Entrevista a Ràdio Maricel, 31 de Gener de 2011

La plataforma SOS Sitges reb el reconeixement de SOS Monuments

La plataforma SOS Sitges ha rebut el premi Admiracions conservades 2010 que li ha atorgat el col.lectiu SOS Monuments, per la campanya de defensa dels museus Cau Ferrat i Maricel, en un acte en el qual l’Ajuntament de Sitges ha rebut el premi Admiracions destruïdes per la reforma dels mateixos museus. En parlem amb Beli Artigas, portaveu de la plataforma.


Escoltar aquí

ENTRADA DEL BLOC DE FLORENCI SALESAS, 29 de GENER de 2011

S.O.S. Monuments ha entregat el Premi Admiracions Conservades 2010 a la Plataforma S.O.S. Sitges

 

El diploma del Premi Admiracions Conservades 2010 per a la Plataforma S.O.S. Sitges

El diploma per l'anti-premi Admiracions Destruïdes 2010 a l'Ajuntament de Sitges. Una acció criminal contra el patrimoni que s'ha vist finalment castigada, ni que sigui d'una manera simbòlica, però objectiva, per l'associació catalana més important en la defensa del patrimoni històric

Ahir, 29 de gener del 2011 pel matí, la Beli Artigas, l’Oriol Pascual, la Lluïsa Carbonell i jo mateix, en condició de representants de la Plataforma S.O.S. Sitges, hem tingut l’honor d’assistir a l’entrega dels onzens premis Premi Admiracions Conservades que, des del 1998, l’associació S.O.S. Monuments atorga anualment el a les iniciatives que més s’han destacat en la defensa del patrimoni històric nacional. Per completar la festa, la mateixa entitat, en una mostra de murrieria força notòria, concedeix també el Premi Admiracions Destruïdes, uns anti-premis als pitjors crims perpetrats dins el mateix àmbit. Com ja podeu imaginar, l’Ajuntament de Barcelona, així com els diversos governs nacionals, cimegen dins aquest historial tan poc honrós.

Fa amb prou feines una setmana que la Beli ens va transmetre la inesperada bona nova de que el grup sitgetà acabava de ser un dels escollits per rebre l'esmentat Premi Admiracions Conservades, juntament amb les associacions Salvem el Baluard del Migdia, Salvem l'Edifici de la Rotonda i El Pessebre Vivent de Guim. Ja vaig parlar d’aquesta notícia i de les sensacions agredolces que em va inspirar en l'anterior entrada.

Des del primer moment que ens vam assabentar de l’existència dels contra-premis, crec que cap de nosaltres devia poder evitar fantasiejar amb que el nostre consistori treballava de valent per merèixer-ne algun per l’edició de l’any vinent. La fantasia, però, no passava, com dic, d’una broma que es podria considerar fins i tot fàcil. Quina no ha estat la nostra sorpresa quan hem sentit que s’anunciava que un dels “guanyadors” d’enguany a tan ignominiós premi era el nostre inefable govern local. Estic convençut que tots els que havíem vingut de Sitges hem hagut de fer un sobreesforç per no perdre la flema amb una cleca alliberadora. Com que la barbaritat que s’està cometent trenca el cor, no hauríem quedat gens bé, certament. Hom no s’hauria de cargolar de riure enmig d’un enterro, o quan porta dol. Amb la rialla l’elegància es vaporitza. Però que voleu que us digui... No us petaríeu de riure si el dia de l’enterro del vostre pare veiéssiu com al seu pitjor enemic se li cauen les calces i es queda amb les galtes de seure enlaire, enmig d’un ridícul públic inamagable? Aquelles natges voleiant al vent no us tornarien el vostre estimat progenitor, per descomptat. Les destrosses d’aquell miserable no s’arreglarien de cop per aquest infantil regal de la part més burleta del destí. Però una botifarra sempre és una botifarra, i el seu component balsàmic, si bé no arregla cap problema de fons, desfoga les frustracions acumulades que dóna gust. No hi ha res com que una veu objectiva, que no pertany a cap partit, que no segueix cap consigna imposada per un cap mena de dit, per les directrius no sempre clares que hi ha rere tota la premsa oficial, abaixi els pantalons dels poderosos i mostrin al rogenc sol de l’albada les seves ridícules vergonyes.

Fora apart d’aquest “gustassu” —perdoneu la castellanada, però crec que avui em puc permetre el que em doni la gana: m’ho he guanyat de debò— aquesta agradable vetllada ha estat molt útil per poder contactar directament amb altres plataformes que defensen barbaritats d’una índole similar a la nostra i constatar que moltes de les mancances que tenim, dels problemes als quals ens hem d’enfrontar i, fins i tot, per què no dir-ho, dels errors que acostumem a cometre, les compartim més o menys d’una manera equivalent. I aquí parlo sobretot per la tasca duta a terme per la Beli o l’Oriol, no pas jo que en aquest assumpte no he fet pràcticament res. La sensació de que ja et pots tornar boig enviant informacions a la premsa, a la televisió, que mai —o gairebé mai— no et faran cas. Que aquell periodista que va acollir la teva informació amb entusiasme després et truca, entre decebut i avergonyit, que el medi pel qual treballa no li ha permès la publicació. Que quan això miraculosament passa, apareix amb la celeritat d’una sogra —oh misteri de la fe!— a doble o quàdruple pàgina, en el mateix exemplar, un publi-reportatge espatarrant que parla del mateix projecte amb una èpica que empetitiria a Homer i uns elogis que farien fer passar a a Píndar per un desagraït amb els objectes de les seves odes delirants. Com es repeteix, un cop i un altre, en les més diverses latituds de la terra catalana, per polítics de tot l’espectre polític, una actitud de menysteniment pel qui protesta. Com tot un seguit de llepaculs de tota mena, des dels fabricants d’exabruptes, mancats de tota cultura, fins a aquelles persones cultes i sensibles que entristeix veure defensant aquelles barbaritats per una qüestió de simpaties personals, favors inconfessables o pertinences de carnet. Lamentar no tenir al teu costat a aquelles altres igualment cultes que, des d’una independència i honestedat irreprotxable, la mala sort ha fet que, ai! els agradi el projecte amb sinceritat...

Cal tenir la pell molt dura perquè tots aquests inconvenients, problemes, manca de resultats tangibles i opinions contràries de persones que admires i fins estimes, no acabi produint alguna escletxa per la qual entri el dubti de que potser sí que exageres, potser sí que ets un exagerat, un friki, un integrista ultraconservador. I a tot això, no s’ha d’obviar la família, sovint en contra en un 90%, no perquè no t’estimin, sinó perquè precisament a la seva manera ho fan i molt; els preocupa que et fotis en merders que ningú valorarà, que et crearàs enemics allà on se suposa que no convindria, i que a sobre et gastaràs un diners i un temps que no tens.

Passa, però, que quan veus que hi ha llocs on les coses s’han fet bé, on hi ha casos on, després d’una defensa aferrissada en contra d’una acció que anava a ser fatal, s’ha girat la truita i la raó ha triomfat, i s’ha salvat el patrimoni en una integritat superior a la que ningú somniava, un diu que no. Que no et poden vendre més motos, ni a tu ni al teu poble.

La Plataforma S.O.S Sitges recull el premi “Admiracions Conservades” atorgat per S.O.S Monuments!

ENTRADA DEL BLOC DE FLORENCI SALESAS. 26 de GENER de 2011

La plataforma S.O.S Sitges ha rebut un premi nacional a la millor iniciativa de l'any per preservar el patrimoni 

El primer pas d'un crim inexplicable ja està fet

Fa un parell de dies que em vaig endur la sorpresa totalment inesperada de que la a Plataforma S.O.S Sitges havia rebut el Premi Nacional Admiracions Conservades otorgat per S.O.S Monuments, que serà recollit aquest dissabte vinent. Podeu llegir la nota de la Plataforma en aquest enllaç.

Per una banda estic content pel l'estímul que suposa per continuar lluitant i pel que representa d'avís a aquells que es pensen que això del patrimoni històric és quelcom que es pot anar adaptant i modificant segons la moda del moment, amb max-mix més o menys discutibles (i de no retorn un cop perpetrats) o directament especular i destruir. Per una altra , no puc evitar patir una sensació amarga. Hauria preferit no obtenir el premi i que el crim que s'està duguent a terme s'hagués evitat amb una restauració respectuosa. Personalment, no em puc arrencar aquest sentiment que em crema per dins, ho sento. Em trobo desconcertat, com si un amor em domés el premi a la millor parella de l'any, just abans d'agafar les maletes i marxar per la porta per sempre. Què fas amb aquell trofeu magnífic a les mans si per dins pots sentir com et lacera el cor en caiguda lliure, sense ascensor, i que quan s'estavella ressona pel pati de l'escala interior com si fos una catedral buida? Malgrat que no em puc permetre que aquest desconcert em venci, crec que seria tant injust no alegrar-me per la notícia com deshonest si no mostrés la meva tristesa profunda per com van les coses.

No és el moment de laments, però sí de reflexions. I ja ho he dit, la meva celebració seria completa si una imatge com la de dalt no s'hagués produït mai. Però encara menys la que hi haurà quan tot lueïxi tan polit, tan bonic, tan modern, tan digne d'un premi FAD com el que quedarà. Si volen experimentar amb modernitat, no en tenen prou amb el seu projecte Qualia (sí, fills meus, sense accent, no fos cas que la paraula pogués tenir un bri d'identitat nostra)? Estic de dol, que voleu que hi faci.

Bé, prou. Ja vaig rondinar tot el que tocava al seu dia. Hi ha hagut companys (penso sobretot en la Beli Artigas o l'Oriol Pasqual, que han estat alguna cosa més que mers portaveus) que han dedicat moltes hores i esforços per tirar endavant aquesta lluita, de franc, moguts pel cor però amb tot el seny possible, i no es mereixen que caiguem en el desànim. Com diu el comunicat, una batalla no és una guerra i cal no caure donar-nos per vnçuts i continuar mirant cap endavant amb coratge.

Gràcies a tots, amics.

 

 

La Plataforma S.O.S Sitges guanya el premi “Admiracions Conservades” atorgat per S.O.S Monuments!

 Diuen que en moments de guerra guanyar una petita batalla no és massa significatiu, però avui, en plena lluita per conservar el patrimoni arquitectònic de Sitges, hem rebut una molt bona notícia que ens anima a seguir el nostre camí. 

S.O.S Monument. Associació per la defensa cívica del patrimoni cultura,  ha concedit el premi Admiracions Conservades a la Plataforma S.O.S Sitges. Aquest ens ha estat donat com a reconeixement al que ells consideren una actuació exemplar en defensa del patrimoni cultural. 

A la satisfacció de rebre un premi que reconegui la feina de la Plataforma Sitges, se li ha de sumar el fet de que aquest vingui atorgat per una associació tan reconeguda com és SOS Monument. Creada l’any 1997 per arquitectes, geògrafs, historiadors i diversos professionals que els unia la seva preocupació per obrir canals de participació de la societat en la democratització i control de la gestió del patrimoni cultural, interès que compartim plenament dels de la plataforma sitgetana. 

Aquest premi ens ha d’omplir d’orgull a les més de 3.000 persones que durant tot aquest any 2010 hem donat suport a les reivindicacions patrimonials i de defensa que s’han expressat des de la Plataforma S.O.S Sitges. Però també ens ha de servir per a donar-nos més força per a seguir lluitant pel que creiem que és just i necessari. El patrimoni arquitectònic i cultural de Sitges el tenim en usdefruit, i la nostra obligació és assegurar-ne la seva conservació per a que les generacions futures el puguin conèixer i gaudir. 

Esperem que les moltes veus que conformen la Plataforma SOS Sitges siguin escoltades i que el projecte aprovat per a la remodelació dels edificis que conformen la façana marítima de Sitges, el Cau Ferrat i el Maricel de Mar,  es revisi i així impedir que l’any que ve aquest reforma tan intervencionista i gens respectuosa amb els edificis sobre els que intervé, no sigui el guanyador de la contra del nostre premi, el d’Admiracions Destruïdes, “que es dóna a les intervencions agressives pels contrastos excessius de materials, volums o estil, o altres qüestions desfiguradores, falsificacions històriques, etc.., També es contemplen campanyes desinformadores, o simplement especulatives amb els béns culturals, centres històrics o paisatges pintorescos, entre d’altres”.

El proper dissabte 29 de gener recollirem molt orgullosos aquest premi. Enhorabona a tots i moltíssimes gràcies als membres de SOS Monuments que amb la seva decisió avui ens han fet molt feliços. 

Plataforma SOS Sitges

www.plataformasossitges.blogspot.com

FOTO D'AVUI MATEIX DE LA FAÇANA MARÍTIMA DEL CAU FERRAT I EL MARICEL.......

Moltes gràcies Gil per la foto......

IMATGE FAÇANA MARÍTIMA SITGES, 1920 (c)

LA FISCALIA DE DELICTES URBANÍSTICS VA INICIAR LES DILIGÈNCIES D'INVESTIGACIÓ DURANT EL MES DE JULIOL

Avui la Plataforma SOS Sitges ha rebut la notificació de la resolució del Regidor d'Urbanisme al RECURS que vàrem presentar el 26 de novembre de 2010 DE REVISIÓ DE LA LLICÈNCIA MUNICIPAL D'OBRES PER A LA REMODELACIÓ DEL CONJUNT D'EDIFICIS A L'ENTORN DEL MUSEU MARICEL DE SITGES.

Segons l'informe tècnic jurídic del 20 de desembre de 2010, un informe que no està signat per cap tècnic de l'Ajuntament de Sitges, es resol:

Primer: INADMETRE A TRÀMIT el recurs de revisió, formulat en data 26 de novembre de 2010 (...)
Segon: DENEGAR LA PETICIÓ DE SUSPENSIÓ de l'executivitat de la llicència d'obres majors atorgada en data 12 de febrer de 2010
Tercer: DENEGAR LA PETICIÓ DE RETORNAR els edificis afectats per la llicència d'obres majors (...) al seu estat original.
Quart: NOTIFICAR aquest acord als interessats

Aquest document ens ha servit per a conèixer que el 30 de juliol de 2010, l'Ajuntament de Sitges va rebre ofici de la Fiscalia relatiu a les diligències d'investigació número 42/10, de Delictes Urbanístics. I que en data 16 d'agost i 20 d'agost de 2010 es remet a Fiscalia la informació sol·licitada a les diligències d'investigació número 42/10, de Delictes Urbanístics.

Pel que fa a la "presumpta" infracció urbanística l'informe de l'Ajuntament diu textualment que "cal endinsar-se en la normativa d'aplicació", però parlen de que s'ha de "tenir en consideració allò que, sense tenir caràcter normatiu, disposen els documents internacionals sobre els criteris de conservació i restauració del Patrimoni construït per tractar-se d'eines que inspiren les lleis que posteriorment regulen les referides intervencions: Carta de Venècia de 1964, i Carta de Cracòvia de 2000. Per no tenir caràcter normatiu, i per tractar-se d’un recull de solucions aportades per arquitectes durant unes jornades sobre Conservació que van tenir lloc l’any 1964 i l’any 2000, en aquest document no comentarem cap de les propostes que es detallen en aquest informe de l’Ajuntament de Sitges, el qual li dedica una pàgina de les vuit que el conformen.

Al parlar sobre el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA), i del conjunt d'edificis número 2 d'aquest Pla tornen a insistir en que "els edificis que, a judici del PEPPA, són elements singulars del propi conjunt: l'Església Parroquial i la casa Rectoral, Maricel de Terra, Maricel de Mar, Cau Ferrat i les antigues cotxeres de la casa Vidal i Quadras. Destaca també en el carrer Devallada i Sant Joan,la conservació de la tipologia parcel·lària i quatre cases d'interès en l'ambient del Casc Antic. "

Doncs en aquesta mateixa fitxa quan es parla de la delimitació del Conjunt 2, inclou la Plaça de l’Ajuntament 15-20, carrer Devallada 2-6, carrer Sant Joan 2-12, carrer Fonollar 8-10, Plaça del Baluard Vidal i Quadras, penya-segat, Plaça Baluard. En aquests PENYA-SEGATS dels que no se’n parla a l’informe de l’Ajuntament, és on es troba la façana posterior dels edificis de Maricel de Mar i Cau Ferrat, quedant clar que aquesta façana també està CATALOGADA i PROTEGIDA.

L'informe segueix dient: "NI UNA SOLA REFERÈNCIA A LA CASA ROCAMORA. EL PEPPA NO FA CAP REFERÈNCIA, NI PEL NOM, NI EN CAP DE LES FITXES DEL CATÀLEG, A LA CASA ROCAMORA. La única referència a la que s'acullen els al·legant la trobem a la fitxa del Maricel de Mar, concretament a la numeració de carrer que assigna l'edifici Maricel Mar (C. Fonollar 2-6). La casa Rocamora està en el número 4 del carrer Fonollar”.

Aquesta numeració coincideix amb la afirmació de la Plataforma SOS Sitges de que la que actualment es coneix com a Casa Rocamora, forma part del conjunt de Maricel de Mar, tal i com es demostra històricament; també es la mateixa que podem trobar en el cadatre de Sitges, on els edificis de la Casa Rocamora i Maricel de Mar consten com una sola finca registral, que inclou les cases numerades del 2 al 6 del carrer de Bernat de Fonollar, numeració que coincideix amb la que es dóna al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges.

L’informe fa un recull del motius de la catalogació i els elements que la van fonamentar. I diu que caldrà analitzar quins són els motius que disposa el PEPPAC. En relació al Maricel Mar diu que “entre els motius de catalogació d’aquests edifici, resultat de la unió de varis edificis i de diferents elements ornamentals..”. Doncs la que actualment es coneix com a casa Rocamora, originàriament era la casa coneguda popularment com Can Xicarrons i que va ser adquirida l’any 1915 per tal d’unir-la al conjunt de Maricel de Mar i situar-hi allà la casa d’hivern del propietari del conjunt, el senyor Charles Deering.

El que no es comprèn és que es valori que el Cau Ferrat està format per la unió de dues cases (Can Falua i Can Sense), i aquesta premissa no serveixi per a la casa Xicarrons que es va unir a l’antic Hospital per formar el Maricel de Mar.

Així doncs, un cop més, els tècnics de l’Ajuntament de Sitges utilitzen i desenvolupen només els articles que els interessa, de manera parcial i esbiaixada.

Quan parlen de l’enderroc de la casa Rocamora, només fan referència a l’enderroc de la façana de mar, que efectivament és un element configurat als anys 70 en una intervenció molt poc afortunada. I que consti que considerem justificat l’enderroc d’aquesta façana. Ara bé, no parlen pas de l’enderroc total del seu interior, incomplint la prohibició expressa de totes les normatives aplicables.

LLEI 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC núm. 1807, d’11.10.1993). Article 32. Prohibició d'enderrocament

- 1. Els béns immobles d'interès nacional només es poden enderrocar, parcialment o totalment, si han perdut els valors culturals que es van prendre en consideració a l'hora de qualificar-los. Prèviament a l'enderrocament dels immobles cal haver fet els tràmits necessaris per a deixar-ne sense efecte la declaració i, en cas que tinguin en el subsòl restes d'interès arqueològic, cal haver-hi fet la intervenció arqueològica preceptiva.

En aquest informe es diu “Els únics elements que desapareixen, es corresponen a la façana de mar, i són balcons, finestrals producte de reformes poc o gens rigoroses dels anys 70 i 80, baixants d’aigües residuals i volums corresponents a lavabos que s’havien instal·lat a la façana posterior sense cap cura ni sensibilitat amb l’edifici”.

Evident i malauradament els edificis que conformen el conjunt de Maricel de Mar i el Cau Ferrat han patit intervencions gens encertades que els hi han fet perdre el seu caràcter original, però això no pot restar importància al projecte original de Miquel Utrillo realitzat durant la primer dècada del segle XX. Si observem les imatges originals d’aquesta façana posterior, fotografies de mitjans la dècada de 1910 en les que es pot veure una construcció ordenada i cuidada, en cap moment podem acceptar l’afirmació de l’informe de l’Ajuntament de “façana posterior sense cap cura ni sensibilitat amb l’edifici”. Per a comprendre l’abast d’aquesta pèrdua, només hem d’estudiar la revista monogràfica sobre Maricel que va publicar l’arquitecte Josep Mª Martino l’any 1918, on es posen de relleu tots els elements arquitectònics i de decoració d’aquest edifici, que va ser incorporat al conjunt de Maricel de Mar l’any 1915, quan la casa Xicarrons fou adquirida pel Sr Charles Deering per incorporar-la al seu conjunt arquitectònic.

Per això no hi ha referència al nom “Casa Rocamora” en les fitxes del Catàleg, perquè forma part de Maricel de Mar, i així apareix inclús a la documentació del cadastre. També està grafiat en els plànols del PEPPAC de manera inequívoca, com a element protegit.

En la resolució de l’Ajuntament també hi trobem a faltar qualsevol justificació de les modificacions que es realitzen a l’interior del Cau Ferrat, on es modifica l’escala d’accés al pis superior i s’augmenta en 35 cm l’alçada d’aquest sostre.

Aquesta modificació és molt important, i té conseqüències formals molt evidents, ja que suposa “l’eliminació visual” de les bases de les columnes i dels festejadors de les finestres de la façana a mar. També suposa, evidentment, la modificació de l’alçada relativa al terra dels elements ornamentals i de decoració, dels capitells de les columnes, de l’alçada de les finestres, així com de les obres d’art adossades o penjades de les parets. Creiem que està justificat el reforçament de l’estructura de fusta del sostre, però per a això no és necessari augmentar en 35 cm la seva alçada. Considerem que aquesta modificació no està permesa pel nivell de protecció de l’edifici.

Pel que fa a la solució de la façana de vidre, esmenten l’article 35 a, on es diu:

"La conservació, la recuperació, la restauració, la millora i la utilització del bé han de respectar els valors que van motivar la declaració, sens perjudici que pugui ésser autoritzat l'ús d'elements, tècniques i materials contemporanis per a la millor adaptació del bé al seu ús i per a valorar determinats elements o èpoques"

Ja hem explicat que la primera consideració, i així ho diu la Llei, és la de conservació, recuperació, restauració i millora. S’entén que per a això puguin utilitzar-se tècniques i materials contemporanis, però no per a modificar-ne totalment el seu aspecte, amb una solució que modifica totalment la façana posterior dels edificis, i més quan la seva justificació no és certa, doncs no és imprescindible ni per a solucionar els requeriments d’accessibilitat, protecció i evacuació de l’edifici.

I aquí és on obvien el criteri més important, que és al que fa referència l’article 35 C i 35 F, on es diu:

c) S'han de conservar les característiques tipològiques d'ordenació espacial, volumètriques i morfològiques més remarcables del bé.

f) S'han de mantenir l'estructura urbana i arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l'ambient i de la silueta paisatgística. No es permeten modificacions d'alineacions, alteracions en l'edificabilitat, parcel·lacions ni agregacions d'immobles, excepte que contribueixin a la conservació general del caràcter del conjunt.

Ja ho hem explicat moltes vegades, malgrat que es presenti com a solució que conserva l’edifici, la nova façana a mar del projecte precisament el que fa és modificar el caràcter del conjunt, la seva estructura urbana i les característiques generals de l’ambient i la silueta paisatgística.

En un altre punt l’informe diu: “Però el que resulta més rellevant de l’article 35 és la prohibició de reconstruir total o parcialment el bé, tret que es facin servir elements originals, així com també la prohibició d’addicions mimètiques que falsegin la seva autenticitat històrica. Aquest extrem resulta especialment rellevant en tant que en la reivindicació dels al·legants es defensa una proposta de façana de mar que consisteix en reproduir mimèticament allò que suposadament hauria d’haver estat en els seu inici. Cal dir que aquesta proposta contravindria clarament la legislació vigent”.

El que no es diu aquí, és que fins el dia que es van iniciar les obres de remodelació del Cau Ferrat i de Maricel de Mar, aquest edificis existien i si s’haguessin restaurat i no enderrocat, ara no caldria RECONSTRUIR amb nous material, sinó que amb l’eliminar aquestes construccions sobreposades a finals dels 80 apareixerien els materials i elements originals.

El que veritablement falsejarà la seva autenticitat històrica és el projecte actual que s’està duent a terme. Un altra puntualització és que gràcies a la molta documentació gràfica que existeix sobre aquesta façana marítima i que la Plataforma SOS Sitges ha anat recollint, l'associació en cap moment “proposta de façana de mar que consisteix en reproduir mimèticament allò que suposadament hauria d’haver estat en els seu inici”, sinó que té totes les referències possibles per mostrar com era l’edifici en el seu inici.

Res de reinvencions suposades, el que reclamem des de la Plataforma SOS Sitges és que es respecti el nostre patrimoni arquitectònic.

BAIX LLOBREGAT- GARRAF: LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI ES VEU D'UNA MANERA DIFERENT SEGONS LA COMARCA?

El dia 15 de desembre, en el seu bloc personal, Joan Tardà, diputat d'ERC, escriu un interessant article que amb el títol de el "PSC i un alcalde que plega dijous condemnen a l'enderroc l'estació de Sant Feliu al Congrés", denuncia que tot i l'esforç d'alguns partits polítics, però principalement per la voluntant, pressió  i convenciment de la Plataforma popular "Salvem l'Estació del Tren de Sant Feliu",  sembla que l'enderroc d'aquest edifici de 1855 pot ser inmiment.

 Primer de tot, reiterar el suport de la Plataforma SOS Sitges a les reivindicacions i moviment de la plataforma "Salvem l'estació del Tren de Sant Feliu", amb la que ens uneix la  voluntat de conservar el patrimoni arquitectònic i cultural de les nostres poblacions. 

Però la lectura d'aquest article de Tardà,  on es mostra una clara inclinació a lluitar per a la conservació del patrimoni arquitectònic, social i cultural dels pobles de Catalunya, ens ha sobtat molt, ja que en un primer moment, i quan la Plataforma SOS Sitges iniciava el seu camí per tal d'impedir la destrucció del patrimoni sitgetà,  el grup d'ERC de Sitges no va denunciar en cap moment la desfeta patrimonial. Ara ja s'ha niniciat, les obres de remodelació dels museus,  però si en aquell moment haguessim tingut el suport de més entitats o grups polítics, avui part important del patimoni sitgetà no hauria desaparegut sota l'excavadora..... 

Davant d'aquesta doble mirada d'ERC hem enviat un missatge al bloc del senyor Tardà per deixar constància de la nostra estupefacció.

"Apreciat Joan, està molt bé aquest article i des de la Plataforma SOS Sitges estem totalment en contra de l'enderroc d'aquest edifici tan important pel patrimoni de Sant Feliu, per la qual cosa ja fa un temps en adherirem a la seva causa. Però aquest és un dels molts edificis que es troben en perill, i que sembla que únicament les Plataformes populars es mouen per tal d'aconseguir que no desapareguin. Un exemple per a nosaltres molt proper és el de la remodelació que s'està realitzant als museus de la façana Marítima de Sitges, el Cau Ferrat i el Maricel de Terra, conjunt del que també en forma part la Casa Rocamora. Aquest darrer edifici, tot i estar catalogat dins del patrimoni arquitectònic, i de formar part d'un Bé Cultural d'Interès Nacional, amb nivell màxim de protecció, ha estat enderrocat sense que les súpliques de la Plataforma hagin servit de res. Per cert, aquestes obres s'han realitzat amb el consentiment del grup d'ERC de Sitges, partit polític que en el moment d'aprovar el projecte de reforma formava part del govern sitgetà, amb la regidoria de cultura al seu poder....Està molt bé defensar el patrimoni, però s'ha de fer basant-se amb els interessos del poble, i no del partit!"

DOS TRESORS... IMATGES DE LA FAÇANA MARÍTIMA DE MARICEL DE SITGES D'BANS DE 1916

DUES IMATGES DE LA FAÇANA MARÍTIMA DEL MARICEL DE SITGES. LES FOTOGRAFIES HAN ESTAT PUBLICADES AL BLOG CRITICART DE LA BELI ARTIGAS, I QUE FORMEN PART DE LA SEVA COL.LECCIÓ DE POSTALS. EN ELLES ES MOSTREN LA FAÇANA POSTERIOR DE MARICEL DE MAR ABANS DE 1916, JA QUE COM ES POT VEURE, LA CASA DE CAN XICARRONS (ACTUALMENT CASA ROCAMORA), PETIT  EDIFICI QUE HI HA ENTRE EL MARICEL I EL CAU FERRAT, ENCARA NO HA ESTAT REMODELAT, I ENCARA NO FORMA PART DEL CONJUNT DE MARICEL.

VITRALLS RECUPERATS A SITGES...... I EL PARAMENT CERÀMIC TAMBÉ?

Telenotícies - 09/12/2010 1.49

Vitralls recuperats a Sitges

Fa cinc mesos que van començar a Sitges els treballs per condicionar els museus Maricel i Cau Ferrat. En aquest temps s'hi han descobert dues cisternes subterrànies i s'han localitzat uns vitralls originals que ara s'estan recuperant. Un equip de TV3 ha pogut entrar a l'interior dels edificis i visitar el taller de restauració.

L'ASSOCIACIÓ UNESCO GARRAF S'ADHEREIX A LA PLATAFORMA SOS SITGES

L'Associació Unesco Garraf, s'adhereix a la campanya de la Plataforma SOS Sitges per salvar els museus de la façana marítima.

Una associació o club UNESCO és un grup de persones que, compartint uns mateixos interessos, s'agrupen per donar a conèixer els ideals i els programes de la UNESCO i per promoure activitats relacionades amb els objectius i les campanyes de l'organització. Les associacions o clubs UNESCO són organitzacions no governamentals sense ànim de lucre, que contribueixen als esforços a favor de la pau, la cooperació sud–nord, la prospectiva, els drets humans, els drets dels pobles i la protecció del medi ambient.

ESTAT ACTUAL DE LA FAÇANA MARÍTIMA DELS MUSEUS DE SITGES

ESTAT ACTUAL DE LA CASA ROCAMORA

LES FAÇANES QUE NO DONEN A UNA VIA URBANA SÓN FAÇANES O NO SÓN FAÇANES!!!!!

Durant la presentació del projecte de remodelació dels museus de Sitges que va tenir lloc fa gairebé un any, el 30 de gener de 2010,  l'arquitecte autor i director de les obres, Emili Hernández Cros, va afirmar rotundament que la façana marítima del Maricel i el Cau Ferrat no estava catalogada. Aquesta afirmació la basava en  un estudi que havia fet ell mateix sobre les tipologies de façanes, i havia arribat a la conclusió que  les façanes que no donen a una via urbana no es consideren façanes, i per tant no es cataloguen.

Doncs fa uns dies ens trobavem amb aquesta notícia als diversos diaris catalans, on es parla de la restauració de les façanes de les cases de la ciutat de Girona que donen al riu Onyar. En que quedem. Les façanes que no donen a una via urbana són façanes o no són façanes.

Diari de Girona, 27 de novembre de 2010

Girona inicia el procés per rehabilitar catorze façanes més de les cases de l´Onyar

El projecte s'aprova la setmana vinent, afecta habitatges dels carrers Argenteria i Ballesteries i les obres començaran el mes de març. La segona fase de millora de les cases de colors afecta sobretot els habitatges de l'Argenteria.

T.CARRERAS

El procés de rehabilitació de les façanes de les cases de l'Onyar de Girona és a punt d'iniciar la segona fase. La setmana vinent s'aprovarà el projecte per rehabilitar catorze façanes més i es preveu que les obres puguin començar el març de l'any vinent.

La segona fase afectava dinou façanes, però en cinc casos s'ha considerat que estaven en prou bon estat com per no ser necessària una nova intervenció. La reforma afectarà quatre façanes del carrer Ballesteries i deu de l'Argenteria. Les obres tindran un cost total d'uns 500.000 euros, finançats al 60% per l'Incasòl. El fet de fer la rehabilitació en grup, segons l'Ajuntament permet, a més a més, que els residents hagin de pagar menys que no si ho fessin individualment. Actuament s'està rehabilitant també la façana de la Casa Masó, en uns treballs finançats en part pel Ministeri de l'Habitatge.

La primera fase va permetre rehabilitar setze façanes del carrer Ballesteries. La tercera i última fase ha de servir per rehabilitar dinou façanes d'edificis que estan situats a la rambla de la Llibertat.

L'objectiu dels treballs és recuperar la imatge aconseguida fa uns 26 anys. El finançament, que provoca que una part l'hagin de pagar els veïns, ha provocat algunes queixes tant dels residents com del principal grup de l'opsoció, Convergència i Unió.