Notícia publicada a El Punt, avui 20 de juny de 2010.
L'inici de la remodelació dels museus de Sitges no frena les veus crítiques
Una plataforma ciutadana que qüestiona el projecte aconsegueix 600 signatures de suport
Les obres de remodelació dels museus de la façana marítima de Sitges ja han començat, però un col·lectiu de ciutadans no perd l'esperança que el projecte es revisi. Amb més de 600 signatures de suport, la plataforma popular per a la defensa i la conservació del poble de Sitges manté la seva lluita contra la instal·lació d'una galeria de vidre a la façana marítima del Museu Maricel; si pels impulsors de la reforma, finançada per la Diputació, el Ministeri de Foment i l'Ajuntament, aquesta és l'única solució per fer accessible els museus, per la plataforma és necessària una restauració, però l'actual projecte «és un atemptat contra el patrimoni».
Amb una inversió que inicialment arribava als 10 milions d'euros però que finalment serà més baixa, el projecte de restauració, condicionament i remodelació del Museu Maricel de Mar, Can Rocamora i Museu Cau Ferrat pretén posar al dia uns equipaments culturals essencials per al municipi. La falta de reformes durant les darreres dècades i el fet que el mar estigui en contacte amb una de les façanes dels museus fan més que necessari el projecte, segons les administracions. A més, cal adaptar a les actuals normatives de seguretat i accessibilitat els tres edificis.
Més espais
Segons el Consorci del Patrimoni de Sitges, el projecte, a més de restaurar els equipaments, comportarà obrir al públic més espais; un exemple són la planta baixa i el primer pis de la Casa Rocamora, que fins ara eren utilitzats com a magatzem i taller de restauració dels museus, i que amb les obres passaran a ser el vestíbul de la institució que donarà accés al Cau Ferrat i al Museu Maricel.
La novetat més vistosa i, a la vegada, polèmica, serà la instal·lació d'una galeria de vidre amb rampes a la façana marítima del Museu Maricel. El col·lectiu de ciutadans crítics amb el projecte assegura que la nova instal·lació canviarà radicalment la fesomia de la façana, i demana una solució alternativa, que implicaria la construcció d'una rampa interior més petita. La plataforma es queixa, però, de la falta d'interès per tenir en compte altres opinions. «No han tingut cap interès a reunir-se amb nosaltres», assegura la portaveu del col·lectiu, la historiadora Beli Artigas. La plataforma, que ja ha aconseguit més de 600 signatures de suport, deixa clar que la «restauració és necessària», però «una altra cosa és la remodelació», que, segons el col·lectiu, és «il·legal i està fora de qualsevol llei de conservació del patrimoni».
Així, aquest grup de ciutadans demana que si es refà tota la façana marítima dels equipaments ha de seguir l'estètica de principi del segle XX amb la qual van ser dissenyats, sense incorporar-hi nous elements que «trenquin totalment el paisatge sitgetà». La plataforma també reivindica la conservació de la Casa Rocamora, situada entre els museus Cau Ferrat i Maricel.
«Seguirem lluitant»
Tot i que les obres als museus van començar a principi de juny, el col·lectiu crític no perd l'esperança que el projecte es revisi.- «Seguirem lluitant, i arribarem fins a les últimes», assegura Beli Artigas. Una de les darreres accions de la plataforma ha estat adreçar-se a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, que hauria elaborat un informe desfavorable a la reforma actual, segons Artigas.
Un entorn privilegiat
El Museu Cau Ferrat, màxim símbol del modernisme que Santiago Rusiñol va portar a la vila, el Museu Maricel i la Casa Rocamora es troben en un dels indrets més privilegiats de Sitges, el Racó de la Calma, al carrer Fonollar. Amb el mar a un costat i el Palau Maricel a l'altre, l'entorn és un autèntic pol d'atracció per als visitants del municipi. Els museus estaran tancats durant dos anys; mentrestant, 135 peces del Maricel s'exhibeixen a la parròquia de Sant Bartomeu mitjançant visites guiades.
Pel que fa a les crítiques, el Consorci del Patrimoni de Sitges i el mateix Ajuntament sempre han recordat que la reforma compleix la legalitat. El projecte, elaborat per l'arquitecte Emili Hernández-Cros, té l'informe tècnic favorable del departament d'Urbanisme de l'Ajuntament i el vistiplau de la comissió territorial de Patrimoni Cultural de Barcelona, segons el consorci.