El passat dia 19 d’abril tots els grups polítics de l’oposició vam ser rebuts pel Director del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Joan Pluma. El motiu d’aquesta trobada era transmetre-li el nostre desacord amb el projecte que s’està executant sobre els edificis que conformen els Museus Cau Ferrat i Maricel, i comentar la possiblitat de realitzar canvis sobre el projecte actual per a preservar l’estètica original, en la nostra oponio, greument afectada per les característiques del projecte aprovat amb el vist-i-plau de l’Ajuntament de Sitges, i el propi Alcalde, el Sr. Jordi Baijet, mostrant una nul·la sensibilitat pel Patrimoni Arquitectònic de Sitges.
Hem de dir que el resultat de la reunió va ser del tot NEGATIU. No podia ser d’altra manera, donat que el Sr. Joan Plluma ja era Director del Patrimoni Cultural de la Generalitat en la obscura època del tripartit i, inexplicablement, continua com a tal en la recent estrenada època del Sr. Artur Mas.
En síntesi: el Sr. Pluma ens va dir que el projecte li agradava personalemt –és lògic: segueix la línia estètica “socialista” de la que Sitges n’és constant víctima: la Platja Sant Sebastià, l’entorn de l’ermita de Sant Sebastià, l’enrajolat del centre històric, el Cap de la Vila, etc ...); que aquest Projecte havia passat tots els tràmits administratius, inclosa l’exposició pública –només faltaria que no els complissin!, tot i que això potser no és del tot cert, ja que la Corporació té un contenciós contra la llicència d’obres, precisament per incompliment de tràmits tan essencials com la descatalogació d’un edifici protegit –la Casa Rocamora- a través dels instrument urbanístics legalment exigits-; i que, segons els tècnics de la Generalitat complia amb la Llei de Protecció del Patrimoni Català –el que tampoc està gens clar ja que les resolucions que habiliten aquesta actuació no han estimat –i molt menys desestimat– moltes de les consideracions que alguns d’aquests tècnics han plasmat en diferents informes–.Tot això sens perjudici de que, en qualsevol cas, aquesta “publicitat” ha estat la MÍNIMA exigible –publicació en el BOP-, ben lluny de les banderes enarborades de partipació ciutadana i consens polític que ens han volgut vendre durant tots aquest anys. Finalment, argumentava el Sr. Pluma que ells, bàsicament, aportaven finançiament (diners que venen dels nostres impostos), a raó d’un terç del preu d’adjudicació (uns 6 milions i escaix d’euros), ja que el promotor era l’Ajuntament de Sitges i, per tant, qualsevol canvi en el projecte s’hauria “de resoldre en clau local”.
En definitiva Sr. Baijet: té la pilota en la seva teulada. Ja sap vostè que una part gens menyspreable de ciutadans de Sitges –per cert, un nombre similar als votants que ha tingut en un altre moment- no els agrada aquest Projecte; una altra part també important de ciutadans i ciutadanes, desconeix o té una versió tergiversada o nul·la del Projecte i el seu abast – vostès ja s’han encarregat de què la informació sobre el mateix no flueixi o arribi deformada, amb afirmacions tan categòriques com: “és la única solució per a complir la llei d’accessibilitat”, o “és la única possibilitat de protegir la façana de mar a l’agressió del medi marí”, etc ...; una matussera manipulació de la veritat.
Sitgetans i Sitgetanes, la conclusió és clara: si volem salvar el nostre Maricel i el nostre Cau Ferrat, mantenint la seva estètica original i històrica només hi ha una solució: un canvi de govern, ja que l’actual ens ha impost de manera obscura i manipulada un projecte que fins i tot pot vulnerar la Llei de Protecció del Patrimoni Cultural de Cataluña però, el més important de tot, que ens canvia la imatge històrica de la façana de mar del Maricel i del Cau Ferrat, basant-se en falsedats i mentides.
El Partit Popular de Sitges, tal i com ha mantingut des d’un principi, creu que un altre projecte és possible. Tot i l’estat avançat de les obres, encara hi som a temps de salvar el nostre patrimoni arquitectònic de danys irreparables. Tot passa per substituir a les properes eleccions municipals als actuals governants per persones amb una major sensibilitat pel Patrimoni Cultural dels nostres avis, i que ha de continuar sent dels nostres néts.
