Diari de Vilanova, 16 de desembre de 2011

El bloc de Miquel Forns, alcalde de Sitges

 ELS MUSEUS QUE VOLEM ELS SITGETANS

dimarts 22 de novembre de 2011

El passat 27 d’octubre, l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona vam constituir el nou Consorci del Patrimoni de Sitges. Es tracta, més enllà del tràmit administratiu que implica aquest acord, una notícia de notable transcendència política, ja que confirma la reorientació de les obres de reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel segons els criteris defensats pel govern municipal de La Nova Majoria, i compartits pels òrgans de govern de la Diputació.

Un dels punts de l’acord de govern de La Nova Majoria, signat el passat 3 de juny després de les eleccions municipals, era la protecció del patrimoni arquitectònic, que tradicionalment ha fet de la nostra vila un lloc singular i admirat. El projecte de reforma dels museus presentat pels anteriors governs municipal i provincial vulnerava aquest criteri, en tant que afectava negativament la conservació del patrimoni dels edificis objecte de l’actuació. Una de les primeres instruccions que vaig donar, tan bon punt vaig ser escollit alcalde, va ser aturar la reforma en aquells punts que no complien amb aquests criteris, en consonància amb la línia argumentada per la plataforma ciutadana SOS Sitges, a la qual vull agrair l’actitud de consciència per preservar el nostre patrimoni que han demostrat durant aquests anys.

En aquest sentit, el nou Consorci del Patrimoni sorgit de l’acord entre l’Ajuntament i la Diputació està ja gestionant les obres de reforma dels museus, reconduint tres punts d’importància cabdal: supressió de la façana de vidre i la rampa exterior amb vistes al mar que trencaven amb el conjunt arquitectònic original, eliminació de les tarimes del Cau Ferrat realitzades per amagar el cablejat i que han fet perdre la dimensió i la perspectiva de l’interior, i modificació de la façana de Can Rocamora (Can Xicarrons) per adaptar-la al disseny original.

Ara, amb la constitució del nou Consorci arriba l’hora de les institucions. És el moment que les obres per a la reforma dels museus –absolutament necessàries, a causa del grau de deteriorament dels edificis– garanteixin l’execució d’un projecte ambiciós en els termes i plenament respectuós amb el nostre patrimoni arquitectònic. Crec que no erro si afirmo que la reorientació del projecte coincideix amb el sentiment generalitzat dels sitgetans i les sitgetanes, que majoritàriament mai han vist amb bons ulls les intencions de l’anterior projecte.

Per aquest motiu, les dues institucions que constituïm el Consorci hem acordat nomenar Vinyet Panyella com a directora-gerent del nou organisme, càrrec del qual prendrà posessió en els propers dies. El perfil de la Vinyet és l’ideal per a aquest lloc de responsabilitat i més en aquest moment en què cal gestionar amb extremada cura i habilitat la reconducció de les obres de refoma: una sòlida experiència en la gestió cultural, una brillant trajectòria intel·lectual i una profunda estima per Sitges i el seu patrimoni en tota la seva immensitat. Que la Vinyet hagi acceptat aquest encàrrec és una garantia per al Consorci i la gestió que abasta: els musues, el Palau Maricel i la Fundació Stämpfli – Art Contemporani.

RÀDIO MARICEL, 3 de NOVEMBRE de 2010. CiU pregunta sobre els museus al Consell d’Europa

CiU pregunta sobre els museus al Consell d’Europa

En roda de premsa, Miquel Forns comenta la iniciativa de la secció local de CiU de presentar tres preguntes sobre el projecte de reforma dels museus sitgetans, al consell d’Europa.

COMUNICAT DE CIU SOBRE LA REFORMA DELS MUSEUS DE SITGES

Clarobscurs sobre la reforma dels museus de Sitges

Hem de garantir el futur integral dels nostres museus

El passat dissabte vam conèixer, per primera vegada públicament i de primera mà amb tot luxe de detalls, el projecte de restauració del conjunt museístic del Maricel, Cau Ferrat i Casa Rocamora a càrrec de l’arquitecte Emili Hernández-Cros. Cal dir que la solució arquitectònica que ens presenta el senyor Hernández-Cros és molt elaborada, extremadament professional, i que reflexa la dedicació de tot un equip a aquest projecte durant força temps. Pel senyor Hernández-Cros, la solució que ens presenta el Consorci de Patrimoni de Sitges òbviament és la millor; però és la millor solució pel poble de Sitges? S’ha reduït als temes de la façana de mar i de les presumptes irregularitats quant a la impossibilitat d’intervenció tan important en un conjunt d’edificis catalogats, un projecte que hauríem d’avaluar des de la seva globalitat, des de la seva repercussió pel poble de Sitges, que és el que ens hauria d’interessar per sobre de tot.

La primera conclusió de la presentació de dissabte passat és que els sitgetans i sitgetanes estimem molt els nostres museus. L’extraordinària participació de la gent evidencia que som davant d’un projecte singular, d’enorme repercussió social per la nostra vila. La segona conclusió és que ara tenim més dubtes que abans, que han aparegut uns clarobscurs inexistents fins ara. Ens sobta encara que hi hagi ciutadans que pensin que els regidors de l’oposició tenim accés als detalls del projecte des de la seva concepció fins a la seva execució. Només per posar un exemple de rellevància equiparable: del projecte de fer una Universitat de les arts escèniques al municipi no en coneixem cap detall més enllà dels seus objectius i dels impulsors del projecte. Per què no podem treballar conjuntament govern i oposició en projectes tan singulars per la nostra vila i dels que haurem de gaudir durant molts anys? Ni tant sols havent demanat oficialment un informe i una còpia de l’expedient sobre els tràmits que ha seguit el projecte de restauració dels museus fa setmanes, encara a dia d’avui no tenim cap resposta per part del govern. És difícil comprovar la legalitat de la intervenció quan no podem disposar de la informació necessària.

Com diu el mateix arquitecte, “el projecte no és només la façana” però tampoc ho és només la restauració d’uns edificis. El projecte significa la preservació dels actius històrics i culturals més importants de la nostra vila. Quan diem que l’economia del nostre municipi ha de fonamentar-se en el nostre patrimoni i activitat culturals, també estem dient que part del futur de la vila es posa en joc en aquesta actuació; no entenem com el tema es redueix a la restauració d’uns edificis quant implica també aspectes artístics, socials i culturals essencials de la vila. Per això cal anar amb molt de compte per tal de garantir que no ens trobarem amb algun fiasco pel camí. Dels 10 milions que diuen costarà l’operació, desconeixem si la tercera part de la Generalitat està garantida i com. No voldríem pas que ens trobéssim, a meitat de camí, amb problemes de finançament. Què passarà si, com és previsible per la complexitat i magnitud de la intervenció, el pressupost s’incrementa amb escreix?

Hi ha també una certa confusió sobre el procés com tot s’ha tirant endavant el projecte. Quan el senyor Hernández-Cros guanya el concurs, òbviament els detalls del projecte estan encara per definir. La vàlua indiscutible en l’àmbit professional d’aquest arquitecte el fan mereixedor de dissenyar una solució que al seu parer cobreixi les necessitats dels edificis. Se’ns presenten doncs unes passarel•les sobre el mar que, segons ens diu l’alcalde, són l’única solució a la necessitat de garantir l’accessibilitat dels museus i no perdre espai expositiu a dins. Sense entrar a valorar l’estètica de l’invent –cadascú tindrà la seva opinió personal- dissabte tampoc se’ns va demostrar aquest extrem. Quan ara es vol condicionar uns espais dins el museu per cafeteria, aules, sala de conferències, etc. no estem també limitant l’espai expositiu? Hi ha alguna altra alternativa a la presentada? Aquesta solució arquitectònica per garantir l’accessibilitat i l’estanquitat és l’única possible? Quan et jugues tant, val la pena decidir entre més d’una sola opció.

Per què hi ha tanta por a que la gent pugui opinar? Per què es concedeix tan poca credibilitat i respecte a les opinions dels ciutadans? Què hagués costat obrir un banc d’idees a la web municipal, per exemple? Segur que les idees de les sitgetanes i els sitgetans ajudarien a definir un millor projecte: l’obra s’ho mereix. No ens hauria de sorprendre doncs la desafecció de la gent envers la política, si no els deixem decidir sobre el millor pel futur del seu poble. Des de la política s’hauria de fer el màxim esforç en garantir la participació ciutadana, que no és el mateix que l’exposició pública d’un projecte.

Com bé diu el preàmbul de la Llei 9/1993, sobre el patrimoni cultural català: “El patrimoni cultural és un dels testimonis fonamentals de la trajectòria històrica i d’identitat d’una col•lectivitat nacional. Els béns que l’integren constitueixen una herència insubstituïble que cal transmetre en les millors condicions a les generacions futures. La protecció, la conservació, l’acreixement, la investigació i la difusió del coneixement del patrimoni cultural és una de les obligacions fonamentals que tenen els poders públics”. La magnitud de la intervenció que es proposa obliga a garantir-ne tots els seus aspectes tècnics, econòmics, socials i culturals.

Sitges, 2 de febrer de 2010

Grup Municipal de Convergència i Unió

Ajuntament de Sitges