Llegeixo a "La Vanguardia" del 29 de Març, que a Sitges "hi ha controvèrsia política i veïnal per la reforma del patrimoni museístic de la façana marítima". És evident que aquest conjunt, format pels museus del Cau Ferrat de Santiago Rusiñol, el Maricel de Mar i Can Rocamora, son part inalienàble del patrimoni arquitectònic sitgetà. Restaurar els edificis demana discreció, i cal defugir els "arquitectes de prestigi", el quals, de manera general, solen donar la seva empremta, amb la qual cosa ja cal parlar d'"intervenció": els resultats solen ser desastrosos, i arquitectònicament no van més enllà del simple nyap -vegis com a mostra la intervenció a les muralles romanes de la Plaça Nova -Catedral- de Barcelona, ara tan "modernes"...
Cal no oblidar que l'actual Sitges deu el seu prestigi cosmopolita gràcies als artistes modernistes que la incentivaren amb tant d'encert -Rusiñol;Casas; Utrillo-. I per recordar la fascinació exercida en la generació següent -els noucentistes- no em puc estar de citar el poema de Josep Carner dedicat a la "Blanca Subur" : "O Sitges, cel i calitges/ mar al peu, clavells al niu/ blanc d'Espanya que enlluerna/ les espurnes de l'estiu/ Cor que vols, cor que desitges/ en tu visc, que tota plaus/ Tes noies tenen ulls negres/ les cases tenen ulls blaus/ Si jo et deixo, sols a mitges/ dona'm una flor ben lleu/ dona'm una margaida/ ull de sol, ales de neu". Cal preservar el patrimoni arquitectònic i cultural de Sitges de qualsevol intent de "modernitat"...
Jordi Pausas, París.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada