divendres, 26 d’agost de 2011

Article publicat al bloc Criticartt el 23 d'agost de 2011



LA RESTAURACIÓ DEL DRAC DE SITGES.... UN DECÀLEG SOBRE LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI

 Ara ja és pública, visible i criticable la renovada imatge del Drac, un dels bitxos més estimats per petits i grans sitgetans  compleix 89 anys.  Així doncs, i que vagi per davant de tot, felicitats Drac pel que has suportat, pel que has de suportar, pel que has viscut i pel que has fet viure!!!  Com ja he dit al principi,i com era de tot esperat i promogut, aquesta aparició estel·lar de la Fera Foguera ha suposat comentaris a favor i en contra del seu nou aspecte. Jo, avui, només vull dir  que trobo que ha estat una aposta arriscada i valenta dels que davant de la necessària reparació del Drac van veure en aquesta la oportunitat de retornar-lo  als seus orígens. Potser aquest any encara serà massa nou i brillant, com tot el que es restaura, però la pàtina del foc, del fum, del costum i del pas dels anys farà que aquest “nou” drac també sigui nostre.... i qui sap si dins d’unes dècades el Drac torna a ser de color verd, o lila, o de colors... o amb llums de neó... ja es veurà... 

Amb dos dies de retard, però amb diversos avisos virtuals, em llegeixo l’Eco de Sitges i l’especial del Diari de Vilanova dedicat a la festa major de Sitges, i davant d’alguns articles que allà es publiquen sobre la restauració del Drac, el primer que em passa pel cap és: quina diferència hi ha entre el Drac i els edificis del Museu Cau Ferrat, Maricel de Mar i Casa Rocamora? Quina és la veritable política patrimonial del Consorci del Patrimoni de Sitges, institució que ha assumit el cost de la restauració del Drac i que també és el principal promotor de l’actual projecte de remodelació del conjunt arquitectònic declarat Bé Cultural d’Interès Nacional?

Entre els articles publicats, tots ells elogiosos a la restauració del Drac, llegeixo les que es podrien considerar grans declaracions patrimonials, impressionants decàlegs de conservació. Per cert, molt important la descripció que Josep Jansana, estudiós de l’obra de Ferrer Pino, autor del Drac, fa sobre el significat de restauració, com a acció de tornar ha recuperar les propietats tant físiques com estètiques d’aquell objecte (jo afegeixo també edifici) que tenia en el seu origen, intentant respectar-lo amb rigor sense desvirtuar-lo. Estic totalment d’acord amb aquesta definició!!

Declaracions tan interessants com que per sort, sobre el drac de Sitges hi ha documentació suficient i prou coneixement de causa històrica per rebatre qualsevol comentari que digui que amb aquest retorn als orígens s’ha comés un crim. Jo em pregunto? Què no hi ha moltíssima més documentació i estudis històrics, tècnics i legals que permeten rebatre qualsevol comentari que digui que en l’actual remodelació del Cau Ferrat i el Maricel de Mar no s’està cometent un grandíssim crim patrimonial? Quina diferència hi ha entre el tàndem Ferrer Pino-Planes i Robert i el d’Utrillo-Deering? Que jo sàpiga encara no existeix un catàleg del patrimoni cultural i folklòric de Sitges que obligui per llei a conservar estrictament l’interior, l’exterior i els volums del drac, cosa que si que requereix la fitxa dels edificis Cau Ferrat i Maricel de Mar del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges?

Si el drac pot perdre papada i recuperar cintura, i així retornar al seu moment més esplendorós, per què els edificis de la façana marítima no poden retornar a la bellesa i l’harmonia que tenien, per exemple l’any 1922, una de les primeres visions de Sitges que deuria veure el Drac aquell 23 d’agost de fa 89 quan va arribar a la vila per mar? I mira que amb les moltes fotografies antigues que es conserven sobre aquest conjunt arquitectònic, resseguir la seva visió primigènia no hauria estat massa difícil. Per no parlar de la simplicitat a l’hora de trobar la pauta del color original de la façana. Un blanc pur i ben neutre que podem distingir perfectament tot i que les fotografies siguin en blanc i negre. 

En definitiva, és que el Museu del Cau Ferrat i el Maricel de Mar no eren una magnífica obra d’art, unes mundialment elogiades icones arquitectòniques dignes de ser recuperades, conservades i lluïdes, juntament amb el Drac, com un dels grans tresors del nostre patrimoni? 

I davant de totes aquestes preguntes, una se’m presenta en forma d’imatge impactant. Com és que a  ningú no li ha passat pel cap restaurar el drac i posar-lo dins d’una segona pell de vidre, per cert, una propietat molt de rèptil, aixecar 35 centímetres la faldilla de la fera, per refrigerar l'interior d'aquesta caixa de vidre i cimpedir la mort per ofec d'algun dels seus portadors. Per millorar l'accessibilitat al seu interior hi podriem posar una rampa per on sortíssin disparats els soferts balladors, i de pas unir la colla del Drac amb la de l'Àliga i així estalviar una mica i unificar forces, tal i com es vol fer amb el Cau i Maricel. Potser amb aquesta gran remodelació,  reforma i condicionament  del Drac, i de retruc de l'Àliga, podem dir que la fera s'ha convertint en tot un emblema festiu del segle XXI? Per cert, la imatge la tinc al cap, però no veig la possibilitat de plasmar el prototip en aquest bloc... si algú s'hi veu capaç doncs jo encantada!!

En definitiva, i com diu el seu cirurgià, en cas que el descontent sobre la nova imatge del drac sigui generalitzat, sempre estem a temps de recuperar l’aspecte més tradicional, verd amb escates grogues i vermelles. Una possibilitat que, per desgràcia, no tindrem amb els  edificis del Cau Ferrat, el Maricel de Mar i la Casa Rocamora. 

Molt bona Festa Major a tots!

Pd. Estimat Drac, que passis una molt bona festa major. Gaudeix del teu protagonisme i tira tot el foc que puguis. No pateixis, has viscut 89 anys esplendorosos, i només són el principi de la teva història.  Espero que l’any que ve pugui felicitar-te per les teves nou dècades i celebrar aquest esdeveniment amb una gran festa. Si penso en tu et veig tirant foc i girant sobre els teus peus, però no puc oblidar una imatges que em va impactar. Era el primer dia de l’any de 1986. Era una nena de només 11 anys, i no podia imaginar el seu Drac fora del context de foc i fum. Però  estaves allà, sol i silenciós, però majestuós i amb posat convençut d’aquell que són conscients de la seva grandesa, presidint el Saló-Teatre del Casino Prado Suburense. Algú va decidir que sense tu, l’exposició antològica organitzada per a commemorar els 25 anys de la mort del teu creador, el pintor Agustí Ferrer Pino, no seria perfecta i complerta. Una decisió molt encertada.  Ara espero que aquesta imatge es pugui repetir, i que siguin altres nens els que et redescobreixin. Felicitats!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada