dilluns, 5 d’abril del 2010

LA VANGUARDIA.ES, 5 d'ABRIL DE 2010

SOBRE EL PROJECTE DELS MUSEUS DE SITGES, Cartas a La Vanguardia. Oriol Pascual

Sr. Francàs, desprès de llegir el seu article a les pàgines d'aquest diari (29/03/2010) em veig obligat a fer un aclariment important. I és que jo no tinc cap projecte alternatiu per als museus del Cau Ferrat, casa Rocamora i Maricel de Mar. I per tant, no hi haurà cap presentació, ni el mes que ve ni mai, d'un projecte inexistent.
El que sí he fet ha sigut analitzar el projecte presentat pel Sr. Hernandez Cros, i expressar la meva opinió sobre alguns dels seus aspectes més polèmics, i que han provocat les protestes dels ciutadans de Sitges. (article publicat a l'Eco de Sitges el dia 12/02/2010).

Aquests aspectes són dos. En primer lloc, l'enderroc total –excepte la façana al carrer Fonollar- i la reconstrucció arbitrària de l"edifici de la casa Rocamora, inclós dins del Plà Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del municipi de Sitges, amb el nivell màxim de protecció; és a dir, conservació estricta de l'interior i l'exterior de l'edifici. I en segon lloc, la nova façana marítima de l'edifici de Maricel de Mar, amb una proposta de rampes de circulació exterior i galeria vidriada de grans dimensions, que altera i modifica totalment la tipol.logia i el paisatge arquitectònic del conjunt, qualificat com a Bé Cultural d'Interés Nacional, i també amb el màxim nivell de protecció.

Aquestes solucions es justifiquen, segons l'autor i defensors del projecte, en que així es dóna compliment a la llei d'accessibilitat i es procura la conservació del conjunt dels edificis i de les col.leccions que s'hi allotgen. Efectivament, són solucions a aquests dos requeriments, però no són les úniques possibles, ni les més adients, doncs modifiquen el que pretenen conservar. I quan es tracta, com és el cas, de realitzar intervencions de rehabilitació i restauració en edificis i conjunts catalogats i protegits, el criteri que ha de prevaler és precisament el de protecció i conservació, de forma que la intervenció passi el més desapercebuda possible.

I això no ha estat així, ni per part de l'autor del projecte, ni de les administracions que l'han encarregat, ni de l'Ajuntament de Sitges, que és en definitiva qui ha d'atorgar la llicència d'obres. Quí defensa doncs el patrimoni arquitectònic de Sitges?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada