JORDI PAUSAS. 31.03.2010
A Sitges hi ha controvèrsia per la reforma del patrimoni museístic de la façana marítima. És evident que aquest conjunt, format pels museus del Cau Ferrat de Santiago Rusiñol, el Maricel de Mar i Can Rocamora, és part inalienable del patrimoni sitgetà.
Restaurar els edificis demana discreció, i cal defugir els arquitectes de prestigi, els quals, de manera general, solen donar la seva empremta, amb la qual cosa ja cal parlar d’intervenció: els resultats solen ser desastrosos i no van més enllà del simple nyap (com a mostra, la intervenció a les muralles romanes de la Plaça Nova -Catedral de Barcelona, ara tan modernes...)
Cal no oblidar que l’actual Sitges deu el seu prestigi cosmopolita als artistes modernistes que la van incentivar amb tant encert (Rusiñol, Casas, Utrillo). I per recordar la fascinació exercida en la generació següent –els noucentistes–, no em puc estar de citar el poema de Josep Carner dedicat a laBlanca Subur: "O Sitges, cel i calitges..." És necessari preservar el patrimoni arquitectònic i cultural de Sitges de qualsevol intent de modernitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada