L’Agrupació Local del PSC ha criticat el projecte reformat dels museus de Sitges, ja que ha tingut les obres aturades un any, i comporta un increment pressupostari d’un milió d’euros. Des del PSC també s’indica que el projecte reformat tira endavant sense la llicència municipal preceptiva, que empitjora al climatització, i que hores d’ara encara no se sap si la plataforma SOS Sitges ha retirat el contenciós administratiu que tenia presentat contra el projecte original. Ho explica el primer secretari de la formació, David Garcia.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sitges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sitges. Mostrar tots els missatges
dijous, 4 d’octubre del 2012
dimecres, 26 de setembre del 2012
ACTE DE PRESENTACIÓ DEL PROJECTE DE REFORMA DELS MUSEUS DE SITGES.
 |
| Fotografia de la invitació extreta d'una amistat a facebook! |
Firmants, seguidors, membres......amics de la Plataforma Sos Sitges, tot i que no us podem convidar formalment, ja que la Plataforma Sos Sitges (associació cultural sitgetana registrada amb el número 103 des del 14 de desembre de 2011) tampoc ha rebut cap invitació formal a l'acte (potser pq no hem lluitat prou per aconseguir aquesta reforma de la reforma dels museus), us fem saber que aquest diumenge 30 de setembre a les 12 del migdia, al Miramar de Sitges, la gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella, farà una presentació pública i institucional del projecte de les obres de reforma dels museus i el projecte museogràfic de Sitges.
Com que nosaltres no us podem donar més informació sobre l'estat de les obres, ja que només sabem el que es publica en premsa o el que es comenta a peu del carrer, ja que des de fa gairebé un anys ni des de l'Ajuntament de Sitges ni des del Consorci del Patrimoni s'han posat en contacte amb la Plataforma SOS Sitges per tal d'explica les novetats que han anat succeint aquests mesos, creiem que és important que si voleu saber-ne més, el diumenge assistiu a l'acte!
ECO DE SITGES, 26 de setembre e 2012
El Consorci del Patrimoni ensenyarà com serà el Cau Ferrat i el Maricel del futur
El programa de les Jornades Europees del Patrimoni, tindrà el seu punt central en la presentació del projecte de reforma dels Museus.
L'aspecte del Palau Maricel a dia d'avui.
26/09/2012 17:070 comentaris
El Consorci del Patrimoni de Sitges ha triat la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni, a la qual Sitges s’hi ha sumat amb un intens programa d’actes organitzat pel mateix Consorci, com l’entorn ideal per a comunicar al conjunt del poble l’estat, l’evolució i el resultat del projecte de reforma del Cau Ferrat i el Maricel. Vinyet Panyella informarà amb detall de la modificació del projecte inicial, que ha suprimit la polèmica passera prevista arran de mar i ha inclòs altres actuacions destinades a conservar l’edifici en el seu entorn.
Conservació, protecció i difusió del patrimoni. Aquests tres eixos defineixen la política dissenyada per Vinyet Panyella des que, ara fa deu mesos, va assumir la direcció del Consorci per encàrrec dels nous governs de l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona. La reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel de Mar, actualment en curs i modificada precisament per a respectar els criteris de protecció del patrimoni arquitectònic, escenifiquen aquest marc de treball, que constitueix el full de ruta del Consorci. Diumenge vinent, en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni, la directora de l’organisme presentarà la situació actual del projecte de reforma i les línies de futur.
Durant la seva intervenció, la directora dels museus també exposarà el paper que han de tenir el Cau Ferrat i el conjunt de Maricel, així com el Romàntic i la Fundació Stämpfli, en el mapa museogràfic i el teixit cultural de la vila. L’acte se celebrarà aquest diumenge, a les 12 del migdia, a l’edifici Miramar. El programa tindrà el seu punt central en la presentació del projecte de reforma dels Museus, però a més, en motiu d’aquestes jornades el Museu Romàntic, la Fundació Stämpfli i l’exposició del Miramar tindran una sessió de portes ofertes, entre moltes altres activitats.
Conservació, protecció i difusió del patrimoni. Aquests tres eixos defineixen la política dissenyada per Vinyet Panyella des que, ara fa deu mesos, va assumir la direcció del Consorci per encàrrec dels nous governs de l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona. La reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel de Mar, actualment en curs i modificada precisament per a respectar els criteris de protecció del patrimoni arquitectònic, escenifiquen aquest marc de treball, que constitueix el full de ruta del Consorci. Diumenge vinent, en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni, la directora de l’organisme presentarà la situació actual del projecte de reforma i les línies de futur.
Durant la seva intervenció, la directora dels museus també exposarà el paper que han de tenir el Cau Ferrat i el conjunt de Maricel, així com el Romàntic i la Fundació Stämpfli, en el mapa museogràfic i el teixit cultural de la vila. L’acte se celebrarà aquest diumenge, a les 12 del migdia, a l’edifici Miramar. El programa tindrà el seu punt central en la presentació del projecte de reforma dels Museus, però a més, en motiu d’aquestes jornades el Museu Romàntic, la Fundació Stämpfli i l’exposició del Miramar tindran una sessió de portes ofertes, entre moltes altres activitats.
Nota de premsa del Consorci del Patrimoni de Sitges, 26 de setembre de 2012
Conservació, protecció i difusió del patrimoni. Aquests tres eixos defineixen la política dissenyada per Vinyet Panyella des que, ara fa deu mesos, va assumir la direcció del Consorci del Patrimoni de Sitges per encàrrec dels nous governs de l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona. La reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel de Mar, actualment en curs i modificada precisament per a respectar els criteris de protecció del patrimoni arquitectònic, escenifiquen aquest marc de treball, que constitueix el full de ruta del Consorci. Diumenge vinent, en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni, la directora de l’organisme presentarà la situació actual del projecte de reforma i les línies de futur.El Consorci ha triat la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni –a la qual Sitges s’hi ha sumat amb un intens programa d’actes organitzat pel mateix Consorci– com l’entorn ideal per a comunicar al conjunt del poble l’estat, l’evolució i el resultat del projecte de reforma dels museus. Vinyet Panyella informarà amb detall de la modificació del projecte inicial, que ha suprimit la polèmica passera prevista arran de mar i ha inclòs altres actuacions destinades a conservar l’edifici en el seu entorn.
Durant la seva intervenció, la directora dels museus també exposarà el paper que han de tenir el Cau Ferrat i el conjunt de Maricel –així com el Romàntic i la Fundació Stämpfli– en el mapa museogràfic i el teixit cultural de la vila. L’acte se celebrarà aquest diumenge, a les 12 del migdia, a l’edifici Miramar. La presència en aquesta presentació de l’alcalde Miquel Forns i del diputat provincial Carles Rossinyol il·lustra la dimensió del projecte, donada la repercussió i trascendència que tindrà en el Sitges del futur i, sobretot, el valor que té per als sitgetans.
Un programa heterogeniL’organització d’aquest acte dins el programa local de les Jornades Europees del Patrimoni té un matís simbòlic que no és casual. Sitges s’ha sumat a la celebració de la mà dels seus museus i amb la finalitat de contribuir a la difusió del patrimoni entre la població. Les Jornades se celebren arreu d’Europa i, enguany, la vila s’hi ha sumat amb un programa que contempla propostes de diferents formats i gèneres.
Les jornades se celebraran durant tot el cap de setmana. Divendres a la tarda, el Museu Romàntic acollirà la sessió mensual de La Peça del Mes, que estarà dedicada al Gerro amb flors, de Juan Arellano (s. XVII). El responsable de col·leccions del Consorci, Ignasi Domènech, serà l’encarregat de pronunciar la xerrada.
L’endemà, l’atenció es traslladarà a Lleida, ja que el Consorci ha programat una excursió cultural al Museu Comarcal i Diocesà d’aquesta ciutat, en el qual s’exposarà El miracle de la Mare de Déu del Roser, de la col·lecció del Cau Ferrat, que completa el Retaule de la Mare de Déu del Roser i el cavaller de Colònia.
Altres activitats previstes són la presentació del tercer número de la revista L’Amic de les Arts i un concert de guitarra clàssica a càrrec de Juan Mario Cuéllar. Diumenge, a més, el Museu Romàntic, la Fundació Stämpfli – Art Contemporani i l’exposició L’Art modern. Obres mestres del Cau Ferrat, que s’exposa a l’edifici Miramar, faran una sessió de portes obertes,com un els actes de les Jornades, que tenen com a plantejament comú contribuir a la difusió i la conscienciació de la protecció del patrimoni.
Nota de premsa de l'Ajuntament de Sitges, 26 de setembre de 2012
NOTA DE PREMSA DE L'AJUNTAMENT DE SITGES
El Consorci del Patrimoni de Sitges exposa diumenge com seran els museus Cau Ferrat i Maricel
Vinyet Panyella mostrarà les línies d’actuació, coincidint amb les Jornades Europees del Patrimoni.
Conservació, protecció i difusió del patrimoni. Aquests tres eixos defineixen la política dissenyada per Vinyet Panyella des que fa deu mesos va assumir la direcció del Consorci del Patrimoni de Sitges per encàrrec dels nous governs de l'Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona. La reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel de Mar, actualment en curs i modificada precisament per respectar els criteris de protecció del patrimoni arquitectònic, escenifiquen aquest marc de treball, que constitueix el full de ruta del Consorci. Diumenge vinent, en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni, la directora de l'organisme, presentarà la situació actual del projecte de reforma i les línies de futur.
El Consorci ha triat la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni –a la qual Sitges s'hi ha sumat amb un intens programa d'actes organitzat pel mateix Consorci– com l'entorn ideal per comunicar al conjunt del poble l'estat, l'evolució i el resultat del projecte de reforma dels museus. Vinyet Panyella informarà amb detall de la modificació del projecte inicial, que ha suprimit la polèmica passera prevista arran de mar i ha inclòs altres actuacions destinades a conservar l'edifici en el seu entorn. Durant la seva intervenció, la directora dels museus també exposarà el paper que han de tenir el Cau Ferrat i el conjunt de Maricel –així com el Romàntic i la Fundació Stämpfli– en el mapa museogràfic i el teixit cultural de la vila.
L'acte se celebrarà aquest diumenge, a les 12 del migdia a l'Edifici Miramar. La presència de l'alcalde, Miquel Forns, i el diputat provincial Carles Russinyol en aquesta presentació il•lustra la dimensió del projecte, donada la repercussió i transcendència que tindrà en el Sitges del futur i, sobretot, el valor que té per als sitgetans.
Un programa heterogeni
L'organització d'aquest acte dins el programa local de les Jornades Europees del Patrimoni té un matís simbòlic. Sitges s'ha sumat a la celebració, de la mà dels seus museus, i amb la finalitat de contribuir a la difusió del patrimoni entre la població. Les Jornades se celebren arreu d'Europa i enguany la vila s'hi ha sumat amb un programa que contempla propostes de diferents formats i gèneres.
Les jornades se celebraran durant tot el cap de setmana. Divendres a la tarda, el Museu Romàntic acollirà la sessió mensual de La Peça del Mes, que estarà dedicada al Gerro amb flors, de Juan Arellano (s.XVII). El responsable de col·leccions del Consorci, Ignasi Domènech, serà l'encarregat de pronunciar la xerrada.
Les jornades se celebraran durant tot el cap de setmana. Divendres a la tarda, el Museu Romàntic acollirà la sessió mensual de La Peça del Mes, que estarà dedicada al Gerro amb flors, de Juan Arellano (s.XVII). El responsable de col·leccions del Consorci, Ignasi Domènech, serà l'encarregat de pronunciar la xerrada.
L'endemà, l'atenció es traslladarà a Lleida, ja que el Consorci ha programat una excursió cultural al Museu Comarcal i Diocesà d'aquesta ciutat, en el qual s'exposarà El miracle de la Mare de Déu del Roser, de la col·lecció del Cau Ferrat, que completa el Retaule de la Mare de Déu del Roser i el cavaller de Colònia.
Altres activitats previstes són la presentació del tercer número de la revista L'Amic de les Arts i un concert de guitarra clàssica a càrrec de Juan Mario Cuéllar. Diumenge, a més, el Museu Romàntic, la Fundació Stämpfli - Art Contemporani i l'exposició L'Art modern. Obres mestres del Cau Ferrat, que s'exposa a l'edifici Miramar, faran una sessió de portes obertes, com un els actes de les Jornades, que tenen com a plantejament comú contribuir a la difusió i la conscienciació de la protecció del patrimoni.
ARTICLE D'ERC DE SITGES, ECO DE SITGES, 22 de juny de 2012
MOLTES GRÀCIES PEL VOSTRE RECONEIXEMENT
"......Però del que no parla el document autocomplaent fet per aquest govern és de tots aquells que han treballat molt per a solucionar els diferents problemes que tenim en el nostre municipi, treballen a l'ombra i no estan precisament dins del govern. Així es pot constatar que qui realment ha fet les coses bé són l'Ampa de l'Agnès de Sitges, la Plataforma SOS Museus, les constants reivindicacions de les treballadores de les Llars d'infants...... i que si no fos per la seva constant lluita i estimació per allò que fan, aquest govern no hagués arribat a fer ni la meitat del que diu....""
dissabte, 3 de desembre del 2011
El marge llarg, de Vinyet Panyella. A l'Eco de Sitges, 2 de desembre de 2011
Des del passat dia 1 de desembre, Sra. Vinyet Panyella és la nova directora del Consorci del Patrimoni de Sitges en substitució del Sr. Antoni Sella. Des de la Plataforma SOS Sitges esperem que la Sra. Panyella hagi canviat el seu punt de vista sobre el projecte inicial, el qual va lloar en dos articles publicats en la seva columna setmanat a El Eco de Sitges, "Ja era hora" el dia 1 d'agost de 2009 i "El Museu del Cau Ferrat (Dos comiats, 1)" del 20 de gener del 2010.
Article publicat al bloc Quaderns de Terramar i a l'Eco de Sitges del 2 de desembre de 2011
Un dia nou
“El Museu com a avantguarda” (Palma Bucarelli)
U de desembre. Inicio una nova etapa de la meva vida al front del Consorci del Patrimoni de Sitges. Entre dos mestratges. L’un, de Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 1886- Badalona, 1963), escriptor, pintor, museòleg, historiador i crític d’art i director general dels Museus d’Art de Catalunya (1920-1939), qui va convertir el Cau Ferrat en museu públic i va vetllar pel seu desenvolupament i creixement fins 1939. L’altre, de Palma Bucarelli (Roma, 1910-1998),crítica d’art i historiadora de l’art, directora de la Galleria Nazionale d’Arte Moderna de Roma (1942-1975). En companyia de Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Charles Deering, Lola Anglada, don Josep Bonaventura Falç i els seus descendents Llopis i Pere Stampfli. Amb un equip de treball que estima la feina que fa. Amb el suport institucional de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges. Amb els ànims que em donen la família i els amics. Amb uns anys per davant que són de repte, de compromís i d’il.lusió. Perquè l’art de tots els temps converteix el Museu en avantguarda.
Museu del Cau Ferrat
Museu Maricel de Mar
Museu Romàntic
Palau de Maricel
Fundació Stämpfli Art Contemporani
dimecres, 23 de novembre del 2011
El bloc de Miquel Forns, alcalde de Sitges
dimarts 22 de novembre de 2011
El passat 27 d’octubre, l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona vam constituir el nou Consorci del Patrimoni de Sitges. Es tracta, més enllà del tràmit administratiu que implica aquest acord, una notícia de notable transcendència política, ja que confirma la reorientació de les obres de reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel segons els criteris defensats pel govern municipal de La Nova Majoria, i compartits pels òrgans de govern de la Diputació.
Un dels punts de l’acord de govern de La Nova Majoria, signat el passat 3 de juny després de les eleccions municipals, era la protecció del patrimoni arquitectònic, que tradicionalment ha fet de la nostra vila un lloc singular i admirat. El projecte de reforma dels museus presentat pels anteriors governs municipal i provincial vulnerava aquest criteri, en tant que afectava negativament la conservació del patrimoni dels edificis objecte de l’actuació. Una de les primeres instruccions que vaig donar, tan bon punt vaig ser escollit alcalde, va ser aturar la reforma en aquells punts que no complien amb aquests criteris, en consonància amb la línia argumentada per la plataforma ciutadana SOS Sitges, a la qual vull agrair l’actitud de consciència per preservar el nostre patrimoni que han demostrat durant aquests anys.
En aquest sentit, el nou Consorci del Patrimoni sorgit de l’acord entre l’Ajuntament i la Diputació està ja gestionant les obres de reforma dels museus, reconduint tres punts d’importància cabdal: supressió de la façana de vidre i la rampa exterior amb vistes al mar que trencaven amb el conjunt arquitectònic original, eliminació de les tarimes del Cau Ferrat realitzades per amagar el cablejat i que han fet perdre la dimensió i la perspectiva de l’interior, i modificació de la façana de Can Rocamora (Can Xicarrons) per adaptar-la al disseny original.
Ara, amb la constitució del nou Consorci arriba l’hora de les institucions. És el moment que les obres per a la reforma dels museus –absolutament necessàries, a causa del grau de deteriorament dels edificis– garanteixin l’execució d’un projecte ambiciós en els termes i plenament respectuós amb el nostre patrimoni arquitectònic. Crec que no erro si afirmo que la reorientació del projecte coincideix amb el sentiment generalitzat dels sitgetans i les sitgetanes, que majoritàriament mai han vist amb bons ulls les intencions de l’anterior projecte.
Per aquest motiu, les dues institucions que constituïm el Consorci hem acordat nomenar Vinyet Panyella com a directora-gerent del nou organisme, càrrec del qual prendrà posessió en els propers dies. El perfil de la Vinyet és l’ideal per a aquest lloc de responsabilitat i més en aquest moment en què cal gestionar amb extremada cura i habilitat la reconducció de les obres de refoma: una sòlida experiència en la gestió cultural, una brillant trajectòria intel·lectual i una profunda estima per Sitges i el seu patrimoni en tota la seva immensitat. Que la Vinyet hagi acceptat aquest encàrrec és una garantia per al Consorci i la gestió que abasta: els musues, el Palau Maricel i la Fundació Stämpfli – Art Contemporani.
Un dels punts de l’acord de govern de La Nova Majoria, signat el passat 3 de juny després de les eleccions municipals, era la protecció del patrimoni arquitectònic, que tradicionalment ha fet de la nostra vila un lloc singular i admirat. El projecte de reforma dels museus presentat pels anteriors governs municipal i provincial vulnerava aquest criteri, en tant que afectava negativament la conservació del patrimoni dels edificis objecte de l’actuació. Una de les primeres instruccions que vaig donar, tan bon punt vaig ser escollit alcalde, va ser aturar la reforma en aquells punts que no complien amb aquests criteris, en consonància amb la línia argumentada per la plataforma ciutadana SOS Sitges, a la qual vull agrair l’actitud de consciència per preservar el nostre patrimoni que han demostrat durant aquests anys.
En aquest sentit, el nou Consorci del Patrimoni sorgit de l’acord entre l’Ajuntament i la Diputació està ja gestionant les obres de reforma dels museus, reconduint tres punts d’importància cabdal: supressió de la façana de vidre i la rampa exterior amb vistes al mar que trencaven amb el conjunt arquitectònic original, eliminació de les tarimes del Cau Ferrat realitzades per amagar el cablejat i que han fet perdre la dimensió i la perspectiva de l’interior, i modificació de la façana de Can Rocamora (Can Xicarrons) per adaptar-la al disseny original.
Ara, amb la constitució del nou Consorci arriba l’hora de les institucions. És el moment que les obres per a la reforma dels museus –absolutament necessàries, a causa del grau de deteriorament dels edificis– garanteixin l’execució d’un projecte ambiciós en els termes i plenament respectuós amb el nostre patrimoni arquitectònic. Crec que no erro si afirmo que la reorientació del projecte coincideix amb el sentiment generalitzat dels sitgetans i les sitgetanes, que majoritàriament mai han vist amb bons ulls les intencions de l’anterior projecte.
Per aquest motiu, les dues institucions que constituïm el Consorci hem acordat nomenar Vinyet Panyella com a directora-gerent del nou organisme, càrrec del qual prendrà posessió en els propers dies. El perfil de la Vinyet és l’ideal per a aquest lloc de responsabilitat i més en aquest moment en què cal gestionar amb extremada cura i habilitat la reconducció de les obres de refoma: una sòlida experiència en la gestió cultural, una brillant trajectòria intel·lectual i una profunda estima per Sitges i el seu patrimoni en tota la seva immensitat. Que la Vinyet hagi acceptat aquest encàrrec és una garantia per al Consorci i la gestió que abasta: els musues, el Palau Maricel i la Fundació Stämpfli – Art Contemporani.
diumenge, 30 d’octubre del 2011
ENJOY SITGES, 28 d'octubre de 2011
El proper 1 de desembre, Vinyet Panyella començarà la seva etapa com a directora del Consorci del Patrimoni de Sitges, un ens que vetlla essencialment per la conservació i la divulgació dels museus que conformen el Consorci: El Museu Cau Ferrat, el Museu Maricel, el Palau Maricel i el Museu Romàntic “Can Llopis” i les corresponents col·leccions artístiques de cadascun d'aquests edificis. I és que Sitges, a més dels citats museus, disposa d'un patrimoni arquitectònic de gran valor i singularitat.
Es pobles que han sabut mantenir el seu patrimoni fan perviure la seva essència i, d’aquest caràcter, Sitges sempre n’ha fet bandera. L’administració local té entre les seves atribucions la vigilància de l’ordenació urbanística, que inclou, a més que obres s’adeqüin en volums i formes al que marca el Pla General, el manteniment de tots els elements del Catàleg. El document descriu diversos nivells de protecció en funció de la tipologia de l’edifici, de la seva situació en l’entramat urbà, i del que s’hi pot o no fer, i sempre a partir de memòries tant històriques com de propòsits.
Entre els edificis del Catàleg n’hi ha tant de públics –l’Ajuntament o el conjunt de Maricel- com de privats. En el segon cas, hi ha propietaris de tota la vida amb dificultats per mantenir els béns, o nous compradors amb ganes de rendibilitzar una compra per sobre del que marca la norma. Però és que ni les administracions se salven de la controvèrsia: l’actual reforma dels museus està en revisió a causa, precisament, de les acusacions que la Plataforma SOS Sitges ha fet per la presumpta manca de compliment dels tràmits legals, en tractar-se d’elements protegits pel Catàleg.
A més d’edificacions, trobem al Catàleg altres elements com el colomar de l’Hotel Terramar, les creus de Ribes i de Sant Isidre, masies aïllades, o el mateix cementiri de Sant Sebastià. Un dels panteons, el de Joan Pintó, va ser objecte de polèmica en ser reformat per un nou comprador. De vegades, com en el cas de la Quadra de Miralpeix, el pas del temps i la deixadesa han possibilitat allò que fet per mans humanes hagués obligat a una reconstrucció: l’enrunament de l’element protegit. Al davant mateix, el Molí de Miralpeix va ser salvat per passar a convertir-se en un discret element més dels jardins amb piscina de l’hotel Dolce.
Els afeccionats a l’arquitectura poden trobar a Sitges una certa sensació de museu a l’aire lliure. Ja el 1928, la vila va merèixer la visita de Le Corbusier. I malgrat que al considerat creador de l’arquitectura moderna no li va agradar gaire el que va veure, amb edificis neoclàssics, neogòtics, modernistes i noucentistes, no sabia que anys més tard el seu estil lluiria en moltes de les construccions impulsades els anys 30. Va ser l’època en què Josep Maria Martino, arquitecte municipal de Sitges, s’encarregà del disseny de diversos xalets a Terramar, la ciutat-jardí que uns anys abans havia ideat un altre pioner, Francesc Armengol. La historiadora de l’art local Beli Artigas afirma en el seu bloc Criticartt que “els sitgetans tenim la obligació de vetllar per al nostre patrimoni. No ens podem quedar de braços plegats i deixar que poc a poc anem perdent la nostra identitat com a poble”.
Diuen que l’urbanisme és una ciència interpretable. Tant, que permet exemples poc edificants a partir d’una lectura laxa de la normativa. Per exemple, la farmàcia de Josep Ferret i Robert, edifici del 1905 amb una reforma de 1916, va ser ensulsiada i reemplaçada per un poc agraciat edifici. La Casa Vilella del Passeig Marítim, més coneguda com a Residencia Helvética, es troba en un estat de degradació que posa en perill la integritat de la construcció. Com està profundament degradada l’església de la Immaculada Concepció, la capella del Patronat d’A.S.C. del carrer Parellades, amb l’agreujant que l’actual propietari és la Generalitat.
En perfecte estat de conservació, però convertit en un loft, sobreviu la casa Joan Robert i Brauet del carrer Sant Bartomeu 28, que data del 1911, restaurada en color blanc sense respectar el color ocre de la pedra original. L’Ajuntament va instar els nous propietaris a retornar el color, i el litigi ha acabat als jutjats, on s’ha donat la raó a l’Ajuntament.
En perfecte estat de conservació, però convertit en un loft, sobreviu la casa Joan Robert i Brauet del carrer Sant Bartomeu 28, que data del 1911, restaurada en color blanc sense respectar el color ocre de la pedra original. L’Ajuntament va instar els nous propietaris a retornar el color, i el litigi ha acabat als jutjats, on s’ha donat la raó a l’Ajuntament.
Un altre cas controvertit ha estat el de la casa J. Ferret de Querol del carrer Parellades 3, que ha passat recentment per un procés de reconstrucció després de l’enrunament de la façana original. Una solució que no va valer per la façana del davant, la Casa Dasca, als propietaris de la qual es va obligar a la conservació de la façana. La destrucció o no de l’original, per procedir a la seva recuperació, és un dels debats oberts a l’hora d’actuar sobre edificacions del catàleg.
diumenge, 23 d’octubre del 2011
EL PAÍS, 23 d'octubre de 2011
REPORTAJE
El Cau Ferrat no se toca
La polémica reforma de los museos de Sitges tendrá un nuevo proyecto
La reforma de los museos de Sitges, que afecta a dos de los iconos culturales de la ciudad: El Cau Ferrat y el Palau Maricel, da un giro de 180 grados después de más de un año de obras. El próximo jueves, tras la constitución del nuevo Consorcio de Patrimonio de Sitges, en el que coparán los puestos representantes de CiU y PP que sustituirán a los del PSC, hasta ahora en mayoría, está previsto dar carpetazo al polémico proyecto de reforma actual e impulsar uno alternativo que prevé deshacer parte de lo construido y, en algún caso, reconstruir zonas arrasadas por la piqueta.
La agresiva intervención ha cegado ventanas y ha elevado suelos
Desde el Ayuntamiento y la Diputación de Barcelona, responsables de las obras insisten en que estas no se han parado, pero el ritmo de los trabajos ha bajado al mínimo desde finales de agosto a la espera de los nuevos planes. Lo que es seguro es que el elemento más llamativo y polémico del proyecto, la rampa acristalada que cubría como una segunda piel la fachada de mar, no se construirá. La revisión del proyecto, una promesa del inicio de legislatura del nuevo alcalde, Miquel Forns, ha sido duramente criticada por sus impulsores, el grupo municipal del PSC, ahora en la oposición. Según ellos: puede hacer peligrar la financiación del proyecto (Estado, Generalitat y Diputación de Barcelona) y alargará las obras dos años.
"No sabía ni dónde estaba, me costaba reconocer estos lugares que conozco como la palma de mi mano", asegura Beli Artigas, miembro de la Plataforma SOS Sitges, tras visitar las obras el 11 de octubre. Desde que se conoció el proyecto de reforma que dirige el arquitecto Emili Hernández Cros, esta plataforma lo ha denunciado por creer que atenta contra el patrimonio y por destruir estos edificios tan singulares vinculados a artistas como Santiago Rusiñol y Ramon Casas, promotores artísticos como Miguel Utrillo y coleccionistas como el norteamericano Charles Deering. "La primera noticia de cómo iba a ser la reforma la tuvimos cuando ya estaba aprobada y no hubo posibilidad de hacer alegaciones. Luego elaboramos un proyecto alternativo en el que planteábamos soluciones distintas y en el que asegurábamos que si los edificios estaban catalogados, sus fachadas posteriores también, pero nadie nos escuchó. Por eso lo llevamos a los tribunales. Menos mal que ahora parece que hay marcha atrás", explica esta historiadora del arte.
El proyecto de la plataforma, que incluye rampas interiores y ascensores para comunicar los diferentes espacios y plantas, está encima de la mesa de los nuevos responsables municipales de CiU y PP.
Elena Redondo, concejal de Urbanismo de Sitges, reconoce que se está revisando el proyecto y que se tendrá en cuenta el planteamiento alternativo de la plataforma, "pero es una obra muy compleja y solo se conocerá el alcance de los cambios tras la constitución del nuevo consorcio", asegura. También descarta que se vaya a seguir con una intervención tan agresiva, que ha cegado ventanas y ha elevado suelos, y no se prevé construir la fachada marítima de cristal, aunque parte de la estructura está realizada e incluso ya es posible pasear por las rampas. Redondo insiste en que no es un problema de ajuste presupuestario y cree que, pese a todo, "hay solución, porque hay posibilidad de enmendar lo hecho". También mantiene la previsión de abrir los museos en 2012 y no en 2014 como denuncia la oposición y que el coste previsto de 6,7 millones no se elevará.
dijous, 6 d’octubre del 2011
Resposta de la Plataforma SOS Sitges al PSC
Com canvien les coses en una mica més de tres mesos! Els mateixos que han destrossat amb total impunitat part importantíssima del patrimoni arquitectònic i artístic de Sitges; aquells que en cap moment van voler escoltar les demandes, fins i tot súpliques, de la Plataforma SOS Sitges per a que es repensessin el projecte de remodelació del Cau Ferrat i Maricel de mar abans no fos massa tard; els que va decidir unilateralment que la casa Xicarrons (també anomenada Rocamora) no tenia cap importància patrimonial i la van enderrocar sense pensar en les conseqüències d’aquest acte. Ara són ells que des de l’oposició demanen al govern actual que valorin molt bé les decisions abans de prendre-les, quan mentre governaven, tot i que vàrem ser molts els que els hi demanàrem el mateix, van tirar pel dret sense fer cas a les veus que s’alçaven per recordar la seva obligació de conservar i restaurar el nostre patrimoni. Doncs tots aquests que mai van mostrar cap respecte vers el patrimoni de Sitges, ara, amb una nota de premsa, s’alcen com els grans protectors i salvadors de la nostra identitat cultural, parlant de responsabilitat, i fent referència a la necessitat de no fer política de mira estreta o sectarisme, quan per la seva actitud mentre estaven al govern, semblava que en lloc de gestionar un important projecte de reforma del gran conjunt patrimonial de Sitges, estiguessin decidint les obres de remodelació de la seva cuina. El seu canvi d’actitud (real o fingit, el temps ho dirà), arriba fins al punt d’oferir-se per a treballar conjuntament amb el Consorci, l’Ajuntament, entitats, sitgetans i sitgetanes.... i fins i tot amb la Plataforma SOS Sitges, aquella associació que van ignorar totalment quan tenien el poder.
Pel que es desprèn del seu escrit, el passat dimarts 27 de setembre tres regidors del Grup Municipal del PSC, es van reunir amb el responsable tècnic municipal; una primera dada molt important, ja que fins a l’entrada del nou govern cap arquitecte de l’Ajuntament de Sitges tenia coneixement de l’evolució de les obres que s’estan realitzant en els museus de Sitges, deixant total llibertat d’acció i decisió a l’arquitecte director de les obres.
 |
| Detall de l'entrada de la desapareguda Casa Romamora. Fot. Col Particular |
Amb un titular marcat per una suposició, “La reforma dels museus pot endarrerir-se fins el 2014”, el grup del PSC de Sitges realitza una sèrie d’afirmacions falses i fetes amb el clar objectiu partidista de portar a l’equívoc. La primera és la que fa referència als 6 mesos de retard en l’execució de l’obra a dia d’avui, amb les conseqüents desviacions econòmiques. Cal dir que aquesta demora i l’increment del pressupost pactat no és deguda a l’aturada parcial de les obres, que per cert, van tenir lloc a finals del mes d’agost, sinó a la falta de previsió i a la deficiència del projecte aprovat pel consistori anterior. Ens expliquem:
Les presses i la necessitat tècnica i constructiva d’enderrocar la Casa Rocamora va fer que no es tingués en compte l’origen medieval d’aquest bellíssim edifici. Així doncs, i tirant pel dret, es va decidir enderrocar l’interior de l’antiga i catalogada (segons queda clar inclús en el mateix projecte d’obres redactat i signat pel propi arquitecte director, Sr. Hernández Cros) casa Xicarrons. Fou durant aquest procés de “destrossa” quan va aparèixer, de manera sorprenent per als tècnics responsables de l’obra, però esperada per als que coneixíem mínimament la història de la casa, un arc d’origen medieval que, gràcies a la decisió de l’arqueòleg de la Generalitat de Catalunya, s’ha hagut de conservar i incorporar al projecte actual. Aquesta obligació va fer que l’arquitecte director de l’obra hagués de modificar el projecte inicial previst per a la casa Rocamora, així com revisar el pressupost en aquesta partida. Per cert, aquest arc que sembla que hagi sorgit del no res, era un element estructural visible (i fotografiat) que evidenciava clarament la seva presència en la planta baixa de l’edifici.
 | |
| Cuina desapareguda de la Casa Rocamora. Fot. Col. Particular. |
 |
| Maricel de Mar amb l'estructura del sostre amb bigues de fusta |
L’altra causa per la qual s’estan endarrerint i encarint les obres és més greu, i és fruit de la falta de previsió a l’hora de calcular els pesos que s’aplicarien a l’edifici del Maricel de Mar, així com la desconeixença per part de l’ equip director del projecte de la inexistència de fonamentació sota les parets d’aquest. Pel que ens ha explicat el tècnic municipal - el mateix amb el que es van reunir els membres del PSC - la col·locació d’un nou sostre de formigó d’uns 30 centímetres de gruix, més el pes de múltiples bigues de ferro de grans dimensions que havien de sostenir la galeria de vidre de la façana, han provocat que els murs de càrrega i les parets originals del Maricel de Mar, fetes a la manera tradicional de tapia, un material poc resistent, no hagin pogut suportar aquest pes tan exagerat, fins al punt d’esquerdar-se i estar en perill d’ensorrament. Una qüestió que si va tenir al cap Miquel Utrillo a l’hora de construir les cobertes del Maricel, mitjançant lleugeres estructures de fusta estudiades per a suportar el pes establert.
 |
| Fotografia del saló de Deering al Maricel de Mar. Es veu perfectament l'estructura del sostre amb bigues de fusta |
Pel que fa a la referència directa a la Plataforma SOS Sitges, volem manifestar que el procediment contenciós-administratiu interposat per la Plataforma contra la llicència d’obres continua el seu curs. Aquesta demanda considera que la llicència d’obres de la reforma dels museus atorgada per l’Ajuntament de Sitges és nul·la de ple dret per vulnerar la llei de protecció del patrimoni català.
Tanmateix si en un primer moment es va optar per iniciar les accions legals per la via penal (amb la denúncia al fiscal de delictes urbanístics), fou entre d’altres motius, pel fet que amb la denúncia de part a la Fiscalia aquesta era la que devia d’investigar l’assumpte, a banda de ser un servei jurídic gratuït en el que no es necessitava lletrat si la nostre pretensió era estimada. Ens permetem recordar-los que la Plataforma no disposa de recursos econòmics.
No obstant, sí que els hi hem de reconèixer, Srs. del PSC, que vam errar adreçant-nos a la via penal cercant la prevaricació (en aquest cas entenem per prevaricació l’emissió d’una resolució administrativa essent conscient l’Administració Pública o funcionari que la dicta que la mateixa és contrària a dret o il·legal), donat que els organismes tècnics que havien de controlar les actuacions de reforma en aquest el nostre patrimoni cultural, el conjunt dels Museus de Sitges, tots ells eren de la mateixa corda. Recordem qui formava parts dels diferents governs, responsables tots ells de la vetlla del Conjunt dels Museus de Sitges, en el moment de la concessió de la llicència, atorgada pels voltants del febrer de 2.010:
· A l’Ajuntament de Sitges, PSC
· A la Generalitat de Catalunya, PSC
· A la Diputació de Barcelona , PSC
· Al Govern Central, PSOE
Quan diem que aquestes obres van ser realitzades com si es fessin a la cuina de casa seva, ho diem perquè tots els responsables del control jurídico-tènic d’aquesta obra van confondre el nostre patrimoni públic amb el seu patrimoni privat.
El control tècnic i legal va quedar completament obviat per estar tots els organismes responsables d’aquest control dominats per partits de la mateixa tendència, aquest fou el verdader motiu de que el projecte, la llicència i en conseqüència les obres tiressin endavant. I, és clar, lògicament tots els informes tècnics preceptius i vinculants, que el fiscal es va trobar, estaven alineats amb la reforma i aprovaven la mateixa. És per això que el fiscal de delictes urbanístics desestimà la denúncia per prevaricació presentada per la Plataforma doncs aquests informes tècnics emparaven la reforma tot i ésser il·legal. Ens permetem també recordar-los que el fiscal en cap moment va entrar a valorar la qüestió de fons sobre la que esperem ara la jurisdicció contenciós-administrativa es pronunciï, la nul·litat de ple dret de la llicència d’obres del projecte de reforma dels Museus de Sitges.
Dit això, no tractem de confondre al poble Srs. del PSC, la via contenciosa-administrativa accionada per la Plataforma SOS Sitges no és una acció menor, com vostès diuen, és simplement un altre ordre jurisdiccional, al qual s’ha decidit recórrer amb posterioritat a la via penal. I justament és aquesta jurisdicció la que ha de controlar la legalitat dels actes emesos per l’Administració, entre ells les llicències urbanístiques.
Així doncs, si les obres dels museus de Sitges van amb retard i tenen un increment del cost d’execució, no cerquin les culpes ni en la decisió de l’actual govern de Sitges de modificar el projecte per tal d’adaptar-lo a la normativa patrimonial, ni en les accions reivindicatives de la Plataforma SOS Sitges. Ara s’està recollint el fruit de les seves presses, de la falta de previsió i, per sobre de tot, de l’adopció de solucions d’un projecte no adequades a les característiques constructives dels edificis existents.
Plataforma SOS Sitges
www.plataformasitges.blogspot.com
divendres, 30 de setembre del 2011
NOTA DE PREMSA DEL GRUP DEL PSC DE SITGES SOBRE LA REVISIÓ DEL PROJECTE DELS MUSEUS
La reforma dels museus pot endarrerir-se fins el 2014
Els canvis en els terminis i el projecte condicionen el finançament de l'obra
Aquest dimarts 27 de setembre, regidors del Grup Municipal del PSC es van reunir amb el responsable tècnic municipal del projecte del Museus de Sitges per conèixer la seva situació i aclarir els dubtes generats les darreres setmanes per les notícies contradictòries en relació a la seva continuïtat i la seva execució.
A l’esmentada reunió celebrada a la casa de la Vila amb el tècnic de l’Ajuntament, se’ns va informar que l’actual govern havia decidit iniciar un procés polític per fer una modificació substancial del projecte amb un conjunt de canvis que afectaven, entre altres, a les rampes i la façana marítima però que encara no es tenia una solució tècnica definitiva.
Val a dir que a dia d’avui, tot i que s’ha publicitat que les obres dels museus han estat aturades parcialment, no ens consta que s’hagi comunicat formalment cap ordre d’atur parcial, ni que s’hagi notificat per escrit als responsables de les obres, més enllà de l’atur d’obres que correspon, de manera genèrica al període estival.
Aquesta decisió política del govern de CiU+PP+NH+SGI, segons l’opinió del responsable tècnic, comporta l’obligació d‘iniciar de nou els processos tècnics i administratius, és a dir, s’ha de tornar a presentar el projecte a la Generalitat per l’informe de Patrimoni, s’ha de sol•licitar una reforma de la llicència d’obres municipals i s’ha de tornar a presentar a la Diputació de Barcelona, a la Generalitat i al Ministerio de Fomento per la seva aprovació com a finançadors de l’obra, en definitiva els mateixos tràmits que es van fer amb el projecte actual.
Segons el nostre parer tots aquest canvis, conseqüència d’una decisió política presa pels actuals governants de l’ajuntament de Sitges i que no respon a cap requeriment tècnic o jurídic, comporten tot un seguit de riscos que s’haurien de valorar adequadament per no trobar-nos d’aquí poc en una situació de difícil solució. A continuació detallem els riscos que es van identificar com a resultat de les preguntes fetes al responsable tècnic en relació al desenvolupament del projecte, que són:
Termini d’execució: aquest va ser un dels aspectes més clars. Les obres d’execució, com a resultat dels dubtes dels darrers mesos, acumula un retard de 6 mesos, a més d’una desviació pressupostària provocada per una obra de rehabilitació complexa i que va trobant contínuament aspectes no previstos. Aquest termini encara augmentarà ja que la modificació del projecte i la nova tramitació administrativa provocarà que les obres, segons l’estimació dels tècnics, no estiguin finalitzades fins a finals del 2014, més de 2 anys després del termini previst inicialment. Aquest endarreriment podria provocar un augment de cost i motivar una renegociació del contracte d’execució d’obra amb les empreses adjudicatàries al tractar-se d’una modificació de termini molt important.
Modificació del Projecte: les modificacions plantejades pels responsables polítics de l’ajuntament, que encara, pel que sembla, no han estat notificades de manera fefaent, i que no compten ni amb la validació ni amb la solució tècnica, provoquen, com dèiem abans, que s’hagi d’iniciar un nou tràmit davant de totes les administracions competents (Generalitat, Ajuntament i Demarcació de Costes de l’Estat) i davant dels organismes que financen el projecte (Diputació de Barcelona, Ministerio de Fomento), amb el risc que això comporta i just en ple procés electoral a Madrid, fet que provocarà que fins a Febrer o Març no es tingui interlocutor polític al Ministerio de Fomento que validi el nou projecte i confirmi el seu finançament, aspecte crític de tot aquest nou procés per evitar la possibilitat que el Consorci de Patrimoni hagi de demanar diners a l’Ajuntament de Sitges per finalitzar les obres.
Contenciós Administratiu: segons ens informa el tècnic desconeixen si la incorporació de totes aquestes modificacions al projecte provocarà la retirada per part de la Plataforma SOS Sitges del seu contenciós i per tant és molt possible que els riscos patrimonials que argumentaven els partits del govern, des de l’oposició, encara romandran presents fins a la resolució definitiva del procés una vegada esgotades tots les instàncies judicials.
Estalvi amb les modificacions: els responsables tècnics no preveuen, en principi, un estalvi significatiu com a resultat dels canvis ja que l’eliminació de les rampes obligarà a trobar solucions tècniques per resoldre el tema de l’accessibilitat i el canvi a la façana marítima provocarà que s’hagi d’actuar sobre la façana que abans quedava protegida pel vidre i sobre la que no s’havia previst cap intervenció en profunditat. A més queda per analitzar si és possible evitar l’augment de nivell del terra del Cau Ferrat per instal•lar la climatització ja que tècnicament es veu molt complexa la seva modificació. Cal dir també que una part de l’obra ja executada s’haurà d’enderrocar atès que restarà ineficaç amb el nou projecte. Així una part molt important de la climatització instal•lada no servirà de res, l’estructura metàl•lica que suportava les rampes tampoc, a més de tota una sèrie de reforços estructurals que s’hauran d’enderrocar per encabir a l’interior les noves rampes i recorreguts d’evacuació.
Finançament: aquest és un dels punts que ens genera més inquietud, i sobre el que el tècnic, una vegada més, no tenia cap resposta ja que la modificació del projecte i l’inici del nou projecte obligarà a que les administracions que es van comprometre a finançar l’obra (Diputació, Generalitat i Ministerio) hagin de tornar a validar el projecte reformat i per tant confirmar la finançament, amb els evidents riscos que això comporta en un moment en que totes les administracions públiques estan en un fort procés de retallades que també afecta a projectes ja iniciats amb compromisos ferms de finançament. No és bona idea crear dubtes, o donar arguments a tercers, sobre un projecte en curs i amb finançament per executar-ho.
Massa dubtes i massa riscos que ara s’obren com a conseqüència de decisions polítiques que no estem segurs que s’hagin valorat en profunditat i que sembla que, esperem que no, han estat el resultat d’una manca de visió global de tot el procés i dels problemes que provoca el gran nombre d’administracions implicades, cadascuna amb els seus criteris tècnics i polítics, potser per manca d’experiència o per una actitud massa prepotent, i un tant agosarada, d’algun membre, destacat, de la dreta del govern municipal.
En conclusió, aquest procés iniciat pel govern municipal en relació a la reforma dels Museus pot provocar que un projecte, que estava en procés d’execució, amb les seves contestacions, però en execució, una vegada es facin les modificacions polítiques proposades, que encara hem de veure com es defineixen tècnicament, ens trobem que els processos administratius no evolucionen com s’espera, o que es retalli part del finançament compromès per la resta d’administracions i que per tant això obligui al nostre Ajuntament a assumir part del cost de les obres per finalitzar-les dos anys desprès de la data prevista inicialment.
Finalment només volem demanar al govern municipal que no assumeixin riscos innecessaris en aquest procés, que valorin molt bé les decisions abans de prendre-les, sense deixar-se influir interessadament per ningú ja que la seva obligació és defensar els interessos de tots els Sitgetans i Sitgetanes, i que es comprometi a finalitzar amb garanties un projecte molt important per a la nostra Vila, no només per la importància de conservar i restaurar el nostre patrimoni com a mostra del que varem ser i allò que som, sinó perquè són els Museus un actiu essencial per difondre la nostra personalitat dins i fora de Catalunya i, també, per l’obligació de tenir un espai digne per les creacions dels nostres artistes més il•lustres i estimats que serveixen per augmentar la importància d’un turisme cultural cada vegada més nombrós.
El PSC de Sitges continuarà, com fins a la data, recolzant i impulsant aquest projecte de remodelació dels Museus de Sitges i estem disposats a treballar amb tothom, Consorci, Ajuntament, partits polítics, Plataforma SOS, ciutadans, ciutadanes i entitats de Sitges, per assolir el resultat final per tots esperat i perquè creiem que amb un tema tant important no es pot fer política de mira estreta, sectària, sinó que s’ha de vetllar, amb responsabilitat, perquè els nostres Museus gaudeixen de l’esplendor que es mereixen.
PSC - Sitges
http://sitges.socialistes.cat
sitges@socialistes.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)