RESUM DELS ESCRITS AL BLOG CRITICARTT

15 d’agost de 2009. LLUNY DE SITGES 1. BAGERGUE. VALL D'ARAN

Ja vaig dir que quan tingués més dades sobre les obres a realitzar en aquests dos espais emblemàtics, diria la meva opinió. Desprès d’assistir a la reunió-presentació que es va fer sobre aquest projecte, per cert, un projecte tancat i definitiu, fa unes setmanes, primer de tot dir que estic totalment d’acord amb la necessitat de restaurar, estabilitzar i posar al dia aquests dos espais, però crec que el projecte presentat per l’arquitecte Hernández Cros, el mateix que firma la comentada reforma de la Platja Sant Sebastià, trenca totalment, pel que fa a la seva idea per a la façana marítima, amb la visió que és té del casc antic de Sitges des del mar. Per sort, i gràcies a qüestions patrimonials, les façanes principals del conjunt conservaran la seva fisonomia original, sense patir cap més canvi visible als ulls d’un ignorant de la matèria, que la netedat de les seves façanes i l’esplendor dels seus elements decoratius restaurats. Buscant més informació sobre aquest projecte he arribat a una noticia de maig de 2007 en la que es parla de que la solució presentada per Hernandez Cros va ser la guanyadora del concurs públic al que únicament s’hi van presentar dues propostes..... primera notícia!!!!

Amb un pressupost de 10 milions d’euros, dels que només en sabem la procedència d’un 30% dels diners, que els pagarà l’Estat (esperem que l’altre part no es converteixi en un nou cas exposició Luther King) la part fonamental i més necessària del projecte és la reforma i adequació de les cobertes, instal•lacions elèctriques, humitats, i molts altres desastres dels que ens en van ensenyar múltiples fotos durant la presentació oficial del projecte. Però crec que gran part del pressupost es gastarà en el que els promotors (llegeixis arquitecte i director del consorci del museus de Sitges), van descriure com una segona pell de vidre a la façana marítima. Es tracta d’una paret de vidre per al Cau Ferrat, un horrorós edifici cúbic per a la Casa Rocamora (antiga vivenda del pintor Ramon Casas), l’edifici més menyspreat i que rep la pitjor part; i finalment una doble façana de vidre penjada sobre el mar que permetrà circular, mitjançant unes llargues rampes, per la part posterior del Palau Maricel de Mar. Si es mira fredament el projecte és espectacular i trencador, massa trencador ja que es perdrà, un cop més, una de les visions amb més encant de Sitges. Quan recordo la imatge virtual del nou conjunt urbanístic em ve al cap un Museu Pompidou de París a la sitgetana.

Més val deixar-ho aquí i ja en parlarem quan tothom hagi pogut veure aquest projecte, que per cert, torno a reiterar, és el definitiu i no un avantprojecte amb la possibilitat de rebre recomanacions i noves idees per part dels vilatans.

9 de desembre de 2009 DUBTES EXISTENCIALS. QUIN FUTUR LI ESPERA A SITGES?

Altres dubtes existencials. Quants sitgetans han pogut veure la imatge virtual del projecte de la futura façana marítima de vidre que unirà el Cau Ferrat, la Casa Rocamora i el Palau Maricel?. Com és que sent un projecte tan important pel que fa al nostre poble, aquest no s’hagi publicat a la portada dels setmanaris més importants de la comarca?. Tenim moltes referències però no la maqueta. La setmana passada al final de la meva conferència sobre el Passeig, alguns sitgetans destacats, em van demanar que fes alguna cosa per impedir la desgràcia. Jo també m’afegeixo a aquesta demanda, ja que han passat els mesos, i des del mes d'agost que hi he reflexionat, i no hi trobo cap punt interessant pel que fa a aquesta segona façana de vidre. Per cert, també van ser molts els meus “oients” que es van quedar astorats davant l’existència d’aquest projecte, no en sabien res.

EM SAP GREU, PERÒ NO PUC POSAR CAP FOTO DEL PROJECTE DE DEFORMA DEL CAU FERRAT; CAN ROCAMORA I PALAU MARICEL MAR PQ NO L'HE TROBAT EN LLOC. Si algú la té, aquí la publicaré amb molt de gust.

A principis de la setmana passada es va aprovar el projecte ja que no va haver-hi cap mena d’al•legació que ho impedís. Jo em pregunto: es tractava d’una avantprojecte o del projecte definitiu?. El dia que es va presentar aquest “invent” a un reduït grup de sitgetans (cabíem a la Capella del Palau Maricel Terra), se’ns va deixar molt clar que es tractava del projecte definitiu, sense la possibilitat d’al•legacions que poguessin variar el disseny proposat per l’arquitecte Hernández Cros. Com és que ara parlen d’al•legacions?. Ah, espero que d’aquest projecte no en sobri ni un duro (euro), ja que sinó ja em veig la nostra Punta pintada de blanc. Uffffff

15 de desembre de 2009. OJOS QUE NO VEN CORAZÓN QUE NO SIENTE. RESUM DE LA POLÍTICA CULTURAL DE SITGES?

I per últim, demà (avui 15 de desembre) a les 12 del migdia ve José Blanco, actual Ministre de Foment del Govern d’Espanya, a firmar (fer el paripé) el conveni per a la reforma dels Museus de Sitges. Ara sí, quan tot està dat i beneit, tot el poble queda convidat a aquest acte, i m’imagino que demà (avui) posaran la imatge virtual del projecte de reforma del Cau Ferrat, Casa Rocamora i Maricel, a primera fila... als ulls al•lucinats de tots els que ho veuran per primera vegada.

Un cop més torno a tenir la sensació de tenir uns representants polítics i institucionals clarament identificables amb els micos savis del “no parlo, no escolto, no veig”.

16 de desembre de 2009. MUCHAS GRACIAS MINISTRO POR HABER VENIDO DIRECTAMENTE AL LUGAR DEL CRIMEN. ANTONI FOGUÉ, PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Fa uns dies vaig escriure que no tenia la imatge virtual de la futura remodelació de la façana marítima del Palau Maricel Mar, Can Rocamora i Cau Ferrat. Avui ja la puc penjar aquí, ja que s'ha publicat a diaris com La Vanguardia, desprès de que ahir el Ministre de Foment José Blanco fes una paradeta de mitja hora per signar el conveni per a la restauració dels museus de Sitges, un projecte del que no en té n'hi idea. A aquest acte també hi van assitir i van parlar, l'alcalde de Sitges Jordi Baijet, i el president de la Diputació de Barcelona Antoni Fogué (principal avalador del projecte).

Si voleu saber que van dir les tres autoritats ho podeu escoltar aquí, en el tall de Ràdio Maricel. Us recomano el minut 19 d'aquest tall radiofònic, justament el final del parlament del senyor Fogué, i que he utilitzat com a títol de l'entrada d'avui: "Muchas gracias ministro por haber venido directamente al lugar del crimen".

Si ell que suposadament coneix tots els "intringulis"del projecte diu això, a mi nomès em queda dir: ara si que tinc por!!!!!

Foto extreta del blog de Vicenç Morando, Crònica Local, en el que es pot veure el deplorable estat de cnservació de la façana marítima dels museus de Sitges. A la dreta de la foto i amb la flexa groga, la façana del Cau Ferrat; amb fletxa verda la Casa Rocamora; i vermell, tots els edificis que conformen el Palau Maricel Terra. Evidentmen el conjunt necessita una restauració molt forta, però això no implica fer desaparèixer una de les característiques pricipals de la façana marítima de Sitges, com és la verticalitat dels edificis diferents, que amb els anys han format part d'un conjunt urbanístic únic.

Amb la reforma que proposen des del Consorci, desapareixerà aquesta veriticalitat i aquesta divisió arquitectònica. La "nova pell" de vidre convertirà la individualitat de cada una de les petites construccions en una façana unificadai de tendència horitzontal. Per no dir les horripilants escenes que de les que sen dubte podran gaudir els visitants als museus, quan les gavines i aus marines xoquin indiscriminadament contra aquesta copia del Centre Pompidou de París.

Però amb la reforma també desapareixerà un edifici importantíssim, al Casa de Can Rocamora, la qual es convertirà en un cub de formigó amb minses finestres, que tindrà com a funció unir Maricel i Cau Ferrat.

Deu milions d'euros són molts diners per a qualsevol projecte, però davant de les obres que es volen realitzar a Sitges, jo em pregunto si no hauria estat millor gastar gran part d'aquest pressupost en la més que necessària restauració dels museus, deixant-los com a nous internament, però amb la seva aparença original, que crec que és part fonamental del seu èxit, i la resta de diners, que no serien pocs, dividir-los anualment per a mantenir en bon estat aquesta restauració. Ara tenim 10 milions i farem grans obres, però quan aquests diners s'esfumin, tot tornarà a ser com ara, i com no tindrem diners per conservar el que s'ha fet, poc a poc, i al llarg dels propors 90 anys, els edificis restaurats es tornaran a envellir... i potser l'any 2100 tornaran a fer una nova reforma, i la primera actuació serà treure aquella pell de vidre i les seves rampes, per retornar a l'origen de finals del segle XIX, inicis del XX.

22 de desembre de 2009. DESITJOS PER L'ANY 2010,2011, 2012.....

Imagineu-vos si és important, patrimonialment parlant, la façana marítima dels Museus de Sitges, que la portada del quadern “Els municipis i el patrimoni arquitectònic. Compendi legislatiu comentat. 5 plecs”, publicat per la Diputació de Barcelona durant el mes de desembre de 2003, i en el que es fa referència a les normes i lleis del patrimoni arquitectònics de tots els pobles de Catalunya, té com a fotografia la vista d’aquest bell espai, que des de fa un temps reivindiquem, i que com a part important del nucli antic de Sitges, fou declarat conjunt històric-artístic el 13 de juliol de 1972.

Que haurà passat durant aquest sis anys, des de que Raquel Lacuesta va publicar aquest interessantíssim llibre, fonamental a l’hora de basar legalment les meves demandes patrimonials, fins fa una setmana, quan el senyor Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona, va arribar “directamente al lugar del crimen”, acompanyat pel ministre Balnco, per signar el conveni de rehabilitació dels museus.

I més localment, on estan tots aquells ponents i assistents al simposi sobre la figura de Santiago Rusiñol, acte que es va celebrar a Sitges a finals del mes de febrer de 2007, i durant el qual es van proposar incloure el Cau Ferrat dins del llistat del Patrimoni de la Humanitat?

La bellesa de Sitges ha omplert pàgines i pàgines de llibres, diaris i revistes de totes les époques. El darrer exemple d'aquesta admiració, la vaig trobar fa molt poc a l’Eco de Sitges del 12 de desembre de 2009. Antoni Sella, a la seva columna setmanal “Quadern de Camp”, publica l’article Caminar fàcil, del que s'en poden fer dos tipus de lectura. Una de ràpida, en la que podem dir que explica la facilitat d’anar còmodament i a peu, des d’Aiguadolç fins a Terramar. Però jo he tirat per l'altra manera lectura i endinsar-me una mica més en el seu escrit. Quan fa referència al nou passeig Balmins, hi destaca “la intervenció discreta” que s’hi ha fet, i del que “costaria trobar un projecte més respectuós amb l’indret que el que s’ha realitzat”. Al parlar de la transformació del paisatge degut a la proliferació d’urbanitzacions sobre la muntanya que corona en la llunyania la nostra Punta, “una trista realitat”, diu textualment “és d’aquelles situacions que ningú no n’és culpable individualment, ningú que avui estigui en exercici”. Però al llarg del text, hi ha altres raonaments molt interessants com, “tret d’algun bunyol arquitectònic, la façana marítima ha pogut conservar amb certa ufana la seva imatge clàssica i la visió del mar” o “l’ermita del cementiri, la de Sant Sebastià, és precedida per una llengua encimentada de no massa bona digestió, però és passable”...., unes frases que "Deu no vulgui" es puguin aplicar en un futur proper, per parlar sobre la reforma de la façana dels museus.

Dins de tres anys m’encantaria escriure un article sobre la re-inauguració del Cau Ferrat, Casa Rocamora (com a Museu Ramon Casas) i Palau Maricel, en el que es digués que el millor d’aquesta restauració era haver aconseguit conservar la imatge clàssica, i no pas que escriure que es tracta d’una obra de no massa bona digestió, però passable.

El futur de Sitges està en masses mans (Govern, Generalitat, Diputació, Ajuntament, Consorci..), però som els sitgetans els que hem de lluitar pel que és nostre, i potser en una nova crònica sobre la bellesa de Sitges, ja podrem posar com a imatge il•lustrativa, una foto de la façana blanca i neta dels museus, així com la meva al costat de la Sirena de Pere Jou al peu de les escales de la Punta.

29 de desembre de 2009. EL METRO ERA UNA INOCENTADA, PERÒ LA REFORMA DE LA FAÇANA MARÍTIMA NO HO ÉS!!!!!!

Evidentment la notícia d'ahir era una inocentada, però no és una proposta molt allunyada a les que darrerament s'ha fet. Us recordo que el projecte de reforma de la façana marítima dels museus sitgetans està aprovat i és imminent!!!!

La Plataforma ja està en marxa, però necessitem el SUPORT REAL de tots vosaltres. No ens podem quedar amb els braços plegats. Per molt que ens diguin que la "nova pell de vidre" és un gran invent, us puc assegurar que la vista que del mar es tindrà des de Maricel no serà com aquesta!!!!!!!