dijous, 18 de novembre del 2010

CONCLUSIONS DE LA PLATAFORMA S.O.S SITGES DESPRÈS DE LES DUES TROBADES AMB L’ALCALDE DE SITGES

Després de les dues reunions celebrades entre l’Ajuntament de Sitges i la Plataforma S.O.S Sitges, aquest és el resum i les conclusions de com van anar les tan comentades trobades.


La primera reunió va tenir lloc el 14 d’octubre. Davant del senyor Alcalde, que va estar acompanyat pel Director del Consorci del Patrimoni de Sitges, senyor Antoni Sella, els representants de la plataforma vàrem presentar els nostres arguments sobre la il•legalitat del projecte que s’està duent a terme a la façana marítima dels museus de Sitges, remarcant la gran pèrdua patrimonial i arquitectònica que suposaria l’enderroc de la casa Rocamora, edifici catalogat i que gaudeix del màxim nivell de protecció. Aquell dia 14 d’octubre la Casa Rocamora encara no havia estat derruïda, cosa que va succeir pocs dies més tard, sense escoltar les demandes de la Plataforma S.O.S Sitges d’aturar aquesta greu acció fins a que els tècnics dels departaments jurídics i urbanístics de l’Ajuntament de Sitges ens escoltessin.

Tot i que per uns moments va semblar que l’alcalde de Sitges havia entès la possibilitat de que les reivindicacions legals i patrimonials de la Plataforma estiguessin fonamentades i documentades, proposant una nova reunió on es discutiria el tema amb el responsable del projecte i amb els tècnics municipals que han firmat el permís d’obres, la realitat ens demostra que tot va ser un teatre, fins al punt que dos dies més tard va permetre l’enderroc de l’interior de la Casa Rocamora.

Davant d’aquesta evidència, i amb l’únic objectiu d’escoltar com els tècnics responsables del projecte defensarien, un cop més, la seva dubtosa legalitat els representants de la Plataforma S.O.S Sitges vàrem tornar acceptar la proposta del senyor alcalde, tot i la previsible inutilitat de la reunió.

Així doncs, el dijous dia 11 de novembre, gairebé un mes desprès de la primera trobada, els representants de la Plataforma S.O.S Sitges ens vàrem tornar a reunir amb l’Alcalde de Sitges, Jordi Baijet , el director del Consorci del Patrimoni de Sitges, Antoni Sella, i els arquitectes municipals Raül Alvarín i Xavier Gordillo.

El senyor Raül Alvarín va aportar, com a única base per avalar l’aprovació del projecte actual de la reforma dels museus, un dels articles de la “Carta de Cracòvia”, una recopilació de recomanacions redactades durant la Conferència Internacional sobre Conservació que va tenir lloc a la ciutat de Cracòvia l’any 2000. Aquesta Carta, al igual que la Carta de Venècia, i per molt que insistís el senyor Raül Alvarín sobre la seva màxima legalitat, no té cap validesa jurídica. Es tracta d’un text simplement consultiu, igual que ho és l’informe que sobre la reforma dels museus va realitzar la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Catalunya, i que ha estat tan infravalorat i desqualificat per part del govern sitgetà.

El senyor Alvarín explicava i defensava enèrgicament l’aprovació del projecte dels museus, basant-se en el punt 4 de l’apartat d’objectius i mètodes de la Carta de Cracòvia on es llegeix:

"Debe evitarse la reconstrucción en el "estilo del edificio" de partes enteras del mismo.... Si se necesita, para el adecuado uso del edificio, la incorporación de partes espaciales y funcionales más extensas, debe reflejar-se en ellas en lenguaje de la arquitectura actual".

Des de la Plataforma SOS Sitges sempre hem defensat i argumentat que la solució a les necessitats d'accessibilitat, protecció i funcionalitat de l'edifici es pot obtenir sense enderrocar la casa Rocamora i sense la construcció de la galeria i la rampa exterior. Es podria entendre i acceptar una intervenció acurada i puntual, però no l’enderroc d'un edifici catalogat i protegit i la modificació del caràcter del conjunt. Es tracta, repetim, d’una una solució il•legal, pel desmesurat grau d'intervenció i alteració dels edificis existents, i capritxosa i innecessària per a la pretesa funció que ha de complir.

Però en cas de que la “Carta de Cracòvia” hagués tingut base legal, el Senyor Alvarín va obviar altres punts fonamentals d’aquesta carta, com el punt 6, on es diu:

"La intención de la conservación de edificios históricos y monumentos, es mantener su autenticidad e integridad, incluyendo los espacios internos, mobiliario y decoración de acuerdo con su conformación original”

i



“La conservación puede ser realizada mediante diferentes tipos de intervenciones como son el control medioambiental, mantenimiento, reparación, restauración, renovación y rehabilitación.”

Durant la reunió, els representants de la Plataforma vàrem insistir constantment en el fet de que el projecte del museus no complia ni amb el Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sitges ni amb la Llei del Patrimoni Català. Des de l’Ajuntament se’ns va dir que el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges tampoc era molt bo. Aquest punt és un altre tema, ja que des de la Plataforma tenim claríssim que mentre el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges estigui vigent, és el que s’ha de complir, tot i les opinions personals que es puguin tenir sobre aquest catàleg.

L’argument dels tècnics municipals per admetre l'enderroc de la casa Rocamora, és que a la fitxa corresponent a l’edifici Maricel de Mar, quan es descriuen els motius de catalogació de l’edifici, no en surt cap corresponent a la casa Rocamora.

Vàrem contestar que la casa Rocamora forma part de l'edifici Maricel de Mar (li correspondria el nº 6 del C/Fonollar), i està documentada i grafiada en el Pla Especial de Protecció. I respecte als motius de catalogació, explicàrem que aquests no són una enumeració extensa, doncs tampoc surten descrits tots els elements a protegir de Maricel i que no per això s'enderroquen. La resposta fou: si, és veritat, en això teniu raó.

Sobre la consideració de solucions " imprescindibles", paraula que es repeteix constantment en l’informe de l’ajuntament de Sitges que serveix per APROVAR el projecte actual, se’ns va aclarir que el que és imprescindible és fer les obres de reforma, no les solucions concretes, i que entenien que podia haver-hi altres solucions, però no van mostrar cap interès ni voluntat de conèixer-les i, encara menys, comentar-les, objectiu que, ingènuament, en un primer moment creiem que va motivar aquesta segona reunió.

Respecte a la galeria de vidre també van acceptar que potser sí que es modificava el volum, les alineacions, el caràcter i el paisatge del conjunt de la façana a mar, però que això per a ells es podia defensar des d’una visió i actitud més moderna i innovadora sobre el Patrimoni, idea que va quedar rubricada amb la declaració de l’alcalde: “per a mi el patrimoni està per modernitzar-se". Davant d’aquest afirmació, des de la Plataforma vàrem expressar els nostres dubtes sobre la necessitat d’un catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges, llei d’obligat compliment per la majoria de ciutadans, i que suposadament té la funció de garantir-ne la seva conservació.

Des de la Plataforma S.O.S Sitges creiem que la trobada va ser, tal i com ja ens imaginàvem, una pantomima del govern municipal per tal de poder dir que s’han reunit amb nosaltres i que s’ha parlat del tema.

Per als representants municipals, la conclusió deu ser que les recomanacions de la carta de Cracòvia els dóna llum verda per intervenir com els hi sembla en els edificis i conjunts catalogats de Sitges, convençuts de que els criteris d'intervenció sobre el Patrimoni que determinen les nostres lleis són interpretables fins a la destrucció del que pretenen conservar.

La nostra conclusió és que han comés una falta molt greu autoritzant l'enderroc de la casa Rocamora, i avalant un projecte que modifica el caràcter i el paisatge d'un entorn qualificat de bé cultural d’interès nacional, atorgant-se una facultat que no tenen d’interpretar com els hi convé els criteris d’intervenció sobre el Patrimoni de Sitges.

Així doncs, i amb l’evidència de que no calia realitzar cap d’aquestes reunions, ara, tal i com va declarar el senyor Jordi Baijet, alcalde de Sitges, tot queda en mans de la justícia, i serà aquesta la que decidirà sobre la legalitat o no de les obres de reforma dels edificis del Cau Ferrat, Maricel de Mar i Casa Rocamora.

Mentrestant, de l’interior de la casa Rocamora, antiga residència del pintor Ramon Cases, i adquirida pel Sr. Charles Deering per incorpora-la al conjunt de Maricel l’any 1915, ja no en queda res.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada