L'arquitecte que dirigeix el projecte defensa la instal·lació d'una galeria de vidre a la façana de mar per guanyar espai
02/02/10 02:00 - Sitges - Cati Morell
La maqueta proposada per Hernández-Cross. Foto: AJUNTAMENT DE SITGES.
Notícies de ...
Sitges
La gran càpsula de vidre que l'arquitecte Emili Hernández-Cross vol instal·lar a la façana marítima del Cau Ferrat, el Museu Maricel de Mar i la Casa Rocamora ha estat l'objecte de la polèmica. La publicació d'aquesta part del projecte va provocar l'aparició d'un grup de veus crítiques del municipi que, en les últimes setmanes, han rebuscat informació per intentar evitar el que consideren «un desastre i una il·legalitat». Hernández-Cross assegura que si no es construeixen unes rampes exteriors per facilitar l'accés als tres edificis i s'aprofita la Casa Rocamora per fer una gran estructura que suporti el Cau Ferrat i el Museu Maricel de Mar «no hi haurà mai museus en condicions». Segons ell, no hi ha alternativa. Però el cert, és que a Sitges ja se n'està preparant una.
El projecte proposat per Emili Hernández-Cross suposa la utilització de la Casa Rocamora com a base per a la consolidació de les estructures del Museu Maricel de Mar i del Cau Ferrat. Tant ell com el director del Consorci del Patrimoni de Sitges, Antoni Sella, coincideixen a remarcar que aquest edifici s'ha utilitzat els últims anys com a magatzem i taller de restauració dels museus. La proposta d'Hernández-Cross és convertir aquesta casa en el vestíbul d'entrada dels museus i connectar-la físicament amb el Cau Ferrat, rebaixant el terra i enderrocant un lavabo actual que hi ha just a l'entrada de l'antiga casa de Santiago Rusiñol. La connexió amb el Museu Maricel de Mar es faria mitjançant un ascensor i unes rampes d'accés que penjarien per la part exterior de la façana marítima i que anirien cobertes amb una gran estructura de vidre que ressegueix i cobreix els tres edificis a la part de mar. Aquesta estructura, que Hernández-Cross ha definit com «una segona pell» permetria, segons ell, recuperar la transparència i lluminositat que Santiago Rusiñol –en el cas del Cau Ferrat– i Charles Deering –al Maricel– buscaven en les vistes al mar. Aquesta gran estructura de vidre, de deu centímetres de gruix, porta una góndola penjada a la part superior que permetrà netejar la façana, igual que en grans edificis d'oficines. L'arquitecte que ha redactat el projecte de restauració, condicionament i remodelació del conjunt museístic creu que només així es pot garantir el tancament i l'aïllament que el contingut dels museus requereix. Tanmateix també ha previst l'adequació dels tancaments a la façana del carrer Fonollar. Precisament, els vitralls d'aquesta façana estan plens d'obertures a l'exterior que generen humitats, condensació i soroll a l'interior de l'edifici. L'objectiu és aconseguir tancaments que permetin garantir el màxim rigor en la conservació del contingut dels museus.
Hernández-Cross i el director del Consorci del Patrimoni de Sitges, Antoni Sella, van presentar el projecte públicament dissabte al vespre i ahir ho van fer davant la premsa. Segons ell, el projecte té un pressupost de 10 milions d'euros i la seva execució obligaria a tenir els museus tancats durant un termini de 28 mesos. En les últimes setmanes, la Plataforma per a la Defensa i Conservació del Poble de Sitges ha posat en qüestió el projecte presentat i la manera com es vol desenvolupar. Segons la seva portaveu, Beli Artigas, la Casa Rocamora, que es vol fer servir per suportar les estructures dels altres dos edificis, està catalogada igual que el Museu Maricel de Mar i, per tant, la intervenció que hi ha prevista està fora de la llei. Artigas assegura que, en la presentació pública del projecte, que es va fer dissabte passat, van quedar moltes preguntes sense resposta. La plataforma treballa en un projecte alternatiu que hauria de permetre garantir els detalls que han donat valor al conjunt. Sella va treure importància als arguments i les crítiques de la plataforma i va assegurar ahir que alguns dels que hi són coneixien perfectament el projecte des de fa temps i va lamentar que no haguessin presentat al·legacions en el moment de fer-ho.
