dimecres, 23 de novembre del 2011

El bloc de Miquel Forns, alcalde de Sitges


dimarts 22 de novembre de 2011

El passat 27 d’octubre, l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona vam constituir el nou Consorci del Patrimoni de Sitges. Es tracta, més enllà del tràmit administratiu que implica aquest acord, una notícia de notable transcendència política, ja que confirma la reorientació de les obres de reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel segons els criteris defensats pel govern municipal de La Nova Majoria, i compartits pels òrgans de govern de la Diputació.

Un dels punts de l’acord de govern de La Nova Majoria, signat el passat 3 de juny després de les eleccions municipals, era la protecció del patrimoni arquitectònic, que tradicionalment ha fet de la nostra vila un lloc singular i admirat. El projecte de reforma dels museus presentat pels anteriors governs municipal i provincial vulnerava aquest criteri, en tant que afectava negativament la conservació del patrimoni dels edificis objecte de l’actuació. Una de les primeres instruccions que vaig donar, tan bon punt vaig ser escollit alcalde, va ser aturar la reforma en aquells punts que no complien amb aquests criteris, en consonància amb la línia argumentada per la plataforma ciutadana SOS Sitges, a la qual vull agrair l’actitud de consciència per preservar el nostre patrimoni que han demostrat durant aquests anys.

En aquest sentit, el nou Consorci del Patrimoni sorgit de l’acord entre l’Ajuntament i la Diputació està ja gestionant les obres de reforma dels museus, reconduint tres punts d’importància cabdal: supressió de la façana de vidre i la rampa exterior amb vistes al mar que trencaven amb el conjunt arquitectònic original, eliminació de les tarimes del Cau Ferrat realitzades per amagar el cablejat i que han fet perdre la dimensió i la perspectiva de l’interior, i modificació de la façana de Can Rocamora (Can Xicarrons) per adaptar-la al disseny original.

Ara, amb la constitució del nou Consorci arriba l’hora de les institucions. És el moment que les obres per a la reforma dels museus –absolutament necessàries, a causa del grau de deteriorament dels edificis– garanteixin l’execució d’un projecte ambiciós en els termes i plenament respectuós amb el nostre patrimoni arquitectònic. Crec que no erro si afirmo que la reorientació del projecte coincideix amb el sentiment generalitzat dels sitgetans i les sitgetanes, que majoritàriament mai han vist amb bons ulls les intencions de l’anterior projecte.

Per aquest motiu, les dues institucions que constituïm el Consorci hem acordat nomenar Vinyet Panyella com a directora-gerent del nou organisme, càrrec del qual prendrà posessió en els propers dies. El perfil de la Vinyet és l’ideal per a aquest lloc de responsabilitat i més en aquest moment en què cal gestionar amb extremada cura i habilitat la reconducció de les obres de refoma: una sòlida experiència en la gestió cultural, una brillant trajectòria intel·lectual i una profunda estima per Sitges i el seu patrimoni en tota la seva immensitat. Que la Vinyet hagi acceptat aquest encàrrec és una garantia per al Consorci i la gestió que abasta: els musues, el Palau Maricel i la Fundació Stämpfli – Art Contemporani.

dijous, 10 de novembre del 2011

CONVERSIÓ DE LA CASA ROCAMORA EN MUSEU RAMON CASAS I PINACOTECA DE SITGES


La posició de la Plataforma va ser clara i concisa, proposant modificacions que asseguressin la conservació d’uns edificis catalogats i protegits amb el màxim nivell de protecció. Les principals demandes van ser l’eliminació de l’elevació de 35 centímetres del terra de la primera planta del Cau Ferrat, la retirada de la rampa i galeria de vidre exterior del Maricel de Mar, i la reconstrucció total de l’interior i façana posterior de la Casa Rocamora, així com la necessitat de reconsiderar el programa museístic d’aquest edifici, destinant-lo a allotjar el fons de la pinacoteca sitgetana.

Durant aquest mesos l’Ajuntament i la Plataforma hem treballat conjuntament per tal d’aconseguir aquests objectius i el passat dijous 28 d’octubre, durant la presentació del nou Consorci del Patrimoni de Sitges, l’alcalde de Sitges, Sr. Miquel Forns, i el president de la Diputació de Barcelona, Sr. Salvador Esteve, van anunciar que el projecte de reforma dels museus seria revisat, amb els objectius de conservar la façana marítima de Maricel de Mar – eliminant-se les rampes i la galeria de vidre-, restituir el terra original del gran saló del Cau Ferrat – eliminant-se la tarima de 35 cm d’alçada-, i projectar el disseny d’una nova façana i un NOU CONCEPTE de l’edifici de Can Xicarrons (Casa Rocamora). 

Des de la Plataforma SOS Sitges considerem que amb aquesta decisió presa per l’Ajuntament i la Diputació, institucions propietàries dels edificis i responsables de les obres, s’ha fet un pas important per a la conservació del patrimoni arquitectònic de Sitges. Davant d’aquesta nova i esperançadora etapa iniciada amb la confirmació de la revisió del projecte, la Plataforma SOS Sitges segueix disposada a treballar conjuntament amb l’ajuntament, tal i com hem fet aquests darrers mesos. Ara bé, hi ha encara qüestions que ens preocupen i que poden ser un obstacle molt important per tal de poder seguir endavant amb aquest nou camí iniciat. 

Durant la roda de premsa del dia 28 d’octubre, el president de la Diputació, Sr. Salvador Esteve, també va declarar que la modificació del projecte només s’executaria si el cost total de les obres no superava la quantitat de 8.000.000 d’euros. Aquestes paraules, unides a la declaració de l’alcalde, Sr. Miquel Forns, de que l’arquitecte encarregat de realitzar aquesta revisió i modificació del projecte seria el mateix senyor Hernández Cros, ens fa témer que la modificació del projecte no arribi a bon fi.

Per què? Bàsicament per dos motius: en primer lloc, perquè des de ja fa quatre mesos, i fins al dia de la constitució del nou consorci del Patrimoni de Sitges, l’actitud del Sr. Hernández Cros, i de les persones que constitueixen el cos administratiu de la Diputació, ha estat de resistència i poca o nul·la col·laboració amb les directrius del nou ajuntament. Com sinó s’entén l’execució de les rampes a la façana de Maricel en plena festa major, malgrat haver rebut indicacions de l’ajuntament en sentit contrari? O el fet que quatre mesos desprès de conèixer les intencions del nou ajuntament, el Sr. Hernández Cros hagi aturat les obres per a estudiar els nous requeriments de projecte, demanant dos mesos més per a presentar una proposta de modificació?

En segon lloc, perquè el límit de pressupost fixat en 8.000.000 d’euros està ja esgotat, a la vista del pressupost de 6.300.000 d’euros d’adjudicació del projecte a la UTE constructora (un 30% a la baixa respecte els gairebé 10.000.000 d’euros pressupostats), més 1.000.000 d’euros de desviació pressupostaria ja acceptada, més 600.000 euros de desviació pressupostaria que encara s’està negociant. Tot això ja suma 7.900.000 euros. 

Així doncs, tot i que des de la Plataforma SOS Sitges argumentem i defensem que la modificació del projecte es pot realitzar per menys diners del que costa el projecte original, amb criteris de mínima intervenció, estalvi energètic i de manteniment futur, molt ens temem que la proposta que presenti el Sr. Hernández Cros superi la quantitat límit fixada i així no haver de canviar el seu projecte inicial.


L’altre punt –importantíssim- en el que volem incidir és el que l’alcalde Miquel Forns va definir com a NOU CONCEPTE de la Casa Xicarrons (Casa Rocamora), edifici catalogat amb el màxim nivell de protecció i que va ser enderrocat impune i totalment, conservant únicament la façana del carrer de Fonollar i un arc del segle XVII. Actualment Can Xicarrons és una estructura de ferro i formigó que ja no té res de la seva bellesa original. Tot i que la voluntat de la Plataforma SOS Sitges era retornar l’edifici al seu estat de 1915, any en que va ser dissenyat per Miquel Utrillo, la brutalitat de la nova estructura ja executada, unida a la greu situació econòmica que vivim, que faria gairebé inviable enderrocar-la per a reconstruïr l’edifici original, considerem que s’hauria de buscar una solució que, mínimament, retornés a la casa Xicarrons part de la seva importància patrimonial, arquitectònica i artística. 



És aquí on la Plataforma SOS Sitges fa una nova proposta per a definir aquest NOU CONCEPTE per a can Xicarrons. Com ja hem explicat diverses vegades, aquest edifici, adquirit per Charles Deering l’any 1915 per a que Utrillo li dissenyés l’ala d’hivern de la seva gran residència del conjunt de Maricel. Amb la voluntat d’aconseguir una vivenda més acollidora i fàcil d’escalfar durant les temporades fredes, Utrillo va construir a la planta baixa una gran llar de foc, que no només servia com a cuina, sinó que gràcies als bancs que hi col·locà al voltant, era el lloc preferit per a realitzar-hi llargues tertúlies. La llar de foc, així com diverses parets de la casa Xicarrons, estaven decorades amb interessants paraments de ceràmica. El 14 de setembre de 1921, pocs dies després de que Deering deixés Sitges per sempre, emportant-se tota la col.lecció d’art que allà hi guardava, va vendre l’edifici de Can Xicarrons al seu gran amic el pintor Ramon Casas per un preu simbòlic de 10.000. Al morir, Casas deixà la casa a la seva neboda Maria Catalina Nieto, casada amb Antoni Rocamora. La família hi va passar llargues temporades, fins que l’any 1971, Maria Àngels Rocamora Nieto, va vendre l’edifici a la Diputació de Barcelona. Les condicions d’aquesta transacció van ser molt bones per a la institució pública, i la senyora Rocamora va posar com a condició convertir la casa en el museu Ramon Casas, un objectiu que no va arribar mai. Aquesta falta d’un ús concret, unida al poc respecte vers la casa, ha fet que els paraments ceràmics que cobrien la major part de la planta baixa estiguessin molt deteriorats i poc a poc la casa va anar caient en l’oblit de tothom i que l’edifici en conjunt presentés un lamentable estat de conservació, però no fins al punt de justificar el seu enderroc il·legal. 



En definitiva, és clar i demostrable que la casa de can Xicarrons era un edifici catalogat i protegit, i amb una gran importància arquitectònica, històrica i cultural per a Sitges. I ja que no hem estat capaços d’aconseguir la seva conservació, hauríem de valorar-lo i tornar-lo a repensar amb ocasió d’aquesta modificació de projecte que l’ajuntament i diputació han decidit portar endavant.


La proposta que fem des de la Plataforma SOS Sitges és la següent: destinar la casa Rocamora a Museu Ramon Casas i Pinacoteca Sitgetana, reconstruint en lo possible els elements constructius i de decoració de la planta baixa de l’edifici, no solament recol.locant les peces ceràmiques dels arrambadors de la planta baixa, tal i com es diu al projecte del senyor Hernández Cros, sinó també reconstruint el nínxol i la font, totalment recoberts de peces ceràmiques, així com situar la llar de foc en el lloc on li correspon, i no descontextualitzada i musealitzada al primer pis com proposa el projecte aprovat, que la situa d’esquena al mar. També considerem innecessaris els espais destinat a bar, aules i biblioteca, funcions que es poden desenvolupar en altres edificis propers, com l’edifici Miramar o la pròpia biblioteca municipal. Les plantes superiors l’edifici podrien convertir-se en un espai expositiu del segle XXI, amb totes les noves tecnologies aplicables a la funció museística.


Des de la Plataforma SOS Sitges sempre hem exigit la necessitat d’un discurs i un projecte museístic clar i concís. Amb aquesta proposta que presentem s’aconseguiria gaudir d’un conjunt arquitectònic que integraria els següents museus: el Cau Ferrat, casa taller de Santiago Rusiñol, un dels edificis més representatius del moviment Modernista i que conté una de les col·leccions d’art més importants de Catalunya; just al seu costat el futur Museu Ramon Casas i on la col·lecció de la pinacoteca Sitgetana, fins ara “amagada” al darrer pis del Maricel de Mar, tindria en aquest nou edifici un espai ampli per a mostrar les seves grans obres pictòriques; i finalment el museu Maricel de Mar, edifici exemplar del noucentisme català, obra d’un destacat i polifacètic personatge com era Miquel Utrillo, i amb una col·lecció d’art destacable.

I per què museu Ramon Casas? Doncs perquè la casa que l’acolliria, obra de Miquel Utrillo, va ser seva com a agraïment per part del seu amic Charles Deering, per haver-li descobert el poble de Sitges durant l’estada que van realitzar conjuntament l’any 1909 per a visitar a Santiago Rusiñol. Ramon Casas es pot considerar la clau de volta que va permetre gestar un dels moments arquitectònics i culturals més importants de la història recent de Sitges, i només per això, i per molt més, s’ho mereix, i l’edifici també!

Plataforma SOS Sitges

diumenge, 6 de novembre del 2011

dimecres, 2 de novembre del 2011

Ràdio Maricel, 2 d'Octubre de 2011

El projecte dels museus incorporarà les reivindicacions de SOS Sitges i Vinyet Panyella serà la nova directora del Consorci del Patrimoni.

dilluns, 31 d’octubre del 2011

Museums of Sitges will be restored, not remodelled

What started as a partial halt to the refurbishing of the museums Cau Ferrat and Palau Maricel in Sitges (Garraf), is now officially a change of plans. The details are still to be worked out, but the CiU-lead municipal government has announced that the most controversial feature in the original plan – the glassed-in ramp on the facade facing the Mediterranean - will not come into existence, which in fact means that some already completed reforms have to be undone.

The now announced changes meet with protests from the earlier PSC-lead local government, which claims that they threaten the financing, since it depends on an agreement between several parties (the Spanish central government, the Catalan Generalitat and Diputació de Barcelona) and also risks delaying the end date with up to two years.

On the other hand, representatives of SOS Sitges – the platform channelling the anger many citizens feel since this project was initiated above their heads – reveal signs of restrained jubilation. As they see it, the town cannot be allowed to destroy an architectural heritage so closely connected with the artists Santiago Rusiñol and Ramon Casas, with the art promotor Miquel Utrillo and the North American collectionist Charles Deering.

- - -
Read more in Catalan – Ajuntament de Sitges – and Spanish - El País

BLOC DE LUIS SORAVILLA, 16 octubre de 2011


Hace tiempo que no hablo de lo que le están haciendo a tres edificios de Sitges, la casa Rocamora, el Cau Ferrat y el Maricel. Están siendo sometidos a una remodelación. En este caso, remodelación es un eufemismo que significa vamos a arrasar con todo y haremos un museo nuevo. El proyecto afecta a la fachada marítima, que pierde su carácter mediterráneo para convertirse en una vulgar mampara de vidrio que esconde unas feas rampas.

Ya me lo contó una vez un profesor de Historia del Arte: cuando uno copia o modifica una obra de arte, sólo tiene dos opciones, o hace el ridículo o comete un asesinato. Es decir, o no puede superar la obra original y hace una pifia, o hace algo tan notable que supera lo que ya existía, que pasa a segundo plano. En el caso de este proyecto, lo único notable es la pifia, monumental.

El proyecto es tan vulgar... Fíjense que ya no me meto ni con el patrimonio ni con el recuerdo de lo que fue la fachada marítima. No hace falta. Decir que es feo es un juicio de valor, no es objetivo, pero afirmar que no aporta nada nuevo es evidente. Es una vulgaridad mil veces vista y novecientas noventa y nueve veces censurada. Además, la fachada posterior, madre de muchas polémicas, da al mar, al sol casi todo el día... y es de vidrio. Una fachada de vidrio en el Mediterráneo es como hablar de un cortijo en Moscú, una burrada.

El efecto invernadero será de 400 kW de media a lo largo del día durante todo el año (el cálculo es conservador) y los inválidos que utilicen las rampas o se achicharran ahí mismo o poco les faltará. Además, la sal se pegará a los cristales, que tendrán que limpiarse continuamente. En pocas palabras, el aire acondicionado de los tres edificios tendrá que tener una potencia de 600 kW, tirando bajo, y el coste de mantenimiento de la fachada será notable.

¿A qué arquitecto se le ocurre...? En fin, o es uno de ésos tan buenos que se les permite todo, o la cadena de estupideces se ha alargado más de la cuenta y nadie ha sabido ponerle freno. Opto por la segunda opción.

La remodelación ha sido triste. Hablo por mí. El museo Cau Ferrat era una pieza de museo en sí misma, ya no existe. El paisaje está lleno de andamios y grúas. Sé que los encargados del derribo... perdón, de la remodelación... se han llevado por delante algunos elementos arquitectónicos y ornamentales: baldosas del siglo XVIII, por ejemplo, que coleccionaba Rusiñol para decorar su casa.

El presupuesto inicial del proyecto se estimó en diez millones de euros. El concurso lo ganó una UTE (unión temporal de empresas) por seis millones. Estos día sale en prensa que hay fundadas sospechas de haber dejado pasar una baja temeraria en el concurso, y temeraria lo es, un 40% más barata de lo que se creía que costaría el invento. También es noticia que el presupuesto ya se ha ido de madre. Un millón de euros, o 990.000, más o menos. Ahora no son seis, son siete, y subiendo.

Las razones son los imprevistos que se han encontrado en la obra. En otras palabras, que arrasando con todo casi se les caen los edificios al mar. Por poner un ejemplo, la estructura de acero y hormigón que tendría que sostener la fachada marítima de cristal, esa tan hortera, se asienta... en el techo. Genial. Porque nadie se tomó la molestia de calcular si las casas afectadas aguantarían el peso. Resulta que no lo aguantan. Carecen de cimentación (es un lecho de roca) y su estructura se asienta en paredes de carga. Esas paredes, construidas a la manera tradicional, no soportan esa genialidad arquitectónica y sólo empezar ya se han agrietado. Por lo tanto, ese desvío de un millón es sólo el principio.

Ojalá sea el final, pero el drama previsto se precipita hacia un desenlace fatal.

diumenge, 30 d’octubre del 2011

ENJOY SITGES, 28 d'octubre de 2011






El proper 1 de desembre, Vinyet Panyella començarà la seva etapa com a directora del Consorci del Patrimoni de Sitges, un ens que vetlla essencialment per la conservació i la divulgació dels museus que conformen el Consorci: El Museu Cau Ferrat, el Museu Maricel, el Palau Maricel i el Museu Romàntic “Can Llopis” i les corresponents col·leccions artístiques de cadascun d'aquests edificis. I és que Sitges, a més dels citats museus, disposa d'un patrimoni arquitectònic de gran valor i singularitat.

Es pobles que han sabut mantenir el seu patrimoni fan perviure la seva essència i, d’aquest caràcter, Sitges sempre n’ha fet bandera. L’administració local té entre les seves atribucions la vigilància de l’ordenació urbanística, que inclou, a més que obres s’adeqüin en volums i formes al que marca el Pla General, el manteniment de tots els elements del Catàleg. El document descriu diversos nivells de protecció en funció de la tipologia de l’edifici, de la seva situació en l’entramat urbà, i del que s’hi pot o no fer, i sempre a partir de memòries tant històriques com de propòsits.

Entre els edificis del Catàleg n’hi ha tant de públics –l’Ajuntament o el conjunt de Maricel- com de privats. En el segon cas, hi ha propietaris de tota la vida amb dificultats per mantenir els béns, o nous compradors amb ganes de rendibilitzar una compra per sobre del que marca la norma. Però és que ni les administracions se salven de la controvèrsia: l’actual reforma dels museus està en revisió a causa, precisament, de les acusacions que la Plataforma SOS Sitges ha fet per la presumpta manca de compliment dels tràmits legals, en tractar-se d’elements protegits pel Catàleg.

A més d’edificacions, trobem al Catàleg altres elements com el colomar de l’Hotel Terramar, les creus de Ribes i de Sant Isidre, masies aïllades, o el mateix cementiri de Sant Sebastià. Un dels panteons, el de Joan Pintó, va ser objecte de polèmica en ser reformat per un nou comprador. De vegades, com en el cas de la Quadra de Miralpeix, el pas del temps i la deixadesa han possibilitat allò que fet per mans humanes hagués obligat a una reconstrucció: l’enrunament de l’element protegit. Al davant mateix, el Molí de Miralpeix va ser salvat per passar a convertir-se en un discret element més dels jardins amb piscina de l’hotel Dolce.

Els afeccionats a l’arquitectura poden trobar a Sitges una certa sensació de museu a l’aire lliure. Ja el 1928, la vila va merèixer la visita de Le Corbusier. I malgrat que al considerat creador de l’arquitectura moderna no li va agradar gaire el que va veure, amb edificis neoclàssics, neogòtics, modernistes i noucentistes, no sabia que anys més tard el seu estil lluiria en moltes de les construccions impulsades els anys 30. Va ser l’època en què Josep Maria Martino, arquitecte municipal de Sitges, s’encarregà del disseny de diversos xalets a Terramar, la ciutat-jardí que uns anys abans havia ideat un altre pioner, Francesc Armengol. La historiadora de l’art local Beli Artigas afirma en el seu bloc Criticartt que “els sitgetans tenim la obligació de vetllar per al nostre patrimoni. No ens podem quedar de braços plegats i deixar que poc a poc anem perdent la nostra identitat com a poble”.

Diuen que l’urbanisme és una ciència interpretable. Tant, que permet exemples poc edificants a partir d’una lectura laxa de la normativa. Per exemple, la farmàcia de Josep Ferret i Robert, edifici del 1905 amb una reforma de 1916, va ser ensulsiada i reemplaçada per un poc agraciat edifici. La Casa Vilella del Passeig Marítim, més coneguda com a Residencia Helvética, es troba en un estat de degradació que posa en perill la integritat de la construcció. Com està profundament degradada l’església de la Immaculada Concepció, la capella del Patronat d’A.S.C. del carrer Parellades, amb l’agreujant que l’actual propietari és la Generalitat.

En perfecte estat de conservació, però convertit en un loft, sobreviu la casa Joan Robert i Brauet del carrer Sant Bartomeu 28, que data del 1911, restaurada en color blanc sense respectar el color ocre de la pedra original. L’Ajuntament va instar els nous propietaris a retornar el color, i el litigi ha acabat als jutjats, on s’ha donat la raó a l’Ajuntament.

Un altre cas controvertit ha estat el de la casa J. Ferret de Querol del carrer Parellades 3, que ha passat recentment per un procés de reconstrucció després de l’enrunament de la façana original. Una solució que no va valer per la façana del davant, la Casa Dasca, als propietaris de la qual es va obligar a la conservació de la façana. La destrucció o no de l’original, per procedir a la seva recuperació, és un dels debats oberts a l’hora d’actuar sobre edificacions del catàleg.

dissabte, 29 d’octubre del 2011

El Punt-Avui, 29 d'Octubre de 2011

El Cau Ferrat tornarà als orígens

ALBERT MERCADER


Refaran el projecte


La pressió judicial de SOS Sitges contra la reforma, clau


S'eliminarà la pantalla de vidre prevista

L'exterior del palau Maricel de Mar. El nou projecte eliminarà l'estructura de vidre de la façana marítima Foto: A.M.

L'Ajuntament de Sitges refarà finalment el projecte de reforma del palau Maricel de Mar, la Casa Rocamora i Cau Ferrat, els elements més identificatius i turístics del municipi, per tal de restablir, dins de les possibilitats tècniques, l'estètica original. La reforma es farà tal com demana la plataforma SOS Sitges, que des de fa més d'un any denuncia que les obres que s'hi estan fent són un “atac” al patrimoni local. La reforma dels museus, que l'entitat sitgetana ha portat als jutjats, incorporava elements atractius per la visita –com ara una estructura de vidre–, consolidava una elevació de la primera planta de Cau Ferrat i eliminava finestres, però que poc tenia a veure amb els orígens de l'edifici. El nou consorci del patrimoni de Sitges, constituït dijous, va posar punt final al llarg debat i va deixar clar, en el nou informe de l'actuació que va fer públic, que es prioritzarà la conservació de la façana marítima amb l'eliminació de l'estructura de vidre, es reformarà la Casa Rocamora i s'eliminarà l'elevació de la primera planta del Cau Ferrat. El consorci diu que el primer que es farà és eliminar “al més aviat possible” tots aquells elements que s'havien executat contraris al nou esperit de l'actuació com ara la part de la passera exterior. L'anunci el van fer l'alcalde, Miquel Forns, i el president de la Diputació, Salvador Esteve, després d'assegurar que els canvis i l'acabament de les obres tenen els diners “assegurats”, però que retardarà l'acabament, al voltant de finals del 2012 per poder garantir la campanya turística del 2013. De moment, no es volen fer estimacions sobre el que costarà de més l'obra, adjudicada per 6,3 milions d'euros, segons informa l'Ajuntament. Forns agraïa públicament dijous el treball de la plataforma “que ha fet adonar la institució de l'afectació que tenia el projecte”. L'administració ha mogut fitxa i ara espera que el col·lectiu retiri el contenciós. Fonts municipals apuntaven ahir que aquest ésl'objectiu.

dijous, 27 d’octubre del 2011

Es constitueix el nou Consorci del Patrimoni de Sitges

Miquel Forns i Salvador Esteve  
Miquel Forns i Salvador Esteve

Es constitueix el nou Consorci del Patrimoni de Sitges

El nou Consorci té com a principal objectiu la finalització de les obres de reforma dels museus de Sitges. El president de la Diputació, Salvador Esteve, i l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, presideixen l’acte de constitució.




Assolir la consecució del projecte de remodelació dels Museus de Sitges, és un dels principals objectius de la nova etapa que inicia avui el Consorci del Patrimoni de Sitges. En els propers dies, el nou Consorci presentarà el que serà el projecte alternatiu de la reforma que ha d'atendre les demandes del nou govern municipal.

Les noves línies d'actuació passen per tres punts: la conservació de la façana marítima -amb l'eliminació de l'estructura de vidre-, la rehabilitació de la Casa Rocamora i l'eliminació de l'elevació de la primera planta del Cau Ferrat. Sobre el resultat final del projecte alternatiu, Miquel Forns ha afirmat que “per arribar fins aquí ha estat important el paper que ha jugat la Plataforma SOS Sitges. El nou govern ha escoltat sempre les seves reivindicacions i ara és l'hora de les administracions”. 

Un cop formalitzada la constitució del nou Consorci, el President de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ha anunciat que “el projecte s'endarrerirà lleugerament, però hi ha les dotacions pressupostàries previstes per les tres administracions per fer front al projecte”. Sobre els terminis, les dues administracions han avançat que es treballa amb la previsió que les obres hagin acabat a finals del 2012 i els museus obrin portes durant l'estiu del 2013.

Pel que fa a la renovació del contracte de l'actual gerència, l'Alcalde de Sitges, Miquel Forns, ha explicat que durant les reunions d'avui s'ha informat de la intenció que Vinyet Panyella, ocupi a partir de l'1 de desembre la direcció del Consorci. En aquest punt, el President, Salvador Esteve, ha assegurat que “hi ha unanimitat i que es tracta d‘una persona de Sitges i amb acreditada capacitat per assumir aquesta responsabilitat”.

La Comissió Executiva queda formada per quatre representants de la Diputació de Barcelona com a vocals. Pel que fa als representants de l'Ajuntament de Sitges, el ple del mes de juliol va aprovar la designació de dues vocalies d'aquesta mateixa Comissió. Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona, presidirà el nou Consorci, mentre que l'alcalde de Sitges, Miquel Forns, ocuparà la vicepresidència. D'aquesta manera, la composició queda en set vocalies a la Comissió Executiva, amb la distribució següent: quatre designades per la Diputació de Barcelona (Ferran Civil, Carles Rossinyol, Ramon Riera, i Mònica Querol); dues designades per l'Ajuntament de Sitges (Mireia Rossell i Jorge Carretero); i una correspondrà a la nova titular de la Direcció-Gerència.

Precisament, posteriorment a l'acte de constitució de la Comissió Executiva, la reunió del Consell General del Consorci del Patrimoni de Sitges, format pel President, el Vicepresident i setze vocals, ha  donat compte del proper nomenament de la sitgetana Vinyet Panyella com a nova responsable del Consorci del Patrimoni de Sitges.

Història del Consorci
El Consorci del Patrimoni de Sitges es va crear el 23 de desembre de 1994 per acord de l'Ajuntament de Sitges i de la Diputació de Barcelona. Les seves principals funcions són la gestió, la conservació i la divulgació dels museus que conformen el Consorci.

El Museu Cau Ferrat, el Museu Maricel, el Palau Maricel i el Museu Romàntic “Can Llopis” i les corresponents col•leccions artístiques de cadascun d'aquests edificis conformen el patrimoni pel qual vetlla el Consorci.

Durant la seva història, el Consorci del Patrimoni de Sitges ha contribuït a apropar als visitants la manera de sentir i de viure que ha estat característica de Sitges al llarg de la seva història, convertint el conjunt museístic en el principal atractiu cultural de Sitges.

L'oferta museística ha conviscut sempre amb activitats complementàries, com la música o la literatura. Alguns dels espais del Consorci, com el Palau Maricel, s'han convertit també en punt de referència per a congressos i celebracions destacades de Sitges.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

La Plataforma SOS Sitges visita les obres dels museus

El dia 11 d'octubre de 2011, i per primera vegada en aquest darrers dos anys, representants de la Plataforma SOS Sitges, vàrem poder visitar les obres de reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel de Sitges. Durant aquesta visita vàrem estar acompanyats per l'arquitecte director de les obres i membres del seu equip i representants de l'Ajuntament de Sitges, així com per arquitectes i periodistes que d'una manera o altra han donat veu i suport a la Plataforma. 
AQUESTES SÓN ALGUNES DE LES IMATGES.......