dimarts, 10 d’agost del 2010

LA DUBTOSA LEGALITAT DEL PROJECTE DE REFORMA DELS MUSEUS DE SITGES

Patrimoni:

Es considera patrimoni el conjunt dels bens i drets pertanyents a una persona, física o jurídica. Històricament la idea de patrimoni estava lligada a la d’herència. Àixí, per exemple, el diccionari de l’IEC dóna com a primera acepció del terme «Béns que una persona hereta dels seus ascendents”.

El concepte de patrimoni es remunta al dret romà , i significava quelcom semblant a la propietat familiar i heretable dels patricis (de pater: pare) que es transmetia de generació a generació i a la qual tots els membres de una gens o família amplia tenien dret.

El domini sobre aquesta propietat no era de cap individu en particular, sinó de la familia com a tal a través de les generacions, i s’entenia que estava sota el control o administració del pater familias, qui podia disposar dels bens lliurement però estava sota l’obligació de preservarla.


La setmana passada es va fer la presentació pública de l’associació “PlataformaSitges” a l’Espai Pere Stämpfli. Agraïm la presència de tots els assistents, així com lamentem l’absència de qualsevol representant de les administracions promotores del projecte i dels responsables de la seva aprovació.

En l’acte es van explicar les raons per les quals estem en contra d’aquest projecte, que són les següents:

De Catalogació i Protecció:

Tots els edificis afectats pel projecte estan inclosos en el Catàleg de Protecció i Patrimoni Arquitectònic del municipi de Sitges, i el seu conjunt declarats Bé Cultural d’Interes Nacional. En referència explícita a la catalogació de la Casa Rocamora, es va demostrar sense cap mena de dubte la seva inclusió en el Catàleg, els valors que ho justifiquen, i el nivell màxim de protecció del que gaudeix.

L’opinió defensada públicament pel Sr. Hernández Cros, autor del projecte, en l’acte de presentació del mateix realitzat al saló d’Or del Palu Maricel, de que la casa Rocamora no està inclosa en el Catàleg del Patrimoni de Sitges, és falsa. Fins i tot és contradita en un dels paràgrafs del mateix projecte (pàg. 25) on s’hi exposa la catalogació i el nivell de protecció de l’edifici.


D’adequació a la normativa urbanística, en apliació del Plà General d’Ordenació Urbana i el Plà Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del municipi de Sitges.

Segons aquest planejament, les actuacions permeses són de conservació i restauració, i de manteniment estricte de l’interior i l’exterior. Les excepcions a aquestes determinacions són les imprescindibles i estrictament necessàries per a la conservació dels edificis.

Segons les conclusions de l’informe tècnic de l’arquitecte municipal Sr. Xavier Gordillo, de data 14 de novembre de 2008, totes les obres proposades es consideren “imprescindibles” per al manteniment i l’adequació dels edificis i la conservació de les col•leccions que s’hi allotgen. Tal com ja hem exposat en diverses ocasions, i amb arguments que corroboren els dos informes presentats, de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts, i dels arquitectes Carles Buxadé i Joan Margarit, catedràtics de càlcul d’estructura de la UPC, no és imprescindible ni enderrocar la casa Rocamora, ni modificar totalment la façana marítima de Maricel, per a assegurar l’accessibilitat, l’evacuació, la climatització i la conservació dels edificis.

A l’acte es van presentar tres solucions alternatives a la circulació i accessibilitat del conjunt dels museus. Solucions que, d’altra banda, no redueixen l’espai expositiu. I s’en poden presentar més.

La consideració de “solució imprescindible”, argument sota el que es justifica l’informe favorable de l’arquitecte municipal, no és doncs veritat.

D’adequació a la normativa de conservació del patrimoni, en aplicació de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.

La resolució de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona, de data 18 de març de 2009, es realitza a partir d’un informe tècnic previ, de data 16 de març de 2009, dels arquitectes i arqueòlegs territorials Jaqueline Pacheco Rodriguez i Magí Miret Mestre, respectivament.

La valoració de la façana a mar del projecte que en fa aquest informe és que “tot i que varia les alineacions i característiques del conjunt, procura la conservació general del mateix.”

Aquesta valoració es contradiu amb la prescripció de l’article 35.2 de la llei del Patrimoni Cultural Català, segons la qual les intervencions en els conjunts històrics d’interés nacional han de mantenir l’estructura urbana i arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l’ambient i de la silueta paisatgística. També diu la llei que no es permeten variar les alineacions, excepte que contribueixin a la conservació general del caràcter del conjunt.

La nova façana a mar del projecte precisament el que fa és modificar el caràcter del conjunt, la seva estructura urbana i les característiques generals de l’ambient i la siueta paisatgística.

Per tant, la nova façana a mar, malgrat que es presenti com a solució que conserva l’edifici, incompleix el criteri d’intervenció en conjunts històrics d’interés nacional, doncs no conserva, ni de bon tros, el caràcter general del conjunt.

L’informe proposa sotmetre a consideració de la comissió Territorial la solució de façana a mar del projecte.

Respecte a la nova façana de Can Rocamora, l’informe considera “que no s’avé tipològicament amb el conjunt i, per això, es proposa la realització d’estudi acurat d’un nou disseny de façana més similar al preexistent”.

No cal insistir-hi. És obvi. No conserva ni el caràcter, ni la tipologia, ni res.

La ressolució de la Comissió Territoral del Patrimoni Cultural de Barcelona, en data 18 de març de 2009, acorda, per unanimitat, aprovar el projecte, i no inclou la consideració esmentada respecte a la façana de Can Rocamora.

Des de la PlataformaSitges creiem fermament que el projecte no compleix amb les prescripcions que determinen les lleis de protecció del nostre patrimoni. En conseqüència, i davant de l’actitud dels promotors i responsables de l’aprovació d’aquest projecte, de desconsideració i ignorància de les reivindicacions de més de 1.000 ciutadans, hem presentat un escrit al fiscal de delictes urbanístics i contra el patrimoni arquitectònic, Senyor Antoni Pelegrí, sol•licitant la seva intervenció. Potser així s’ens escoltarà.


Plataforma Sitges

Oriol Pascual, Isabel Artigas, Xavier Salmeron, Lluïsa Carbonell, Florenci Salesas

i 1.000 signatures més

RÀDIO MARICEL. RODA DE PREMSA DE CIU SOBRE EL PROJECTE DELS MUSEUS

Roda de premsa de CiU sobre el projecte de reforma dels museus


En roda de premsa que va tenir lloc ahir al Racó de la Calma, Miquel Forns, portaveu del grup municipal de CiU, va donar a conèixer les diferents accions de la formació a l’entorn del projecte de reforma dels museus de Sitges.

ECO DE SITGES, 7 d'AGOST de 2010




DIARI DE VILANOVA, 6 d'AGOST de 2010

ELS CANVIS ALS MUSEUS, AL FISCAL La Plataforma Sitges ha portat al fiscal de delictes urbanístics el projecte de remodelació dels museus de la façana marítima en considerar que vulnera les lleis de patrimoni espanyola i catalana. La iniciativa es va donar a conèixer aquest dissabte passat, en el decurs d’un acte públic a l’Espai Stämpfli en el qual l’entitat, ja constituïda formalment, es va presentar davant dels vilatans com a tal. La decisió d’anar als tribunals i la possibilitat que això comporti l’aturada dels treballs, iniciats el mes de juny passat, no semblen preocupar el Consorci del Patrimoni, que defensa que el disseny i aprovació del projecte s’han fet de manera impol·luta, segons ha assegurat el seu gerent, Antoni Sella.

dijous, 5 d’agost del 2010

CRÒNICA LOCAL. BLOC DE VICENÇ MORANDO

VENT DEL CAU (IV)

Varem creure que seria bo portar tota la documentació al fiscal de delictes patrimonials i arquitectònics, el Pelegrin. El mateix que està portant el cas de l'hotel del Palau (...) Estem a l'espera de si ho accepta o no."

Beli Artigas, 31 de Juliol

No guanyarem per denúncies, ni per capítols ja ho veig. Em perdonaran si això pot haver sonat un pèl massa frívol, tenint en compte la trascendència de l'assumpte. Sonaria igualment frívol si intentés proposar-los un joc de paraules amb la protagonista d’avui tot referint-me, metafòricament, a un Casus “Beli” per allò de la insistència en picar la mateixa pedra?. Ella ho acceptarà. Podem discrepar sense embuts en aspectes fonamentals del projecte, però la secció valora la convicció amb la qual la portaveu de la plataforma, i els seus companys de viatge, han defensat una argumentació vàlida des del primer dia, malgrat que en alguna ocasió la passió i la vehemència hagin distorsionat el discurs inicial. Des del principi, la plataforma ha centrat part de les seves denúncies en allò més questionable i, per tant, menys justificable de la reforma dels museus, que no és, paradoxalment, l’obra de Hernández Cros -obviament opinable des del punt de vista tècnic i des del subjectiu- sinó tot el que fa referència als criteris sobre els quals s’ha fonamentat l'aprovació de la mateixa, respecte els condicionants legals establerts. Hi tornaré. En qualsevol cas, aquest inici no té cap altra intenció que treure ferro, perquè la cosa pot embolicar-se per poc que el fiscal de delictes urbanístics compari la norma escrita amb el projecte dibuixat en fase d’execució. Començo. Ha passat mig any des que el saló d’or de Maricel acollí l’acte de presentació de la reforma dels museus i, ben a prop de les imposants estructures que s'estenen pel Recó de la Calma, a la seu del Grup d'Estudis Sitgetans comparegueren Florenci Salesas, Beli Artigas i Oriol Pascual, acompanyats de l'inevitable Power Point de rigor, i davant d'un auditori col.lapsat de públic. S’ha presentat la Plataforma Sitges, una associació sense ànim de lucre i apolítica, o almenys així s'encarregà de reiterar-ho amb vehemència Artigas, abans de picar la cresta a Miquel Forns i, per extensió, a l'oposició municipal per no haver fet tot el que podien. Entre els objectius fundacionals del grup s’hi troben El foment del rigor i la correcció en totes les intervencions sobre el patrimoni cultural de Sitges des d'un enfocament multidisciplinar enriquidor (...) Exercir una vigilància activa sobre el patrimoni cultural de Sitges i sobre les intervencions que afecten als seus elements. (...) Instar, a qui en el seu cas correspongui, a que s'adoptin les mesures legislatives, fiscals i administratives necessàries, a fi de garantir la conservació o rehabilitació d'elements anteriors. Més enllà del cas específic dels museus, i salvant totes les distàncies perquè les circumstàncies no són comparables, aquesta petita història m'està oferint molts punts de coincidència amb el moviment associatiu i veinal que, poc temps després d'inaugurar-se el polèmic i eternament menyspreat gratacels de la Pan-Am -avui propietat de Metlife- es va viure a Nova York arran de la demolició de la històrica i gloriosa estació de ferrocarril Pennsylvania, per a construir-hi l'impersonal i funcional Madison Square Garden. D'aquella enorme controvèrsia en va néixer, el 1965, l'organisme que vetlla per a la preservació i la conservació dels béns catalogats i patrimonials de la ciutat. Tanco el parèntesi. Les intervencions de Beli Artigas i Oriol Pascual ampliaren les dues tesis ja conegudes: per un costat, la de la no adequació del projecte a la normativa vigent, i, per l’altre, la de les alternatives possibles per a mantenir la façana de mar tal i com està sense que això condicioni l’accessibilitat al recinte, quelcom que, com tots vostès saben, ha estat una de les raons esgrimides per a posar en valor la solució de la gàbia de vidre. No em ficaré, de nou, a considerar una idea que em segueix entusiasmant, i amb la qual hi confio. Vagin a saber si servidor era l’únic a la sala en creure que pagaria la pena una mica de gosadia a l’hora d’actuar sobre una façana apedaçada per la història, i per totes bandes. L’etern debat entre el conservacionisme i l’intervencionisme transformador. Valgui un mal exemple sobre la percepció dels canvis. Hernández Cros no és Moneo, i el Kursaal de Moneo no és el Maricel. L’arquitecte navarrès s’atreví amb dos blocs de vidre i metall ancorats de bell nou a la platja de Donosti, desafiant el feréstec clima del Cantàbric, i les línies clàssiques i exhuberants de les grans edificacions ornamentades de la burgesia. Al premi Pritzker li plogueren crítiques duríssimes aleshores, però una dècada després els dos edificis han esdevingut un senyal d’identitat inequívoc.

I el debat finalitzaria aquí, si no fos perquè no pot menystenir-se el marc legal sota el qual es desenvolupa l’obra motiu de conflicte. La norma. Les directrius deixades per escrit per part dels especialistes de les institucions oficials respecte a qualsevol acció que tingui com a objectiu els edificis o conjunts patrimonials protegits. I és aquí on, segons la documentació aportada per Beli Artigas i Oriol Pascual –qui es mostrà visiblement emocionat al referir-se al paper del seu pare Josep, a l’hora de plantejar les possibles alternatives- el cronista només pot dir-los que, amb els papers a la mà -i carregats com estan de frases lapidàries, categòriques i difícilment interpretables si no és des de la restricció absoluta sobre el que es pot fer i el que no- la proposta d'Hernández Cros no supera el sedàs normatiu, encara que li diguéssin que si, i que, en conseqüència, hagi travessat tots els procediments i visats administratius habuts i per haver. En poques paraules, i d’acord amb el que vaig poder veure, probablement el projecte que m’agrada tant no hagués hagut mai d’existir. Així de simple. Per a que existís, la norma hauria d’haver estat modificada, i això ja són figues d'un altre paner.... En finalitzar la vetllada, salpebrada de propostes destinades a aturar les obres, bé sigui a través de la pressió popular, o de la política, era ben fàcil copsar, per poc que es parés l’orella i deixant de banda l’evidència documental, dues sensacions. Primera: el projecte no agrada a molta gent. Res de nou en aquest aspecte. Segona: encara agraden menys les formes amb les quals s’ha restringit el debat al seu entorn. Una cojuntura, doncs, complicada de resoldre sense que es perdi cap llençol en la bugada político-patrimonial. Penso que el fiscal Antoni Pelegrin té molts elements sobre la taula per interpelar al dubte, però no estic gens segur que una hipotètica aturada de les obres sigui garantia absoluta de res. El MNAC de Montjuic va estar un munt d'anys en standby, per un vergonyós teva-meva institucional. Compte, doncs, que, en determinades circumstàncies, dos més dos no fan quatre, Sitges no es Barcelona per a fer-se valer, i el nostre cas és un arriscat cas de vida o mort que no pot esperar.

En conclusió. M’està agradant una il.legalitat? Els tècnics, polítics, representants institucionals que han intervingut en l'aprovació de la reforma dels museus poden haver amparat una il.legalitat manifesta? Vatua l'olla.


EL CUADERNO DE LUIS. BLOG PERSONAL DE LUIS SORAVILLA


Ya he dicho antes alguna vez que la remodelación del complejo museístico del Cau Ferrat, el Maricel y la casa Rocamora de Sitges trae cola. El ayuntamiento de la villa, la Diputación de Barcelona y la Generalidad de Cataluña optan por un desaguisado arquitectónico firmado por el arquitecto Josep Emili Hernández-Cros. Un grupo de ciudadanos protesta, porque consideran que la propuesta atenta contra el patrimonio y el paisaje de la población. David contra Goliat. Las obras han comenzado en junio y las posturas siguen enfrentadas.

Un hecho objetivo: los edificios se caían a pedazos y la climatización era deficiente. Otro hecho objetivo, quizá no tanto: era preciso intervenir en el espacio museístico por razones de seguridad, movilidad, etc. El hecho menos objetivo, pero compartido por muchos, es que la fachada marítima, caótica, pintoresca, incluso bella, merecía ser protegida y conservada dentro de lo posible (era un bien patrimonial de la villa). Entonces va y viene el arquitecto Hernández-Cros y... En fin, no les cuento.

El principal objeto de la polémica (no el único) es la fachada que da al mar que ha diseñado este personaje, una especie de pecera, una pared de cristal, un invernadero, que cambiará de manera radical la fisonomía de la fachada marítima y reclamará mucho aire acondicionado extra y mucho mantenimiento. La Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi se ha manifestado preocupada y consternada a la vista del proyecto. Existía una auditoría estructural y una propuesta de remodelación que encargó en 2003 la Diputación de Barcelona a la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC), que respetaba bastante más la casa Rocamora y la fachada marítima. Existiendo este informe, se contrató otro en 2007, que costó 480.000 euros y es la causa del enojo ciudadano, pues propone el invernadero. Los detractores del proyecto se preguntan el porqué de este gasto, que consideran innecesario, y también señalan que el proyecto, presupuestado inicialmente en diez millones de euros, se ha quedado en 6,6 millones, y una rebaja del 33% en el precio no creen que vaya a mantener la calidad de la construcción propuesta, ya de por sí crítica (una fachada de metal y cristal encima de un acantilado que da al mar).

El ayuntamiento, en sus trece. Cuenta con el visto bueno de la comisión de Patrimonio de Cataluña. Aquí no cuentan las opiniones, se afirma, sino lo que digan los técnicos. Ah, bien. Por lo tanto, el documento de los académicos es una opinión; muy prestigiosa, sí, pero una opinión. Lo que dijo ese informe de la UPC... Una opinión (de unos técnicos, pero hay técnicos y técnicos). Lo que manifieste la plataforma contraria al proyecto de Hernández-Cros, otra opinión. Todo el mundo tiene derecho a opinar, manifiesta el señor alcalde (y no le falta razón).

Quizá por ello, la plataforma ciudadana Volem el nostre Sitges (Queremos nuestro Sitges) ha presentado hace ya unos días el proyecto de remodelación de los museos al fiscal de delitos urbanísticos, el señor Antoni Pelegrín, para que éste también opine. Es el deseo de la plataforma que el señor fiscal opine que el proyecto vulnera la Ley de Patrimonio.

dilluns, 2 d’agost del 2010

RÀDIO MARICEL. ACTE DE PRESENTACIÓ DE LA PLATAFORMA SITGES



Us oferim integrament l’acte que la Plataforma Sitges va fer a la seu del Grup d’Estudis Sitgetans, per a presentar la documentació sobre la qual es fonamenta la seva postura contrària al projecte de reforma dels museus sitgetans. Escoltareu, per aquest ordre, les exposicions de Florenci Salesas, Beli Artigas i Oriol Pascual, i, finalment, el torn de preguntes del públic.

diumenge, 1 d’agost del 2010

EL PAÍS, 1 d'AGOST de 2010





Vecinos de Sitges llevan al fiscal la reforma del Cau Ferrat


J. Á. MONTAÑÉS - Barcelona - 01/08/2010

 Las obras para rehabilitar los edificios de los museos del Cau Ferrat y Maricel de Sitges comenzaron en junio, pero algunos sitgetanos no pierden la esperanza de que el proyecto arquitectónico se revise al considerar que la reforma vulnera la Ley de Patrimonio. Por eso, la plataforma Volem el Nostre Sitges presentó hace un mes al fiscal de delitos urbanísticos Antoni Pelegrín la documentación relativa al proyecto arquitectónico dirigido por el arquitecto Josep Emili Hernández Cros. "Es la única alternativa que quedaba, ya que las instituciones no han atendido nuestras quejas", explica Beli Artigas, portavoz de la plataforma.

El punto que más polémica ha generado es la instalación de rampas cubiertas por una cortina de vidrio que unificará las fachadas de mar. Según la plataforma, esta nueva piel no respeta la protección que gozan los edificios catalogados.

En un acto celebrado ayer, la plataforma enumeró los puntos de la reforma que, según ellos, son contrarios a la Ley de Patrimonio y presentó su proyecto alternativo, en el que no aparece la estructura exterior, sino pequeñas rampas y un ascensor interior.

Informe desfavorable
Según Artigas, la plataforma ha recogido más de 1.000 firmas de apoyo entre los vecinos de la población y ha enviado al fiscal y al Ayuntamiento el informe aprobado en junio por la Academia de Bellas Artes de Sant Jordi, firmado por Joan Antoni Solans y Josep M. Fargas en el que plantean su preocupación por el proyecto y el coste energético del muro de cristal. Según los académicos, "la irrupción de materiales y técnicas constructivas no se corresponden con las tradicionales y comportará un indeseable impacto sobre la fachada marítima de la villa". Artigas también presentó otro dictamen encargado por el Ayuntamiento de Sitges y la Diputación en 2003 "exhaustivo, respetuoso y nada intervencionista. No entiendo por qué se encargó otro estudio en 2007, que costó 480.000 euros, que ha servido para el proyecto actual obviando éste", comentó.

Antoni Sella, director del consorcio del patrimonio de Sitges -formado por el Ayuntamiento y la Diputación-, defiende el proyecto, que tiene un presupuesto de 6,6 millones de euros, asegurando que tiene el visto bueno de la Generalitat y que "las rampas son la única posibilidad de cumplir las normativas de seguridad y accesibilidad". Según Sella "los proyectos importantes generan controversia. Pero más allá de la estética, opinable, los que deciden son los técnicos".

EL PUNT, 31 DE JULIOL DE 2010

MÉS OPINIONS CRÍTIQUES AMB LA REFORMA DELS MUSEUS DE SITGES




Acte públic del col·lectiu crític amb la reforma dels museus


La plataforma Volem el Nostre Sitges convoca la ciutadania avui, a dos quarts de vuit del vespre, a la seu del Grup d'Estudis Sitgetans. Vol explicar les últimes opinions crítiques amb el projecte de remodelació

31/07/10 02:00 - Sitges - Míriam de Lamo

"L'entitat diu que l'actual projecte suposarà “una gran destrossa”

La plataforma ciutadana per a la defensa i conservació del poble de Sitges, crítica amb l'actual projecte de remodelació dels museus de la façana marítima, convoca la ciutadania en un acte públic avui, a dos quarts de vuit del vespre, a l'Espai Stämpfli, la seu del Grup d'Estudis Sitgetans. L'entitat vol donar a conèixer les últimes veus contràries a la reforma prevista, com la de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, que ha reconegut la seva preocupació pel projecte en un informe adreçat al Consorci del Patrimoni de Sitges. “Necessitem el suport de tots els que creieu que el projecte de reforma de la façana marítima dels museus sitgetans suposa una gran destrossa patrimonial”, sosté la plataforma. L'entitat té l'adhesió de més d'un miler de ciutadans; la construcció d'una galeria de vidre a la façana marítima per permetre l'accessibilitat al recinte museístic és la principal crítica al projecte; la plataforma reivindica una alternativa a la passera vidriada, perquè entenen que canviarà radicalment l'entorn dels museus Cau Ferrat i Maricel i la Casa Rocamora. Des de l'acadèmia es parla d'un “indesitjat impacte sobre la façana marítima de la vila” a causa de la construcció de la galeria, que també dificultarà la climatització dels museus, un fet que desmenteix el Consorci del Patrimoni de Sitges.

Malgrat les crítiques, el govern local (PSC i ICV) manté el suport a l'actual reforma, les obres de la qual ja han començat. L'alcalde, Jordi Baijet, va defensar la remodelació prevista dilluns en resposta a una pregunta formulada per CiU en el ple. “L'acadèmia té el seu prestigi, però el que ha fet és un document d'opinió”, va dir Baijet. Deixant clar que no és “un expert”, l'alcalde va recordar que el projecte té el vistiplau de la comissió de Patrimoni de Catalunya, que, a diferència de l'acadèmia, sí que té una opinió vinculant. “La comissió és la que avala el projecte. D'opinions n'hi poden haver moltes”, va afegir-hi Baijet. CiU també va demanar per què “s'ha obviat un dictamen” demanat pel regidor del PSC i diputat de la Diputació de Barcelona, Rafael Roig, el 2003. El document, redactat pels arquitectes i catedràtics de càlcul d'estructures a la Universitat Politècnica de Catalunya, Carles Buxadé i Joan Margarit, fa una anàlisi de l'estat dels edificis i, segons la plataforma, té un esperit més conservador perquè manté l'estètica històrica dels edificis. En el ple, Roig va afirmar que aquest informe va fer “un diagnòstic” sobre l'estat dels museus, si bé requeria que posteriorment es realitzés “un projecte” de remodelació.


Les claus

Unes obres de millora necessàries però sense consens

 El fons de l'actuació és compartit per tothom: les obres de millora dels museus de la façana marítima de Sitges, un dels indrets més característics del municipi, són necessàries. Una altra cosa són les formes, que han enfrontat un grup de ciutadans amb els responsables de la reforma.

La polèmica

El projecte de restauració, condicionament i remodelació dels museus Cau Ferrat i Maricel i la Casa Rocamora, redactat per l'arquitecte Josep Emili Hernàndez-Cros, contempla la instal·lació d'unes rampes cobertes per una estructura de vidre a la façana de mar que no respecten la història dels edificis, segons la plataforma; el Consorci del Patrimoni de Sitges (integrat per la Diputació i l'Ajuntament) diu que és l'única alternativa viable per permetre-hi l'accessibilitat, alhora que es guanya espai museístic.

Explicacions

Si realment la galeria és l'única possibilitat, resulta sorprenent l'oposició entre les administracions i els ciutadans. Potser han faltat més explicacions i una voluntat d'entesa amb un col·lectiu crític, però preocupat, per un patrimoni que és de tots els ciutadans del municipi.

ECO DE SITGES, 31 de JULIOL de 2010. ANUNCI DE L'ACTE i CARTA ANÒNIMA?