Avui la Plataforma SOS Sitges ha rebut la notificació de la resolució del Regidor d'Urbanisme al RECURS que vàrem presentar el 26 de novembre de 2010 DE REVISIÓ DE LA LLICÈNCIA MUNICIPAL D'OBRES PER A LA REMODELACIÓ DEL CONJUNT D'EDIFICIS A L'ENTORN DEL MUSEU MARICEL DE SITGES.
Segons l'informe tècnic jurídic del 20 de desembre de 2010, un informe que no està signat per cap tècnic de l'Ajuntament de Sitges, es resol:
Primer: INADMETRE A TRÀMIT el recurs de revisió, formulat en data 26 de novembre de 2010 (...)
Segon: DENEGAR LA PETICIÓ DE SUSPENSIÓ de l'executivitat de la llicència d'obres majors atorgada en data 12 de febrer de 2010
Tercer: DENEGAR LA PETICIÓ DE RETORNAR els edificis afectats per la llicència d'obres majors (...) al seu estat original.
Quart: NOTIFICAR aquest acord als interessats
Aquest document ens ha servit per a conèixer que el 30 de juliol de 2010, l'Ajuntament de Sitges va rebre ofici de la Fiscalia relatiu a les diligències d'investigació número 42/10, de Delictes Urbanístics. I que en data 16 d'agost i 20 d'agost de 2010 es remet a Fiscalia la informació sol·licitada a les diligències d'investigació número 42/10, de Delictes Urbanístics.
Pel que fa a la "presumpta" infracció urbanística l'informe de l'Ajuntament diu textualment que "cal endinsar-se en la normativa d'aplicació", però parlen de que s'ha de "tenir en consideració allò que, sense tenir caràcter normatiu, disposen els documents internacionals sobre els criteris de conservació i restauració del Patrimoni construït per tractar-se d'eines que inspiren les lleis que posteriorment regulen les referides intervencions: Carta de Venècia de 1964, i Carta de Cracòvia de 2000. Per no tenir caràcter normatiu, i per tractar-se d’un recull de solucions aportades per arquitectes durant unes jornades sobre Conservació que van tenir lloc l’any 1964 i l’any 2000, en aquest document no comentarem cap de les propostes que es detallen en aquest informe de l’Ajuntament de Sitges, el qual li dedica una pàgina de les vuit que el conformen.
Segons l'informe tècnic jurídic del 20 de desembre de 2010, un informe que no està signat per cap tècnic de l'Ajuntament de Sitges, es resol:
Primer: INADMETRE A TRÀMIT el recurs de revisió, formulat en data 26 de novembre de 2010 (...)
Segon: DENEGAR LA PETICIÓ DE SUSPENSIÓ de l'executivitat de la llicència d'obres majors atorgada en data 12 de febrer de 2010
Tercer: DENEGAR LA PETICIÓ DE RETORNAR els edificis afectats per la llicència d'obres majors (...) al seu estat original.
Quart: NOTIFICAR aquest acord als interessats
Aquest document ens ha servit per a conèixer que el 30 de juliol de 2010, l'Ajuntament de Sitges va rebre ofici de la Fiscalia relatiu a les diligències d'investigació número 42/10, de Delictes Urbanístics. I que en data 16 d'agost i 20 d'agost de 2010 es remet a Fiscalia la informació sol·licitada a les diligències d'investigació número 42/10, de Delictes Urbanístics.
Pel que fa a la "presumpta" infracció urbanística l'informe de l'Ajuntament diu textualment que "cal endinsar-se en la normativa d'aplicació", però parlen de que s'ha de "tenir en consideració allò que, sense tenir caràcter normatiu, disposen els documents internacionals sobre els criteris de conservació i restauració del Patrimoni construït per tractar-se d'eines que inspiren les lleis que posteriorment regulen les referides intervencions: Carta de Venècia de 1964, i Carta de Cracòvia de 2000. Per no tenir caràcter normatiu, i per tractar-se d’un recull de solucions aportades per arquitectes durant unes jornades sobre Conservació que van tenir lloc l’any 1964 i l’any 2000, en aquest document no comentarem cap de les propostes que es detallen en aquest informe de l’Ajuntament de Sitges, el qual li dedica una pàgina de les vuit que el conformen.
Al parlar sobre el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA), i del conjunt d'edificis número 2 d'aquest Pla tornen a insistir en que "els edificis que, a judici del PEPPA, són elements singulars del propi conjunt: l'Església Parroquial i la casa Rectoral, Maricel de Terra, Maricel de Mar, Cau Ferrat i les antigues cotxeres de la casa Vidal i Quadras. Destaca també en el carrer Devallada i Sant Joan,la conservació de la tipologia parcel·lària i quatre cases d'interès en l'ambient del Casc Antic. "
Doncs en aquesta mateixa fitxa quan es parla de la delimitació del Conjunt 2, inclou la Plaça de l’Ajuntament 15-20, carrer Devallada 2-6, carrer Sant Joan 2-12, carrer Fonollar 8-10, Plaça del Baluard Vidal i Quadras, penya-segat, Plaça Baluard. En aquests PENYA-SEGATS dels que no se’n parla a l’informe de l’Ajuntament, és on es troba la façana posterior dels edificis de Maricel de Mar i Cau Ferrat, quedant clar que aquesta façana també està CATALOGADA i PROTEGIDA.
L'informe segueix dient: "NI UNA SOLA REFERÈNCIA A LA CASA ROCAMORA. EL PEPPA NO FA CAP REFERÈNCIA, NI PEL NOM, NI EN CAP DE LES FITXES DEL CATÀLEG, A LA CASA ROCAMORA. La única referència a la que s'acullen els al·legant la trobem a la fitxa del Maricel de Mar, concretament a la numeració de carrer que assigna l'edifici Maricel Mar (C. Fonollar 2-6). La casa Rocamora està en el número 4 del carrer Fonollar”.
Aquesta numeració coincideix amb la afirmació de la Plataforma SOS Sitges de que la que actualment es coneix com a Casa Rocamora, forma part del conjunt de Maricel de Mar, tal i com es demostra històricament; també es la mateixa que podem trobar en el cadatre de Sitges, on els edificis de la Casa Rocamora i Maricel de Mar consten com una sola finca registral, que inclou les cases numerades del 2 al 6 del carrer de Bernat de Fonollar, numeració que coincideix amb la que es dóna al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges.
L’informe fa un recull del motius de la catalogació i els elements que la van fonamentar. I diu que caldrà analitzar quins són els motius que disposa el PEPPAC. En relació al Maricel Mar diu que “entre els motius de catalogació d’aquests edifici, resultat de la unió de varis edificis i de diferents elements ornamentals..”. Doncs la que actualment es coneix com a casa Rocamora, originàriament era la casa coneguda popularment com Can Xicarrons i que va ser adquirida l’any 1915 per tal d’unir-la al conjunt de Maricel de Mar i situar-hi allà la casa d’hivern del propietari del conjunt, el senyor Charles Deering.
El que no es comprèn és que es valori que el Cau Ferrat està format per la unió de dues cases (Can Falua i Can Sense), i aquesta premissa no serveixi per a la casa Xicarrons que es va unir a l’antic Hospital per formar el Maricel de Mar.
Així doncs, un cop més, els tècnics de l’Ajuntament de Sitges utilitzen i desenvolupen només els articles que els interessa, de manera parcial i esbiaixada.
Quan parlen de l’enderroc de la casa Rocamora, només fan referència a l’enderroc de la façana de mar, que efectivament és un element configurat als anys 70 en una intervenció molt poc afortunada. I que consti que considerem justificat l’enderroc d’aquesta façana. Ara bé, no parlen pas de l’enderroc total del seu interior, incomplint la prohibició expressa de totes les normatives aplicables.
LLEI 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC núm. 1807, d’11.10.1993). Article 32. Prohibició d'enderrocament
- 1. Els béns immobles d'interès nacional només es poden enderrocar, parcialment o totalment, si han perdut els valors culturals que es van prendre en consideració a l'hora de qualificar-los. Prèviament a l'enderrocament dels immobles cal haver fet els tràmits necessaris per a deixar-ne sense efecte la declaració i, en cas que tinguin en el subsòl restes d'interès arqueològic, cal haver-hi fet la intervenció arqueològica preceptiva.
En aquest informe es diu “Els únics elements que desapareixen, es corresponen a la façana de mar, i són balcons, finestrals producte de reformes poc o gens rigoroses dels anys 70 i 80, baixants d’aigües residuals i volums corresponents a lavabos que s’havien instal·lat a la façana posterior sense cap cura ni sensibilitat amb l’edifici”.
Evident i malauradament els edificis que conformen el conjunt de Maricel de Mar i el Cau Ferrat han patit intervencions gens encertades que els hi han fet perdre el seu caràcter original, però això no pot restar importància al projecte original de Miquel Utrillo realitzat durant la primer dècada del segle XX. Si observem les imatges originals d’aquesta façana posterior, fotografies de mitjans la dècada de 1910 en les que es pot veure una construcció ordenada i cuidada, en cap moment podem acceptar l’afirmació de l’informe de l’Ajuntament de “façana posterior sense cap cura ni sensibilitat amb l’edifici”. Per a comprendre l’abast d’aquesta pèrdua, només hem d’estudiar la revista monogràfica sobre Maricel que va publicar l’arquitecte Josep Mª Martino l’any 1918, on es posen de relleu tots els elements arquitectònics i de decoració d’aquest edifici, que va ser incorporat al conjunt de Maricel de Mar l’any 1915, quan la casa Xicarrons fou adquirida pel Sr Charles Deering per incorporar-la al seu conjunt arquitectònic.
Per això no hi ha referència al nom “Casa Rocamora” en les fitxes del Catàleg, perquè forma part de Maricel de Mar, i així apareix inclús a la documentació del cadastre. També està grafiat en els plànols del PEPPAC de manera inequívoca, com a element protegit.
En la resolució de l’Ajuntament també hi trobem a faltar qualsevol justificació de les modificacions que es realitzen a l’interior del Cau Ferrat, on es modifica l’escala d’accés al pis superior i s’augmenta en 35 cm l’alçada d’aquest sostre.
Aquesta modificació és molt important, i té conseqüències formals molt evidents, ja que suposa “l’eliminació visual” de les bases de les columnes i dels festejadors de les finestres de la façana a mar. També suposa, evidentment, la modificació de l’alçada relativa al terra dels elements ornamentals i de decoració, dels capitells de les columnes, de l’alçada de les finestres, així com de les obres d’art adossades o penjades de les parets. Creiem que està justificat el reforçament de l’estructura de fusta del sostre, però per a això no és necessari augmentar en 35 cm la seva alçada. Considerem que aquesta modificació no està permesa pel nivell de protecció de l’edifici.
Pel que fa a la solució de la façana de vidre, esmenten l’article 35 a, on es diu:
"La conservació, la recuperació, la restauració, la millora i la utilització del bé han de respectar els valors que van motivar la declaració, sens perjudici que pugui ésser autoritzat l'ús d'elements, tècniques i materials contemporanis per a la millor adaptació del bé al seu ús i per a valorar determinats elements o èpoques"
Ja hem explicat que la primera consideració, i així ho diu la Llei, és la de conservació, recuperació, restauració i millora. S’entén que per a això puguin utilitzar-se tècniques i materials contemporanis, però no per a modificar-ne totalment el seu aspecte, amb una solució que modifica totalment la façana posterior dels edificis, i més quan la seva justificació no és certa, doncs no és imprescindible ni per a solucionar els requeriments d’accessibilitat, protecció i evacuació de l’edifici.
Ja hem explicat que la primera consideració, i així ho diu la Llei, és la de conservació, recuperació, restauració i millora. S’entén que per a això puguin utilitzar-se tècniques i materials contemporanis, però no per a modificar-ne totalment el seu aspecte, amb una solució que modifica totalment la façana posterior dels edificis, i més quan la seva justificació no és certa, doncs no és imprescindible ni per a solucionar els requeriments d’accessibilitat, protecció i evacuació de l’edifici.
I aquí és on obvien el criteri més important, que és al que fa referència l’article 35 C i 35 F, on es diu:
c) S'han de conservar les característiques tipològiques d'ordenació espacial, volumètriques i morfològiques més remarcables del bé.
f) S'han de mantenir l'estructura urbana i arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l'ambient i de la silueta paisatgística. No es permeten modificacions d'alineacions, alteracions en l'edificabilitat, parcel·lacions ni agregacions d'immobles, excepte que contribueixin a la conservació general del caràcter del conjunt.
Ja ho hem explicat moltes vegades, malgrat que es presenti com a solució que conserva l’edifici, la nova façana a mar del projecte precisament el que fa és modificar el caràcter del conjunt, la seva estructura urbana i les característiques generals de l’ambient i la silueta paisatgística.
c) S'han de conservar les característiques tipològiques d'ordenació espacial, volumètriques i morfològiques més remarcables del bé.
f) S'han de mantenir l'estructura urbana i arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l'ambient i de la silueta paisatgística. No es permeten modificacions d'alineacions, alteracions en l'edificabilitat, parcel·lacions ni agregacions d'immobles, excepte que contribueixin a la conservació general del caràcter del conjunt.
Ja ho hem explicat moltes vegades, malgrat que es presenti com a solució que conserva l’edifici, la nova façana a mar del projecte precisament el que fa és modificar el caràcter del conjunt, la seva estructura urbana i les característiques generals de l’ambient i la silueta paisatgística.
En un altre punt l’informe diu: “Però el que resulta més rellevant de l’article 35 és la prohibició de reconstruir total o parcialment el bé, tret que es facin servir elements originals, així com també la prohibició d’addicions mimètiques que falsegin la seva autenticitat històrica. Aquest extrem resulta especialment rellevant en tant que en la reivindicació dels al·legants es defensa una proposta de façana de mar que consisteix en reproduir mimèticament allò que suposadament hauria d’haver estat en els seu inici. Cal dir que aquesta proposta contravindria clarament la legislació vigent”.
El que no es diu aquí, és que fins el dia que es van iniciar les obres de remodelació del Cau Ferrat i de Maricel de Mar, aquest edificis existien i si s’haguessin restaurat i no enderrocat, ara no caldria RECONSTRUIR amb nous material, sinó que amb l’eliminar aquestes construccions sobreposades a finals dels 80 apareixerien els materials i elements originals.
El que veritablement falsejarà la seva autenticitat històrica és el projecte actual que s’està duent a terme. Un altra puntualització és que gràcies a la molta documentació gràfica que existeix sobre aquesta façana marítima i que la Plataforma SOS Sitges ha anat recollint, l'associació en cap moment “proposta de façana de mar que consisteix en reproduir mimèticament allò que suposadament hauria d’haver estat en els seu inici”, sinó que té totes les referències possibles per mostrar com era l’edifici en el seu inici.
Res de reinvencions suposades, el que reclamem des de la Plataforma SOS Sitges és que es respecti el nostre patrimoni arquitectònic.
