La posició de la Plataforma va ser clara i concisa, proposant modificacions que asseguressin la conservació d’uns edificis catalogats i protegits amb el màxim nivell de protecció. Les principals demandes van ser l’eliminació de l’elevació de 35 centímetres del terra de la primera planta del Cau Ferrat, la retirada de la rampa i galeria de vidre exterior del Maricel de Mar, i la reconstrucció total de l’interior i façana posterior de la Casa Rocamora, així com la necessitat de reconsiderar el programa museístic d’aquest edifici, destinant-lo a allotjar el fons de la pinacoteca sitgetana.
Durant aquest mesos l’Ajuntament i la Plataforma hem treballat conjuntament per tal d’aconseguir aquests objectius i el passat dijous 28 d’octubre, durant la presentació del nou Consorci del Patrimoni de Sitges, l’alcalde de Sitges, Sr. Miquel Forns, i el president de la Diputació de Barcelona, Sr. Salvador Esteve, van anunciar que el projecte de reforma dels museus seria revisat, amb els objectius de conservar la façana marítima de Maricel de Mar – eliminant-se les rampes i la galeria de vidre-, restituir el terra original del gran saló del Cau Ferrat – eliminant-se la tarima de 35 cm d’alçada-, i projectar el disseny d’una nova façana i un NOU CONCEPTE de l’edifici de Can Xicarrons (Casa Rocamora).
Des de la Plataforma SOS Sitges considerem que amb aquesta decisió presa per l’Ajuntament i la Diputació, institucions propietàries dels edificis i responsables de les obres, s’ha fet un pas important per a la conservació del patrimoni arquitectònic de Sitges. Davant d’aquesta nova i esperançadora etapa iniciada amb la confirmació de la revisió del projecte, la Plataforma SOS Sitges segueix disposada a treballar conjuntament amb l’ajuntament, tal i com hem fet aquests darrers mesos. Ara bé, hi ha encara qüestions que ens preocupen i que poden ser un obstacle molt important per tal de poder seguir endavant amb aquest nou camí iniciat.
Durant la roda de premsa del dia 28 d’octubre, el president de la Diputació, Sr. Salvador Esteve, també va declarar que la modificació del projecte només s’executaria si el cost total de les obres no superava la quantitat de 8.000.000 d’euros. Aquestes paraules, unides a la declaració de l’alcalde, Sr. Miquel Forns, de que l’arquitecte encarregat de realitzar aquesta revisió i modificació del projecte seria el mateix senyor Hernández Cros, ens fa témer que la modificació del projecte no arribi a bon fi.
Per què? Bàsicament per dos motius: en primer lloc, perquè des de ja fa quatre mesos, i fins al dia de la constitució del nou consorci del Patrimoni de Sitges, l’actitud del Sr. Hernández Cros, i de les persones que constitueixen el cos administratiu de la Diputació, ha estat de resistència i poca o nul·la col·laboració amb les directrius del nou ajuntament. Com sinó s’entén l’execució de les rampes a la façana de Maricel en plena festa major, malgrat haver rebut indicacions de l’ajuntament en sentit contrari? O el fet que quatre mesos desprès de conèixer les intencions del nou ajuntament, el Sr. Hernández Cros hagi aturat les obres per a estudiar els nous requeriments de projecte, demanant dos mesos més per a presentar una proposta de modificació?
En segon lloc, perquè el límit de pressupost fixat en 8.000.000 d’euros està ja esgotat, a la vista del pressupost de 6.300.000 d’euros d’adjudicació del projecte a la UTE constructora (un 30% a la baixa respecte els gairebé 10.000.000 d’euros pressupostats), més 1.000.000 d’euros de desviació pressupostaria ja acceptada, més 600.000 euros de desviació pressupostaria que encara s’està negociant. Tot això ja suma 7.900.000 euros.
Així doncs, tot i que des de la Plataforma SOS Sitges argumentem i defensem que la modificació del projecte es pot realitzar per menys diners del que costa el projecte original, amb criteris de mínima intervenció, estalvi energètic i de manteniment futur, molt ens temem que la proposta que presenti el Sr. Hernández Cros superi la quantitat límit fixada i així no haver de canviar el seu projecte inicial.
L’altre punt –importantíssim- en el que volem incidir és el que l’alcalde Miquel Forns va definir com a NOU CONCEPTE de la Casa Xicarrons (Casa Rocamora), edifici catalogat amb el màxim nivell de protecció i que va ser enderrocat impune i totalment, conservant únicament la façana del carrer de Fonollar i un arc del segle XVII. Actualment Can Xicarrons és una estructura de ferro i formigó que ja no té res de la seva bellesa original. Tot i que la voluntat de la Plataforma SOS Sitges era retornar l’edifici al seu estat de 1915, any en que va ser dissenyat per Miquel Utrillo, la brutalitat de la nova estructura ja executada, unida a la greu situació econòmica que vivim, que faria gairebé inviable enderrocar-la per a reconstruïr l’edifici original, considerem que s’hauria de buscar una solució que, mínimament, retornés a la casa Xicarrons part de la seva importància patrimonial, arquitectònica i artística.
És aquí on la Plataforma SOS Sitges fa una nova proposta per a definir aquest NOU CONCEPTE per a can Xicarrons. Com ja hem explicat diverses vegades, aquest edifici, adquirit per Charles Deering l’any 1915 per a que Utrillo li dissenyés l’ala d’hivern de la seva gran residència del conjunt de Maricel. Amb la voluntat d’aconseguir una vivenda més acollidora i fàcil d’escalfar durant les temporades fredes, Utrillo va construir a la planta baixa una gran llar de foc, que no només servia com a cuina, sinó que gràcies als bancs que hi col·locà al voltant, era el lloc preferit per a realitzar-hi llargues tertúlies. La llar de foc, així com diverses parets de la casa Xicarrons, estaven decorades amb interessants paraments de ceràmica. El 14 de setembre de 1921, pocs dies després de que Deering deixés Sitges per sempre, emportant-se tota la col.lecció d’art que allà hi guardava, va vendre l’edifici de Can Xicarrons al seu gran amic el pintor Ramon Casas per un preu simbòlic de 10.000. Al morir, Casas deixà la casa a la seva neboda Maria Catalina Nieto, casada amb Antoni Rocamora. La família hi va passar llargues temporades, fins que l’any 1971, Maria Àngels Rocamora Nieto, va vendre l’edifici a la Diputació de Barcelona. Les condicions d’aquesta transacció van ser molt bones per a la institució pública, i la senyora Rocamora va posar com a condició convertir la casa en el museu Ramon Casas, un objectiu que no va arribar mai. Aquesta falta d’un ús concret, unida al poc respecte vers la casa, ha fet que els paraments ceràmics que cobrien la major part de la planta baixa estiguessin molt deteriorats i poc a poc la casa va anar caient en l’oblit de tothom i que l’edifici en conjunt presentés un lamentable estat de conservació, però no fins al punt de justificar el seu enderroc il·legal.
En definitiva, és clar i demostrable que la casa de can Xicarrons era un edifici catalogat i protegit, i amb una gran importància arquitectònica, històrica i cultural per a Sitges. I ja que no hem estat capaços d’aconseguir la seva conservació, hauríem de valorar-lo i tornar-lo a repensar amb ocasió d’aquesta modificació de projecte que l’ajuntament i diputació han decidit portar endavant.
La proposta que fem des de la Plataforma SOS Sitges és la següent: destinar la casa Rocamora a Museu Ramon Casas i Pinacoteca Sitgetana, reconstruint en lo possible els elements constructius i de decoració de la planta baixa de l’edifici, no solament recol.locant les peces ceràmiques dels arrambadors de la planta baixa, tal i com es diu al projecte del senyor Hernández Cros, sinó també reconstruint el nínxol i la font, totalment recoberts de peces ceràmiques, així com situar la llar de foc en el lloc on li correspon, i no descontextualitzada i musealitzada al primer pis com proposa el projecte aprovat, que la situa d’esquena al mar. També considerem innecessaris els espais destinat a bar, aules i biblioteca, funcions que es poden desenvolupar en altres edificis propers, com l’edifici Miramar o la pròpia biblioteca municipal. Les plantes superiors l’edifici podrien convertir-se en un espai expositiu del segle XXI, amb totes les noves tecnologies aplicables a la funció museística.
Des de la Plataforma SOS Sitges sempre hem exigit la necessitat d’un discurs i un projecte museístic clar i concís. Amb aquesta proposta que presentem s’aconseguiria gaudir d’un conjunt arquitectònic que integraria els següents museus: el Cau Ferrat, casa taller de Santiago Rusiñol, un dels edificis més representatius del moviment Modernista i que conté una de les col·leccions d’art més importants de Catalunya; just al seu costat el futur Museu Ramon Casas i on la col·lecció de la pinacoteca Sitgetana, fins ara “amagada” al darrer pis del Maricel de Mar, tindria en aquest nou edifici un espai ampli per a mostrar les seves grans obres pictòriques; i finalment el museu Maricel de Mar, edifici exemplar del noucentisme català, obra d’un destacat i polifacètic personatge com era Miquel Utrillo, i amb una col·lecció d’art destacable.
I per què museu Ramon Casas? Doncs perquè la casa que l’acolliria, obra de Miquel Utrillo, va ser seva com a agraïment per part del seu amic Charles Deering, per haver-li descobert el poble de Sitges durant l’estada que van realitzar conjuntament l’any 1909 per a visitar a Santiago Rusiñol. Ramon Casas es pot considerar la clau de volta que va permetre gestar un dels moments arquitectònics i culturals més importants de la història recent de Sitges, i només per això, i per molt més, s’ho mereix, i l’edifici també!
Plataforma SOS Sitges
Clar i contundent! Sí, Senyora!
ResponEliminaCrec que es una fantàstica idea. Desprès de la desgracia que s'ha fet, la vostra solució és molt bona.
ResponElimina