diumenge, 11 d’abril de 2010

ECO DE SITGES, 10 d'ABRIL DE 2010

CRÒNICA LOCAL, de Vicenç Morando: Any 15.
Diumenge, 4 d’Abril. Migdia
Fa quinze anys, la secció s’estrenà amb la inauguració de la pinacoteca municipal, i avui acomiada al museu Maricel el darrer dia de portes obertes. Assistència mitjana, bastant allunyada de les multituds del Cau Ferrat. I és que l'edifici conté grans coses, el problema és que estan ficades enmig d'una col.lecció eclèctica i no sempre ordenada, fins al punt que acaba per fatigar al visitant esgotat de tombar per un entorn que s’acosta, de vegades, al de les sales atapeïdes d'un antiquari, o d'un brocanter. Hom s'adona, en conseqüència, com, més enllà de la reforma, el Maricel necessita, sobretot, un projecte museogràfic radicalment diferent, que posi en valor allò que, de debò, justifica la visita al museu. I no són poques les peces que mereixen una col.locació de privilegi. Algunes ja la tenen i és impossible situar-les fora de l'entorn pel qual es concebiren -cas de la sala Sert- o pel qual semblen fetes a mida, com les escultures de Rebull, Llimona i Jou al mirador. Al primer pis caldria una reformulació total, i dalt de tot, allí on el visitant ja no sentia les cames, i més si venia d'una visita prèvia al Cau Ferrat, hi hem tingut la pinacoteca municipal -que demana preferència absoluta- o la col.lecció de marineria de Roig i Raventós, encaixada al pis superior de la controvertida casa Rocamora. I això per posar un grapat d'exemples que venen al cap de manera immediata. Mentrestant, a l'edició digital de La Vanguardia del dilluns de Pasqua, Oriol Pascual esmenà, amb un paràgraf lapidari, la informació que donà el periodista Ramon Francàs sobre la hipòtesi que ell estés darrera d’un projecte alternatiu: jo no tinc cap projecte alternatiu per als museus del Cau Ferrat, casa Rocamora i Maricel de Mar. I per tant, no hi haurà cap presentació, ni el mes que ve ni mai, d'un projecte inexistent. Te raó. L'arquitecte ha expressat sempre reflexions i possibles solucions a questions concretes del projecte global, que enten que no s'adiuen ni al marc legal vigent, ni a l'esperit que ha de moure una restauració. Molt em temo, en qualsevol cas, que, a aquestes alçades, tot és dat i beneït es presenti, o no, el que sigui.
Ben lluny, a uns 3 quilòmetres del Maricel, ja han començat les d'obres. M'ensenyen un reportatge fotogràfic de l'Atlàntida potes enlaire i, a primer cop d'ull, imposa la moguda. En un plat de la balança, l'alcalde parla de millores en l'aillament del so i els serveis de la discoteca, com a requisits d'obligat compliment dins de la maranya administrativa de la qual en penja el futur de la concessió. En l'altre plat hi ha la reflexió dels qui pensen en les conseqüències de la poderosa influència d'una de les empreses capdals de l'oci nocturn del país.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada