dimecres, 3 de febrer de 2010

EL PUNT PARLA DE LA FALTA DE DEBAT EN LA RESTAURACIÓ

Notícies de Sitges

La falta de debat amb els grups de l'oposició i la ciutadania a l'hora de restaurar els museus de la façana marítima de Sitges és el principal retret que comparteixen CiU, el PP, Nou Horitzó i Acció per Sitges. El govern local (PSC i ICV) i el Consorci del Patrimoni hauran complert la legislació, però no han donat veu a la població sobre el projecte, segons els quatre grups. «És difícil comprovar la legalitat de la intervenció quan no podem disposar de la informació necessària», afirma CiU, alhora que planteja, amb la resta de grups, la necessitat de buscar més alternatives al projecte. Només ERC dóna suport a l'actual rehabilitació.

«Pel senyor Hernández-Cros [l'arquitecte que ha elaborat el projecte de restauració], la solució que ens presenta el Consorci de Patrimoni de Sitges òbviament és la millor; però és la millor solució pel poble de Sitges?», es pregunta CiU, molt crítica amb la falta d'informació. «Ni tan sols havent demanat oficialment un informe i una còpia de l'expedient sobre els tràmits que ha seguit el projecte de restauració dels museus fa setmanes, encara a dia d'avui no tenim cap resposta del govern. És difícil comprovar la legalitat de la intervenció quan no podem disposar de la informació necessària», diu.


Alternativa

La federació destaca que «part del futur de la vila es posa en joc en aquesta actuació», tenint en compte que l'economia del municipi s'ha de «fonamentar» en el «patrimoni i activitats culturals». Pel que fa a la part més polèmica de la remodelació –a la qual s'oposa un grup de ciutadans–, la instal·lació d'unes galeries de vidre amb passeres a la façana marítima que han de resoldre els problemes d'accessibilitat, CiU es pregunta si «hi ha alguna altra alternativa». «Quan et jugues tant, val la pena decidir entre més d'una sola opció», sosté el grup, que també es pregunta «per què es concedeix tan poca credibilitat i respecte a les opinions dels ciutadans». «Des de la política s'hauria de fer el màxim esforç per garantir la participació ciutadana, que no és el mateix que l'exposició pública d'un projecte», afirma el grup.

Pel regidor de PP Jorge Carretero, «la polèmica ha sorgit perquè hi ha hagut una falta d'informació a la ciutadania». «Quan se'ns ha explicat el projecte, el peix ja estava venut», sosté el regidor, que creu que la «forma» en què s'ha gestionat la remodelació «no ha estat la més adequada». «Personalment crec que pot haver-hi solucions més innòcues», afegeix Carretero, que creu que si bé «s'han complert els tràmits legals, el procés d'informació pública», hagués calgut «parlar amb els diferents col·lectius». Carretero demana al govern «autocrítica» i «respecte» per als ciutadans que desaproven el projecte.

Des de NH, el regidor Lluís Marcé critica que el govern «no hagi donat suficients explicacions» sobre la instal·lació de la galeria. Segons Marcé, perquè es pugui executar aquesta actuació caldrà «canviar el catàleg de Patrimoni», atès que l'actual projecte «no el respecta». «Crec que hi ha altres solucions. Se'ns ha donat tot fet», diu el regidor, que critica la «falta d'informació a tothom».


Taula de treball

El regidor d'AxS, Andreu Bosch, també critica la «falta de ressorts per facilitar el diàleg». «La plataforma ha donat mostres de serietat», assegura Bosch, amb referència al grup de ciutadans que s'oposen a l'actual remodelació. El regidor defensa la creació d'una taula de treball integrada pels ciutadans crítics, grups polítics, tècnics i ciutadans en general per «arribar a acords».

ERC és l'únic grup de l'oposició que no s'oposa ni a les formes ni al fons del projecte. «Tenim clar que hi ha totes les garanties, perquè ha passat per les diferents administracions, que tot l'espai interior i exterior del museu quedarà com el visualitzem ara», sosté la regidora d'ERC, Àngels Parés. La regidora entén que «si s'ha donat el vistiplau és perquè és la solució més idònia per no malmetre els interiors». Parés tampoc no creu que hagi faltat debat sobre la restauració. «Si ens posem tots a opinar, podríem malmetre l'essència del projecte», diu.


La casa Rocamora

«La casa Rocamora [que també es veu afectada per la reforma, atès que servirà com a base per a la consolidació de les estructures del Museu Maricel de Mar i del Cau Ferrat] forma part del conjunt del Palau Maricel, i tal com queda legislat pel catàleg del patrimoni arquitectònic de Sitges», segons Beli Artigas. La historiadora de l'art, representant del moviment crític amb la restauració que es vol executar als museus, sosté que «la casa, amb totes les seves façanes, està inclosa dins de la fitxa» del catàleg, i que, per tant, també està protegida, i no s'hi pot realitzar l'actuació prevista, inclosa en una rehabilitació que costarà uns 10 milions d'euros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada