dimarts, 10 d’agost de 2010

LA DUBTOSA LEGALITAT DEL PROJECTE DE REFORMA DELS MUSEUS DE SITGES

Patrimoni:

Es considera patrimoni el conjunt dels bens i drets pertanyents a una persona, física o jurídica. Històricament la idea de patrimoni estava lligada a la d’herència. Àixí, per exemple, el diccionari de l’IEC dóna com a primera acepció del terme «Béns que una persona hereta dels seus ascendents”.

El concepte de patrimoni es remunta al dret romà , i significava quelcom semblant a la propietat familiar i heretable dels patricis (de pater: pare) que es transmetia de generació a generació i a la qual tots els membres de una gens o família amplia tenien dret.

El domini sobre aquesta propietat no era de cap individu en particular, sinó de la familia com a tal a través de les generacions, i s’entenia que estava sota el control o administració del pater familias, qui podia disposar dels bens lliurement però estava sota l’obligació de preservarla.


La setmana passada es va fer la presentació pública de l’associació “PlataformaSitges” a l’Espai Pere Stämpfli. Agraïm la presència de tots els assistents, així com lamentem l’absència de qualsevol representant de les administracions promotores del projecte i dels responsables de la seva aprovació.

En l’acte es van explicar les raons per les quals estem en contra d’aquest projecte, que són les següents:

De Catalogació i Protecció:

Tots els edificis afectats pel projecte estan inclosos en el Catàleg de Protecció i Patrimoni Arquitectònic del municipi de Sitges, i el seu conjunt declarats Bé Cultural d’Interes Nacional. En referència explícita a la catalogació de la Casa Rocamora, es va demostrar sense cap mena de dubte la seva inclusió en el Catàleg, els valors que ho justifiquen, i el nivell màxim de protecció del que gaudeix.

L’opinió defensada públicament pel Sr. Hernández Cros, autor del projecte, en l’acte de presentació del mateix realitzat al saló d’Or del Palu Maricel, de que la casa Rocamora no està inclosa en el Catàleg del Patrimoni de Sitges, és falsa. Fins i tot és contradita en un dels paràgrafs del mateix projecte (pàg. 25) on s’hi exposa la catalogació i el nivell de protecció de l’edifici.


D’adequació a la normativa urbanística, en apliació del Plà General d’Ordenació Urbana i el Plà Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del municipi de Sitges.

Segons aquest planejament, les actuacions permeses són de conservació i restauració, i de manteniment estricte de l’interior i l’exterior. Les excepcions a aquestes determinacions són les imprescindibles i estrictament necessàries per a la conservació dels edificis.

Segons les conclusions de l’informe tècnic de l’arquitecte municipal Sr. Xavier Gordillo, de data 14 de novembre de 2008, totes les obres proposades es consideren “imprescindibles” per al manteniment i l’adequació dels edificis i la conservació de les col•leccions que s’hi allotgen. Tal com ja hem exposat en diverses ocasions, i amb arguments que corroboren els dos informes presentats, de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts, i dels arquitectes Carles Buxadé i Joan Margarit, catedràtics de càlcul d’estructura de la UPC, no és imprescindible ni enderrocar la casa Rocamora, ni modificar totalment la façana marítima de Maricel, per a assegurar l’accessibilitat, l’evacuació, la climatització i la conservació dels edificis.

A l’acte es van presentar tres solucions alternatives a la circulació i accessibilitat del conjunt dels museus. Solucions que, d’altra banda, no redueixen l’espai expositiu. I s’en poden presentar més.

La consideració de “solució imprescindible”, argument sota el que es justifica l’informe favorable de l’arquitecte municipal, no és doncs veritat.

D’adequació a la normativa de conservació del patrimoni, en aplicació de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.

La resolució de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona, de data 18 de març de 2009, es realitza a partir d’un informe tècnic previ, de data 16 de març de 2009, dels arquitectes i arqueòlegs territorials Jaqueline Pacheco Rodriguez i Magí Miret Mestre, respectivament.

La valoració de la façana a mar del projecte que en fa aquest informe és que “tot i que varia les alineacions i característiques del conjunt, procura la conservació general del mateix.”

Aquesta valoració es contradiu amb la prescripció de l’article 35.2 de la llei del Patrimoni Cultural Català, segons la qual les intervencions en els conjunts històrics d’interés nacional han de mantenir l’estructura urbana i arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l’ambient i de la silueta paisatgística. També diu la llei que no es permeten variar les alineacions, excepte que contribueixin a la conservació general del caràcter del conjunt.

La nova façana a mar del projecte precisament el que fa és modificar el caràcter del conjunt, la seva estructura urbana i les característiques generals de l’ambient i la siueta paisatgística.

Per tant, la nova façana a mar, malgrat que es presenti com a solució que conserva l’edifici, incompleix el criteri d’intervenció en conjunts històrics d’interés nacional, doncs no conserva, ni de bon tros, el caràcter general del conjunt.

L’informe proposa sotmetre a consideració de la comissió Territorial la solució de façana a mar del projecte.

Respecte a la nova façana de Can Rocamora, l’informe considera “que no s’avé tipològicament amb el conjunt i, per això, es proposa la realització d’estudi acurat d’un nou disseny de façana més similar al preexistent”.

No cal insistir-hi. És obvi. No conserva ni el caràcter, ni la tipologia, ni res.

La ressolució de la Comissió Territoral del Patrimoni Cultural de Barcelona, en data 18 de març de 2009, acorda, per unanimitat, aprovar el projecte, i no inclou la consideració esmentada respecte a la façana de Can Rocamora.

Des de la PlataformaSitges creiem fermament que el projecte no compleix amb les prescripcions que determinen les lleis de protecció del nostre patrimoni. En conseqüència, i davant de l’actitud dels promotors i responsables de l’aprovació d’aquest projecte, de desconsideració i ignorància de les reivindicacions de més de 1.000 ciutadans, hem presentat un escrit al fiscal de delictes urbanístics i contra el patrimoni arquitectònic, Senyor Antoni Pelegrí, sol•licitant la seva intervenció. Potser així s’ens escoltarà.


Plataforma Sitges

Oriol Pascual, Isabel Artigas, Xavier Salmeron, Lluïsa Carbonell, Florenci Salesas

i 1.000 signatures més

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada