb vistes al mar que trencaven amb el conjunt arquitectònic original, eliminació de les tarimes del Cau Ferrat realitzades per amagar el cablejat i que han fet perdre la dimensió i la perspectiva de l’interior, i modificació de la façana de Can Rocamora (Can Xicarrons) per adaptar-la al disseny original.

Ara, amb la constitució del nou Consorci arriba l’hora de les institucions. És el moment que les obres per a la reforma dels museus –absolutament necessàries, a causa del grau de deteriorament dels edificis– garanteixin l’execució d’un projecte ambiciós en els termes i plenament respectuós amb el nostre patrimoni arquitectònic. Crec que no erro si afirmo que la reorientació del projecte coincideix amb el sentiment generalitzat dels sitgetans i les sitgetanes, que majoritàriament mai han vist amb bons ulls les intencions de l’anterior projecte.

Per aquest motiu, les dues institucions que constituïm el Consorci hem acordat nomenar Vinyet Panyella com a directora-gerent del nou organisme, càrrec del qual prendrà posessió en els propers dies. El perfil de la Vinyet és l’ideal per a aquest lloc de responsabilitat i més en aquest moment en què cal gestionar amb extremada cura i habilitat la reconducció de les obres de refoma: una sòlida experiència en la gestió cultural, una brillant trajectòria intel·lectual i una profunda estima per Sitges i el seu patrimoni en tota la seva immensitat. Que la Vinyet hagi acceptat aquest encàrrec és una garantia per al Consorci i la gestió que abasta: els musues, el Palau Maricel i la Fundació Stämpfli – Art Contemporani.

Estat de les obres de la façana de mar de Sitges, 11 de novembre de 2011

2011-11-14T11:27:00.000+01:00

CONVERSIÓ DE LA CASA ROCAMORA EN MUSEU RAMON CASAS I PINACOTECA DE SITGES

2011-11-10T13:29:00.002+01:00

Fa just 4 mesos, el 7 de juliol de 2011, representants de la Plataforma SOS Sitges ens vàrem reunir per primera vegada amb l’alcalde de Sitges, Sr. Miquel Forns, per tal d’exposar-li les nostres reivindicacions i demandes sobre la necessitat de revisar el projecte de remodelació que s’està duent a terme als edificis del Cau Ferrat, Casa Rocamora i Maricel de Mar.

La posició de la Plataforma va ser clara i concisa, proposant modificacions que asseguressin la conservació d’uns edificis catalogats i protegits amb el màxim nivell de protecció. Les principals demandes van ser l’eliminació de l’elevació de 35 centímetres del terra de la primera planta del Cau Ferrat, la retirada de la rampa i galeria de vidre exterior del Maricel de Mar, i la reconstrucció total de l’interior i façana posterior de la Casa Rocamora, així com la necessitat de reconsiderar el programa museístic d’aquest edifici, destinant-lo a allotjar el fons de la pinacoteca sitgetana.

Durant aquest mesos l’Ajuntament i la Plataforma hem treballat conjuntament per tal d’aconseguir aquests objectius i el passat dijous 28 d’octubre, durant la presentació del nou Consorci del Patrimoni de Sitges, l’alcalde de Sitges, Sr. Miquel Forns, i el president de la Diputació de Barcelona, Sr. Salvador Esteve, van anunciar que el projecte de reforma dels museus seria revisat, amb els objectius de conservar la façana marítima de Maricel de Mar – eliminant-se les rampes i la galeria de vidre-, restituir el terra original del gran saló del Cau Ferrat – eliminant-se la tarima de 35 cm d’alçada-, i projectar el disseny d’una nova façana i un NOU CONCEPTE de l’edifici de Can Xicarrons (Casa Rocamora).

Des de la Plataforma SOS Sitges considerem que amb aquesta decisió presa per l’Ajuntament i la Diputació, institucions propietàries dels edificis i responsables de les obres, s’ha fet un pas important per a la conservació del patrimoni arquitectònic de Sitges. Davant d’aquesta nova i esperançadora etapa iniciada amb la confirmació de la revisió del projecte, la Plataforma SOS Sitges segueix disposada a treballar conjuntament amb l’ajuntament, tal i com hem fet aquests darrers mesos. Ara bé, hi ha encara qüestions que ens preocupen i que poden ser un obstacle molt important per tal de poder seguir endavant amb aquest nou camí iniciat.

Durant la roda de premsa del dia 28 d’octubre, el president de la Diputació, Sr. Salvador Esteve, també va declarar que la modificació del projecte només s’executaria si el cost total de les obres no superava la quantitat de 8.000.000 d’euros. Aquestes paraules, unides a la declaració de l’alcalde, Sr. Miquel Forns, de que l’arquitecte encarregat de realitzar aquesta revisió i modificació del projecte seria el mateix senyor Hernández Cros, ens fa témer que la modificació del projecte no arribi a bon fi.

Per què? Bàsicament per dos motius: en primer lloc, perquè des de ja fa quatre mesos, i fins al dia de la constitució del nou consorci del Patrimoni de Sitges, l’actitud del Sr. Hernández Cros, i de les persones que constitueixen el cos administratiu de la Diputació, ha estat de resistència i poca o nul·la col·laboració amb les directrius del nou ajuntament. Com sinó s’entén l’execució de les rampes a la façana de Maricel en plena festa major, malgrat haver rebut indicacions de l’ajuntament en sentit contrari? O el fet que quatre mesos desprès de conèixer les intencions del nou ajuntament, el Sr. Hernández Cros hagi aturat les obres per a estudiar els nous requeriments de projecte, demanant dos mesos més per a presentar una proposta de modificació?

En segon lloc, perquè el límit de pressupost fixat en 8.000.000 d’euros està ja esgotat, a la vista del pressupost de 6.300.000 d’euros d’adjudicació del projecte a la UTE constructora (un 30% a la baixa respecte els gairebé 10.000.000 d’euros pressupostats), més 1.000.000 d’euros de desviació pressupostaria ja acceptada, més 600.000 euros de desviació pressupostaria que encara s’està negociant. Tot això ja suma 7.900.000 euros.

Així doncs, tot i que des de la Plataforma SOS Sitges argumentem i defensem que la modificació del projecte es pot realitzar per menys diners del que costa el projecte original, amb criteris de mínima intervenció, estalvi energètic i de manteniment futur, molt ens temem que la proposta que presenti el Sr. Hernández Cros superi la quantitat límit fixada i així no haver de canviar el seu projecte inicial.

L’altre punt –importantíssim- en el que volem incidir és el que l’alcalde Miquel Forns va definir com a NOU CONCEPTE de la Casa Xicarrons (Casa Rocamora), edifici catalogat amb el màxim nivell de protecció i que va ser enderrocat impune i totalment, conservant únicament la façana del carrer de Fonollar i un arc del segle XVII. Actualment Can Xicarrons és una estructura de ferro i formigó que ja no té res de la seva bellesa original. Tot i que la voluntat de la Plataforma SOS Sitges era retornar l’edifici al seu estat de 1915, any en que va ser dissenyat per Miquel Utrillo, la brutalitat de la nova estructura ja executada, unida a la greu situació econòmica que vivim, que faria gairebé inviable enderrocar-la per a reconstruïr l’edifici original, considerem que s’hauria de buscar una solució que, mínimament, retornés a la casa Xicarrons part de la seva importància patrimonial, arquitectònica i artística.

És aquí on la Plataforma SOS Sitges fa una nova proposta per a definir aquest NOU CONCEPTE per a can Xicarrons. Com ja hem explicat diverses vegades, aquest edifici, adquirit per Charles Deering l’any 1915 per a que Utrillo li dissenyés l’ala d’hivern de la seva gran residència del conjunt de Maricel. Amb la voluntat d’aconseguir una vivenda més acollidora i fàcil d’escalfar durant les temporades fredes, Utrillo va construir a la planta baixa una gran llar de foc, que no només servia com a cuina, sinó que gràcies als bancs que hi col·locà al voltant, era el lloc preferit per a realitzar-hi llargues tertúlies. La llar de foc, així com diverses parets de la casa Xicarrons, estaven decorades amb interessants paraments de ceràmica. El 14 de setembre de 1921, pocs dies després de que Deering deixés Sitges per sempre, emportant-se tota la col.lecció d’art que allà hi guardava, va vendre l’edifici de Can Xicarrons al seu gran amic el pintor Ramon Casas per un preu simbòlic de 10.000. Al morir, Casas deixà la casa a la seva neboda Maria Catalina Nieto, casada amb Antoni Rocamora. La família hi va passar llargues temporades, fins que l’any 1971, Maria Àngels Rocamora Nieto, va vendre l’edifici a la Diputació de Barcelona. Les condicions d’aquesta transacció van ser molt bones per a la institució pública, i la senyora Rocamora va posar com a condició convertir la casa en el museu Ramon Casas, un objectiu que no va arribar mai. Aquesta falta d’un ús concret, unida al poc respecte vers la casa, ha fet que els paraments ceràmics que cobrien la major part de la planta baixa estiguessin molt deteriorats i poc a poc la casa va anar caient en l’oblit de tothom i que l’edifici en conjunt presentés un lamentable estat de conservació, però no fins al punt de justificar el seu enderroc il·legal.

En definitiva, és clar i demostrable que la casa de can Xicarrons era un edifici catalogat i protegit, i amb una gran importància arquitectònica, històrica i cultural per a Sitges. I ja que no hem estat capaços d’aconseguir la seva conservació, hauríem de valorar-lo i tornar-lo a repensar amb ocasió d’aquesta modificació de projecte que l’ajuntament i diputació han decidit portar endavant.

La proposta que fem des de la Plataforma SOS Sitges és la següent: destinar la casa Rocamora a Museu Ramon Casas i Pinacoteca Sitgetana, reconstruint en lo possible els elements constructius i de decoració de la planta baixa de l’edifici, no solament recol.locant les peces ceràmiques dels arrambadors de la planta baixa, tal i com es diu al projecte del senyor Hernández Cros, sinó també reconstruint el nínxol i la font, totalment recoberts de peces ceràmiques, així com situar la llar de foc en el lloc on li correspon, i no descontextualitzada i musealitzada al primer pis com proposa el projecte aprovat, que la situa d’esquena al mar. També considerem innecessaris els espais destinat a bar, aules i biblioteca, funcions que es poden desenvolupar en altres edificis propers, com l’edifici Miramar o la pròpia biblioteca municipal. Les plantes superiors l’edifici podrien convertir-se en un espai expositiu del segle XXI, amb totes les noves tecnologies aplicables a la funció museística.

Des de la Plataforma SOS Sitges sempre hem exigit la necessitat d’un discurs i un projecte museístic clar i concís. Amb aquesta proposta que presentem s’aconseguiria gaudir d’un conjunt arquitectònic que integraria els següents museus: el Cau Ferrat, casa taller de Santiago Rusiñol, un dels edificis més representatius del moviment Modernista i que conté una de les col·leccions d’art més importants de Catalunya; just al seu costat el futur Museu Ramon Casas i on la col·lecció de la pinacoteca Sitgetana, fins ara “amagada” al darrer pis del Maricel de Mar, tindria en aquest nou edifici un espai ampli per a mostrar les seves grans obres pictòriques; i finalment el museu Maricel de Mar, edifici exemplar del noucentisme català, obra d’un destacat i polifacètic personatge com era Miquel Utrillo, i amb una col·lecció d’art destacable.

I per què museu Ramon Casas? Doncs perquè la casa que l’acolliria, obra de Miquel Utrillo, va ser seva com a agraïment per part del seu amic Charles Deering, per haver-li descobert el poble de Sitges durant l’estada que van realitzar conjuntament l’any 1909 per a visitar a Santiago Rusiñol. Ramon Casas es pot considerar la clau de volta que va permetre gestar un dels moments arquitectònics i culturals més importants de la història recent de Sitges, i només per això, i per molt més, s’ho mereix, i l’edifici també!

Plataforma SOS Sitges

Diari de Vilanova, 6 de novembre de 2011

2011-11-06T19:22:00.001+01:00

Ràdio Maricel, 2 d'Octubre de 2011

2011-11-02T22:46:00.000+01:00

El projecte dels museus incorporarà les reivindicacions de SOS Sitges i Vinyet Panyella serà la nova directora del Consorci del Patrimoni.

En roda de premsa, el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, i l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, han oficialitzat la constitució del nou consorci del patrimoni, que haurà de continuar amb el projecte de reforma dels museus. En aquest sentit, Forns ha manifestat que l’arquitecte Josep Emili Hernández Cros seguirà al capdavant de les obres, però es suprimirà la passarel.la externa coberta amb vidre, i l’elevació del terra del primer pis del Cau Ferrat, tal i com reivindicava la plataforma SOS Sitges. Per altra banda, els responsables polítics d’ambdúes institucions confirmaren que, en espera de la finalització dels tràmits corresponents, Vinyet Panyella serà la nova directora de l’ens, a partir de l’1 de desembre.

Escoltar aquí.

Museums of Sitges will be restored, not remodelled

2011-10-31T22:34:00.000+01:00

What started as a partial halt to the refurbishing of the museums Cau Ferrat and Palau Maricel in Sitges (Garraf), is now officially a change of plans. The details are still to be worked out, but the CiU-lead municipal government has announced that the most controversial feature in the original plan – the glassed-in ramp on the facade facing the Mediterranean - will not come into existence, which in fact means that some already completed reforms have to be undone.

The now announced changes meet with protests from the earlier PSC-lead local government, which claims that they threaten the financing, since it depends on an agreement between several parties (the Spanish central government, the Catalan Generalitat and Diputació de Barcelona) and also risks delaying the end date with up to two years.

On the other hand, representatives of SOS Sitges – the platform channelling the anger many citizens feel since this project was initiated above their heads – reveal signs of restrained jubilation. As they see it, the town cannot be allowed to destroy an architectural heritage so closely connected with the artists Santiago Rusiñol and Ramon Casas, with the art promotor Miquel Utrillo and the North American collectionist Charles Deering.

- - -
Read more in Catalan – Ajuntament de Sitges – and Spanish - El País

BLOC DE LUIS SORAVILLA, 16 octubre de 2011

2011-10-31T16:47:00.000+01:00

El presupuesto se ha ido de madre o el drama de los museos de Sitges

Hace tiempo que no hablo de lo que le están haciendo a tres edificios de Sitges, la casa Rocamora, el Cau Ferrat y el Maricel. Están siendo sometidos a una remodelación. En este caso, remodelación es un eufemismo que significa vamos a arrasar con todo y haremos un museo nuevo. El proyecto afecta a la fachada marítima, que pierde su carácter mediterráneo para convertirse en una vulgar mampara de vidrio que esconde unas feas rampas.

Ya me lo contó una vez un profesor de Historia del Arte: cuando uno copia o modifica una obra de arte, sólo tiene dos opciones, o hace el ridículo o comete un asesinato. Es decir, o no puede superar la obra original y hace una pifia, o hace algo tan notable que supera lo que ya existía, que pasa a segundo plano. En el caso de este proyecto, lo único notable es la pifia, monumental.

El proyecto es tan vulgar... Fíjense que ya no me meto ni con el patrimonio ni con el recuerdo de lo que fue la fachada marítima. No hace falta. Decir que es feo es un juicio de valor, no es objetivo, pero afirmar que no aporta nada nuevo es evidente. Es una vulgaridad mil veces vista y novecientas noventa y nueve veces censurada. Además, la fachada posterior, madre de muchas polémicas, da al mar, al sol casi todo el día... y es de vidrio. Una fachada de vidrio en el Mediterráneo es como hablar de un cortijo en Moscú, una burrada.

El efecto invernadero será de 400 kW de media a lo largo del día durante todo el año (el cálculo es conservador) y los inválidos que utilicen las rampas o se achicharran ahí mismo o poco les faltará. Además, la sal se pegará a los cristales, que tendrán que limpiarse continuamente. En pocas palabras, el aire acondicionado de los tres edificios tendrá que tener una potencia de 600 kW, tirando bajo, y el coste de mantenimiento de la fachada será notable.

¿A qué arquitecto se le ocurre...? En fin, o es uno de ésos tan buenos que se les permite todo, o la cadena de estupideces se ha alargado más de la cuenta y nadie ha sabido ponerle freno. Opto por la segunda opción.

La remodelación ha sido triste. Hablo por mí. El museo Cau Ferrat era una pieza de museo en sí misma, ya no existe. El paisaje está lleno de andamios y grúas. Sé que los encargados del derribo... perdón, de la remodelación... se han llevado por delante algunos elementos arquitectónicos y ornamentales: baldosas del siglo XVIII, por ejemplo, que coleccionaba Rusiñol para decorar su casa.

El presupuesto inicial del proyecto se estimó en diez millones de euros. El concurso lo ganó una UTE (unión temporal de empresas) por seis millones. Estos día sale en prensa que hay fundadas sospechas de haber dejado pasar una baja temeraria en el concurso, y temeraria lo es, un 40% más barata de lo que se creía que costaría el invento. También es noticia que el presupuesto ya se ha ido de madre. Un millón de euros, o 990.000, más o menos. Ahora no son seis, son siete, y subiendo.

Las razones son los imprevistos que se han encontrado en la obra. En otras palabras, que arrasando con todo casi se les caen los edificios al mar. Por poner un ejemplo, la estructura de acero y hormigón que tendría que sostener la fachada marítima de cristal, esa tan hortera, se asienta... en el techo. Genial. Porque nadie se tomó la molestia de calcular si las casas afectadas aguantarían el peso. Resulta que no lo aguantan. Carecen de cimentación (es un lecho de roca) y su estructura se asienta en paredes de carga. Esas paredes, construidas a la manera tradicional, no soportan esa genialidad arquitectónica y sólo empezar ya se han agrietado. Por lo tanto, ese desvío de un millón es sólo el principio.

Ojalá sea el final, pero el drama previsto se precipita hacia un desenlace fatal.

ENJOY SITGES, 28 d'octubre de 2011

2011-10-30T12:11:00.000+01:00

El patrimoni arquitectònic de Sitges, una aposta de futur

El proper 1 de desembre, Vinyet Panyella començarà la seva etapa com a directora del Consorci del Patrimoni de Sitges, un ens que vetlla essencialment per la conservació i la divulgació dels museus que conformen el Consorci: El Museu Cau Ferrat, el Museu Maricel, el Palau Maricel i el Museu Romàntic “Can Llopis” i les corresponents col·leccions artístiques de cadascun d'aquests edificis. I és que Sitges, a més dels citats museus, disposa d'un patrimoni arquitectònic de gran valor i singularitat.

Es pobles que han sabut mantenir el seu patrimoni fan perviure la seva essència i, d’aquest caràcter, Sitges sempre n’ha fet bandera. L’administració local té entre les seves atribucions la vigilància de l’ordenació urbanística, que inclou, a més que obres s’adeqüin en volums i formes al que marca el Pla General, el manteniment de tots els elements del Catàleg. El document descriu diversos nivells de protecció en funció de la tipologia de l’edifici, de la seva situació en l’entramat urbà, i del que s’hi pot o no fer, i sempre a partir de memòries tant històriques com de propòsits.

Entre els edificis del Catàleg n’hi ha tant de públics –l’Ajuntament o el conjunt de Maricel- com de privats. En el segon cas, hi ha propietaris de tota la vida amb dificultats per mantenir els béns, o nous compradors amb ganes de rendibilitzar una compra per sobre del que marca la norma. Però és que ni les administracions se salven de la controvèrsia: l’actual reforma dels museus està en revisió a causa, precisament, de les acusacions que la Plataforma SOS Sitges ha fet per la presumpta manca de compliment dels tràmits legals, en tractar-se d’elements protegits pel Catàleg.

A més d’edificacions, trobem al Catàleg altres elements com el colomar de l’Hotel Terramar, les creus de Ribes i de Sant Isidre, masies aïllades, o el mateix cementiri de Sant Sebastià. Un dels panteons, el de Joan Pintó, va ser objecte de polèmica en ser reformat per un nou comprador. De vegades, com en el cas de la Quadra de Miralpeix, el pas del temps i la deixadesa han possibilitat allò que fet per mans humanes hagués obligat a una reconstrucció: l’enrunament de l’element protegit. Al davant mateix, el Molí de Miralpeix va ser salvat per passar a convertir-se en un discret element més dels jardins amb piscina de l’hotel Dolce.

Els afeccionats a l’arquitectura poden trobar a Sitges una certa sensació de museu a l’aire lliure. Ja el 1928, la vila va merèixer la visita de Le Corbusier. I malgrat que al considerat creador de l’arquitectura moderna no li va agradar gaire el que va veure, amb edificis neoclàssics, neogòtics, modernistes i noucentistes, no sabia que anys més tard el seu estil lluiria en moltes de les construccions impulsades els anys 30. Va ser l’època en què Josep Maria Martino, arquitecte municipal de Sitges, s’encarregà del disseny de diversos xalets a Terramar, la ciutat-jardí que uns anys abans havia ideat un altre pioner, Francesc Armengol. La historiadora de l’art local Beli Artigas afirma en el seu bloc Criticartt que “els sitgetans tenim la obligació de vetllar per al nostre patrimoni. No ens podem quedar de braços plegats i deixar que poc a poc anem perdent la nostra identitat com a poble”.

Diuen que l’urbanisme és una ciència interpretable. Tant, que permet exemples poc edificants a partir d’una lectura laxa de la normativa. Per exemple, la farmàcia de Josep Ferret i Robert, edifici del 1905 amb una reforma de 1916, va ser ensulsiada i reemplaçada per un poc agraciat edifici. La Casa Vilella del Passeig Marítim, més coneguda com a Residencia Helvética, es troba en un estat de degradació que posa en perill la integritat de la construcció. Com està profundament degradada l’església de la Immaculada Concepció, la capella del Patronat d’A.S.C. del carrer Parellades, amb l’agreujant que l’actual propietari és la Generalitat.

En perfecte estat de conservació, però convertit en un loft, sobreviu la casa Joan Robert i Brauet del carrer Sant Bartomeu 28, que data del 1911, restaurada en color blanc sense respectar el color ocre de la pedra original. L’Ajuntament va instar els nous propietaris a retornar el color, i el litigi ha acabat als jutjats, on s’ha donat la raó a l’Ajuntament.

Un altre cas controvertit ha estat el de la casa J. Ferret de Querol del carrer Parellades 3, que ha passat recentment per un procés de reconstrucció després de l’enrunament de la façana original. Una solució que no va valer per la façana del davant, la Casa Dasca, als propietaris de la qual es va obligar a la conservació de la façana. La destrucció o no de l’original, per procedir a la seva recuperació, és un dels debats oberts a l’hora d’actuar sobre edificacions del catàleg.

El Punt-Avui, 29 d'Octubre de 2011

2011-10-29T20:10:00.001+02:00

El Cau Ferrat tornarà als orígens

ALBERT MERCADER

Refaran el projecte

La pressió judicial de SOS Sitges contra la reforma, clau

S'eliminarà la pantalla de vidre prevista

L'exterior del palau Maricel de Mar. El nou projecte eliminarà l'estructura de vidre de la façana marítima Foto: A.M.

L'Ajuntament de Sitges refarà finalment el projecte de reforma del palau Maricel de Mar, la Casa Rocamora i Cau Ferrat, els elements més identificatius i turístics del municipi, per tal de restablir, dins de les possibilitats tècniques, l'estètica original. La reforma es farà tal com demana la plataforma SOS Sitges, que des de fa més d'un any denuncia que les obres que s'hi estan fent són un “atac” al patrimoni local. La reforma dels museus, que l'entitat sitgetana ha portat als jutjats, incorporava elements atractius per la visita –com ara una estructura de vidre–, consolidava una elevació de la primera planta de Cau Ferrat i eliminava finestres, però que poc tenia a veure amb els orígens de l'edifici. El nou consorci del patrimoni de Sitges, constituït dijous, va posar punt final al llarg debat i va deixar clar, en el nou informe de l'actuació que va fer públic, que es prioritzarà la conservació de la façana marítima amb l'eliminació de l'estructura de vidre, es reformarà la Casa Rocamora i s'eliminarà l'elevació de la primera planta del Cau Ferrat. El consorci diu que el primer que es farà és eliminar “al més aviat possible” tots aquells elements que s'havien executat contraris al nou esperit de l'actuació com ara la part de la passera exterior. L'anunci el van fer l'alcalde, Miquel Forns, i el president de la Diputació, Salvador Esteve, després d'assegurar que els canvis i l'acabament de les obres tenen els diners “assegurats”, però que retardarà l'acabament, al voltant de finals del 2012 per poder garantir la campanya turística del 2013. De moment, no es volen fer estimacions sobre el que costarà de més l'obra, adjudicada per 6,3 milions d'euros, segons informa l'Ajuntament. Forns agraïa públicament dijous el treball de la plataforma “que ha fet adonar la institució de l'afectació que tenia el projecte”. L'administració ha mogut fitxa i ara espera que el col·lectiu retiri el contenciós. Fonts municipals apuntaven ahir que aquest ésl'objectiu.

Es constitueix el nou Consorci del Patrimoni de Sitges

2011-10-27T20:18:00.000+02:00

Miquel Forns i Salvador Esteve

Es constitueix el nou Consorci del Patrimoni de Sitges

El nou Consorci té com a principal objectiu la finalització de les obres de reforma dels museus de Sitges. El president de la Diputació, Salvador Esteve, i l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, presideixen l’acte de constitució.

Assolir la consecució del projecte de remodelació dels Museus de Sitges, és un dels principals objectius de la nova etapa que inicia avui el Consorci del Patrimoni de Sitges. En els propers dies, el nou Consorci presentarà el que serà el projecte alternatiu de la reforma que ha d'atendre les demandes del nou govern municipal.

Les noves línies d'actuació passen per tres punts: la conservació de la façana marítima -amb l'eliminació de l'estructura de vidre-, la rehabilitació de la Casa Rocamora i l'eliminació de l'elevació de la primera planta del Cau Ferrat. Sobre el resultat final del projecte alternatiu, Miquel Forns ha afirmat que “per arribar fins aquí ha estat important el paper que ha jugat la Plataforma SOS Sitges. El nou govern ha escoltat sempre les seves reivindicacions i ara és l'hora de les administracions”.

Un cop formalitzada la constitució del nou Consorci, el President de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ha anunciat que “el projecte s'endarrerirà lleugerament, però hi ha les dotacions pressupostàries previstes per les tres administracions per fer front al projecte”. Sobre els terminis, les dues administracions han avançat que es treballa amb la previsió que les obres hagin acabat a finals del 2012 i els museus obrin portes durant l'estiu del 2013.

Pel que fa a la renovació del contracte de l'actual gerència, l'Alcalde de Sitges, Miquel Forns, ha explicat que durant les reunions d'avui s'ha informat de la intenció que Vinyet Panyella, ocupi a partir de l'1 de desembre la direcció del Consorci. En aquest punt, el President, Salvador Esteve, ha assegurat que “hi ha unanimitat i que es tracta d‘una persona de Sitges i amb acreditada capacitat per assumir aquesta responsabilitat”.

La Comissió Executiva queda formada per quatre representants de la Diputació de Barcelona com a vocals. Pel que fa als representants de l'Ajuntament de Sitges, el ple del mes de juliol va aprovar la designació de dues vocalies d'aquesta mateixa Comissió. Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona, presidirà el nou Consorci, mentre que l'alcalde de Sitges, Miquel Forns, ocuparà la vicepresidència. D'aquesta manera, la composició queda en set vocalies a la Comissió Executiva, amb la distribució següent: quatre designades per la Diputació de Barcelona (Ferran Civil, Carles Rossinyol, Ramon Riera, i Mònica Querol); dues designades per l'Ajuntament de Sitges (Mireia Rossell i Jorge Carretero); i una correspondrà a la nova titular de la Direcció-Gerència.

Precisament, posteriorment a l'acte de constitució de la Comissió Executiva, la reunió del Consell General del Consorci del Patrimoni de Sitges, format pel President, el Vicepresident i setze vocals, ha donat compte del proper nomenament de la sitgetana Vinyet Panyella com a nova responsable del Consorci del Patrimoni de Sitges.

Història del Consorci

El Consorci del Patrimoni de Sitges es va crear el 23 de desembre de 1994 per acord de l'Ajuntament de Sitges i de la Diputació de Barcelona. Les seves principals funcions són la gestió, la conservació i la divulgació dels museus que conformen el Consorci.

El Museu Cau Ferrat, el Museu Maricel, el Palau Maricel i el Museu Romàntic “Can Llopis” i les corresponents col•leccions artístiques de cadascun d'aquests edificis conformen el patrimoni pel qual vetlla el Consorci.

Durant la seva història, el Consorci del Patrimoni de Sitges ha contribuït a apropar als visitants la manera de sentir i de viure que ha estat característica de Sitges al llarg de la seva història, convertint el conjunt museístic en el principal atractiu cultural de Sitges.

L'oferta museística ha conviscut sempre amb activitats complementàries, com la música o la literatura. Alguns dels espais del Consorci, com el Palau Maricel, s'han convertit també en punt de referència per a congressos i celebracions destacades de Sitges.

La Plataforma SOS Sitges visita les obres dels museus

2011-10-23T20:40:00.000+02:00

El dia 11 d'octubre de 2011, i per primera vegada en aquest darrers dos anys, representants de la Plataforma SOS Sitges, vàrem poder visitar les obres de reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel de Sitges. Durant aquesta visita vàrem estar acompanyats per l'arquitecte director de les obres i membres del seu equip i representants de l'Ajuntament de Sitges, així com per arquitectes i periodistes que d'una manera o altra han donat veu i suport a la Plataforma.

AQUESTES SÓN ALGUNES DE LES IMATGES.......

EL PAÍS, 23 d'octubre de 2011

2011-10-23T20:33:00.000+02:00

REPORTAJE

El Cau Ferrat no se toca

La polémica reforma de los museos de Sitges tendrá un nuevo proyecto

La reforma de los museos de Sitges, que afecta a dos de los iconos culturales de la ciudad: El Cau Ferrat y el Palau Maricel, da un giro de 180 grados después de más de un año de obras. El próximo jueves, tras la constitución del nuevo Consorcio de Patrimonio de Sitges, en el que coparán los puestos representantes de CiU y PP que sustituirán a los del PSC, hasta ahora en mayoría, está previsto dar carpetazo al polémico proyecto de reforma actual e impulsar uno alternativo que prevé deshacer parte de lo construido y, en algún caso, reconstruir zonas arrasadas por la piqueta.

La agresiva intervención ha cegado ventanas y ha elevado suelos

Desde el Ayuntamiento y la Diputación de Barcelona, responsables de las obras insisten en que estas no se han parado, pero el ritmo de los trabajos ha bajado al mínimo desde finales de agosto a la espera de los nuevos planes. Lo que es seguro es que el elemento más llamativo y polémico del proyecto, la rampa acristalada que cubría como una segunda piel la fachada de mar, no se construirá. La revisión del proyecto, una promesa del inicio de legislatura del nuevo alcalde, Miquel Forns, ha sido duramente criticada por sus impulsores, el grupo municipal del PSC, ahora en la oposición. Según ellos: puede hacer peligrar la financiación del proyecto (Estado, Generalitat y Diputación de Barcelona) y alargará las obras dos años.

"No sabía ni dónde estaba, me costaba reconocer estos lugares que conozco como la palma de mi mano", asegura Beli Artigas, miembro de la Plataforma SOS Sitges, tras visitar las obras el 11 de octubre. Desde que se conoció el proyecto de reforma que dirige el arquitecto Emili Hernández Cros, esta plataforma lo ha denunciado por creer que atenta contra el patrimonio y por destruir estos edificios tan singulares vinculados a artistas como Santiago Rusiñol y Ramon Casas, promotores artísticos como Miguel Utrillo y coleccionistas como el norteamericano Charles Deering. "La primera noticia de cómo iba a ser la reforma la tuvimos cuando ya estaba aprobada y no hubo posibilidad de hacer alegaciones. Luego elaboramos un proyecto alternativo en el que planteábamos soluciones distintas y en el que asegurábamos que si los edificios estaban catalogados, sus fachadas posteriores también, pero nadie nos escuchó. Por eso lo llevamos a los tribunales. Menos mal que ahora parece que hay marcha atrás", explica esta historiadora del arte.

El proyecto de la plataforma, que incluye rampas interiores y ascensores para comunicar los diferentes espacios y plantas, está encima de la mesa de los nuevos responsables municipales de CiU y PP.

Elena Redondo, concejal de Urbanismo de Sitges, reconoce que se está revisando el proyecto y que se tendrá en cuenta el planteamiento alternativo de la plataforma, "pero es una obra muy compleja y solo se conocerá el alcance de los cambios tras la constitución del nuevo consorcio", asegura. También descarta que se vaya a seguir con una intervención tan agresiva, que ha cegado ventanas y ha elevado suelos, y no se prevé construir la fachada marítima de cristal, aunque parte de la estructura está realizada e incluso ya es posible pasear por las rampas. Redondo insiste en que no es un problema de ajuste presupuestario y cree que, pese a todo, "hay solución, porque hay posibilidad de enmendar lo hecho". También mantiene la previsión de abrir los museos en 2012 y no en 2014 como denuncia la oposición y que el coste previsto de 6,7 millones no se elevará.

Crònica local, Eco de Sitges, 21 d'octubre de 2011

2011-10-22T22:18:00.002+02:00

VentdelCau (VI) per Vicenç Morando

“Los proyectos evolucionan y se mueven. Y esto es lo bonito de nuestra profesión. La obra va dándote cosas en su propio hacerse.”

Rafael Moneo, arquitecte.

Entrevista a “El País”, 19/12/2010

He necessitat contextualitzar una mica les coses a base de lectura. M’agrada l’arquitectura del premiat Moneo, i més encara el seu discurs. És, diuen, l’anti-Calatrava. L’home del museu romà de Mèrida, del Kursaal de Donostia, o del gratacels ajegut de l’Illa Diagonal de Barcelona. Un professional de la sobrietat, amb obres concebudes des d’una mena d’ascetisme monacal que emana grandesa, monumentalitat i, no ho nego, una certa fredor. La declaració de l’únic espanyol guanyador del Priztker (el Nobel del ram) em porta a dos projectes molt discutits: l’ampliació que féu del museu del Prado, que costà 113,2M€ (un 84% més del pressupost inicial) i l’experiència que va viure entre el 1961 i el 1962 al costat de Jørn Utzon, l’arquitecte danès autor de l’icònica òpera de Sidney, des del 2007 patrimoni de la humanitat i en el seu dia protagonista d’un dels episodis constructius més atzarosos de la història, que portà a Utzon a abandonar l’obra i a jurar que no tornaria mai més a Austràlia, i al govern de l’estat de Nova Gales del Sud a la fallida tècnica. L’edifici, inaugurat el 1973 per la reina d’Anglaterra, estava pressupostat en 7 milions de dòlars, i acabà costant 14 vegades més....

No he començat amb aquestes dues històries per caprici, ni tampoc vull que serveixin per a comparar res per altra banda incomparable. Abans, ara i sempre, la creació humana aplicada als grans projectes de qualsevol tipus s’ha mogut en paràmetres on sovint dos i dos no fan quatre, per bé que això no ha d’ésser excusa per a exonerar ningú de la responsabilitat que cal assumir quan hi ha compromisos per escrit, que importen diner públic. Els darrers dies, Diputació i Ajuntament han donat a conéixer l’existència d’una desviació en el pressupost de la reforma dels museus d’1M€ respecte el preu inicial de 6 milions compromés per l’UTE que guanyà el concurs i que, a la vegada, estava tres milions per sota del límit que preveien les institucions que financen les obres. Es tracta, consideren, d’un cas típic de baixa temerària en el qual, segons sembla, ambdúes parts acceptaren la trampeta d’un cost inferior, quan eren plenament conscients que l’ambició i les contingències de l’actuació el farien, i el faran, pujar. Ara, cal negociar que li correspon pagar a cadascú. El que està per veure és si alguna de les altres empreses que optaren al concurs denuncia l’acord per entendre que s’establí un pacte consentit perjudicial pels interessos dels qui varen fer els números amb realisme i no els hi acceptaren.... Enumerada aquesta nova contingència, que s’afegeix a les no poques existents, agraeixo a la plataforma SOS Sitges la invitació per anar a visitar les obres dels museus el dimarts 11 d’octubre. He tornat a l’escenari dels fets per segona vegada en vuit mesos, i, malauradament, la plataforma hi ha entrat per primer cop després d’un any i mig del tancament del Maricel. Valgui una conclusió inicial que entenc bàsica per a encarar el futur: és absolutament prioritari fer el possible per a que aquest projecte -que afecta al moll de l’ós del nostre patrimoni, amb tot el que això comporta- generi una mínima empatia i complicitat entre les persones que n’han assumit la responsabilitat de gestionar-lo i amb la ciutadania en general, que hores d’ara assisteix espectant a l’espectacle de la neguitosa incertesa sobre el què passarà. Si no s’aconsegueix positivitzar bona part de la negativitat que avui envolta aquesta història, el fracàs està servit. Per tant, s’imposa un acte de contrició que intenti, sense defugir la resolució dels conflictes d’àmbit legal, concentrar les energies en l’objectiu final, que no és altre que el de fer reviure amb dignitat la joia de la corona de Sitges. D’alguna manera sóm espectadors de les conseqüències d’un procés que s’ha demostrat opac des del principi, en un poble que mai ha tingut el patrimoni en la llista dels seus interessos primordials. On han manat la pressa excessiva, on la manca de diàleg ha generat una tensió permanent, i on queden massa aspectes pendents, emmarcats a cavall de la discussió tècnica, la picabaralla política, i els aprecis o desavinences personals. Ens ho hem posat molt difícil per tractar-se d’una iniciativa que ens hauria d’enorgullir col.lectivament. En sortir de la visita era ben fàcil poder constatar tres realitats punyents. Primera: la que viu l’arquitecte Hernández-Cros, esgotat d’haver de justificar-se perpetuament i abocat a reformular un projecte a partir d’uns criteris amb els quals confessa no combregar. Segona: la que viu la plataforma, i Beli Artigas en particular, amb l’expressió pròpia de les tragèdies consumades sense remei marcada al rostre, i corpresa de veure com s’ha actuat en els edificis en una intervenció que, per a els integrants del grup, ha estat traumàtica, irreversible i desencoratjadora. I tercera: la que viuen les administracions, i en especial l’Ajuntament, que esbufega davant d’aquesta patata calenta, on es barregen des de la possibilitat d’haver assumir el gripau de les llicències mal donades, fins a l’obligació de posicionar-se com a institució amb lideratge i criteri propi en l’assumpte, més enllà de l’assumpció dels propòsits de la plataforma.

Mentrestant els paletes segueixen. La màquina no para, llevat de zones concretes pendents de revisió i de la incomprensible manca de projecte museogràfic. Intolerable a aquestes alçades, perquè, que ningú no s’equivoqui, és més important allò que hi ha d'haver dins dels museus, i la forma d’estructurar-ho i explicar-ho, que el que es pugui veure des de fora. Em confirmen que –salvant obviament el full de ruta marcat del Cau Ferrat, o el del mirador i la sala Sert del Maricel- la resta no està ni plantejada ni parlada en ferm. Sigui com sigui, s’estan fent coses, i algunes s’haurien de desfer. Arrufo molt el nas davant de la elecció del paviment de la sala del brollador del Cau Ferrat –que serviria per a una cambra de bany amb jacuzzi però m’asseguren que encara s’ha d’envellir- i m’agafa un cobriment en arribar al primer pis i veure la gran tarima que amaga el sistema de climatització, i que s’eleva uns 30cm respecte el terra original, tot restringint les proporcions de la sala, i creant uns calaixos laterals i una mena d’inenarrables escocells que envolten les columnes que fan fredat de veure. És, sens dubte, la solució més barroera, insensible i banal que s'ha pogut trobar. Impròpia i contradictòria amb les paraules d’Hernández Cros que, des d’una certa displicència, afirmà a l’inici de la visita que Utrillo no tenia idea constructiva i fou un terrorista patrimonial. Probablement, aquesta tarima podriem englobar-la, sense massa esforç, dins la mateixa consideració pejorativa, i diria que estirant de l’ètica de l’arquitecte –que m’ha demostrat prou capacitat de diàleg- arribariem a coincidir, com coincideixo amb la plataforma en aquest cas. Llàstima que ja estigui tota instal.lada, perquè amb un metre quadrat col.locat ja n’hi havia prou per a veure que aquest bunyol és una idea espifiada. En el pitjor dels casos, abans un Cau Ferrat sense climatitzar, que climatitzat de manera tan agressiva. Cal poder defensar davant de qui sigui que l'especificitat del Cau obliga a solucions personalitzades que assumeixin el valor del museu com a obra d'art patrimonial que cal entendre de manera global, perquè així la va concebre l'artista i, en conseqüència, així cal conservar-la i cuidar-la. I acabo amb el recorregut per la inefable passarel.la que, si faig cas al que s’ha dit, ha de desmontar-se. Saben que la defenso, i és difícil no fer-ho atenent a la impressió que causa la sensació magnètica d’estar penjat sobre el mar... Viure per.... veure.

Directe.cat, 13 d'octubre de 2011

2011-10-13T22:05:00.000+02:00

La reforma dels museus de la façana marítima de Sitges costarà de moment un milió d'euros més

Sitges (ACN).- Les obres de remodelació dels principals museus de Sitges superaran el cost pel qual es van adjudicar en un milió d'euros, de moment. La reforma tenia un pressupost inicial de prop de deu milions d'euros, però la Unió Temporal d'Empreses (UTE) creada per assolir el projecte va presentar al concurs un import d'uns sis milions d'euros. Després de trobar diversos imprevistos, les institucions que financen les obres i l'empresa han negociat que el cost de l'obra s'incrementarà en 990.000 euros. Aquest acord és el primer que s'ha establert, tot i que actualment està sobre la taula un nou increment. El termini de finalització de les obres s'allargarà com a màxim sis mesos respecte la data prevista

Vilanova Digital, 13 d'octubre de 2011

2011-10-13T21:23:00.000+02:00

Un milió de desviació pressupostària a les obres dels museus

El vicepresident tercer de la Diputació de Barcelona, Josep Llobet, i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sitges, Jorge Carretero, donen a conèixer els detalls d’un informe de treball realitzat a partir de l’aturada parcial de les obres de remodelació dels museus

Ajt Sitges. El vicepresident tercer de la Diputació, Josep Llobet, i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sitges, Jorge Carretero

La Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges han presentat avui el resultat de l’informe de treball que s’ha realitzat als Museus de Sitges des que, el passat mes d’agost, les dues administracions van decidir aturar parcialment les obres.

D’aquest anàlisi es desprèn que abans que es produís l’aturada parcial i abans del començament de la nova legislatura, hi havia una desviació de gairebé 1 milió d’euros respecte a l’adjudicació inicial, xifrada en poc més de 6 milions d’euros. Les dues administracions han coincidit en afirmar que aquesta desviació és conseqüència de la baixa temerària amb la que es va adjudicar el projecte. En aquest sentit, la Diputació està negociant la nova desviació que reclama la UTE encarregada de la reforma i que, com a conseqüència d’aquesta adjudicació de les obres de poc més de 6 milions d’euros, superaria encara més la diferència d’1 milió d’euros presentada aquest dijous.

El vicepresident tercer de la Diputació de Barcelona, Josep Llobet i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sitges, Jorge Carretero s’han reunit aquest dijous per tal de fer una valoració de les conclusions de l’informe de treball i fer una visita de l’estat actual de les obres. Durant la visita als museus, Josep Llobet ha remarcat la voluntat de les dues administracions per tal que l’obra no s’endarrereixi respecte el que estava previst inicialment. En aquest sentit, el vicepresident tercer de la Diputació de Barcelona ha afirmat que “treballem per a que com a màxim, a finals del 2012 hagin acabat definitivament les obres, tot i que l’objectiu és complir el termini previst, que ens situaria entre els mesos de maig i juny del 2012”.Per la seva banda, Jorge Carretero ha insistit que els endarreriments que hi ha actualment “són fruit de la pròpia dinàmica del projecte, però en cap cas són conseqüència de la paralització parcial de les obres”.

Ara el següent pas és la presentació del projecte de remodelació alternatiu que es donarà a conèixer en les properes setmanes, després de la constitució del nou Consorci del Patrimoni de Sitges prevista pel proper 27 d’octubre. Entre tant, les obres continuen el ritme previst, en totes aquelles actuacions que no afecten a la façana i les rampes, tal com ha reivindicat des de l’inici del projecte la plataforma ciutadana, SOS Sitges. Precisament, l’aturada parcial de les obres és conseqüència de la unanimitat de les dues administracions per trobar una alternativa en la part de la reforma que afecta a la façana marítima dels museus i les rampes.

ESPERANÇA EN LES GENERACIONS FUTURES

2011-10-12T08:10:00.001+02:00

Dibuixos com aquest, fet per una noia de 14 anys, ens dóna esperança vers la sensibilitat de les generacions futures, i força per seguir lluitant per la conservar el nostre patrimoni!!!!! Gràcies Júlia

Dibuix de Júlia Pascual Mellado

ENTRE AQUESTS EXEMPLES DE PATTIMONI EN PERILL FALTA EL CAU FERRAT I EL MARICEL DE SITGES....

2011-10-10T15:19:00.000+02:00

Patrimonio cultural catalán en peligro

Diversos monumentos y obras de arte en Catalunya sufren agresiones | En ocasiones se producen en edificios públicos

Barcelona / Tarragona. (Redacción).-

Por desgracia, lo ocurrido con el mural de Guinovart no es un hecho aislado. Hay otros ataques al patrimonio artísticos de inmuebles - como se observa en estas construcciones de Barcelona y Tarragona-,con el agravante de que en ocasiones se producen en edificios públicos.

"Hay una falta general de sensibilidad por parte de algunos particulares y también de instituciones y, además, se produce una contradicción al aplicar la legislación en cuestiones como la seguridad o la viabilidad en ámbitos históricos; no suele haber protocolos claros", mantiene Jordi Rovira, presidente de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

Esta entidad, dedicada al estudio, pero también a velar por la conservación del patrimonio histórico en Tarragona, denuncia regularmente y de forma pública las agresiones que se registran en monumentos y obras de arte: "Muchas veces sale más caro carecer de esa sensibilidad y luego tener que reparar las cosas", afirma Rovira, quien añade que en muchas ocasiones "la seguridad o la iluminación han primado por encima de la estética".

El abandono del Laberint de HortaLa primera imagen que se encuentra el visitante que acude a los jardines del Laberint de Horta es la de un edificio señorial completamente destartalado. Se trata del palacio de Alfarràs, que languidece, aguantado por andamios, mientras su parte posterior se va desmoronando sin que en estos años de abandono se haga nada para remediarlo. En 1994 se restauró una parte del edificio para instalar en ella una escuela de jardinería de Parcs i Jardins y una biblioteca. El resto se dejó tal cual, y se cerró el paso al público para evitar males mayores.

La ‘tradición’ de la plaza del Fòrum de TarragonaSon las fiestas del Roser en el casco antiguo de Tarragona. Toca divertirse, y cada año se instala un escenario para los conciertos nocturnos. Ni más ni menos que encima de los restos de lo que fue el foro provincial de Tarraco, una de las plazas más extensas del imperio romano. Si el escenario fuera un poco más estrecho, podría apoyarse en el pavimento nuevo y no se correría el riesgo de dañar las piedras milenarias. “Pero siempre se ha puesto así...”, argumenta uno de los vecinos que colaboran en la organización de estas fiestas. La vida diaria en el barrio y la sensibilidad para conservar el rico patrimonio que atesoran estas calles y plazas no siempre andan en la misma dirección.

Un pisito para ‘El Trinxeraire’En la ronda Universitat de Barcelona, justo donde nace la calle Pelai, se levanta un conjunto escultórico: la fuente de ‘El Trinxeraire’. Fue diseñada por Josep Campeny i Santamaria en el año 1919. Hoy, parece que al pilluelo le han montado un pisito. Un armario-caja de servicios justo al lado parece puesto para que el chico guarde la ropa, y un quiosco cerrado y sembrado de cartones agrava la sensación de abandono. Además, los dos elementos puestos al lado están profusamente trabajados por los grafiteros.

Esgrafiados que van desapareciendoEn el número 30 de la calle Avinyó de Barcelona se levanta una casa catalogada construida en el siglo XVIII que originalmente constaba de planta baja, principal y dos pisos. Sus paredes estaban decoradas con esgrafiados. En el primer tercio del siglo XX el inmueble fue reformado: se añadió un piso y se colocaron balcones que ya tapaban la ornamentación. Ahora el edificio está siendo remodelado, pero los esgrafiados son apenas visibles.

Cables eléctricos frente a laTorre dels EscipionsHace doce años se anunció a bombo y platillo la remodelación de los accesos y del entorno de la Torre dels Escipions (un monumento funerario del siglo I, ubicado junto a la N-340 a su paso por Tarragona). La actuación incluía el soterramiento de los cables eléctricos que distorsionan la visión del monumento, declarado de interés nacional. Sin embargo, los cables siguen allí y todavía no se ha concretado la fecha para eliminarlos.

Cableado en la obra de Puig i CadafalchEl actual palacio número 7 de la Fira de Mostres –los palacios de Alfonso XIII y Victoria Eugenia– fue obra de Puig i Cadafalch, quien además decoró sus paredes con esgrafiados que representaban unas columnas. Pues bien, entre dos de ellas, perfectamente visibles, alguien abrió un agujero para hacer pasar los cables de la luz, que son también perfectamente visibles. Estas conducciones también se pueden observar sin problemas en la parte baja de la pared, con el agravante de que parece que la obra se ha quedado a medias. Estos trabajos inconclusos se sitúan muy cerca del pabellón Mies van der Rohe.

NOU ATEMPTAT ARTÍSTIC A BARCELONA

2011-10-10T15:10:00.001+02:00

Un mural de Guinovart, agredido

Una barandilla nueva afea el conjunto artístico, ubicado en un edificio diseñado por José Antonio Coderch

Lluís Permanyer

Barcelona

Un mural del celebrado pintor Josep Guinovart no sólo se encuentra en un estado de conservación intolerable, sino que además ha sido objeto de repetidas agresiones mutiladoras. Realza, o, mejor dicho, realzaba la portería de un edificio de Coderch en la Barceloneta; ahora sucede al revés: lo desprestigia.

El arquitecto José Antonio Coderch era sensible al arte. Buena prueba de ello fue que aceptó ser comisario del pabellón español en la Trienal de Milán de 1951, actuación que le fue unánimemente reconocida con la concesión del Gran Premio.

Coderch ya había ensayado la colaboración con Guinovart en 1951. El arquitecto estimó satisfactorio el resultado; la prueba fue que al poco decidió repetir. En efecto, en 1954, con ocasión de haber proyectado, junto con su colega Manuel Valls, el edificio de viviendas para el Montepío de la Marina, le encargó un mural para ornamentar la portería. La casa pasaba a marcar con autoridad urbanística la esquina vistosa del paseo Joan de Borbó, 43, y Almirall Cervera.

Lo realizó con la técnica látex. Y la composición tiene, a mi modo de ver, un interés marcado, al tratarse de un punto de inflexión estilística en su carrera, al iniciar el abandono de la figuración y encaminarse hacia la abstracción. De ahí que incorporara los perfiles reconocibles de un barco y un faro en un contexto muy poco figurativo.

Hoy da pena ver esta obra del pintor. El estado de conservación es lamentable, mayormente en la parte baja. Da la sensación de están deseando que se arruine un poco más para eliminarlo y blanquear el muro.

Lo peor, con todo, es la doble agresión que ha sufrido. La barandilla ciertamente es una solución nada imaginativa y propia de la mentalidad de un funcionario. En cambio, seme antoja insultante que en plena obra se les ocurriera meter no sólo el interruptor, sino además una regata de lo más ostensible.

En fin, una vergüenza. El trato dispensado a mural Barceloneta merece interponer una denuncia.

Resposta de la Plataforma SOS Sitges al PSC

2011-10-06T10:38:00.003+02:00

Com canvien les coses en una mica més de tres mesos! Els mateixos que han destrossat amb total impunitat part importantíssima del patrimoni arquitectònic i artístic de Sitges; aquells que en cap moment van voler escoltar les demandes, fins i tot súpliques, de la Plataforma SOS Sitges per a que es repensessin el projecte de remodelació del Cau Ferrat i Maricel de mar abans no fos massa tard; els que va decidir unilateralment que la casa Xicarrons (també anomenada Rocamora) no tenia cap importància patrimonial i la van enderrocar sense pensar en les conseqüències d’aquest acte. Ara són ells que des de l’oposició demanen al govern actual que valorin molt bé les decisions abans de prendre-les, quan mentre governaven, tot i que vàrem ser molts els que els hi demanàrem el mateix, van tirar pel dret sense fer cas a les veus que s’alçaven per recordar la seva obligació de conservar i restaurar el nostre patrimoni. Doncs tots aquests que mai van mostrar cap respecte vers el patrimoni de Sitges, ara, amb una nota de premsa, s’alcen com els grans protectors i salvadors de la nostra identitat cultural, parlant de responsabilitat, i fent referència a la necessitat de no fer política de mira estreta o sectarisme, quan per la seva actitud mentre estaven al govern, semblava que en lloc de gestionar un important projecte de reforma del gran conjunt patrimonial de Sitges, estiguessin decidint les obres de remodelació de la seva cuina. El seu canvi d’actitud (real o fingit, el temps ho dirà), arriba fins al punt d’oferir-se per a treballar conjuntament amb el Consorci, l’Ajuntament, entitats, sitgetans i sitgetanes.... i fins i tot amb la Plataforma SOS Sitges, aquella associació que van ignorar totalment quan tenien el poder.

Pel que es desprèn del seu escrit, el passat dimarts 27 de setembre tres regidors del Grup Municipal del PSC, es van reunir amb el responsable tècnic municipal; una primera dada molt important, ja que fins a l’entrada del nou govern cap arquitecte de l’Ajuntament de Sitges tenia coneixement de l’evolució de les obres que s’estan realitzant en els museus de Sitges, deixant total llibertat d’acció i decisió a l’arquitecte director de les obres.

Detall de l'entrada de la desapareguda Casa Romamora. Fot. Col Particular

Amb un titular marcat per una suposició, “La reforma dels museus pot endarrerir-se fins el 2014”, el grup del PSC de Sitges realitza una sèrie d’afirmacions falses i fetes amb el clar objectiu partidista de portar a l’equívoc. La primera és la que fa referència als 6 mesos de retard en l’execució de l’obra a dia d’avui, amb les conseqüents desviacions econòmiques. Cal dir que aquesta demora i l’increment del pressupost pactat no és deguda a l’aturada parcial de les obres, que per cert, van tenir lloc a finals del mes d’agost, sinó a la falta de previsió i a la deficiència del projecte aprovat pel consistori anterior. Ens expliquem:

Les presses i la necessitat tècnica i constructiva d’enderrocar la Casa Rocamora va fer que no es tingués en compte l’origen medieval d’aquest bellíssim edifici. Així doncs, i tirant pel dret, es va decidir enderrocar l’interior de l’antiga i catalogada (segons queda clar inclús en el mateix projecte d’obres redactat i signat pel propi arquitecte director, Sr. Hernández Cros) casa Xicarrons. Fou durant aquest procés de “destrossa” quan va aparèixer, de manera sorprenent per als tècnics responsables de l’obra, però esperada per als que coneixíem mínimament la història de la casa, un arc d’origen medieval que, gràcies a la decisió de l’arqueòleg de la Generalitat de Catalunya, s’ha hagut de conservar i incorporar al projecte actual. Aquesta obligació va fer que l’arquitecte director de l’obra hagués de modificar el projecte inicial previst per a la casa Rocamora, així com revisar el pressupost en aquesta partida. Per cert, aquest arc que sembla que hagi sorgit del no res, era un element estructural visible (i fotografiat) que evidenciava clarament la seva presència en la planta baixa de l’edifici.


Cuina desapareguda de la Casa Rocamora. Fot. Col. Particular.

Maricel de Mar amb l'estructura del sostre amb bigues de fusta

L’altra causa per la qual s’estan endarrerint i encarint les obres és més greu, i és fruit de la falta de previsió a l’hora de calcular els pesos que s’aplicarien a l’edifici del Maricel de Mar, així com la desconeixença per part de l’ equip director del projecte de la inexistència de fonamentació sota les parets d’aquest. Pel que ens ha explicat el tècnic municipal - el mateix amb el que es van reunir els membres del PSC - la col·locació d’un nou sostre de formigó d’uns 30 centímetres de gruix, més el pes de múltiples bigues de ferro de grans dimensions que havien de sostenir la galeria de vidre de la façana, han provocat que els murs de càrrega i les parets originals del Maricel de Mar, fetes a la manera tradicional de tapia, un material poc resistent, no hagin pogut suportar aquest pes tan exagerat, fins al punt d’esquerdar-se i estar en perill d’ensorrament. Una qüestió que si va tenir al cap Miquel Utrillo a l’hora de construir les cobertes del Maricel, mitjançant lleugeres estructures de fusta estudiades per a suportar el pes establert.

Fotografia del saló de Deering al Maricel de Mar. Es veu perfectament l'estructura del sostre amb bigues de fusta

En un futur proper, a aquest pes de les lloses i de les bigues de ferro (una intervenció totalment innecessària i que ha suposat un greu perjudici a l’estructura i l’estabilitat de l’edifici de Maricel de Mar) s’hi haurà de sumar el del mobiliari exposat al museu, així com el dels visitants que passegin per les seves sales. Per a solucionar aquest greu problema estructural s’han iniciat uns cars i complicats treballs de micropilotatge sota els murs existents, per a reafirmar l’edifici del Maricel de Mar, tot i que amb aquesta acció, que ha suposat una forta desviació pressupostaria i el conseqüent retard de les obres, no es garanteix en cap de les maneres que els murs de tapia mantinguin la seva fermesa.

Pel que fa a la referència directa a la Plataforma SOS Sitges, volem manifestar que el procediment contenciós-administratiu interposat per la Plataforma contra la llicència d’obres continua el seu curs. Aquesta demanda considera que la llicència d’obres de la reforma dels museus atorgada per l’Ajuntament de Sitges és nul·la de ple dret per vulnerar la llei de protecció del patrimoni català.

Tanmateix si en un primer moment es va optar per iniciar les accions legals per la via penal (amb la denúncia al fiscal de delictes urbanístics), fou entre d’altres motius, pel fet que amb la denúncia de part a la Fiscalia aquesta era la que devia d’investigar l’assumpte, a banda de ser un servei jurídic gratuït en el que no es necessitava lletrat si la nostre pretensió era estimada. Ens permetem recordar-los que la Plataforma no disposa de recursos econòmics.

No obstant, sí que els hi hem de reconèixer, Srs. del PSC, que vam errar adreçant-nos a la via penal cercant la prevaricació (en aquest cas entenem per prevaricació l’emissió d’una resolució administrativa essent conscient l’Administració Pública o funcionari que la dicta que la mateixa és contrària a dret o il·legal), donat que els organismes tècnics que havien de controlar les actuacions de reforma en aquest el nostre patrimoni cultural, el conjunt dels Museus de Sitges, tots ells eren de la mateixa corda. Recordem qui formava parts dels diferents governs, responsables tots ells de la vetlla del Conjunt dels Museus de Sitges, en el moment de la concessió de la llicència, atorgada pels voltants del febrer de 2.010:

· A l’Ajuntament de Sitges, PSC

· A la Generalitat de Catalunya, PSC

· A la Diputació de Barcelona , PSC

· Al Govern Central, PSOE

Quan diem que aquestes obres van ser realitzades com si es fessin a la cuina de casa seva, ho diem perquè tots els responsables del control jurídico-tènic d’aquesta obra van confondre el nostre patrimoni públic amb el seu patrimoni privat.

El control tècnic i legal va quedar completament obviat per estar tots els organismes responsables d’aquest control dominats per partits de la mateixa tendència, aquest fou el verdader motiu de que el projecte, la llicència i en conseqüència les obres tiressin endavant. I, és clar, lògicament tots els informes tècnics preceptius i vinculants, que el fiscal es va trobar, estaven alineats amb la reforma i aprovaven la mateixa. És per això que el fiscal de delictes urbanístics desestimà la denúncia per prevaricació presentada per la Plataforma doncs aquests informes tècnics emparaven la reforma tot i ésser il·legal. Ens permetem també recordar-los que el fiscal en cap moment va entrar a valorar la qüestió de fons sobre la que esperem ara la jurisdicció contenciós-administrativa es pronunciï, la nul·litat de ple dret de la llicència d’obres del projecte de reforma dels Museus de Sitges.

Dit això, no tractem de confondre al poble Srs. del PSC, la via contenciosa-administrativa accionada per la Plataforma SOS Sitges no és una acció menor, com vostès diuen, és simplement un altre ordre jurisdiccional, al qual s’ha decidit recórrer amb posterioritat a la via penal. I justament és aquesta jurisdicció la que ha de controlar la legalitat dels actes emesos per l’Administració, entre ells les llicències urbanístiques.

Així doncs, si les obres dels museus de Sitges van amb retard i tenen un increment del cost d’execució, no cerquin les culpes ni en la decisió de l’actual govern de Sitges de modificar el projecte per tal d’adaptar-lo a la normativa patrimonial, ni en les accions reivindicatives de la Plataforma SOS Sitges. Ara s’està recollint el fruit de les seves presses, de la falta de previsió i, per sobre de tot, de l’adopció de solucions d’un projecte no adequades a les característiques constructives dels edificis existents.

Plataforma SOS Sitges

www.plataformasitges.blogspot.com

UN ALTRE EXEMPLE DE FALTA DE RESPECTE AL NOSTRE PATRIMONI!!!!!

2011-10-03T14:33:00.001+02:00

CRÍTIQUES

Impunitat

ARQUITECTURA

XAVIER MONTEYS
29/09/2011

Aprofitant l'estiu i les vacances, s'ha des-truït la façana de la planta baixa de l'antic edifici del Banco Español de Crédito de la plaça de Catalunya de Barcelona; han desaparegut les columnes i pilastres de granit massís deixant a la vista l'estructura portant. L'impacte a la plaça és notable ja que la façana i la massa de l'edifici ara no descansen visualment de manera adequada en aquesta prima estructura

L'edifici de Banesto, projectat per Eusebi Bona, un arquitecte menysvalorat per la intel·ligència arquitectònica local, era l'obra que representava més bé l'esperit d'una arquitectura diplomàtica en relació amb la ciutat. Al meu entendre, una arquitectura diplomàtica és la que arregla una situació, en aquest cas urbana, i fa veure que és obra d'un altre, sense fer-ne ostentació ni atribuir-s'ho, essencial en la diplomàcia.

Foto de la pàgina Urbanity.es

La composició del volum de l'edifici de Banesto és essencial ja que la massa de la torre, en lloc de coronar l'extrem del passeig de Gràcia, com feia el desaparegut edifici d'Enric Sagnier en aquesta mateixa cantonada, o de situar-se simètricament sobre el volum de l'edifici, es disposa en un dels seus extrems, al costat de l'edifici veí, fins al punt de semblar que la torre és el centre d'un sol edifici que forma el costat nord de la plaça. Això és essencial ja que així podríem dir que la torre pertany més a la plaça que no pas a l'edifici, contribuint a ordenar aquesta façana de la plaça de Catalunya. Una operació que van imitar intel·ligentment els projectistes de la reforma de la façana d'El Corte Inglés ara fa uns anys, i que dóna lloc a un peculiar joc amb la torre del rellotge del BBVA.

Pel que sembla, el local ha estat llogat per 30 anys a l'empresa Apple, a la que li deu semblar que les seves botigues han de transmetre la imatge de lleugeresa i transparència dels productes, sense tenir en compte el lloc on va. L'edifici no va ser concebut així, amb una planta baixa transparent i lleugera i una lectura mitjanament culta de l'edifici hauria donat lloc a una altra intervenció més adequada per a la planta baixa.

Si és cert que això serà una botiga Apple, l'únic que es pot dir és que els seus dissenyadors de botigues no estan a l'altura dels seus enginyers.

Foto treta de Urbanity.es

El secretisme amb què s'ha dut a terme l'operació i les condicions de confidencialitat que aquesta empresa imposa fins i tot a l'Ajuntament resulten molt poc democràtiques. Per què, si la normativa actual obliga a restaurar les façanes de les plantes baixes dels edificis que donen a Barcelona el seu caràcter, com va succeir no fa gaires anys amb la casa Lleó i Morera, s'ha consentit aquesta destrucció a la vista de tots i en el centre de la capital de Catalunya? On eren quan es va aprovar aquest projecte de reforma i demolició d'aquesta planta baixa les comissions de qualitat o l'Oficina del Paisatge Urbà? Tan important és una botiga Apple per menysvalorar així el que tenim?

Foto treta d'Urbanity.es

La visió dels trossos de les columnes abandonats darrere de la tanca de l'obra, trossos immensos, de potser més d'un metre cúbic, produeix un sentiment depriment en veure el menyspreu cap a l'esforç i la feina feta en altres èpoques. Els conceptes sovint emprats per l'arquitectura contemporània com ara lleugeresa o transparència, amb intervencions com aquesta, no fan més que aparèixer com a sobrevalorats i donar la impressió de ser més un eslògan que una idea. L'arquitectura moderna hauria de revisar seriosament el fet que es consideri l'única arquitectura possible. No serà millor pel fet d'infringir accions com aquesta. Potser és moment que l'arquitectura moderna consideri si ha de seguir lliurant combats a favor de l'arquitectura verdadera i seguir creient que qualsevol reforma d'un edifici antic és una ocasió per fer sentir els seus espectaculars principis estètics. L'arquitectura moderna hauria de saber que La guerre est finie!

Foto treta d'Urbanity.es

NOTA DE PREMSA DEL GRUP DEL PSC DE SITGES SOBRE LA REVISIÓ DEL PROJECTE DELS MUSEUS

2011-09-30T12:42:00.000+02:00

La reforma dels museus pot endarrerir-se fins el 2014

Els canvis en els terminis i el projecte condicionen el finançament de l'obra

Aquest dimarts 27 de setembre, regidors del Grup Municipal del PSC es van reunir amb el responsable tècnic municipal del projecte del Museus de Sitges per conèixer la seva situació i aclarir els dubtes generats les darreres setmanes per les notícies contradictòries en relació a la seva continuïtat i la seva execució.

És important recordar que el projecte dels Museus de Sitges, promogut pel Consorci del Patrimoni de Sitges, per la seva reforma, que va impulsar l’anterior govern del PSC, havia superat totes les exigències tècniques, jurídiques i de finançament necessàries per la seva execució, com eren l’informe preceptiu i obligatori de Patrimoni de la Generalitat, l’informe de Ports i Costes, la llicència d’obres del mateix Ajuntament de Sitges. I en relació al finançament, es va aconseguir que la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Estat assumissin el 100% de la inversió, amb un pressupost de 10 milions d’euros, fet que permetia a l’Ajuntament de Sitges no haver d’invertir ni un sol euro en una de les obres més importants fetes mai a la nostra Vila. Aquest projecte va ser contestat per un grup de Sitgetans que van entendre que no s’havien tingut en consideració un conjunt d’aspectes patrimonials i que, per tant, s’havia de modificar, i així va començar un llarg procediment jurídic que avui en dia encara està en curs. La plataforma SOS Sitges va presentar una denúncia al fiscal de delictes urbanístics que no fou admesa per entendre el fiscal que no hi havia delicte, donant la raó al Consorci del patrimoni i a l'Ajuntament. Davant de la resolució del fiscal, la plataforma optà per una acció menor: presentar un recurs contenciós administratiu per revisar la llicència d'obres atorgada per l'Ajuntament al projecte.

A l’esmentada reunió celebrada a la casa de la Vila amb el tècnic de l’Ajuntament, se’ns va informar que l’actual govern havia decidit iniciar un procés polític per fer una modificació substancial del projecte amb un conjunt de canvis que afectaven, entre altres, a les rampes i la façana marítima però que encara no es tenia una solució tècnica definitiva.

Val a dir que a dia d’avui, tot i que s’ha publicitat que les obres dels museus han estat aturades parcialment, no ens consta que s’hagi comunicat formalment cap ordre d’atur parcial, ni que s’hagi notificat per escrit als responsables de les obres, més enllà de l’atur d’obres que correspon, de manera genèrica al període estival.

Aquesta decisió política del govern de CiU+PP+NH+SGI, segons l’opinió del responsable tècnic, comporta l’obligació d‘iniciar de nou els processos tècnics i administratius, és a dir, s’ha de tornar a presentar el projecte a la Generalitat per l’informe de Patrimoni, s’ha de sol•licitar una reforma de la llicència d’obres municipals i s’ha de tornar a presentar a la Diputació de Barcelona, a la Generalitat i al Ministerio de Fomento per la seva aprovació com a finançadors de l’obra, en definitiva els mateixos tràmits que es van fer amb el projecte actual.

Segons el nostre parer tots aquest canvis, conseqüència d’una decisió política presa pels actuals governants de l’ajuntament de Sitges i que no respon a cap requeriment tècnic o jurídic, comporten tot un seguit de riscos que s’haurien de valorar adequadament per no trobar-nos d’aquí poc en una situació de difícil solució. A continuació detallem els riscos que es van identificar com a resultat de les preguntes fetes al responsable tècnic en relació al desenvolupament del projecte, que són:

Termini d’execució: aquest va ser un dels aspectes més clars. Les obres d’execució, com a resultat dels dubtes dels darrers mesos, acumula un retard de 6 mesos, a més d’una desviació pressupostària provocada per una obra de rehabilitació complexa i que va trobant contínuament aspectes no previstos. Aquest termini encara augmentarà ja que la modificació del projecte i la nova tramitació administrativa provocarà que les obres, segons l’estimació dels tècnics, no estiguin finalitzades fins a finals del 2014, més de 2 anys després del termini previst inicialment. Aquest endarreriment podria provocar un augment de cost i motivar una renegociació del contracte d’execució d’obra amb les empreses adjudicatàries al tractar-se d’una modificació de termini molt important.

Modificació del Projecte: les modificacions plantejades pels responsables polítics de l’ajuntament, que encara, pel que sembla, no han estat notificades de manera fefaent, i que no compten ni amb la validació ni amb la solució tècnica, provoquen, com dèiem abans, que s’hagi d’iniciar un nou tràmit davant de totes les administracions competents (Generalitat, Ajuntament i Demarcació de Costes de l’Estat) i davant dels organismes que financen el projecte (Diputació de Barcelona, Ministerio de Fomento), amb el risc que això comporta i just en ple procés electoral a Madrid, fet que provocarà que fins a Febrer o Març no es tingui interlocutor polític al Ministerio de Fomento que validi el nou projecte i confirmi el seu finançament, aspecte crític de tot aquest nou procés per evitar la possibilitat que el Consorci de Patrimoni hagi de demanar diners a l’Ajuntament de Sitges per finalitzar les obres.

Contenciós Administratiu: segons ens informa el tècnic desconeixen si la incorporació de totes aquestes modificacions al projecte provocarà la retirada per part de la Plataforma SOS Sitges del seu contenciós i per tant és molt possible que els riscos patrimonials que argumentaven els partits del govern, des de l’oposició, encara romandran presents fins a la resolució definitiva del procés una vegada esgotades tots les instàncies judicials.

Estalvi amb les modificacions: els responsables tècnics no preveuen, en principi, un estalvi significatiu com a resultat dels canvis ja que l’eliminació de les rampes obligarà a trobar solucions tècniques per resoldre el tema de l’accessibilitat i el canvi a la façana marítima provocarà que s’hagi d’actuar sobre la façana que abans quedava protegida pel vidre i sobre la que no s’havia previst cap intervenció en profunditat. A més queda per analitzar si és possible evitar l’augment de nivell del terra del Cau Ferrat per instal•lar la climatització ja que tècnicament es veu molt complexa la seva modificació. Cal dir també que una part de l’obra ja executada s’haurà d’enderrocar atès que restarà ineficaç amb el nou projecte. Així una part molt important de la climatització instal•lada no servirà de res, l’estructura metàl•lica que suportava les rampes tampoc, a més de tota una sèrie de reforços estructurals que s’hauran d’enderrocar per encabir a l’interior les noves rampes i recorreguts d’evacuació.

Finançament: aquest és un dels punts que ens genera més inquietud, i sobre el que el tècnic, una vegada més, no tenia cap resposta ja que la modificació del projecte i l’inici del nou projecte obligarà a que les administracions que es van comprometre a finançar l’obra (Diputació, Generalitat i Ministerio) hagin de tornar a validar el projecte reformat i per tant confirmar la finançament, amb els evidents riscos que això comporta en un moment en que totes les administracions públiques estan en un fort procés de retallades que també afecta a projectes ja iniciats amb compromisos ferms de finançament. No és bona idea crear dubtes, o donar arguments a tercers, sobre un projecte en curs i amb finançament per executar-ho.

Massa dubtes i massa riscos que ara s’obren com a conseqüència de decisions polítiques que no estem segurs que s’hagin valorat en profunditat i que sembla que, esperem que no, han estat el resultat d’una manca de visió global de tot el procés i dels problemes que provoca el gran nombre d’administracions implicades, cadascuna amb els seus criteris tècnics i polítics, potser per manca d’experiència o per una actitud massa prepotent, i un tant agosarada, d’algun membre, destacat, de la dreta del govern municipal.

En conclusió, aquest procés iniciat pel govern municipal en relació a la reforma dels Museus pot provocar que un projecte, que estava en procés d’execució, amb les seves contestacions, però en execució, una vegada es facin les modificacions polítiques proposades, que encara hem de veure com es defineixen tècnicament, ens trobem que els processos administratius no evolucionen com s’espera, o que es retalli part del finançament compromès per la resta d’administracions i que per tant això obligui al nostre Ajuntament a assumir part del cost de les obres per finalitzar-les dos anys desprès de la data prevista inicialment.

Finalment només volem demanar al govern municipal que no assumeixin riscos innecessaris en aquest procés, que valorin molt bé les decisions abans de prendre-les, sense deixar-se influir interessadament per ningú ja que la seva obligació és defensar els interessos de tots els Sitgetans i Sitgetanes, i que es comprometi a finalitzar amb garanties un projecte molt important per a la nostra Vila, no només per la importància de conservar i restaurar el nostre patrimoni com a mostra del que varem ser i allò que som, sinó perquè són els Museus un actiu essencial per difondre la nostra personalitat dins i fora de Catalunya i, també, per l’obligació de tenir un espai digne per les creacions dels nostres artistes més il•lustres i estimats que serveixen per augmentar la importància d’un turisme cultural cada vegada més nombrós.

El PSC de Sitges continuarà, com fins a la data, recolzant i impulsant aquest projecte de remodelació dels Museus de Sitges i estem disposats a treballar amb tothom, Consorci, Ajuntament, partits polítics, Plataforma SOS, ciutadans, ciutadanes i entitats de Sitges, per assolir el resultat final per tots esperat i perquè creiem que amb un tema tant important no es pot fer política de mira estreta, sectària, sinó que s’ha de vetllar, amb responsabilitat, perquè els nostres Museus gaudeixen de l’esplendor que es mereixen.

PSC - Sitges
http://sitges.socialistes.cat
sitges@socialistes.cat

Diari de Vilanova, 15 de setembre de 2011

2011-09-15T20:17:00.000+02:00

El futur de Sella, a estudi

L’actual gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, Antoni Sella, podria tenir els dies comptats com a màxim representant d’aquesta institució, segons han confirmat des de l’equip de govern municipal. Fonts polítiques del municipi han apuntat en la darrera setmana que ja existia un relleu i fins i tot hi han posat nom. Segons aquesta hipòtesi, seria l’escriptora Vinyet Panyella qui substituiria Sella en el càrrec. Oficialment, però, el procés no està tan avançat.

Des d’Alcaldia han informat que s’està treballant en una renovació en el càrrec directiu, però no hi ha noms. De fet, el canvi no només afectaria el futur de Sella sinó que també implicaria els òrgans de govern del consell del Consorci. En qualsevol cas, els canvis que hi pugui haver se sabrien en breu, segons han informat.

Des de la Diputació de Barcelona, l’ens que amb l’Ajuntament gestiona el Consorci del Patrimoni, han indicat que oficialment no hi ha res encara. No han especificat res més en la línia del que s’ha apuntat des del govern municipal.

Tampoc ha dit res Sella, que oficialment assegura no haver estat informat de cap canvi i que aquesta setmana seguia exercint les seves funcions a les oficines de l’ens patrimonial. Per la seva banda, Panyella, incòmoda amb les preguntes d’aquesta Redacció, ha desmentit que l’hagin escollit per ocupar el càrrec.

Que l’exdiputada de CiU al Parlament de Catalunya sigui la futura gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges és una possibilitat que diferents fonts polítiques lligades a l’oposició han apuntat, però sense atrevir-se a afirmar-ho públicament.

Crònica Local de Vicenç Morando. Eco de Sitges, 10 de setembre de 2011

2011-09-15T20:15:00.000+02:00

VentdelCau (V)

Per tant, Ajuntament i Diputació estan d’acord en que la façana marítima del museu Maricel no es plantejarà amb aquelles rampes i aquella estructura de vidre?

Exacte. L’objectiu és modificar aquesta proposta de façana marítima del projecte, per intentar retornar-la als orígens, a com estava abans de les obres.

Miquel Forns, 5 de Setembre

I la nota de premsa rebla el clau amb una filigrana eufemística nascuda de la prudència: La Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges estudiaran i modificaran els tràmits legals i tècnics necessaris que permetin fer possible les variacions en punts que estan pendents de revisió, com les rampes i la façana marítima. Revisada la numeració del serial, per haver perdut el compte en el darrer capítol –que era el IV i mig i no el III i mig- l’atzarosa història de la reforma dels museus ha arribat a un punt d’inflexió, amb la decisió de l’Ajuntament d’aturar parcialment les obres relacionades amb la solució de la façana marítima del Maricel, sense que això suposi aturar les de la resta dels immobles, que segueixen endavant. Segons la versió oficial dels fets, varen ser unes fotos captades des de mar, el Diumenge 28 d’agost, les que donaren el senyal d’alerta al testimoniar de manera explícita que ja estava instal.lada part de l’estructura de la polèmica passarel.la exterior. El passat divendres, 2 de Setembre, l’alcalde i alguns membres de l’equip de govern s’entrevistaren amb el vicepresident de l’àrea de cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil, i la diputada de cultura Mònica Querol, i coincidiren en els criteris de cara a la revisió d’aspectes bàsics de l’obra, d’acord amb algunes de les propostes que, en el seu dia, féu la plataforma SOS Sitges. La institució provincial s’encarregarà, ara, d’avisar a qui calgui del canvi de plans.... I, tot i que durant la reunió no se’n va parlar, tampoc no cal ser un honoris causa per a interpretar de forma inequívoca les paraules de Forns sobre una altra de les incògnites que continuen obertes, com és la decisió futura sobre qui dirigirà el consorci: “Evidentment (...) en aquest moment ja fa unes setmanes que, exceptuant aquest periode de vacances en que es troben el personal tècnic i polític de les dues administracions, ja hi ha converses per a poder materialitzar el canvi en els òrgans directius i polítics del consorci del patrimoni”. Mentre a l’actual gerent de l’ens li comencen a xiular les orelles, la rumorologia sobre el pretendent a la seva cadira –insistent des de fa setmanes i no sense un cert morbo- apunta a una sitgetana molt ben calçada, i no és Beli Artigas. Temps al temps.

És bo el que ha passat? No es pensin que la pregunta sigui fàcil de contestar per a un defensor –continuo sent-ho- de l’actual proposta, a qui li ha agradat parlar-ne sense embuts amb la part contrària. A aquestes alçades del serial, em cal prioritzar i ser pragmàtic. Benvinguts siguin els canvis si, des de la bona fe, ajuden a que la història d’aquest projecte arribi, definitivament, a un mínim punt de conciliació entre admiradors –pocs- i detractors –molts-. No està l’escenari actual per a marejar la perdiu ni per a perdre el temps amb lluites desgastadores o dubtes innecessaris. Abans de continuar em permetran una reflexió en veu alta. A Sitges li ha passat amb els museus el que es mereix una vila que els ha tingut abandonats i ara s’esglaia perquè creu haver assistit a un atemptat contra el patrimoni, quan fa anys que tenim el patrimoni a la corda fluixa. Els museus són els primers d’una llista llarga que seguiria amb la biblioteca, el Patronat, Can Falç, o, fins fa quatre dies el mercat vell del qual tampoc no hem sabut que fer-ne fins que Bacardí ha estat més llesta que nosaltres. Varem perdre irremisiblement els capitells originals de Pere Jou dels claustres del Maricel... per no parlar de l’estat de l’estudi Vidal...I no segueixo, perquè no val la pena. Ho enumero, a tall d’exemple, per a prevenir d’un previsible empatx de medalles. Sitges no es pot vantar ni enorgullir d’haver estat prou curosa amb els pilars fonamentals del nostre patrimoni artístic. Sigui com sigui, cal ser optimista, i ho vull ser. En espera de saber fins a quin punt les noves circumstàncies poden portar conseqüències que afectin al posicionament de les peces d’aquest gran trencaclosques -començant per l’arquitecte i acabant pel Ministeri- l’oficialització de l’acord ha servit per a refrescar alguns punts importants, que tenen relació amb les diferents reinvindicacions de la plataforma, de les quals en queden serrells pendents com el procés judicial sobre Can Rocamora o el trobar una solució menys agressiva per a climatitzar el Cau Ferrat que no suposi l’elevació del terra del primer pis. De fet, i més enllà del poc que es digué durant la campanya de les municipals -que travessà de puntetes per la polèmica- a l’equip de govern no li ha calgut fer un excessiu esforç per a expressar un posicionament propi i detallat sobre el projecte. Més aviat dóna la sensació que s’han fet seu, sense fissures, l’argumentari de la plataforma, segurament perquè la història recent està massa plena de tebiesa com per a poder expressar avui una postura molt beligerant sobre l’assumpte. En qualsevol cas, l’Ajuntament, a més de complir una promesa manifestada en el seu dia per alguns dels grups polítics que formen l’equip de govern, ha sabut parar atenció al rebuig generalitzat –o, si més no prou important- que creà el projecte de reforma dels museus des del seu inici. S’ha arribat fins aquí per la conjunció de quatre factors, que poden col.locar en l’ordre que vulguin. Primer: l’execució d’un projecte molt mal gestionat des del punt de vista de la informació pública entesa en el sentit més obert del terme, quan, per trascendència històrica, n’hagués hagut d’esdevenir el paradigma. Segon: la poca sensibilitat dels seus responsables vers aquells qui es mostraren obertament contraris a la proposta, des d’unes raons que mereixien consideració. Ans el contrari, els gestors van treure pit sense mesurar els riscos de menystenir allò que avui ha pres protagonisme. Tercer: la perseverança i tenacitat dels membres de la plataforma en defensar el que creien. I quart: el canvi polític, sense el qual res del que és notícia avui ho hagués estat.

Malauradament, aquesta tensió mantinguda durant mesos ha portat danys colaterals importants dins d’una part significativa del món cultural de Sitges, molt dividit i esqueixat arran del debat dels museus. Em disculparan si dic fins i tot que un punt enverinat. Una demostració fefaent de les mancances del procés. Un petit desastre, i més si es tenen en compte les grans coses que s’han fet gràcies a la unió d’esforços d’alguns dels nostres investigadors/divulgadors de referència. Des de fora, l’observador ho contempla amb absoluta perplexitat i desencís, perquè aquí també farà falta un bon projecte de restauració emocional que resolgui un distanciament que ens empobreix. Queden alguns capítols de VentdelCau i servidor desitja que el que vingui sia millor. Ho necessitem.

I acabo. L’ofrena institucional avançada al 10 de Setembre és una petita/gran espifiada que, d’haver-la proposat l’anterior equip de govern, hagués passat per.... vostès ja m’entenen... Té raó l’alcalde quan justifica el canvi dient que les grans diades comencen la vigília. Allò que s’obvia és que no celebrariem vigílies sense el precedent històric de les diades que les justifiquen. D’això, i de la Moixiganga express, ja en parlarem la setmana que ve..

Cultura 21, el portal català del sector de la cultura.

2011-09-15T20:11:00.000+02:00

Paralitzen parcialment la remodelació dels museus de Sitges

L’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona han decidit conjuntament paralitzar part de les obres de remodelació dels museus de la façana marítima de Sitges –Cau Ferrat, Casa Rocamora i Maricel de Mar–, que han estat aturades aquesta mateixa setmana. La mesura s’ha pres després d’una visita d’obres rutinària en la que s’ha constatat que els treballs havien avançat en punts que estan pendents de revisió, com les rampes i la façana marítima, segons comunica el consistori.

Amb aquesta mesura, s’atura l’actuació en alguns dels aspectes que reivindica la Plataforma SOS Sitges. El nou alcalde, Miquel Forns (de CiU, que governa en coalició amb PP, Sitges-GI i Nou Horitzó), s’havia reunit amb l’organització i s’havia compromès a estudiar la possibilitat de revisar aquelles parts de l’obra que reivindicava la Plataforma sempre i quan no suposessin aturar el projecte global.

Els treballs de remodelació, que es produeix pel deteriorament que pateixen els equipaments a causa de les condicions meteorològiques a la que estan exposats, tenen un pressupost de gairebé 10 milions d’euros, van comença a mitjan del 2010 i es preveu que acabin a finals del 2012.

L’oposició de la Plataforma
La Plataforma SOS Sitges al·lega que el projecte atempta contra alguns aspectes de la Llei de protecció del patrimoni català i contra la normativa urbanística municipal. Una de les seves reivindicacions se centra en la recuperació de l’estat original del sostre de la planta baixa del Cau Ferrat, eliminant una elevació de 35 centímetres prevista per instal·lar la climatització.

A més, l’organització creu s’hauria de reconstruir l’interior de la Casa Rocamora i reproduir la façana de mar de 1915, any en el que es va construir l’edifici. Pel que fa al Maricel de Mar s’han presentat propostes alternatives a la protecció de la façana posterior.

El delegat de la Generalitat a Barcelona visita Sitges.

2011-09-15T20:07:00.000+02:00

17-08-2011

El delegat de la Generalitat a Barcelona visita Sitges

El delegat territorial del Govern de la Generalitat a Barcelona, Salvador Jorba, s’ha desplaçat avui a Sitges per mantenir una reunió de treball amb l’alcalde Miquel Forns.

En el decurs de la reunió l’alcalde i el delegat han analitzat conjuntament diverses qüestions relatives a la remodelació del Palau Maricel i altres elements del patrimoni artístic de Sitges, els ajuts atorgats pel Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya i la seguretat ciutadana. Han constatat que les mesures adoptades pel Departament d’Interior en relació amb la venda il·legal han estat eficaces. Així mateix, l’alcalde de Sitges ha exposat al delegat els principals projectes de futur, en relació amb el port, la futura quarta escola pública i les possibilitats culturals i turístiques del municipi.

Diari de Vilanova, 8 de setembre de 2011

2011-09-15T20:05:00.000+02:00

Compromís amb els museus

L’alcalde, Miquel Forns, es va reunir dilluns passat amb el vicepresident de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civit, per concretar les variacions referents a la reforma dels museus de la vila. Durant la trobada, en al que també va participar la diputada de Cultura, Mònica Querol, i regidors del govern local, les dues administracions van manifestar una voluntat clara per revisar el projecte que afecta el Museu Maricel, el Cau Ferrat i la Casa Rocamora.

La Diputació de Barcelona i l’Ajuntament estudiaran i modificaran els tràmits legals i tècnics necessaris que permetin fer possible les variacions en punts que estan pendents de revisió, com les rampes i la façana marítima. Part de les obres que afecten el projecte de remodelació dels museus de Sitges van quedar aturades la setmana passada, després d’una visita d’obres rutinària, seguint una decisió presa conjuntament entre l’Ajuntament de Sitges i la Diputació.

D’aquesta manera, s’atura l’actuació en els aspectes que són motiu de reivindicació de la Plataforma SOS Sitges i que l’actual equip de govern es va comprometre a revisar a l’inici de la legislatura. Des del començament del nou mandat municipal el mes de juny passat, el govern local ha estudiat les possibles variacions del projecte per apropar les possibilitats tècniques als requisits de la Plataforma, sempre deixant clar que no s’aturaran de forma global les formes iniciades a mitjans del 2010 i que haurien d’estar enllestides a finals del 2012.

Vilanova Digital, 5 de setembre de 2011

2011-09-15T20:02:00.003+02:00

L’Ajuntament i la Diputació volen revisar el projecte dels museus de Sitges

Les dues administracions revisaran i modificaran els tràmits legals i tècnics que permetin les variacions reivindicades per la Plataforma SOS Sitges,que no afecten al projecte global

L’alcalde de Sitges, Miquel Forns, s’ha reunit amb el vicepresident de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil, per concretar les variacions referents a la reforma dels museus de Sitges. Durant la trobada, en la que també va participar la diputada de Cultura, Mònica Querol, i regidors del govern local, les dues administracions van manifestar una voluntat clara per revisar el projecte que afecta el Museu Maricel, el Cau Ferrat i la Casa Rocamora.

Ajuntament de Sitges. L’Ajuntament i la Diputació volen revisar el projecte dels museus de Sitges

La Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges estudiaran i modificaran els tràmits legals i tècnics necessaris que permetin fer possible les variacions en punts que estan pendents de revisió, com les rampes i la façana marítima.

Part de les obres que afecten al projecte de remodelació dels museus de Sitges van quedar aturades la setmana passada, després d’una visita d’obres rutinària, seguint una decisió presa conjuntament entre l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona.

D’aquesta manera, s’atura l’actuació en els aspectes que són motiu de reivindicació de la Plataforma SOS Sitges i que l’actual equip de govern es va comprometre a revisar a l’inici de la legislatura. Des del començament del nou mandat municipal el passat mes de juny, el govern local ha estudiat les possibles variacions del projecte per apropar les possibilitats tècniques als requisits de la Plataforma, sempre deixant clar que no s’aturaran de forma global les obres iniciades a mitjans de 2010 i que han de finalitzar a finals del 2012.

El projecte, amb un pressupost de gairebé 10 milions d’euros finançats pel Ministeri de Foment, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sitges, té dues línies d’intervenció. La primera, de caràcter més funcional, ha de resoldre l’accés mitjançant una entrada única als dos museus, a més de la modernització dels serveis de les instal•lacions, i afegir una zona d’aules i tallers. La segona línia d’intervenció, centrada en l’accessibilitat, contempla adaptar el conjunt museístic per a que sigui accessible a persones amb discapacitat, i adequar-lo a la normativa contra incendis i d’evacuació. El conjunt també es consolidarà estructuralment amb la restauració de façanes, el reforç dels forjats i la renovació de les cobertes.

Algunes de les principals reivindicacions de la Plataforma SOS Sitges se centren en la recuperació de l’estat original del sostre de la planta baixa del Cau Ferrat, eliminant una elevació de 35 centímetres prevista per instal•lar la climatització. Segons SOS Sitges, s’hauria de reconstruir l’interior de la casa Rocamora i reproduir la façana de mar de 1915, any en el que es va construir l’edifici. Pel que fa al Maricel de Mar s’han presentat propostes alternatives a la protecció de la façana posterior.

Vilanova Digital, 1 de setembre de 2011

2011-09-15T20:00:00.000+02:00

Fre a la remodelació dels museus de Sitges

L’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona paralitzen parcialment les obres de remodelació dels museus de Sitges

Part de les obres que afecten al projecte de remodelació dels museus de Sitges han quedat aturades aquesta setmana. La decisió s’ha pres conjuntament entre l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona, després d’una visita d’obres rutinària en la que s’ha constatat que els treballs havien avançat en punts que estan pendents de revisió, com les rampes i la façana marítima.

Ajuntament de Sitges. Fre a la remodelació dels museus de Sitges

D’aquesta manera, s’atura l’actuació en els aspectes que són motiu de reivindicació de la Plataforma SOS Sitges i que l’actual equip de govern es va comprometre a revisar a l’inici de la legislatura. L’alcalde de Sitges, Miquel Forns, es va reunir amb els representants de la Plataforma SOS Sitges, i es va comprometre a valorar la possibilitat de revisar aquelles parts de l’obra que no suposin aturar el projecte global. Des de l’inici de la legislatura el govern local ha estudiat les possibles variacions del projecte per apropar les possibilitats tècniques als requisits de la Plataforma, sempre deixant clar que no s’aturaran de forma global les obres iniciades a mitjans de 2010 i que han de finalitzar a finals del 2012.

Aquest mateix divendres està prevista una reunió entre l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, i el vicepresident de l’àrea de cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil. Durant la trobada, en la que també hi participaran altres membres del consistori local i de la Diputació de Barcelona, es parlarà entre d’altres del futur dels museus de Sitges.

El projecte, amb un pressupost de gairebé 10 milions d’euros finançats pel Ministeri de Foment, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sitges, té dues línies d’intervenció. La primera, de caràcter més funcional, ha de resoldre l’accés mitjançant una entrada única als dos museus, a més de la modernització dels serveis de les instal•lacions, i afegir una zona d’aules i tallers. La segona línia d’intervenció, centrada en l’accessibilitat, contempla adaptar el conjunt museístic per a que sigui accessible a persones amb discapacitat, i adequar-lo a la normativa contra incendis i d’evacuació. El conjunt també es consolidarà estructuralment amb la restauració de façanes, el reforç dels forjats i la renovació de les cobertes.

Algunes de les principals reivindicacions de la Plataforma SOS Sitges se centren en la recuperació de l’estat original del sostre de la planta baixa del Cau Ferrat, eliminant una elevació de 35 centímetres prevista per instal•lar la climatització. Segons SOS Sitges, s’hauria de reconstruir l’interior de la casa Rocamora i reproduir la façana de mar de 1915, any en el que es va construir l’edifici. Pel que fa al Maricel de Mar s’han presentat propostes alternatives a la protecció de la façana posterior,.

Article de Quim Monzó a La Vanguardia, 8 de setembre de 2011

2011-09-08T19:34:00.000+02:00

Ignorancia del bien común

Paseando ves muchas aberraciones como la que Héctor Restrepo denuncia

08/09/2011
Quim Monzó

El domingo, en la sección Cartas de los lectores publicaron –en La foto del lector– una de Héctor Restrepo, acompañada de foto. Se ve la fachada de un edificio con balcones homogéneos, con barandillas iguales, molduras en buen estado de conservación, todas las puertas de los balcones con persianas mallorquinas, de madera... Todos los balcones mantienen esa armonía excepto uno, que ha hecho desaparecer las molduras, se ha cargado la barandilla y la ha sustituido por otra anodina, ha arrancado las mallorquinas y en su lugar ha puesto un cerramiento de aluminio blanco. Para acabarlo de redondear ha pintado de amarillo el tramo de fachada que corresponde al balcón. El texto de Héctor Restrepo explica dónde está esa aberración: "He encontrado este curioso caso en Méndez Núñez esquina Trafalgar, donde un vecino, pasando del patrimonio y la calidad urbanística, ha reformado su balcón. El resultado, como se ve, es un despropósito para la fachada del edificio, más hiriente por hallarse en el Eixample".

A mí me parecería igual de hiriente en Sarrià, Gràcia, la Bonanova o el Clot, porque lo que ha hecho ese vecino de Méndez Núñez con Trafalgar (pueden ver la foto en La Vanguardia del domingo) es una obscenidad, una muestra impagable de barbarie y atrevimiento. Hechos como ese tendrían que estar castigados por las autoridades. Y si ya lo están –supongo que para eso tenemos el Institut Municipal del Paisatge Urbà–, pues habría que coger por la oreja al responsable de esa animalada y conminarlo a devolver la fachada a su estado anterior.

Corre la idea de que en tu casa puedes hacer lo que te apetezca. Y no es así: no puedes hacer cambios que alteren la visión desde el exterior, por ejemplo. La visión exterior forma parte del bien común de la ciudad, de cualquier ciudad. Pasa como con las persianas de los comercios, que los propietarios no pueden alterar con insensateces porque están a la vista de todo el mundo. Paseando por Barcelona ves muchas aberraciones como la que Héctor Restrepo denuncia, y en muchos pueblos de Catalunya la situación es peor, porque no tienen ni Institut del Paisatge Urbà. Se permite sin ningún problema que, en edificios admirables, de repente la gente cambie puertas y ventanas y ponga cerramientos de aluminio blanco (¡y cajas de persiana hacia el exterior!) que laceran la vista de cualquier persona que aún conserve el don de la vista. Las patadas a la coherencia paisajística son constantes y muchos ayuntamientos no plantan cara. No es que sean cobardes y no se atrevan a marcar unas normas: son directamente ignorantes. Los mandamases no saben ni quieren saber hasta qué punto un pueblo se degrada si permite que, un día tras otro, se devalúe su patrimonio paisajístico. Les importa un pito mientras los habitantes –tan ignorantes como ellos– los voten cada cuatro años.

Entrevista de la Plataforma SOS Sitges a Ràdio Maricel

2011-09-06T13:01:00.000+02:00

La plataforma SOS Sitges es mostra esperançada pels acords entre Ajuntament i Diputació sobre el projecte de reforma de museus

05 setembre 2011

Beli Artigas, de la plataforma SOS Sitges, fa balanç de la reunió mantinguda entre Ajuntament i Diputació sobre la reformulació d’alguns aspectes del projecte de reforma dels museus sitgetans.

Escolteu-la

Entrevista de l'alcalde de Sitges Miquel Forns a Ràdio Maricel

2011-09-06T12:59:00.000+02:00

Ajuntament i Diputació acorden retirar del projecte dels museus la passarel.la del Maricel

05 setembre 2011

L’alcalde Miquel Forns fa balanç de la reunió que va mantenir el passat divendres amb el vicepresident de l’àrea de cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil. En la trobada, ambdúes institucions s’han mostrat d’acord en paralitzar les obres a la façana marítima dels museus i en retirar les parts de la passarel.la de vidre ja instal.lades. Per la seva banda, l’alcalde també ha insinuat futurs canvis en els òrgans directius del consorci, relacionats amb la nova estructura política de les institucions que el formen.

L’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona paralitzen parcialment les obres de remodelació dels museus de Sitges

2011-09-01T16:01:00.000+02:00

Comunicat publicat pel departament de comunicació de l'Ajuntament de Sitges

L’alcalde Miquel Forns es reunirà aquest divendres amb el vicepresident de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil.

Part de les obres que afecten al projecte de remodelació dels museus de Sitges han quedat aturades aquesta setmana. La decisió s'ha pres conjuntament entre l'Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona, després d'una visita d'obres rutinària en la que s'ha constatat que els treballs havien avançat en punts que estan pendents de revisió, com les rampes i la façana marítima.

D'aquesta manera, s'atura l'actuació en els aspectes que són motiu de reivindicació de la Plataforma SOS Sitges i que l'actual equip de govern es va comprometre a revisar a l'inici de la legislatura. L'alcalde de Sitges, Miquel Forns, es va reunir amb els representants de la Plataforma SOS Sitges, i es va comprometre a valorar la possibilitat de revisar aquelles parts de l'obra que no suposin aturar el projecte global. Des de l'inici de la legislatura el govern local ha estudiat les possibles variacions del projecte per apropar les possibilitats tècniques als requisits de la Plataforma, sempre deixant clar que no s'aturaran de forma global les obres iniciades a mitjans de 2010 i que han de finalitzar a finals del 2012.

Aquest mateix divendres està prevista una reunió entre l'alcalde de Sitges, Miquel Forns, i el vicepresident de l'àrea de cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil. Durant la trobada, en la que també hi participaran altres membres del consistori local i de la Diputació de Barcelona, es parlarà entre d'altres del futur dels museus de Sitges.

El projecte, amb un pressupost de gairebé 10 milions d'euros finançats pel Ministeri de Foment, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Sitges, té dues línies d'intervenció. La primera, de caràcter més funcional, ha de resoldre l'accés mitjançant una entrada única als dos museus, a més de la modernització dels serveis de les instal·lacions, i afegir una zona d'aules i tallers. La segona línia d'intervenció, centrada en l'accessibilitat, contempla adaptar el conjunt museístic per a que sigui accessible a persones amb discapacitat, i adequar-lo a la normativa contra incendis i d'evacuació. El conjunt també es consolidarà estructuralment amb la restauració de façanes, el reforç dels forjats i la renovació de les cobertes.

Algunes de les principals reivindicacions de la Plataforma SOS Sitges se centren en la recuperació de l'estat original del sostre de la planta baixa del Cau Ferrat, eliminant una elevació de 35 centímetres prevista per instal·lar la climatització. Segons SOS Sitges, s'hauria de reconstruir l'interior de la casa Rocamora i reproduir la façana de mar de 1915, any en el que es va construir l'edifici. Pel que fa al Maricel de Mar s'han presentat propostes alternatives a la protecció de la façana posterior.

28 D'AGOST DE 2011, ESTAT ACTUAL DE LA FAÇANA MARÍTIMA DELS MUSEUS DE SITGES

2011-08-28T20:27:00.000+02:00

Article publicat al bloc Criticartt el 23 d'agost de 2011

2011-08-26T19:17:00.000+02:00

LA RESTAURACIÓ DEL DRAC DE SITGES.... UN DECÀLEG SOBRE LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI

Ara ja és pública, visible i criticable la renovada imatge del Drac, un dels bitxos més estimats per petits i grans sitgetans compleix 89 anys. Així doncs, i que vagi per davant de tot, felicitats Drac pel que has suportat, pel que has de suportar, pel que has viscut i pel que has fet viure!!! Com ja he dit al principi,i com era de tot esperat i promogut, aquesta aparició estel·lar de la Fera Foguera ha suposat comentaris a favor i en contra del seu nou aspecte. Jo, avui, només vull dir que trobo que ha estat una aposta arriscada i valenta dels que davant de la necessària reparació del Drac van veure en aquesta la oportunitat de retornar-lo als seus orígens. Potser aquest any encara serà massa nou i brillant, com tot el que es restaura, però la pàtina del foc, del fum, del costum i del pas dels anys farà que aquest “nou” drac també sigui nostre.... i qui sap si dins d’unes dècades el Drac torna a ser de color verd, o lila, o de colors... o amb llums de neó... ja es veurà...

Amb dos dies de retard, però amb diversos avisos virtuals, em llegeixo l’Eco de Sitges i l’especial del Diari de Vilanova dedicat a la festa major de Sitges, i davant d’alguns articles que allà es publiquen sobre la restauració del Drac, el primer que em passa pel cap és: quina diferència hi ha entre el Drac i els edificis del Museu Cau Ferrat, Maricel de Mar i Casa Rocamora? Quina és la veritable política patrimonial del Consorci del Patrimoni de Sitges, institució que ha assumit el cost de la restauració del Drac i que també és el principal promotor de l’actual projecte de remodelació del conjunt arquitectònic declarat Bé Cultural d’Interès Nacional?

Entre els articles publicats, tots ells elogiosos a la restauració del Drac, llegeixo les que es podrien considerar grans declaracions patrimonials, impressionants decàlegs de conservació. Per cert, molt important la descripció que Josep Jansana, estudiós de l’obra de Ferrer Pino, autor del Drac, fa sobre el significat de restauració, com a acció de tornar ha recuperar les propietats tant físiques com estètiques d’aquell objecte (jo afegeixo també edifici) que tenia en el seu origen, intentant respectar-lo amb rigor sense desvirtuar-lo. Estic totalment d’acord amb aquesta definició!!

Declaracions tan interessants com que per sort, sobre el drac de Sitges hi ha documentació suficient i prou coneixement de causa històrica per rebatre qualsevol comentari que digui que amb aquest retorn als orígens s’ha comés un crim. Jo em pregunto? Què no hi ha moltíssima més documentació i estudis històrics, tècnics i legals que permeten rebatre qualsevol comentari que digui que en l’actual remodelació del Cau Ferrat i el Maricel de Mar no s’està cometent un grandíssim crim patrimonial? Quina diferència hi ha entre el tàndem Ferrer Pino-Planes i Robert i el d’Utrillo-Deering? Que jo sàpiga encara no existeix un catàleg del patrimoni cultural i folklòric de Sitges que obligui per llei a conservar estrictament l’interior, l’exterior i els volums del drac, cosa que si que requereix la fitxa dels edificis Cau Ferrat i Maricel de Mar del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges?

Si el drac pot perdre papada i recuperar cintura, i així retornar al seu moment més esplendorós, per què els edificis de la façana marítima no poden retornar a la bellesa i l’harmonia que tenien, per exemple l’any 1922, una de les primeres visions de Sitges que deuria veure el Drac aquell 23 d’agost de fa 89 quan va arribar a la vila per mar? I mira que amb les moltes fotografies antigues que es conserven sobre aquest conjunt arquitectònic, resseguir la seva visió primigènia no hauria estat massa difícil. Per no parlar de la simplicitat a l’hora de trobar la pauta del color original de la façana. Un blanc pur i ben neutre que podem distingir perfectament tot i que les fotografies siguin en blanc i negre.

En definitiva, és que el Museu del Cau Ferrat i el Maricel de Mar no eren una magnífica obra d’art, unes mundialment elogiades icones arquitectòniques dignes de ser recuperades, conservades i lluïdes, juntament amb el Drac, com un dels grans tresors del nostre patrimoni?

I davant de totes aquestes preguntes, una se’m presenta en forma d’imatge impactant. Com és que a ningú no li ha passat pel cap restaurar el drac i posar-lo dins d’una segona pell de vidre, per cert, una propietat molt de rèptil, aixecar 35 centímetres la faldilla de la fera, per refrigerar l'interior d'aquesta caixa de vidre i cimpedir la mort per ofec d'algun dels seus portadors. Per millorar l'accessibilitat al seu interior hi podriem posar una rampa per on sortíssin disparats els soferts balladors, i de pas unir la colla del Drac amb la de l'Àliga i així estalviar una mica i unificar forces, tal i com es vol fer amb el Cau i Maricel. Potser amb aquesta gran remodelació, reforma i condicionament del Drac, i de retruc de l'Àliga, podem dir que la fera s'ha convertint en tot un emblema festiu del segle XXI? Per cert, la imatge la tinc al cap, però no veig la possibilitat de plasmar el prototip en aquest bloc... si algú s'hi veu capaç doncs jo encantada!!

En definitiva, i com diu el seu cirurgià, en cas que el descontent sobre la nova imatge del drac sigui generalitzat, sempre estem a temps de recuperar l’aspecte més tradicional, verd amb escates grogues i vermelles. Una possibilitat que, per desgràcia, no tindrem amb els edificis del Cau Ferrat, el Maricel de Mar i la Casa Rocamora.

Molt bona Festa Major a tots!

Pd. Estimat Drac, que passis una molt bona festa major. Gaudeix del teu protagonisme i tira tot el foc que puguis. No pateixis, has viscut 89 anys esplendorosos, i només són el principi de la teva història. Espero que l’any que ve pugui felicitar-te per les teves nou dècades i celebrar aquest esdeveniment amb una gran festa. Si penso en tu et veig tirant foc i girant sobre els teus peus, però no puc oblidar una imatges que em va impactar. Era el primer dia de l’any de 1986. Era una nena de només 11 anys, i no podia imaginar el seu Drac fora del context de foc i fum. Però estaves allà, sol i silenciós, però majestuós i amb posat convençut d’aquell que són conscients de la seva grandesa, presidint el Saló-Teatre del Casino Prado Suburense. Algú va decidir que sense tu, l’exposició antològica organitzada per a commemorar els 25 anys de la mort del teu creador, el pintor Agustí Ferrer Pino, no seria perfecta i complerta. Una decisió molt encertada. Ara espero que aquesta imatge es pugui repetir, i que siguin altres nens els que et redescobreixin. Felicitats!

FLAIRES DE MARICEL 4. Article publicat a l'Eco de Sitges del 20 d'agost de 2011

2011-08-26T18:56:00.000+02:00

La setmana passada vàrem explicar la barbaritat que s’està duent a terme a l’edifici del Cau Ferrat, objecte d’una reforma que, com la resta d’actuacions del projecte de remodelació dels museus, passa per sobre de lleis i criteris de conservació, amb el vist i plau de l’anterior ajuntament i la falta de decisió de l’actual.

Encara trasbalsats per la profanació que s’està executant al Cau Ferrat, transcrivim una part de l’apèndix nº 6 del llibre d’en Ramon Planes “El Modernisme a Sitges”, on hi apareix un extracte del testament de Santiago Rusiñol:

“…Poseo una colección de cerrajería antigua, cuadros, esculturas y objetos de arte, instalada en el domicilio de mi propiedad, denominado Cau Ferrat, situado en la villa de Sitges, y es mi deseo que la indicada colección no salga de Cataluña y que quede perpetuamente, junto con el edificio en que se halla instalada, de propiedad de la villa de Sitges por el cariño que profeso a dicha población. Por estos motivos LEGO a la villa de Sitges el expresado edificio denominado Cau Ferrat con la colección de cerrajería antigua, cuadros, esculturas y demás objetos de arte que en él existan el día de mi muerte. Después de ocurrido mi fallecimiento, el Ayuntamiento de la villa de Sitges, junto con mi esposa Doña Luisa Denís y mi hija Doña María Rusiñol y Denís como usufructuaria y heredera que nombraré más adelante, tomarán inventario detallado de todo lo que exista en el indicado edificio denominado Cau Ferrat, y ni dicho Ayuntamiento de la villa de Sitges que se halle constituido en el día de mi muerte, ni los Ayuntamientos que lo sustituyan en lo sucesivo, podrán enajenar ni gravar objeto alguno de los que constituyan la indicada colección, ni el edificio en el que se halla instalada, y si a pesar de esta prohibición mía, algún Ayuntamiento de la villa de Sitges enajenase o gravase todo o parte de la expresada colección o del edificio llamado Cau Ferrat, la indicada enajenación o gravamen será nula y no tendrá eficacia ni fuerza legal, pasando lo que se hubiese enajenado o gravado a ser propiedad de la Junta de Museos de esta ciudad…”.

Més enllà del propi testament, podríem dir, sense equivocar-nos gens ni mica, que el Cau Ferrat constitueix un tot indestriable, l’obra de tota una vida dedicada a l’art, que en Rusiñol va donar al poble de Sitges com a testimoni del seu ideal de bellesa, i que constitueix el paradigma del Modernisme.

I més enllà de lleis, de consorcis, de diputacions i ajuntaments, és obligació del poble de Sitges conservar-lo tal com el mateix Santiago Rusiñol ens el va deixar.

Avui, vuitanta anys desprès de la seva mort, ocorreguda a Aranjuez el 13 de juny de 1931, un desafortunat projecte de reforma està modificant el Cau Ferrat de manera irreversible, amb l’excusa de la necessària climatització.

Se’ns estan acabant els arguments, la paciència i el temps. Ja n’hi ha prou !

Qué els passa als nostres governants ? En tots els programes electorals dels partits polítics que ara constitueixen el nou ajuntament es parlava d’aturar el projecte dels museus i modificar-lo. Qué esperen? Aviat ja no hi haurà res a aturar, i quan s’hagi acabat l’obra llavors es justificaran en que no hi ha diners per a fer modificacions.

Potser serveixen doncs arguments econòmics:

Desfer ara mateix l’obra del terra del pis superior que ha d’allotjar la climatització del Cau Ferrat és senzill i té un cost reduït.

Un cop allargada l’escala, tallat l’arrambador i col.locat el nou terra el cost es multiplicarà, a banda de la destrossa irreversible de patrimoni –que d’altra banda no sembla importar a ningú.

Com sempre, existeixen d’altres solucions que no destrueixen el que es pretèn conservar. Són les que cal aplicar, i no costen més diners.

No fer les rampes per la façana, ni la galeria de vidre, ni la climatització que suposa aquest enorme volum exterior permetria estalviar més d’un milió d’euros, segons el pressupost del projecte. Així de clar. Ara bé, cal decidir-ho ara, no d’aquí a un mes, quan tot el material i maquinària s’hagi encarregat.

Com ja hem explicat diverses vegades, les rampes i la galeria de la façana marítima de Maricel són totalment prescindibles: amb una rampa de 4,5 m de longitud a la planta baixa de Maricel de Mar, queden resolts tots els problemes de circulació i accessibilitat del conjunt dels edificis, ja que existeixen escales, ascensors i elevadors suficients en el mateix projecte que ho garanteixen.

Més arguments econòmics:

Al mes de febrer la Plataforma SOS Sitges va interposar un recurs contenciós administratiu, impugnant la llicència Municipal d’obres del projecte de remodelació dels museus atorgada per l’Ajuntament de Sitges, per ser contraria a dret.

Per a defensar-se com a part demandada, l’anterior alcalde de Sitges, Sr. Jordi Baijet, delegà per decret del 6 de maig de 2011 a la Diputació de Barcelona la defensa jurídica del plet. Però tot i el nombre d’advocats que hi ha a la plantilla de l’Ajuntament de Sitges i a la de la Diputació de Barcelona, per a portar aquesta defensa la Diputació ha contractat al Sr. Carles Pareja, del Bufet Pareja i Associats Advocats, lletrat aliè a la Direcció de Serveis Jurídics de la Diputació de Barcelona, que cobra una minuta elevadíssima – fotocòpies a part – i que es paga amb els impostos dels ciutadans de Sitges !!!

Tot plegat és vergonyós.

Segons el criteri de la Plataforma SOS Sitges, aquesta important despesa d’honoraris professionals, sumada a la nòmina de tots els advocats de les institucions públiques implicades en aquest contenciós, resulta una despesa innecessària en un moment de crisi i retallades com el que vivim, i que seria bo d’estalviar.

Perquè no fan el que van dir que farien, i de pas estalvien en personal i en l’execució de l’obra?

Qui defensa el Patrimoni de Sitges?

NO QUEDA RES DE RES DEL QUE TENIEM!!!

2011-08-14T16:00:00.010+02:00

CADA DIA QUE PASSA QUEDA MENYS PER A QUE ARRIBI LA NOSTRA ESTIMADA FESTA MAJOR, PERÒ CADA DIA QUE PASSA, LI QUEDA MENYS AL NOSTRE ESTIMAT PATRIMONI!!!

JA HA PASSAT UN ANY DES DE L'INICI DE LES OBRES I DAVANT DE LES PENOSES IMATGES DE L'ESTAT ACTUAL DE LA REFORMA DELS MUSEUS DE LA FAÇANA MARÍTIMA DE SITGES, PODEM DIR QUE LES COSES NO HAN CANVIAT GAIRE A NIVELL POLÍTIC (JA QUE ARA PER ARA ELS RESPONSABLES INSTITUUCIONALS NO ATUREN LES OBRES NI MODIFIQUEN EL PROJECTE) PERÒ SI A NIVELL ARQUITECTÒNIC I PATRIMONIAL, JA QUE NO QUEDA RES DE RES DEL QUE HI HAVIA ARA FA UN ANY. LA GRAN ESTRUCTURA DE FERRO D'ON S'HA DE PENJAR LA GALERIA DE VIDRE JA HA ESTAT COL.LOCADA, LES OBERTURES DEL MARICEL TAPIADES, I LA CASA ROCAMORA REINVENTADA!!!!!!!

NECESSITEM ESTAR TOTS UNITS PER SALVAR EL NOSTRE SITGES!!!!!!!!

CAL ATURAR LA MODIFICACIÓ DEL CAU FERRAT !!!

2011-08-11T16:46:00.001+02:00

CAL ATURAR LA MODIFICACIÓ DEL CAU FERRAT !!!

Ja fa un mes de la reunió entre l’Ajuntament de Sitges i la Plataforma SOS Sitges, i tot i les bones intencions expressades en un primer moment per part del consistori sitgetà, des d’aquell dia 7 de juliol no hem tornat a tenir cap altre trobada per tal de seguir tractant les possibles modificacions en l’actual projecte de reforma dels museus del Cau Ferrat i Maricel de Mar, promesa que es va fer al acabar aquella primera entrevista.

Les obres segueixen el seu curs i els sitgetans no tenim cap seguretat de que les propostes de revisió del projecte que es van parlar durant la reunió es duguin a terme. La casa Rocamora, a excepció de la façana del carrer de Fonollar, es troba totalment derruïda des de fa vuit mesos, i amb les notícies que tenim de com avancen les obres del primer pis del Cau Ferrat, si l’actual ajuntament no pren una decisió ràpida i atura aquest desgraciat projecte, en pocs dies haurem de tornar a lamentar una nova pèrdua de patrimoni importantíssima.

El Projecte Bàsic de remodelació dels museus de la façana marítima de Sitges, datat en el mes d’octubre de 2008, i sobre el qual es van realitzar els informes tècnics, tant de l’arquitecte de la Generalitat de Catalunya nomenada per la Comissió Territorial del Patrimoni de Barcelona, com per l’arquitecte municipal de l’Ajuntament de Sitges que va donar la llicència d’obres, en el punt en el que es descriuen les actuacions a realitzar en l’edifici del Cau Ferrat, l’arquitecte director de les obre de reforma declara: “El caràcter inalterable d'aquest museu, i de les seves col·leccions, ha impedit que es puguin plantejar actuacions d’importància, com seria la consolidació de les seves estructures”.

A aquesta afirmació importantíssima a l’hora de defensar l’obligació del manteniment estricte de l’interior i de l’exterior del Cau Ferrat, edifici declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, segueix la relació de les actuacions a realitzar-hi i es diu: “es procedirà al cosit d'algunes esquerdes que es manifesten a les parets, a la renovació de les finestres i a la substitució de les instal·lacions actuals, que es completaran amb altres de seguretat i protecció de l'intrusisme, de climatització i de control de la humitat”.

Actuacions simples i coherents amb la llei de protecció del patrimoni català, que coincideixen amb algunes de les exposades en el dictamen realitzat durant el mes de juny de 2003 pels prestigiosos arquitectes Carles Buxadé i Joan Margarit. En aquest complert informe es proposava reforçar el trespol de fusta de la Sala d’Exposicions del Cau Ferrat, desmuntant l’actual tarima de parquet, formant una capa de compressió armada d’uns 5-7 cm, amb l’objectiu de tornar a col.locar, a mode de tarima flotant, l’actual parquet recuperat (polit i envernissat). Ells ja declaraven que “totes les solucions proposades garanteixen la conservació de l'actual decoració i la visió deis murs i sostres”.

Però en el projecte d’execució signat per l’arquitecte director de les obres de reforma de museus, el Sr. Hernández Cros, durant el mes de gener de 2009, apareixen canvis molt importants en les actuacions que es volen realitzar al Cau Ferrat. Entre aquest el més preocupant a nivell patrimonial és la instal·lació de les màquines i conductes per a climatitzar l’edifici. En el projecte llegim: “Atenent a la impossibilitat de resoldre-ho amb instal·lacions vistes per a no alterar els espais, finalment s'ha solucionat fent passar els conductes pel terra (...). És evident que aquesta solució requereix que es pugui disposar d'una cambra entre el forjat i l'entarimat, que una vegada restaurat estarà aixecat 35 centímetres respecte de la cota actual, però amb això no s'afecta en absolut la planta baixa, i la diferencia de nivell de la planta primera no tindrà conseqüències formals degut a la seva alçada, i pot ser absorbida per l'arrambador continu existent a la part inferior de la paret de tota la planta.”

Com es pot declarar que 35 centímetres respecte la cota actual no tindran conseqüències formals a nivell de la planta primera? Amb aquesta nova cota del terra de la Sala d’Exposicions del Cau es modifica totalment la visió original imaginada per Santiago Rusiñol: es perd la proporció de l’espai, es varia l’alçada dels ampits de les finestres, les bases de les columnes queden amagades sota un terra de vidre, el pòrtic ogival queda desproporcionat, i no podem oblidar la posició relativa i original de tots els elements decoratius, quadres, retaules, mobiliari, caixes.... que han estat durant 112 anys ocupant un lloc pensat i creat per al seu millor lluïment. Com pot dir que la diferència de nivell serà absorbida per l’arrambador continu? Pretén que aquest arrambador ceràmic, element protegit i que s’ha de conservar integrament, sigui tallat 35 centímetres per tal de permetre l’aixecament del terra? No ho podem permetre!.

Aquesta modificació del projecte, que incrementa en 35 centímetres l’alçada actual del terra del primer pis del Cau Ferrat, hagués requerit com a mínim dues coses que no s’han fet:

D’una banda un detallat estudi de la reposició de tots els elements artístics que conformen el conjunt patrimonial de la primera planta del Cau Ferrat, que demostrés la possibilitat real de realitzar aquest canvi. Aquest estudi no consta en el projecte executiu que s’està realitzant, i si s’hagués fet, es faria evident la impossibilitat de recol.locar totes les peces artístiques en el mateix lloc on estaven amb 35 cm menys d’alçada per col.locar-les.

D’altra banda un informe favorable per part dels tècnics municipals, ja que es tracta d’una modificació substancial del projecte per al qual s’ha atorgat la llicència corresponent.

No dubtem que sigui necessari una instal.lació de climatització adequada per a la conservació de les obres d’art, però no a costa del propi edifici i de les obres que s’hi exposen.

És responsabilitat de l’autor del projecte (i de l’ajuntament vigilar-ho) aportar solucions que –utilitzant paraules textuals- no modifiquin “El caràcter inalterable d'aquest museu, i de les seves col·leccions ”.

Quina solució és aquesta que modifica de forma inacceptable allò que pretén conservar, saltant-se altre cop la normativa i els criteris d’intervenció en un edifici catalogat Bé Cultural d’Interès Nacional ?

Qui defensa el Patrimoni de Sitges ?

PLATAFORMA SOS SITGES