dimecres, 29 de desembre del 2010

LA FISCALIA DE DELICTES URBANÍSTICS VA INICIAR LES DILIGÈNCIES D'INVESTIGACIÓ DURANT EL MES DE JULIOL

Avui la Plataforma SOS Sitges ha rebut la notificació de la resolució del Regidor d'Urbanisme al RECURS que vàrem presentar el 26 de novembre de 2010 DE REVISIÓ DE LA LLICÈNCIA MUNICIPAL D'OBRES PER A LA REMODELACIÓ DEL CONJUNT D'EDIFICIS A L'ENTORN DEL MUSEU MARICEL DE SITGES.

Segons l'informe tècnic jurídic del 20 de desembre de 2010, un informe que no està signat per cap tècnic de l'Ajuntament de Sitges, es resol:

Primer: INADMETRE A TRÀMIT el recurs de revisió, formulat en data 26 de novembre de 2010 (...)
Segon: DENEGAR LA PETICIÓ DE SUSPENSIÓ de l'executivitat de la llicència d'obres majors atorgada en data 12 de febrer de 2010
Tercer: DENEGAR LA PETICIÓ DE RETORNAR els edificis afectats per la llicència d'obres majors (...) al seu estat original.
Quart: NOTIFICAR aquest acord als interessats

Aquest document ens ha servit per a conèixer que el 30 de juliol de 2010, l'Ajuntament de Sitges va rebre ofici de la Fiscalia relatiu a les diligències d'investigació número 42/10, de Delictes Urbanístics. I que en data 16 d'agost i 20 d'agost de 2010 es remet a Fiscalia la informació sol·licitada a les diligències d'investigació número 42/10, de Delictes Urbanístics.

Pel que fa a la "presumpta" infracció urbanística l'informe de l'Ajuntament diu textualment que "cal endinsar-se en la normativa d'aplicació", però parlen de que s'ha de "tenir en consideració allò que, sense tenir caràcter normatiu, disposen els documents internacionals sobre els criteris de conservació i restauració del Patrimoni construït per tractar-se d'eines que inspiren les lleis que posteriorment regulen les referides intervencions: Carta de Venècia de 1964, i Carta de Cracòvia de 2000. Per no tenir caràcter normatiu, i per tractar-se d’un recull de solucions aportades per arquitectes durant unes jornades sobre Conservació que van tenir lloc l’any 1964 i l’any 2000, en aquest document no comentarem cap de les propostes que es detallen en aquest informe de l’Ajuntament de Sitges, el qual li dedica una pàgina de les vuit que el conformen.

Al parlar sobre el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA), i del conjunt d'edificis número 2 d'aquest Pla tornen a insistir en que "els edificis que, a judici del PEPPA, són elements singulars del propi conjunt: l'Església Parroquial i la casa Rectoral, Maricel de Terra, Maricel de Mar, Cau Ferrat i les antigues cotxeres de la casa Vidal i Quadras. Destaca també en el carrer Devallada i Sant Joan,la conservació de la tipologia parcel·lària i quatre cases d'interès en l'ambient del Casc Antic. "

Doncs en aquesta mateixa fitxa quan es parla de la delimitació del Conjunt 2, inclou la Plaça de l’Ajuntament 15-20, carrer Devallada 2-6, carrer Sant Joan 2-12, carrer Fonollar 8-10, Plaça del Baluard Vidal i Quadras, penya-segat, Plaça Baluard. En aquests PENYA-SEGATS dels que no se’n parla a l’informe de l’Ajuntament, és on es troba la façana posterior dels edificis de Maricel de Mar i Cau Ferrat, quedant clar que aquesta façana també està CATALOGADA i PROTEGIDA.

L'informe segueix dient: "NI UNA SOLA REFERÈNCIA A LA CASA ROCAMORA. EL PEPPA NO FA CAP REFERÈNCIA, NI PEL NOM, NI EN CAP DE LES FITXES DEL CATÀLEG, A LA CASA ROCAMORA. La única referència a la que s'acullen els al·legant la trobem a la fitxa del Maricel de Mar, concretament a la numeració de carrer que assigna l'edifici Maricel Mar (C. Fonollar 2-6). La casa Rocamora està en el número 4 del carrer Fonollar”.

Aquesta numeració coincideix amb la afirmació de la Plataforma SOS Sitges de que la que actualment es coneix com a Casa Rocamora, forma part del conjunt de Maricel de Mar, tal i com es demostra històricament; també es la mateixa que podem trobar en el cadatre de Sitges, on els edificis de la Casa Rocamora i Maricel de Mar consten com una sola finca registral, que inclou les cases numerades del 2 al 6 del carrer de Bernat de Fonollar, numeració que coincideix amb la que es dóna al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges.

L’informe fa un recull del motius de la catalogació i els elements que la van fonamentar. I diu que caldrà analitzar quins són els motius que disposa el PEPPAC. En relació al Maricel Mar diu que “entre els motius de catalogació d’aquests edifici, resultat de la unió de varis edificis i de diferents elements ornamentals..”. Doncs la que actualment es coneix com a casa Rocamora, originàriament era la casa coneguda popularment com Can Xicarrons i que va ser adquirida l’any 1915 per tal d’unir-la al conjunt de Maricel de Mar i situar-hi allà la casa d’hivern del propietari del conjunt, el senyor Charles Deering.

El que no es comprèn és que es valori que el Cau Ferrat està format per la unió de dues cases (Can Falua i Can Sense), i aquesta premissa no serveixi per a la casa Xicarrons que es va unir a l’antic Hospital per formar el Maricel de Mar.

Així doncs, un cop més, els tècnics de l’Ajuntament de Sitges utilitzen i desenvolupen només els articles que els interessa, de manera parcial i esbiaixada.


Quan parlen de l’enderroc de la casa Rocamora, només fan referència a l’enderroc de la façana de mar, que efectivament és un element configurat als anys 70 en una intervenció molt poc afortunada. I que consti que considerem justificat l’enderroc d’aquesta façana. Ara bé, no parlen pas de l’enderroc total del seu interior, incomplint la prohibició expressa de totes les normatives aplicables.

LLEI 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC núm. 1807, d’11.10.1993). Article 32. Prohibició d'enderrocament

- 1. Els béns immobles d'interès nacional només es poden enderrocar, parcialment o totalment, si han perdut els valors culturals que es van prendre en consideració a l'hora de qualificar-los. Prèviament a l'enderrocament dels immobles cal haver fet els tràmits necessaris per a deixar-ne sense efecte la declaració i, en cas que tinguin en el subsòl restes d'interès arqueològic, cal haver-hi fet la intervenció arqueològica preceptiva.

En aquest informe es diu “Els únics elements que desapareixen, es corresponen a la façana de mar, i són balcons, finestrals producte de reformes poc o gens rigoroses dels anys 70 i 80, baixants d’aigües residuals i volums corresponents a lavabos que s’havien instal·lat a la façana posterior sense cap cura ni sensibilitat amb l’edifici”.

Evident i malauradament els edificis que conformen el conjunt de Maricel de Mar i el Cau Ferrat han patit intervencions gens encertades que els hi han fet perdre el seu caràcter original, però això no pot restar importància al projecte original de Miquel Utrillo realitzat durant la primer dècada del segle XX. Si observem les imatges originals d’aquesta façana posterior, fotografies de mitjans la dècada de 1910 en les que es pot veure una construcció ordenada i cuidada, en cap moment podem acceptar l’afirmació de l’informe de l’Ajuntament de “façana posterior sense cap cura ni sensibilitat amb l’edifici”. Per a comprendre l’abast d’aquesta pèrdua, només hem d’estudiar la revista monogràfica sobre Maricel que va publicar l’arquitecte Josep Mª Martino l’any 1918, on es posen de relleu tots els elements arquitectònics i de decoració d’aquest edifici, que va ser incorporat al conjunt de Maricel de Mar l’any 1915, quan la casa Xicarrons fou adquirida pel Sr Charles Deering per incorporar-la al seu conjunt arquitectònic.

Per això no hi ha referència al nom “Casa Rocamora” en les fitxes del Catàleg, perquè forma part de Maricel de Mar, i així apareix inclús a la documentació del cadastre. També està grafiat en els plànols del PEPPAC de manera inequívoca, com a element protegit.

En la resolució de l’Ajuntament també hi trobem a faltar qualsevol justificació de les modificacions que es realitzen a l’interior del Cau Ferrat, on es modifica l’escala d’accés al pis superior i s’augmenta en 35 cm l’alçada d’aquest sostre.

Aquesta modificació és molt important, i té conseqüències formals molt evidents, ja que suposa “l’eliminació visual” de les bases de les columnes i dels festejadors de les finestres de la façana a mar. També suposa, evidentment, la modificació de l’alçada relativa al terra dels elements ornamentals i de decoració, dels capitells de les columnes, de l’alçada de les finestres, així com de les obres d’art adossades o penjades de les parets. Creiem que està justificat el reforçament de l’estructura de fusta del sostre, però per a això no és necessari augmentar en 35 cm la seva alçada. Considerem que aquesta modificació no està permesa pel nivell de protecció de l’edifici.

Pel que fa a la solució de la façana de vidre, esmenten l’article 35 a, on es diu:
"La conservació, la recuperació, la restauració, la millora i la utilització del bé han de respectar els valors que van motivar la declaració, sens perjudici que pugui ésser autoritzat l'ús d'elements, tècniques i materials contemporanis per a la millor adaptació del bé al seu ús i per a valorar determinats elements o èpoques"

Ja hem explicat que la primera consideració, i així ho diu la Llei, és la de conservació, recuperació, restauració i millora. S’entén que per a això puguin utilitzar-se tècniques i materials contemporanis, però no per a modificar-ne totalment el seu aspecte, amb una solució que modifica totalment la façana posterior dels edificis, i més quan la seva justificació no és certa, doncs no és imprescindible ni per a solucionar els requeriments d’accessibilitat, protecció i evacuació de l’edifici.

I aquí és on obvien el criteri més important, que és al que fa referència l’article 35 C i 35 F, on es diu:

c) S'han de conservar les característiques tipològiques d'ordenació espacial, volumètriques i morfològiques més remarcables del bé.

f) S'han de mantenir l'estructura urbana i arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l'ambient i de la silueta paisatgística. No es permeten modificacions d'alineacions, alteracions en l'edificabilitat, parcel·lacions ni agregacions d'immobles, excepte que contribueixin a la conservació general del caràcter del conjunt.

Ja ho hem explicat moltes vegades, malgrat que es presenti com a solució que conserva l’edifici, la nova façana a mar del projecte precisament el que fa és modificar el caràcter del conjunt, la seva estructura urbana i les característiques generals de l’ambient i la silueta paisatgística.

En un altre punt l’informe diu: “Però el que resulta més rellevant de l’article 35 és la prohibició de reconstruir total o parcialment el bé, tret que es facin servir elements originals, així com també la prohibició d’addicions mimètiques que falsegin la seva autenticitat històrica. Aquest extrem resulta especialment rellevant en tant que en la reivindicació dels al·legants es defensa una proposta de façana de mar que consisteix en reproduir mimèticament allò que suposadament hauria d’haver estat en els seu inici. Cal dir que aquesta proposta contravindria clarament la legislació vigent”.

El que no es diu aquí, és que fins el dia que es van iniciar les obres de remodelació del Cau Ferrat i de Maricel de Mar, aquest edificis existien i si s’haguessin restaurat i no enderrocat, ara no caldria RECONSTRUIR amb nous material, sinó que amb l’eliminar aquestes construccions sobreposades a finals dels 80 apareixerien els materials i elements originals.

El que veritablement falsejarà la seva autenticitat històrica és el projecte actual que s’està duent a terme. Un altra puntualització és que gràcies a la molta documentació gràfica que existeix sobre aquesta façana marítima i que la Plataforma SOS Sitges ha anat recollint, l'associació en cap moment “proposta de façana de mar que consisteix en reproduir mimèticament allò que suposadament hauria d’haver estat en els seu inici”, sinó que té totes les referències possibles per mostrar com era l’edifici en el seu inici.

Res de reinvencions suposades, el que reclamem des de la Plataforma SOS Sitges és que es respecti el nostre patrimoni arquitectònic.

dilluns, 20 de desembre del 2010

BAIX LLOBREGAT- GARRAF: LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI ES VEU D'UNA MANERA DIFERENT SEGONS LA COMARCA?

El dia 15 de desembre, en el seu bloc personal, Joan Tardà, diputat d'ERC, escriu un interessant article que amb el títol de el "PSC i un alcalde que plega dijous condemnen a l'enderroc l'estació de Sant Feliu al Congrés", denuncia que tot i l'esforç d'alguns partits polítics, però principalement per la voluntant, pressió  i convenciment de la Plataforma popular "Salvem l'Estació del Tren de Sant Feliu",  sembla que l'enderroc d'aquest edifici de 1855 pot ser inmiment.

 Primer de tot, reiterar el suport de la Plataforma SOS Sitges a les reivindicacions i moviment de la plataforma "Salvem l'estació del Tren de Sant Feliu", amb la que ens uneix la  voluntat de conservar el patrimoni arquitectònic i cultural de les nostres poblacions. 

Però la lectura d'aquest article de Tardà,  on es mostra una clara inclinació a lluitar per a la conservació del patrimoni arquitectònic, social i cultural dels pobles de Catalunya, ens ha sobtat molt, ja que en un primer moment, i quan la Plataforma SOS Sitges iniciava el seu camí per tal d'impedir la destrucció del patrimoni sitgetà,  el grup d'ERC de Sitges no va denunciar en cap moment la desfeta patrimonial. Ara ja s'ha niniciat, les obres de remodelació dels museus,  però si en aquell moment haguessim tingut el suport de més entitats o grups polítics, avui part important del patimoni sitgetà no hauria desaparegut sota l'excavadora..... 

Davant d'aquesta doble mirada d'ERC hem enviat un missatge al bloc del senyor Tardà per deixar constància de la nostra estupefacció.

"Apreciat Joan, està molt bé aquest article i des de la Plataforma SOS Sitges estem totalment en contra de l'enderroc d'aquest edifici tan important pel patrimoni de Sant Feliu, per la qual cosa ja fa un temps en adherirem a la seva causa. Però aquest és un dels molts edificis que es troben en perill, i que sembla que únicament les Plataformes populars es mouen per tal d'aconseguir que no desapareguin. Un exemple per a nosaltres molt proper és el de la remodelació que s'està realitzant als museus de la façana Marítima de Sitges, el Cau Ferrat i el Maricel de Terra, conjunt del que també en forma part la Casa Rocamora. Aquest darrer edifici, tot i estar catalogat dins del patrimoni arquitectònic, i de formar part d'un Bé Cultural d'Interès Nacional, amb nivell màxim de protecció, ha estat enderrocat sense que les súpliques de la Plataforma hagin servit de res. Per cert, aquestes obres s'han realitzat amb el consentiment del grup d'ERC de Sitges, partit polític que en el moment d'aprovar el projecte de reforma formava part del govern sitgetà, amb la regidoria de cultura al seu poder....Està molt bé defensar el patrimoni, però s'ha de fer basant-se amb els interessos del poble, i no del partit!"

dijous, 16 de desembre del 2010

dimarts, 14 de desembre del 2010

DOS TRESORS... IMATGES DE LA FAÇANA MARÍTIMA DE MARICEL DE SITGES D'BANS DE 1916



DUES IMATGES DE LA FAÇANA MARÍTIMA DEL MARICEL DE SITGES. LES FOTOGRAFIES HAN ESTAT PUBLICADES AL BLOG CRITICART DE LA BELI ARTIGAS, I QUE FORMEN PART DE LA SEVA COL.LECCIÓ DE POSTALS. EN ELLES ES MOSTREN LA FAÇANA POSTERIOR DE MARICEL DE MAR ABANS DE 1916, JA QUE COM ES POT VEURE, LA CASA DE CAN XICARRONS (ACTUALMENT CASA ROCAMORA), PETIT  EDIFICI QUE HI HA ENTRE EL MARICEL I EL CAU FERRAT, ENCARA NO HA ESTAT REMODELAT, I ENCARA NO FORMA PART DEL CONJUNT DE MARICEL.

dijous, 9 de desembre del 2010

VITRALLS RECUPERATS A SITGES...... I EL PARAMENT CERÀMIC TAMBÉ?

Telenotícies - 09/12/2010 1.49

Vitralls recuperats a Sitges

Fa cinc mesos que van començar a Sitges els treballs per condicionar els museus Maricel i Cau Ferrat. En aquest temps s'hi han descobert dues cisternes subterrànies i s'han localitzat uns vitralls originals que ara s'estan recuperant. Un equip de TV3 ha pogut entrar a l'interior dels edificis i visitar el taller de restauració.

L'ASSOCIACIÓ UNESCO GARRAF S'ADHEREIX A LA PLATAFORMA SOS SITGES

L'Associació Unesco Garraf, s'adhereix a la campanya de la Plataforma SOS Sitges per salvar els museus de la façana marítima.

Una associació o club UNESCO és un grup de persones que, compartint uns mateixos interessos, s'agrupen per donar a conèixer els ideals i els programes de la UNESCO i per promoure activitats relacionades amb els objectius i les campanyes de l'organització. Les associacions o clubs UNESCO són organitzacions no governamentals sense ànim de lucre, que contribueixen als esforços a favor de la pau, la cooperació sud–nord, la prospectiva, els drets humans, els drets dels pobles i la protecció del medi ambient.

dimecres, 8 de desembre del 2010

ESTAT ACTUAL DE LA FAÇANA MARÍTIMA DELS MUSEUS DE SITGES


ESTAT ACTUAL DE LA CASA ROCAMORA

divendres, 3 de desembre del 2010

LES FAÇANES QUE NO DONEN A UNA VIA URBANA SÓN FAÇANES O NO SÓN FAÇANES!!!!!

Durant la presentació del projecte de remodelació dels museus de Sitges que va tenir lloc fa gairebé un any, el 30 de gener de 2010,  l'arquitecte autor i director de les obres, Emili Hernández Cros, va afirmar rotundament que la façana marítima del Maricel i el Cau Ferrat no estava catalogada. Aquesta afirmació la basava en  un estudi que havia fet ell mateix sobre les tipologies de façanes, i havia arribat a la conclusió que  les façanes que no donen a una via urbana no es consideren façanes, i per tant no es cataloguen.

Doncs fa uns dies ens trobavem amb aquesta notícia als diversos diaris catalans, on es parla de la restauració de les façanes de les cases de la ciutat de Girona que donen al riu Onyar. En que quedem. Les façanes que no donen a una via urbana són façanes o no són façanes.


Diari de Girona, 27 de novembre de 2010


El projecte s'aprova la setmana vinent, afecta habitatges dels carrers Argenteria i Ballesteries i les obres començaran el mes de març. La segona fase de millora de les cases de colors afecta sobretot els habitatges de l'Argenteria.

T.CARRERAS

El procés de rehabilitació de les façanes de les cases de l'Onyar de Girona és a punt d'iniciar la segona fase. La setmana vinent s'aprovarà el projecte per rehabilitar catorze façanes més i es preveu que les obres puguin començar el març de l'any vinent.
La segona fase afectava dinou façanes, però en cinc casos s'ha considerat que estaven en prou bon estat com per no ser necessària una nova intervenció. La reforma afectarà quatre façanes del carrer Ballesteries i deu de l'Argenteria. Les obres tindran un cost total d'uns 500.000 euros, finançats al 60% per l'Incasòl. El fet de fer la rehabilitació en grup, segons l'Ajuntament permet, a més a més, que els residents hagin de pagar menys que no si ho fessin individualment. Actuament s'està rehabilitant també la façana de la Casa Masó, en uns treballs finançats en part pel Ministeri de l'Habitatge.
La primera fase va permetre rehabilitar setze façanes del carrer Ballesteries. La tercera i última fase ha de servir per rehabilitar dinou façanes d'edificis que estan situats a la rambla de la Llibertat.
L'objectiu dels treballs és recuperar la imatge aconseguida fa uns 26 anys. El finançament, que provoca que una part l'hagin de pagar els veïns, ha provocat algunes queixes tant dels residents com del principal grup de l'opsoció, Convergència i Unió.

dilluns, 29 de novembre del 2010

EN EL CADASTRE DE SITGES, EN EL CONJUNT DE MARICEL MAR S'INCLOU LA CASA ROCAMORA


En el cadastre de Sitges els edificis de la Casa Rocamora i Maricel de Mar consten com una sola finca registral, que inclou les cases numerades del 2 al 6 del carrer de Bernat de Fonollar, numeració que coincideix amb la que es dóna al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges. Així doncs, la CASA ROCAMORA ESTÀ CATALOGADA i gaudeix de la mateixa protecció que la resta del conjunt: NIVELL DE PROTECCIÓ I, el MÀXIM DEL QUE POT GAUDIR UN EDIFICI CATALOGAT.








DIARI DE VILANOVA, 26 de NOVEMBRE de 2010


ECO DE SITGES, 26 de NOVEMBRE de 2010


Vilanova Digital, 25 de novembre de 2010

La plataforma SOS Sitges ja només confia en la justícia L'entitat està decebuda amb l'alcalde, a qui acusen de fer teatre durant una reunió per posteriorment permetre l'enderroc de l'interior de la Casa Rocamora

dimarts, 23 de novembre del 2010

RÀDIO MARICEL, 19, 22 i 23 de NOVEMBRE de 2010


En un article publicat al seu web, la plataforma SOS Sitges fa balanç de les dues reunions mantingudes amb l’alcalde sobre el projecte de remodelació dels museus, que no han arribat a cap acord.


El diputat de CiU, Oriol Pujol, visità dissabte Sitges convidat per la secció local de la federació, i es reuní amb els membres de la plataforma SOS Sitges i amb la junta del Casino Prado.

23 d'Octubre de 2010: Jordi Baijet, (darreres 10 minuts de l'entrevista)

Amb l’alcalde conversem sobre la reorganització de l’equip de govern, Qualia, la reforma dels museus, i les obres al Patronat.

dijous, 18 de novembre del 2010

CONCLUSIONS DE LA PLATAFORMA S.O.S SITGES DESPRÈS DE LES DUES TROBADES AMB L’ALCALDE DE SITGES

Després de les dues reunions celebrades entre l’Ajuntament de Sitges i la Plataforma S.O.S Sitges, aquest és el resum i les conclusions de com van anar les tan comentades trobades.


La primera reunió va tenir lloc el 14 d’octubre. Davant del senyor Alcalde, que va estar acompanyat pel Director del Consorci del Patrimoni de Sitges, senyor Antoni Sella, els representants de la plataforma vàrem presentar els nostres arguments sobre la il•legalitat del projecte que s’està duent a terme a la façana marítima dels museus de Sitges, remarcant la gran pèrdua patrimonial i arquitectònica que suposaria l’enderroc de la casa Rocamora, edifici catalogat i que gaudeix del màxim nivell de protecció. Aquell dia 14 d’octubre la Casa Rocamora encara no havia estat derruïda, cosa que va succeir pocs dies més tard, sense escoltar les demandes de la Plataforma S.O.S Sitges d’aturar aquesta greu acció fins a que els tècnics dels departaments jurídics i urbanístics de l’Ajuntament de Sitges ens escoltessin.

Tot i que per uns moments va semblar que l’alcalde de Sitges havia entès la possibilitat de que les reivindicacions legals i patrimonials de la Plataforma estiguessin fonamentades i documentades, proposant una nova reunió on es discutiria el tema amb el responsable del projecte i amb els tècnics municipals que han firmat el permís d’obres, la realitat ens demostra que tot va ser un teatre, fins al punt que dos dies més tard va permetre l’enderroc de l’interior de la Casa Rocamora.

Davant d’aquesta evidència, i amb l’únic objectiu d’escoltar com els tècnics responsables del projecte defensarien, un cop més, la seva dubtosa legalitat els representants de la Plataforma S.O.S Sitges vàrem tornar acceptar la proposta del senyor alcalde, tot i la previsible inutilitat de la reunió.

Així doncs, el dijous dia 11 de novembre, gairebé un mes desprès de la primera trobada, els representants de la Plataforma S.O.S Sitges ens vàrem tornar a reunir amb l’Alcalde de Sitges, Jordi Baijet , el director del Consorci del Patrimoni de Sitges, Antoni Sella, i els arquitectes municipals Raül Alvarín i Xavier Gordillo.

El senyor Raül Alvarín va aportar, com a única base per avalar l’aprovació del projecte actual de la reforma dels museus, un dels articles de la “Carta de Cracòvia”, una recopilació de recomanacions redactades durant la Conferència Internacional sobre Conservació que va tenir lloc a la ciutat de Cracòvia l’any 2000. Aquesta Carta, al igual que la Carta de Venècia, i per molt que insistís el senyor Raül Alvarín sobre la seva màxima legalitat, no té cap validesa jurídica. Es tracta d’un text simplement consultiu, igual que ho és l’informe que sobre la reforma dels museus va realitzar la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Catalunya, i que ha estat tan infravalorat i desqualificat per part del govern sitgetà.

El senyor Alvarín explicava i defensava enèrgicament l’aprovació del projecte dels museus, basant-se en el punt 4 de l’apartat d’objectius i mètodes de la Carta de Cracòvia on es llegeix:

"Debe evitarse la reconstrucción en el "estilo del edificio" de partes enteras del mismo.... Si se necesita, para el adecuado uso del edificio, la incorporación de partes espaciales y funcionales más extensas, debe reflejar-se en ellas en lenguaje de la arquitectura actual".

Des de la Plataforma SOS Sitges sempre hem defensat i argumentat que la solució a les necessitats d'accessibilitat, protecció i funcionalitat de l'edifici es pot obtenir sense enderrocar la casa Rocamora i sense la construcció de la galeria i la rampa exterior. Es podria entendre i acceptar una intervenció acurada i puntual, però no l’enderroc d'un edifici catalogat i protegit i la modificació del caràcter del conjunt. Es tracta, repetim, d’una una solució il•legal, pel desmesurat grau d'intervenció i alteració dels edificis existents, i capritxosa i innecessària per a la pretesa funció que ha de complir.

Però en cas de que la “Carta de Cracòvia” hagués tingut base legal, el Senyor Alvarín va obviar altres punts fonamentals d’aquesta carta, com el punt 6, on es diu:

"La intención de la conservación de edificios históricos y monumentos, es mantener su autenticidad e integridad, incluyendo los espacios internos, mobiliario y decoración de acuerdo con su conformación original”

i



“La conservación puede ser realizada mediante diferentes tipos de intervenciones como son el control medioambiental, mantenimiento, reparación, restauración, renovación y rehabilitación.”

Durant la reunió, els representants de la Plataforma vàrem insistir constantment en el fet de que el projecte del museus no complia ni amb el Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sitges ni amb la Llei del Patrimoni Català. Des de l’Ajuntament se’ns va dir que el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges tampoc era molt bo. Aquest punt és un altre tema, ja que des de la Plataforma tenim claríssim que mentre el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges estigui vigent, és el que s’ha de complir, tot i les opinions personals que es puguin tenir sobre aquest catàleg.

L’argument dels tècnics municipals per admetre l'enderroc de la casa Rocamora, és que a la fitxa corresponent a l’edifici Maricel de Mar, quan es descriuen els motius de catalogació de l’edifici, no en surt cap corresponent a la casa Rocamora.

Vàrem contestar que la casa Rocamora forma part de l'edifici Maricel de Mar (li correspondria el nº 6 del C/Fonollar), i està documentada i grafiada en el Pla Especial de Protecció. I respecte als motius de catalogació, explicàrem que aquests no són una enumeració extensa, doncs tampoc surten descrits tots els elements a protegir de Maricel i que no per això s'enderroquen. La resposta fou: si, és veritat, en això teniu raó.

Sobre la consideració de solucions " imprescindibles", paraula que es repeteix constantment en l’informe de l’ajuntament de Sitges que serveix per APROVAR el projecte actual, se’ns va aclarir que el que és imprescindible és fer les obres de reforma, no les solucions concretes, i que entenien que podia haver-hi altres solucions, però no van mostrar cap interès ni voluntat de conèixer-les i, encara menys, comentar-les, objectiu que, ingènuament, en un primer moment creiem que va motivar aquesta segona reunió.

Respecte a la galeria de vidre també van acceptar que potser sí que es modificava el volum, les alineacions, el caràcter i el paisatge del conjunt de la façana a mar, però que això per a ells es podia defensar des d’una visió i actitud més moderna i innovadora sobre el Patrimoni, idea que va quedar rubricada amb la declaració de l’alcalde: “per a mi el patrimoni està per modernitzar-se". Davant d’aquest afirmació, des de la Plataforma vàrem expressar els nostres dubtes sobre la necessitat d’un catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges, llei d’obligat compliment per la majoria de ciutadans, i que suposadament té la funció de garantir-ne la seva conservació.

Des de la Plataforma S.O.S Sitges creiem que la trobada va ser, tal i com ja ens imaginàvem, una pantomima del govern municipal per tal de poder dir que s’han reunit amb nosaltres i que s’ha parlat del tema.

Per als representants municipals, la conclusió deu ser que les recomanacions de la carta de Cracòvia els dóna llum verda per intervenir com els hi sembla en els edificis i conjunts catalogats de Sitges, convençuts de que els criteris d'intervenció sobre el Patrimoni que determinen les nostres lleis són interpretables fins a la destrucció del que pretenen conservar.

La nostra conclusió és que han comés una falta molt greu autoritzant l'enderroc de la casa Rocamora, i avalant un projecte que modifica el caràcter i el paisatge d'un entorn qualificat de bé cultural d’interès nacional, atorgant-se una facultat que no tenen d’interpretar com els hi convé els criteris d’intervenció sobre el Patrimoni de Sitges.

Així doncs, i amb l’evidència de que no calia realitzar cap d’aquestes reunions, ara, tal i com va declarar el senyor Jordi Baijet, alcalde de Sitges, tot queda en mans de la justícia, i serà aquesta la que decidirà sobre la legalitat o no de les obres de reforma dels edificis del Cau Ferrat, Maricel de Mar i Casa Rocamora.

Mentrestant, de l’interior de la casa Rocamora, antiga residència del pintor Ramon Cases, i adquirida pel Sr. Charles Deering per incorpora-la al conjunt de Maricel l’any 1915, ja no en queda res.

dimarts, 16 de novembre del 2010

dijous, 4 de novembre del 2010

EL PUNT, 4 de NOVEMBRE de 2010. La columna vertebral

"la reforma dels Museus de Sitges, que va presentar el director del Consorci del Patrimoni de Sitges, Antoni Sella, com l'única via possible per convertir el Cau Ferrat i el Museu Maricel de Mar en un projecte de futur."


La columna vertebral

Els experts coincideixen a remarcar la necessitat d'obrir les portes a la societat i trencar amb el concepte críptic i hermètic que acompanya els museus

Adverteixen que si els governs entenen la cultura com un eix vertebrador, els museus poden ser una oportunitat per crear economia en xarxa

04/11/10 02:00 - Vilafranca del penedès - Cati Morelle.

Ha arribat el moment que els museus retornin a la societat el que els ciutadans hi van invertir

De la mateixa manera que el Panoptikon que s'ha pogut visitar aquests dies a la capella de Sant Pelegrí del Vinseum té una columna vertebral que emmagatzema tot el coneixement, els museus aspiren a convertir-se en la columna vertebral de la societat del segle XXI. No només volen emmagatzemar coneixement, sinó que busquen la manera d'obrir les portes i sortir al carrer, volen contribuir activament al canvi social que alguns preveuen i al qual molts aspiren. Divendres passat, l'auditori del Vinseum, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya es va convertir en un petit totxo de la base d'aquesta gran columna. Representants de museus de comarques, modestos però amb un gran potencial, van demostrar que la columna vertebral no pot néixer i morir a la gran capital, per molt que Barcelona pugui ser considerada “capital de la cultura”. L'economista Lluís Bonet va encetar el debat amb la conferència Gestió i sostenibilitat dels projectes museístics i va posar el dit a la llaga quan va recordar que “en els últims anys els polítics que ens governen s'han oblidat que la cultura havia de ser la gran columna vertebral i ha passat a ser vista com la cirereta del pastís”. Ara, segons Bonet, “queda malament dir que gasten diners en coses supèrflues, així que prefereixen donar ajudes per fer cotxes que no pas alimentar petites i mitjanes empreses culturals que creen xarxa i fan país”. Bonet radicalitza el discurs en defensa d'una cultura activa –“difícilment avançarem sense una societat que faci de la cultura una bandera”–, però en cap moment abandona l'autocrítica i no deixa de fer propostes per traslladar un esperit més aventurer, més agosarat, més impulsiu en la gestió dels museus, amb l'objectiu d'apropar-los a la ciutadania, ja que aquesta és l'única opció de futur que ell hi veu a aquestes grans institucions que, a vegades, queden ancorades en el passat i es mostren com grans edificis críptics i elitistes.


El debat que va encetar Bonet va servir d'introducció per a la presentació de cinc projectes de comarques: la reforma dels Museus de Sitges, que va presentar el director del Consorci del Patrimoni de Sitges, Antoni Sella, com l'única via possible per convertir el Cau Ferrat i el Museu Maricel de Mar en un projecte de futur; el Museu del Suro de Palafrugell, que ha tancat les portes per fer realitat un projecte de reforma total; el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí, com una petita joia de l'inquietud cultural de la família Carulla; el Museu Industrial del Ter, que va néixer com a dinamitzador i instrument de desenvolupament local, i, finalment, el Vinseum de Vilafranca del Penedès, que aspira a convertir-se en un referent nacional sobre les cultures del vi, malgrat que fa anys que està immers en un procés de reforma i canvi. Les presentacions que van fer cada un dels responsables d'aquests museus tenien un denominador comú: el procés de canvi. Obres, canvis d'ubicacions, reformes, ampliacions de catàlegs... Tots aquests museus van néixer com a projectes locals en què ciutadans inquiets van abocar esforços, diners i col·leccions privilegiades que, amb els anys han esdevingut petites joies d'interès cultural. I un cop fet el procés, ara ha arribat el moment que aquests museus retornin a la societat, en diferents formats, el que aquests ciutadans hi van invertir. El retorn és en cada un dels projectes presentats. Els responsables d'aquests museus no eviten el compromís social que tenen i, fins i tot, volen aprofundir-hi, i estan buscant noves fórmules per fer-ho possible.



El director de Cultura de l'Obra Social de Catalunya Caixa, Àlex Sussanna, creu que fins que els responsables dels museus no sàpiguen explicar com es construeixen espais per a l'educació i la formació personal, com es genera la consciència de pertinença i de cohesió social o com intervenen en l'economia, “sempre hi haurà la temptació de considerar aquestes plataformes com a projectes superflus”. El fonament, per ell, és saber quin és el paper que ocupa la cultura dins de qualsevol projecte de govern: “Hem de distingir si és un ornament o un eix vertebrador d'un programa polític”. Sussanna diu que val la pena analitzar per què els museus s'han convertit en els espais més prestigiosos i deficitaris del nostre temps. Per ell és molt importat tenir un projecte museístic ben dibuixat, ben traçat i ben comunicat. I precisament, això aboca a una reflexió i un canvi.



La presidenta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya, Carme Clusellas, considera que els museus han de ser una part més del canvi de la societat. “Tots els polítics volen tenir un museu, i si no el tenen se l'inventen”, diu Clusellas, però “el museu es democratitza amb molta facilitat i això vol dir que des del museu s'ha d'acontentar aquell que el va fer possible i donar resposta a la societat que se l'ha fet seu”. Això que pot semblar una qüestió d'imaginació i creativitat és cada vegada més difícil. Clusellas recorda que la societat actual és “líquida”, viu en un canvi permanent i, en canvi, “el museu és estàtic” i aquest és el context que ha de canviar: “Els museus han de ser capaços de ser al mateix punt que la societat”, i ser un referent: una columna vertebral.





EL PUNT, 4 de NOVEMBRE de 2010. CiU porta a Estrasburg la reforma del museu de Sitges

CiU porta a Estrasburg la reforma del museu de Sitges

Han detectat una presumpta irregularitat en el projecte perquè és molt “intervencionista” i afecta tres edificis protegits

S'ha de pronunciar sobre “l'alteració patrimonial que significa el projecte”, segons CiU

04/11/10 02:00 - Sitges - Laura Maríne

El projecte de remodelació dels museus Cau Ferrat i Maricel i la Casa Rocamora implica una reforma valorada en 6,6 milions d'euros .

 
Convergència i Unió ha traslladat la preocupació per la reforma dels museus de Sitges al Consell d'Europa, amb seu a Estrasburg, per tal que aquesta organització internacional es pronunciï sobre el projecte que ja s'està executant. El diputat Jordi Xuclà ha estat l'encarregat de fer les interpel·lacions, amb les quals es vol alertar el Consell d'Europa de “l'alteració que significa el projecte sobre els tres edificis que configuren el conjunt històric de Sitges”; un projecte que, segons Convergència i Unió, “presumptament podria estar incomplint les limitacions i garanties de protecció que preveu la legislació vigent”. El projecte de restauració, condicionament i remodelació dels museus Cau Ferrat i Maricel i de la Casa Rocamora, redactat per l'arquitecte Josep Emili Hernàndez-Cros, contempla la instal·lació d'unes rampes cobertes per una estructura de vidre a la façana de mar que no respecten la història dels edificis, segons els col·lectius contraris al projecte –que s'han constituït en plataforma– i els partits de l'oposició municipal. En aquest sentit, CiU considera que des del punt de vista tècnic i de protecció del patrimoni, “hi ha una presumpta il·legalitat en el projecte, ja que la reforma és molt intervencionista i els tres edificis afectats estan protegits (són Bé d'Interès Cultural, Conjunt Històric Artístic i Monumental i tenen la màxima protecció en el pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i catàleg de Sitges)”. Des del grup municipal de CiU, Miquel Forns insisteix en aquesta protecció precisament perquè implica “el manteniment estricte d'interiors i exteriors” en el cas del Maricel de Mar i Can Rocamora i el “manteniment estricte de volums i façanes” en el cas del Cau Ferrat. Però segons el projecte, CiU alerta que hi haurà alteracions interiors al Cau Ferrat, l'enderroc interior de Can Rocamora i la nova façana marítima dels tres edificis, “la qual suportarà una enorme gàbia de vidre suspesa sobre el mar amb passarel·les”.

Els responsables de CiU estan convençuts que es pot estar infringint la legislació, per això han fet arribar la queixa a Estrasburg per “intentar evitar aquesta presumpta agressió al patrimoni històric i arquitectònic col·lectiu de Sitges i del país, ja que el Cau Ferrat és un edifici de referència per al moviment modernista”. En aquest sentit, a més d'alertar de la polèmica, CiU vol que el Consell d'Europa es pronunciï sobre les mesures que pensa dur a terme “per evitar que s'alteri radicalment l'actual composició de la façana sobre el mar i per impedir la destrucció total de Can Rocamora i les intervencions que es faran al Cau Ferrat”.


LA FRASE

Es pot estar infringint la legislació i volem evitar aquesta presumpta agressió al patrimoni

Miquel Forns, portaveu de CiU a Sitges

LA XIFRA

2.800

La plataforma SOS.Sitges ja ha aconseguit més de 2.800 signatures que desaproven el projecte.

EL PUNT, 4 de NOVEMBRE de 2010. LA POLÈMICA A LES INSTITUCIONS.


CiU ha instat a aturar el projecte i adequar-lo a la normativa de protecció, tant a l'Ajuntament de Sitges, com al Consorci del Patrimoni de Sitges, la Diputació de Barcelona, la direcció general del Patrimoni Cultural i al mateix conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, però l'obra ja s'està executant. Ha fet interpel·lacions en el ple municipal de Sitges, en el ple de la Diputació de Barcelona, al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats, a Madrid, i totes les administracions han donat una resposta negativa. Per CiU, ara toca esperar el pronunciament del Consell d'Europa “en un tema que per les seves dimensions també afecta el patrimoni conjunt dels europeus i les europees”.

Per la seva part, el Partit Popular també demana l'aturada de les obres de remodelació dels museus de la façana marítima “fins que es realitzin més estudis” i s'arribi a un consens polític i ciutadà. De fet, la portaveu del Partit Popular al Parlament de Catalunya, Dolors Montserrat, va anunciar fa uns dies que també traslladarà el conflicte al Congrés dels Diputats i que “arribaran, si cal, fins al Parlament Europeu” perquè “Sitges conservi la seva imatge al mar”.

VILANOVA DIGITAL, 3 de NOVEMBRE de 2010



CiU interpel•la el Consell d’Europa sobre aquesta remodelació


La via política encetada per CiU de Sitges relativa a replantejar el projecte de reforma dels museus Cau Ferrat, Maricel de Mar i Can Rocamora ha fet un pas més, aquesta vegada a Europa

VD

Obres de reforma dels museus

Des del punt de vista tècnic i de protecció del patrimoni, s’ha detectat que hi pot haver una presumpta il•legalitat en l’actual projecte ja en execució, ja que la reforma és molt intervencionista i els 3 edificis afectats estan protegits per la legislació, tant perquè un és Bé d'Interés Cultural, com perquè els tres són Conjunt Històric Artístic i Monumental, com perquè els tres tenen la màxima protecció en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sitges. Això vol dir: "manteniment estricte d'interiors i exteriors" en el cas del Maricel de Mar i Can Rocamora i "manteniment estricte de volums i façanes" en el cas del Cau Ferrat. Segons el projecte, la part més afectada és les alteracions interiors que sofrirà el Cau Ferrat, l'enderroc interior de Can Rocamora i la nova façana marítima dels 3 edificis, la qual suportarà una enorme gàbia de vidre suspesa sobre el mar amb passarel•les.

El Grup Municipal de CiU de l’Ajuntament de Sitges ha instat a aturar el projecte i adequar-lo a la normativa de protecció, tant a l'Ajuntament de Sitges, al Consorci del Patrimoni de Sitges, a la Diputació de Barcelona, com a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, com al mateix Honorable Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ha fet interpel•lacions al ple municipal de Sitges, al ple de la Diputació de Barcelona i a través dels parlamentaris de CiU al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats a Madrid. En totes les administracions la resposta ha estat negativa. I això que existeixen solucions alternatives menys agressives amb el patrimoni, donat que arquitectes sitgetans les han presentat i defensat públicament.

Com que creiem que es pot estar infringint la legislació, ara hem recorregut al Consell d’Europa per intentar evitar aquesta presumpta agressió al patrimoni històric i arquitectònic col•lectiu de Sitges i del país, en ser aquests tres edificis un Conjunt Històric, Artístic i Monumental i el Cau Ferrat en particular un edifici de referència per al moviment modernista.

Les interpel•lacions s’han fet a través de l’Assemblea Parlamentària, dirigides al Consell de Ministres del Consell d’Europa, i se n’ha responsabilitzat el parlamentari de CiU Jordi Xuclà i Costa. Concretament tracten sobre si aquest organisme europeu té coneixement de l’alteració que significa aquest projecte sobre els tres edificis que configuren el conjunt històric de Sitges, sobre si coneix el Consell d’Europa que presumptament es poden estar incomplint les limitacions i garanties de protecció que preveuen les figures de protecció i la legislació vigent, i sobre quines mesures pensa engegar el Consell d’Europa per evitar que s’alteri radicalment l’actual composició de la façana sobre el mar dels tres edificis, per impedir la destrucció total de l’edifici de Can Rocamora i per impedir les intervencions que sofrirà l’edifici del Cau Ferrat. Ara toca esperar el pronunciament del Consell d’Europa, en un tema que per les seves dimensions també afecta al patrimoni conjunt dels europeus i de les europees.

RÀDIO MARICEL, 3 de NOVEMBRE de 2010. CiU pregunta sobre els museus al Consell d’Europa

CiU pregunta sobre els museus al Consell d’Europa

En roda de premsa, Miquel Forns comenta la iniciativa de la secció local de CiU de presentar tres preguntes sobre el projecte de reforma dels museus sitgetans, al consell d’Europa.

Interpel.lació realitzada pel parlamentari, Jordi Xuclà i Costa de CIU a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa


Al municipi de Sitges s'està duent a terme un projecte de restauració, condicionament i remodelació dels edificis on s'ubiquen els museus de la vila, concretament els edificis: Maricel de Mar, Can Rocamora i Cau Ferrat. Un projecte necessari, tant a nivell estructural, com per garantir la seguretat, l'accessibilitat i per l'ús museístic.

El Consorci del Patrimoni de Sitges (format per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges) és l'òrgan promotor de la reforma i la Diputació de Barcelona l'administració que ha rebut la competència per a fer-la i n'ha fet l'adjudicació. El projecte està finançant pel Ministerio de Fomento, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Les obres van començar el passat mes de juny.

Tot i fer-se tot el procediment administratiu previ correctament, s'ha detectat que hi pot haver una presumpta il•legalitat en aquest projecte, ja que la reforma és molt intervencionista i els 3 edificis afectats estan protegits per la legislació, tant perquè un és Bé d'Interés Cultural, com els tres són Conjunt Històric Artístic i Monumental, com perquè els tres tenen la màxima protecció en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg de Sitges. Això vol dir: "manteniment estricte d'interiors i exteriors" en el cas del Maricel de Mar i Can Rocamora i "manteniment estricte de volums i façanes" en el cas del Cau Ferrat. Segons el projecte, la part més afectada és les alteracions interiors que sofrirà el Cau Ferrat, l'enderroc interior de Can Rocamora i la nova façana marítima dels 3 edificis, la qual suportarà una enorme gàbia de vidre suspesa sobre el mar amb passarel•les.


El Grup Municipal de CiU de l’Ajuntament de Sitges ha instat a aturar el projecte i adequar-lo a la normativa de protecció, tant a l'Ajuntament de Sitges, al Consorci del Patrimoni de Sitges, a la Diputació de Barcelona, com a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, com al mateix Honorable Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Ha fet sengles interpel•lacions al ple municipal de Sitges, al ple de la Diputació de Barcelona i a través dels parlamentaris de CiU del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats a Madrid. En totes les administracions la resposta ha estat negativa. I això que existeixen solucions alternatives menys agressives amb el patrimoni, donat que arquitectes sitgetans les han presentat i defensat públicament.

Com que creiem que es pot estar infringint la legislació, recorrem al Consell d’Europa per intentar evitar aquesta agressió al patrimoni històric i arquitectònic col•lectiu de Sitges i del país, en ser aquests tres edificis un Conjunt Històric, Artístic i Monumental i el Cau Ferrat en particular un edifici de referència per al moviment modernista, formulant les següents interpel•lacions.


Primera.- Té coneixement el Consell d’Europa de l’alteració que significa aquest projecte sobre els tres edificis que configuren el conjunt històric de Sitges, el qual suposa una agressió al patrimoni històric, artístic i monumental de Sitges i del país?

Segona.- Coneix el Consell d’Europa que s’estan incomplint presumptament les limitacions i garanties de protecció que preveuen les figures de protecció i legislació vigent ?

Tercera.- Quines mesures pensa engegar el Consell d’Europa per evitar que s’alteri radicalment l’actual composició de la façana sobre el mar dels tres edificis, per impedir la destrucció total de l’edifici de Can Rocamora i per impedir les intervencions que sofrirà l’edifici del Cau Ferrat ?

divendres, 22 d’octubre del 2010

ENTREVISTA A JORID BAIJET, ALCALDE DE SITGES. RÀDIO MARICEL, 21 d'OCTUBRE de 2010

Entrevista mensual de Radio Maricel a l'alcalde de Sitges.

A partir del minut 37 i fins al final de l'entrevista, l'alcalde parla de la trobada amb els membres de la Plataforma S.O.S. Sitges

LA INCONGRUÈNCIA DE L'AJUNTAMENT DE SITGES

QUALIA s'assenta sobre quatres plans estratègics que són l'Espai de la Mediterrània, Sitges, Vila de Festivals, Liceu de Sitges i Campus QUALIA Sitges. El primer, l'Espai de la Mediterrània, neix amb l'objectiu de preservar el patrimoni arquitectònic i cultural del nucli històric de Sitges i dinamitzar-lo culturalment i artísticament.
En aquests moments ja s'estan duent projectes tangibles a l'Espai de la Mediterrània com ara la reforma dels museus de la façana Marítima de Sitges, l'obertura de la Casa Bacardi o el Museu d'Art Contemporani de la Fundació Stämpfli.



dijous, 21 d’octubre del 2010

EL PUNT, 21 d'OCTUBRE DE 2010

El PP demana que s'aturi la restauració dels museus fins a arribar a un consens

La plataforma ciutadana que desaprova el projecte, S.O.S Sitges, es reuneix amb l'alcalde del municipi, però no arriben a cap acord


El Partit Popular de Sitges vol aturar les obres de remodelació dels museus de la façana marítima del municipi “fins que es realitzin més estudis” i s'arribi a un consens polític i ciutadà. La portaveu del Partit Popular al Parlament de Catalunya, Dolors Montserrat, ha anunciat que traslladarà el conflicte al Congrés dels Diputats i que “arribaran, si cal, fins al Parlament Europeu” perquè “Sitges conservi la seva imatge al mar”. Els regidors populars Jorge Carretero i Ramon Artigues, el president comarcal del PP, Ferran Ignasi Llombart, i Dolors Montserrat, es van reunir dilluns amb representants de la plataforma ciutadana S.O.S Sitges, un col·lectiu que s'oposa a la reforma actual. Després de la trobada, el Partit Popular va criticar “la manca de participació ciutadana” en el procés de remodelació dels museus Cau Ferrat i Maricel de Mar. El grup aposta per convocar un concurs d'idees, a més d'estudiar les propostes presentades per la plataforma, “que tenen de moment tres solucions alternatives per resoldre l'accessibilitat als museus sense la polèmica passera i peu de vidre que l'actual projecte planteja com a única solució”. Les obres de remodelació van començar aquest estiu i estan pressupostades en 6,6 milions d'euros aportats per la Generalitat, la Diputació i el Ministeri de Cultura. La plataforma S.O.S. Sitges ja ha aconseguit 2.800 signatures que desaproven el projecte, que afecta uns edificis catalogats, segons el col·lectiu. La plataforma es va reunir la setmana passada amb l'alcalde, Jordi Baijet (PSC), però no van arribar a cap acord. Segons els ciutadans, Baijet es va comprometre a convocar una trobada amb tècnics responsables de la remodelació dimarts passat, una reunió que no s'ha produït.

LA XIFRA 

2.800

signatures són les que ha aconseguit la plataforma S.O.S Sitges en contra del projecte.

dimecres, 20 d’octubre del 2010

Vilanova Digital, 19 d'octubre de 2010


El Partit Popular de Sitges va demanar ahir que “s’aturi el projecte de remodelació dels museus Cau Ferrat i Mar i Cel fins que es realitzen més estudis”. En aquest sentit el Partit Popular ha demanat que “s’elabori un nou projecte amb el consens de la ciutadania i de tots els grups polítics”.
VD | Dolors Montserrat, Santi Rodríguez i Ferran Ignasi Llombart
VD | Dolors Montserrat, Santi Rodríguez i Ferran Ignasi Llombart
El grup municipal del PP de Sitges, Jorge Carretero i Ramón Artigues, acompanyats pel President Comarcal i Secretari General del PP de Sitges, Ferran Ignasi Llombart, el Diputat Santi Rodriguez i la Portaveu del partit al Parlament de Catalunya, Dolors Montserrat, es van reunir amb els representants de la plataforma S.O.S Sitges, a qui han expressat el seu total suport, per tal de valorar el projecte de reforma que pretén dur a terme el govern de Sitges.

Tanmateix LLombart y Carretero que han lamentat la manca de participació ciutadana en aquest projecte, tot recordant el rebuig de la ciutadania amb quasi 3.000 signatures en contra ha acusat a l’equip de govern de “enganyar i ocultar informació” també als grups de l’oposició ja que va informar de la subvenció rebuda de la diputació (9 milions de euros) per reformar els museus però no va informar que el projecte ja estava aprovat inicialment i fins i tot havia passat el període d’exposició pública.
En aquest sentit els regidors han afegit que “varem estar d’acord amb una restauració per minimitzar el desgast ocasionat pel pas del temps i millorar el manteniment però ningú va parlar d’una reforma que a més de qüestionable en quan a les solucions que presenta és un canvi d’imatge de la façana al mar i per tant una pèrdua d’un conjunt estètic que forma part també de la història i de la cultura de Sitges”. Una façana que dona identitat pròpia a Sitges com és pròpia la seva història i la activitat que aquí es desenvolupa”.

Per això el Partit Popular insisteix en que s’estudiïn nous projectes per remodelar els museus “respectant l’actual estètica del paisatge de Sitges” i ha recordant que tot el conjunt d’edificis de la façana està protegit; “destruir-lo suposa a més vulnerar la Llei de protecció de Patrimoni”- ha afegit.
Tanmateix demana que es faci “un concurs d’idees, que no s’ha fet, per adjudicar l’actual projecte (va ser substituït per un concurs de mèrits) i que s’estudiïn també les propostes presentades per la Plataforma S.O.S Sitges que tenen de moment 3 solucions alternatives per resoldre l’accessibilitat als museus sense la polèmica passarel·la i peu de vidre que l’actual projecte planteja com única solució.

Finalment Ferran Ignasi Llombart ha expressat amb relació al cost que “el projecte de l’Ajuntament representa a més del cost de construcció, un cost elevat de manteniment i sobretot el cost d“acabar amb la imatge que ha fet de Sitges un dels llocs turístics i culturals més emblemàtics d’Europa i del món”. Per això la portaveu del Partit Popular al Parlament de Catalunya, Dolors Montserrat va anunciar ahir que donaran trasllat d’aqueta situació al grup Popular al Congrés dels diputats i arribaran si cal fins al parlament Europeu per tal que els diputats del grup a Europa prenguin les mesures necessàries par tal que Sitges conservi la seva imatge al mar.

RODA DE PREMSA DE DOLORS MONTSERRAT, DIPUTADA DEL PPC. DEMANA QUE S'ATURIN LES REFORMES DELS MUSEUS DE SITGES

Roda de premsa a Ràdio Maricel

Ahir davant els museus al Recó de la Calma a Sitges

El Partit Popular de Sitges demana que s’aturi el projecte de remodelació dels Museus

  • El Partit Popular demana un nou projecte amb el consens de la ciutadania i tots els grups polítics.
  • El Partit Popular de Sitges expressa el seu recolzament a la Plataforma S.O.S Sitges i diu que l’equip de govern va enganyar i amagar informació envers la remodelació dels Museus
18 octubre. 2010.- El Partit Popular de Sitges va demanar ahir que “s’aturi el projecte de remodelació dels museus Cau Ferrat i Mar i Cel fins que es realitzen més estudis”. En aquest sentit el Partit Popular ha demanat que “s’elabori un nou projecte amb el consens de la ciutadania i de tots els grups polítics”.

El grup municipal del PP de Sitges, Jorge Carretero i Ramón Artigues, acompanyats pel president comarcal, Ferran Ignasi Llombart i la portaveu del partit al Parlament de Catalunya, Dolors Montserrat, es van reunir amb els representants de la plataforma S.O.S Sitges, a qui han expressat el seu total suport, per tal de valorar el projecte de reforma que pretén dur a terme el govern de Sitges.

Tanmateix el Partit Popular que ha lamentat la manca de participació ciutadana en aquest projecte, tot recordant el rebuig de la ciutadania amb quasi 3.000 signatures en contra ha acusat a l’equip de govern de “enganyar i ocultar informació” també als grups de l’oposició ja que va informar de la subvenció rebuda de la diputació (9 milions de euros) per reformar els museus però no va informar que el projecte ja estava aprovat inicialment i fins i tot havia passat el període d’exposició pública.

En aquest sentit els regidors han afegit que “vam estar d’acord amb una restauració per minimitzar el desgast ocasionat pel pas del temps i millorar el manteniment però ningú va parlar d’una reforma que a més de qüestionable en quan a les solucions que presenta és un canvi d’imatge de la façana al mar i per tant una pèrdua d’un conjunt estètic que forma part també de la història i de la cultura de Sitges”. Una façana que dona identitat pròpia a Sitges com és pròpia la seva història i la activitat que aqui es desenvolupa”.

Per això el Partit Popular insisteix en que s’estudiïn nous projectes per remodelar els museus “respectant l’actual estètica del paisatge de Sitges” i ha recordant que tot el conjunt d’edificis de la façana està protegit; “destruir-lo suposa a més vulnerar la Llei de protecció de Patrimoni”- ha afegit.

Tanmateix demana que es faci “un concurs d’idees, que no s’ha fet, per adjudicar l’actual projecte (va ser substituït per un concurs de mèrits) i que s’estudiïn també les propostes presentades per la Plataforma S.O.S Sitges que tenen de moment 3 solucions alternatives per resoldre l’accessibilitat als museus sense la polèmica pasarela i peu de vidre que l’actual projecte planteja com única solució.

Finalment el Partit Popular de Sitges ha expressat amb relació al cost que “el projecte de l’Ajuntament representa a més del cost de construcció, un cost elevat de manteniment i sobretot el cost d“acabar amb l’imatge que ha fet de Sitges un dels llocs turístics i culturals més emblemàtics d’Europa i del món”. Per això la portaveu del Partit Popular al Parlament de Catalunya, Dolors Montserrat va anunciar ahir que donaran trasllat d’aqueta situació al grup Popular al Congrés dels diputats i arribaran si cal fins al parlament Europeu per tal que els diputats del grup a Europa prenguin les mesures necessàries par tal que Sitges conservi la seva imatge al mar.

dimarts, 28 de setembre del 2010

AL.LUCINANT LA RESPOSTA DEL GOVERN D'ESPANYA A LES PREGUNTES FETES AL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS, SOBRE EL PROJECTE DELS MUSEUS DE SITGES!!!!

El 14 de juliol de 2010, Carles Campuzano, diputat de CIU al Congreso de los Diputados, va presentar dues preguntes per escrit. aquestes van ser:

- 184/088534- ¿Es consciente el Gobierno que está participando en la financiació de un proyecto denominado "Restauración, condicionamiento y remodelación del conjunto de edificios del Museu Maricel, Can Rocamora i Museu Cau Ferrat" en Sitges, promovido por el Consorcio del Patrimonio, que incumple la legalidad en materia de protección de edificios declarados como Conjunto Histórico, Artístico y Monumental y de Bienes declarados de Interés Cultural?

- 184/088535- ¿Tiene previsto el Gobierno tomar alguna medida para garantizar el respeto a la normativa sobre Patrimonio Histórico frente el proyecto "Restauración, condicionamiento y remodelación del conjunto de edificios del Museu Maricel, Can Rocamora i Museu Cau Ferrat" en Sitges, promovido por el Consorcio del Patrimonio y en relación al Museu del Cau Ferrat?



Doncs davant d'aquestes preguntes tan clares i directes, la resposta del Govern és al.lucinant, ja que no s'enten "el Ministerio de Cultura ni es miembro del Consorcio del Patrimonio de Sitges ni TIENE CONOCIMIENTO DEL PROYECTO Restauración, condicionamiento y remodelación del conjunto de edificios del Museu Maricel, Can Rocamora i Museu Cau Ferrat en Sitges"


Doncs és molt greu que el Govern d'Espanya i el Ministeri de Cultura en concret, no tingui capp notícia sobre el projecte citat, ja que es tracta de la remodelació d'un edifici i d'un conjunt monumental que forma part  directament del catàleg de bens immobles que del Patrimonio Histórico del Gobierno de España.

Des del dia 1 de març de 1962 el CAU FERRAT de Sitges forma part d’aquest conjunt  de bens culturals protegits. En aquesta mateixa llista i des del 13 de juliol de 1972, hi trobem el CONJUNT HISTÒRIC I PARATGE PINTORESC DE LES ZONES DEL CASC ANTIC I DEL LITORAL DE LA VILA DE SITGES.

Els bens que pertanyen al Patrimoni Històric, estan regulats per una normativa específica continguda a la Llei 16/1985 del 25 de juny de Patrimoni.

En el preàmbul d’aquesta llei llegim:

El Patrimonio Histórico Español es el principal testigo de la contribución histórica de los españoles a la civilización universal y de su capacidad creativa contemporánea. La protección y el enriquecimiento de los bienes que lo integran constituyen obligaciones fundamentales que vinculan a todos los poderes públicos, según el mandato que a los mismos dirige el artículo 46 de la norma constitucional.

En el seno del Patrimonio Histórico Español, y al objeto de otorgar una mayor protección y tutela, adquiere un valor singular la categoría de Bienes de Interés Cultural, que se extiende a los muebles e inmuebles de aquel Patrimonio que, de forma más palmaria, requieran tal protección. Semejante categoría implica medidas asimismo singulares que la Ley establece según la naturaleza de los bienes sobre los cuales recae.

El Patrimonio Histórico Español es una riqueza colectiva que contiene las expresiones más dignas de aprecio en la aportación histórica de los españoles a la cultura universal. Su valor lo proporciona la estima que, como elemento de identidad cultural, merece a la sensibilidad de los ciudadanos. Porque los bienes que lo integran se han convertido en patrimoniales debido exclusivamente a la acción social que cumplen, directamente derivada del aprecio con que los mismos ciudadanos los han ido revalorizando.

TITULO PRELIMINAR
Disposiciones generales.
Art. 8.º 1. Las personas que observen peligro de destrucción o deterioro en un bien integrante del Patrimonio Histórico Español deberán, en el menor tiempo posible, ponerlo en conocimiento de la Administración competente, quien comprobará el objeto de la denuncia y actuará con arreglo a lo que en esta Ley se dispone.

2. Será pública la acción para exigir ante los órganos administrativos y los Tribunales Contencioso-Administrativos el cumplimiento de lo previsto en esta Ley para la defensa de los bienes integrantes del Patrimonio Histórico Español.

La conservación del patrimonio español es responsabilidad del Instituto del Patrimonio Cultural de España (IPCE). Esta institución pública presenta este espacio para difundir la información acerca de las actividades y servicios desarrollados y ofrecidos por el IPCE tales como:
Elaboración y ejecución de planes para la conservación y restauración del Patrimonio Histórico Español.
Estudio de métodos y técnicas actualizadas para la restauración y conservación del mismo.
Archivo, tratamiento técnico y difusión de la documentación disponible acerca de ese patrimonio y de la referida a los proyectos, intervenciones y trabajos realizados en cada caso concreto.
Difusión e intercambio con organismos internacionales.
Formación de técnicos que atiendan a los fines del Instituto.
Propuesta de celebración de convenios con otras Administraciones públicas y entidades públicas o privadas para la conservación del patrimonio.


AIXÍ DONCS POTSER QUE S'HO REPENSIN, I QUE EL MINISTERI DE CULTURA ES PREOCUPI PER LA CONSERVACIÓ D'UN DELS EDIFICIS I DELS CONJUNTS MONUMENTALS QUE FORMEN PART DEL SEU CATÀLEG.....