ELS BLOGS DE FLORENCI SALESAS I CRITICARTT ACTUALITZATS

Florenci Salesas escriu una entrada al seu blog fent referència a les semblances entre el projecte de la façana marítima dels museus de Sitges i la del MACBA de Barcelona. Per la seva part, Criticartt opina sobre les declaracions de l'arquitecte Hernández Cros al Periódico de Catalunya quan afirma que Can Rocamora i la seva façana principal no estan catalogats.

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA PUBLIQUEN UN ARTICLE SOBRE LA REFORMA

Entrada al blog CRITICARTT.

Resum de la setmana pel que fa a les notícies sobre el projecte de reforma de la façana marítima del museus sitgetans.
                                                                Per llegir clica aquí

Entrada del blog de Florenci Salesas sobre la necessitat d'anar a dialogar a la reunió de dissabte

 Enllaç al blog de Florenci Salesas, que ha fet una entrada convidant a tothom a anar a la reunió que es farà aquest dissabte al Palau Maricel per presentar el projecte, i en el qual desitja que pel damunt de tot i hagi un diàleg constructiu:

http://florencisalesaspla.blogspot.com/2010/01/dissabte-30-de-gener-reunio-al-palau.html

ÀNGELS PARÉS PARLA DEL PROJECTE DE REFORMA A RÀDIO MARICEL

La portaveu d’ERC valora l’actualitat política. Al minut 28 de l'entrevista Àngels Parés parla del projecte de la reforma dels museus.

http://www.radiomaricel.cat/2010/01/27/angels-pares-7/

ELISABETH PÉREZ, REGIDORA DEL PSC DE SITGES: "Jo no sóc arquitecte, però coneixent l’interior del Cau Ferrat se’m fa difícil pensar com fer-lo accessible sense destrossar-lo."

Al su blog personal, la Regidora del PSC de Sitges Elisabeth Pérez, publica la seva idea sobre la reforma dels Museus Sitgetans.

Punt de vista personal

Aquest és l’article que va publicar el PSC quan es va signar el conveni amb el ministeri, el passat desembre, però jo vull dir, en nom propi, quelcom més.

Aquesta remodelació era necessària fa molts anys, ara s’han trobat els recursos, vull dir més s’han buscat i s’han trobat, no han caigut del cel, i això ho ha fet un govern socialista sensibilitzat amb la precària situació dels museus, on les obres corrien el risc de fer-se malbé, tant per la manca de climatització com per l’estat dels edificis, que són una obra d’art en sí mateixa.

Aquesta obra vol conservar el patrimoni, tal i com el coneixem, per generacions i generacions. Però el que és més important és que d’aquesta meravella la podrà gaudir tothom, per mi això és important, ja que penso que totes les persones tenim els mateixos drets, i qui hagi estat als museus sabrà que algú amb una mica de dificultat per moure’s ho té difícil, ara per ara, per visitar-los amb seguretat. Jo no sóc arquitecte, però coneixent l’interior del Cau Ferrat se’m fa difícil pensar com fer-lo accessible sense destrossar-lo.

I respecte la façana el que es fa és posar-hi un vidre que és per on hi haurà la passarel•les que comunicaran tots els edificis. Vaig tenir la sort de veure la façana marítima des de mar aquest estiu i penso que és una millor que engrandirà aquesta vista.




MISSATGE DE LA PLATAFORMA DEIXAT AL BLOG DE LA REGIDORA

Apreciada Elisabeth, respectant sempre les opinions personals de tots, i sense voler entrar en temes polítics respecte al finançament del projecte de la reforma dels museus de Sitges (però els diners tampoc li cauen del cel al govern socialista, sinó que es tracta de diners procedents del treball de tota la població), dir-li que tot i que no és arquitecte, val la pena que es miri el projecte de la reforma dels museus. Primer de tot, al parlar d'accessibilitat als diversos edificis, i revisat moltes vegades el projecte aprovat, dir-li que estigui tranquil•la, que justament l'edifici del Cau Ferrat no serà el que es destrossarà per permetre l’accessibilitat de tothom. Però el que si que patirà aquesta dissort serà la Casa Rocamora, vivenda del pintor modernista Ramon Casas, i que ha tingut la mala sort d’estar col•locada entre dos museus. Tots volem els museus fer-los accessibles, però aquesta voluntat és compatible amb mantenir estèticament allò que protegeixen les lleis patrimonials.


També recordar-li que la passarel•la dissenyada no comunicarà tots els edificis, ja que el cub de vidre recorre únicament la façana de Maricel, tot i que una d'aquestes rampes surt de Can Rocamora....

Esperant que no es compleixin els seus pensament premonitoris sobre el Cau Ferrat, i demanant-li que es miri una mica més el projecte abans de tornar-lo a defensar.

La saluda atentament

Plataforma Sitges

ENTREVISTA DE JORDI BAIJET, ALCALDE DE SITGES, A RÀDIO MARICEL.

En la visita mensual de l’alcalde conversem sobre el pressupost del 2010, la presència de Sitges a Fitur, la linia orbital ferroviaria, el projecte dels museus i el sistema de control de trànsit al casc antic.

A partir del minut 27, opinió de l'alcalde sobre el projecte dels museus

ECO DE SITGES, 22 de gener de 2010

EL DIARI DE VILANOVA TÉ LA PLATAFORMA COM A NOTÍCIA PRINCIPAL DE SITGES

DIARI DE VILANOVA, 22 de gener de 2010

LA NOSTRA PLATAFORMA AL BLOG RIGATINO SOBRE CONSERVACIÓ Y RESTAURACIÓ DE BENS CULTURALS

Al blog Rigatino, sobre conservació i restauració de Bens Culturals, s'hi publica una interessant entrada, "El Poder del pueblo: Plataformas en defensa del Patrimonio Cultural" on es fa referència a la nostra reivindicació!!!!

Aquest és un blog molt interessant on ens adonem de que hi ha molta gent que lluita per a conservar el patrimoni arquitectònic!!!

ENTREVISTA A RÀDIO MARICEL A L'ARQUITECTE DEL PROJECTE DE REFORMA, EMILI HERNÁNDEZ CROS

L’arquitecte del projecte dels museus s’explica


Josep Emili Hernández Cros, autor del projecte de remodelació dels museus sitgetans, explica els criteris que l’han dut a proposar les solucions exposades.

L'ECO DE SITGES DEL 16 DE GENER DE 2010. GAIREBÉ UN MONOGRÀFIC.

Si cliqueu sobra cada una de les imatges, podreu llegir els diversos articles publicats a l'Eco d'aquesta setmana. També hi ha les seccions setmanals: "Crònica Local. VentdelCau (Capítol I)" de Vicenç Morando, "El Marge Llarg. Dos comiats" de Vinyet Panyella, i "Un tomb per casa. Obert per obres" de Joan Yll. Tots ells tenen blog personal on pengen els seus escrits, i per aquest motiu si els voleu llegir cliqueu sobre el nom de cada un d'ells. (Aquest darrer bloc encara no està actualitzat)

PORTADA DE L'ECO DE SITGES DEL 16 de GENER.

LA PLATAFORMA ÉS CITADA AL DIARI "EL PUNT.CAT"

El Punt, 16 de gener de 2010

El projecte de reforma dels museus de la façana marítima de Sitges desperta veus crítiques

El Consorci del Patrimoni presentarà el projecte a la ciutadania el 30 de gener

La galeria de vidre amb vistes al mar que es construirà als museus de la façana marítima de Sitges ha provocat les crítiques d'un grup de ciutadans del municipi, que han creat un espai de debat a internet en contra del projecte. El Consorci del Patrimoni de Sitges presentarà la nova imatge que oferiran els museus Cau Ferrat i Maricel el 30 de gener; l'acte estarà obert a la ciutadania i explicarà en què consisteix un projecte de remodelació que compleix tota la normativa, segons el consorci.

http://www.plataformasitges.blogspot.com/ és la pàgina web en la qual un grup de ciutadans expressen les seves crítiques a l'actual projecte de remodelació dels museus. La historiadora de l'art Beli Artigas és una de les impulsores d'aquest espai de debat; tot i reconèixer la necessitat de remodelar l'espai, Artigas considera que el projecte, que preveu construir una galeria de vidre amb vistes al mar, «destrossarà la façana posterior, que està catalogada com a bé cultural d'interès nacional».

La historiadora de l'art assegura que l'obligació de les administracions és «el manteniment estricte» de la façana, sense incorporar-hi nous elements. Com a exemple, Artigas esmenta el document de la Diputació de Barcelona, La protecció del patrimoni cultural immoble. Segons la historiadora, en un edifici com el Cau Ferrat, el document indica que s'ha de «conservar la seva estructura i fisonomia originals i possibilitar el seu correcte funcionament, sense que les actuacions de restauració i condicionament suposin aportacions de reinvenció o de nou disseny». Una altra de les veus crítiques és la de Xavier Salmeron, un jove estudiant de Sitges que també es mostra «a favor de la restauració», però que creu que es podrien «haver buscat altres alternatives abans de tocar la façana marítima».

Acte públic

El Consorci del Patrimoni de Sitges presentarà públicament la remodelació dels museus el 30 de gener, a les set de la tarda al Palau Maricel. Els responsables del sector crític amb el projecte demanen als ciutadans que no estiguin d'acord amb la iniciativa que assisteixin a la presentació.

La reforma del Museu Maricel, el Museu Cau Ferrat i la Casa Rocamora rebrà una inversió d'uns 10 milions d'euros del Ministeri de Foment, la Diputació i l'Ajuntament de Sitges. El director del consorci, Antoni Sella, destaca que les obres pretenen millorar «l'accessibilitat, la conservació i l'adequació dels espais a les seves funcions» com a museus. La galeria de vidre permetrà que els museus siguin accessibles a tota la ciutadania sense haver de destrossar el seu interior», a més de servir com a «protecció a la malmesa façana marítima original». Així mateix, el responsable del consorci sosté que la nova estructura farà que «els edificis i els usuaris continuïn dialogant amb el mar».

Segons Sella, el projecte s'ha donat a conèixer després d'enllestir tota la tramitació necessària i haver aconseguit finançament. La reforma, dissenyada per l'arquitecte Josep Emili Hernández Cros, «ha tingut un llarg procés, i en el seu moment va ser aprovat pel consell general del Consorci del Patrimoni de Sitges», segons Sella. El director del consorci destaca que el projecte compleix tots els requisits legals, a més de disposar de l'informe favorable de l'arquitecte municipal de Sitges, i de la comissió de patrimoni depenent de la direcció general de patrimoni de la Generalitat.

LEGISLACIÓ VIGENT SOBRE CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM)

Donades les característiques de Sitges, que va ser declarat “Conjunt històric artístic i paratge pintoresc” (C.H.A y P.P, Decreto 0832 C y P, Decreto 2106 de 13/07/1972, B.O.E de 1/08/1972) sobre una part del casc antic de la Vila i de la façana marítima.

TIPUS DE PROTECCIÓ I: Es dóna aquest tipus de protecció a aquells elements que gaudeixen d’una “Declaración de Monumento Histórico Artístico de Interés Nacional” o assimilable (cas d’elements d’arquitectura militar), segons el decret que s’esmenta a cada una de les fitxes respectives i que d’acord amb la disposició addicional “Primera de la Ley” 16-1985 passen a tenir la consideració i a denominar-se Bens d’Interès Culturals.

Com a elements d’interès excepcional els hi són d’aplicació tot allò que la legislació superior disposa a l’efecte.

No es podran enderrocar total o parcialment els immobles catalogats ni realitzar obres de reforma que afectin elements protegits, excepte en els casos autoritzats per aquesta normativa.

Casc Antic és la Zona 9. Aquest es divideix en Subzones.

Subzona 9A (Conjunts) Compren aquelles mansanes o parts de mansana que un contenen major nombre d’edificis conformadors del caràcter del casc antic de Sitges.

És obligatori la conservació de les façanes que configuren aquest caràcter....

En els edificis indicats en el plànol 0.1. es permeten les obre de reforma i millora l’interior, intervenció a la façana que posi de manifest possibles elements d’interès actualment ocults o desvirtuats

Pla especial de protecció del patrimoni i catàleg del municipi de Sitges

Conjunt 2. Elements catalogats: del 7 al 10, 102, 103 al 105, 279 al 282, 339

Delimitació: Plaça de l’Ajuntament 15-20, carrer Devallada 2-6, carrer Sant Joan 2-12, carrer Fonollar 8-10, Plaça del Baluard Vidal i Quadras, penya-segat, Plaça Baluard.

Qualificació urbanística segons el Pla General de 1989.

Descripció i valoració: conjunt format per dues mansanes ocupades en quasi la seva totalitat per cinc edificis singulars: l’església Parroquial i casa rectoral, Maricel de Terra, Maricel de Mar, Cau Ferrat i les antigues cotxeres de la casa Vidal i Quadras. Al carrer Devallada i carrer Sant Joan conserven la tipologia parcel•lària original amb 4 cases d’interès a l’ambient del casc antic.

Tipus d’actuació: conservació i restauració dels edificis catalogats. Les cases 2 i 8 del carrer Sant Joan podran créixer un pis més i hauran de cobrir-se amb teulada de teula àrab, acabada amb un ràfec de tortugada. La casa nº4 podrà créixer un pis més i haurà de cobrir-se amb teulada de teula àrab traslladant la tortugada existent.

Fitxa del catàleg nº 103: MARICEL DE MAR

Carrer de Fonollar 2-6

Època: Origen SXIV. Ampliació SXIX, configuració actual 1910-1915.

Autor: Miquel Utrillo Morlius

Tipus de protecció: I

Tipus d’actuació sobre l’element: MANTENIMENT ESTRICTE de l’exterior i l’interior, podent-s’hi realitzar les obres encaminades a millorar les condicions de les col•leccions guardades.

Fitxa del catàleg nº 104: CAU FERRAT

Carrer de Fonollar 8

Època: 1893-94

Autor: Francesc Rogent i Pedrosa, arquitecte

Tipus de protecció: I

Motius de la catalogació:

Tipus de protecció: MANTENIMENT ESTRICTE DEL VOLUM I LES FAÇANES i protecció del contingut.

BCIN El Cau Ferrat (edicifi és un BCIN) amén que tot el conjunt històric-artistic també ho és.

Segons es publica en el document de la Diputació de Barcelona, “La protecció del patrimoni cultural immoble. Guia per a l’elaboració dels catàlegs municipals de béns culturals”, editat durant el mes de setembre de 2009.

Tipus I: protecció integral

Aplicació

La protecció integral és aplicable als bens que, per les seves característiques constructives, arquitectòniques, històriques, paisatgístiques o funcionals, representen un testimoni de primer ordre a conservar i transmetre íntegrament a les generacions futures, com a document històric de la col•lectivitat, de gran rellevància.

Tots els elements declarats per la legislació sectorial protegits de forma integral, com els BCIN i els Espais de protecció arqueològica (EPA) declarats per la Generalitat i considerats de primera categoria, tindran aquest típus de protecció.

Intervenció

Les possibles intervencions han de garantir el manteniment del paratge o immoble protegit, conservar la seva estructura i fisonomia originals i possibilitar el seu correcte funcionament, sense que les actuacions de restauració i condicionament suposin aportacions de reinvenció o de nou disseny. La utilització de tècniques i materials contemporanis no suposarà de cap manera la modificació de l’aspecte general del bé i aquests hauran de possibilitar un correcte ús i salvaguarda del mateix, sense malmetre la seva genuïtat ni representar aportacions formals gratuïtes. El disseny formal i els materials utilitzats en les actuacions necessàries hauran d’ésser elaborats, triats i utilitzats sense que produeixin un impacte visual i cultural sobre el lloc. Si és possible, les intervencions hauran d’ésser revisables. No es tracta de realitzar obres que singularitzin aquest espai, sinó d’instal•lar, en cas que sigui necessari, els elements imprescindibles per garantir-ne la correcta i segura utilització, així com la senyalització i accessibilitat.

Legislació dels BCIN

Capítol II Règim de protecció dels béns immobles

Secció primera: Règim aplicable als béns immobles d’interès nacional

Artícle 34

-3 Qualsevol projecte d’intervenció en un bé immoble d’interès nacional ha d’incloure un informe sobre els seus valors històrics, artístics i arqueològics i sobre el seu estat actual, i també d’avaluació de l’impacte de la intervenció que es proposa.

Artícle 35

Criteris d’intervenció

-1 Qualsevol intervenció en un monument històric, un jardí històric, una zona arqueologia o una zona paleontològica d’interès nacional ha de respectar els criteris següents:

a) La conservació, la recuperació, la restauració la millora i la utilització del bé han de respectar els valors que van motivar la declaració, sens prejudici que pugui ésser autoritzat l’ús d’elements, tècniques i materials contemporanis per a la millor adaptació del bé al seu ús i per a valorar determinats elements o èpoques.

b) S’ha de permetre l’estudi científic de les característiques arquitectòniques, històriques i arqueològiques del bé.

c) S’han de conservar les característiques tipològiques d’ordenació espacial. Volumètriques i morfològiques més remarcables de bé.

d) És prohibit de reconstruir totalment o parcialment el bé, excepte en els casos en qué s’utilitzin parts originals, i de fer-hi addiccions mimètiques que en falsegin l’autenticitat històrica.

e) És prohibit d’eliminar parts del bé, excepte en el cas que comportin la degradació del bé i que l’eliminació en permeti una millor interpretació històrica.

f) És prohibit de col•locar publicitat, cables antenes, i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de bastir instal•lacions de servei públic o privats que n’alterin greument la contemplació.

-2 Les intervencions en els conjunts històrics d’interès nacional han de respectar el criteris següents:

a) S’han de mantenir l’estructura urbana i arquitectònica del conjunt i les característiques generals de l’ambient i de la silueta paisatgística, No es permeten modificacions d’alineacions, alteracions en l’edificabilitat, parcel•lacions ni agregacions d’immobles, excepte que contribueixin a la conservació general del caràcter del conjunt.

b) Són prohibides les instal•lacions urbanes, elèctriques, telefòniques i qualsevol altres, tant aèries com adossades a la façana, que s’han de canalitzar soterrades.

-3 El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en els entorns de protecció dels béns immobles d’interès nacional no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. En els entorns del immobles d’interès nacional és prohibit qualsevol moviment de terres (…)

A LA "CRÒNICA LOCAL" DE VICENÇ MORANDO A L'ECO DE SITGES

Crònica local

Eco de Sitges, 16 de Gener

Vent del Cau (Capítol I)

No pateixin que ni el serial serà llarg, ni tampoc correlatiu en el temps, però com que crec que donarà per unes quantes entregues, vet aquí la primera. Abans un apunt. Diuen que la vivenda de segona mà més cara d’Espanya és aquí i, si la meva recerca atropellada no s’equivoca, es tracta de la casa Casimiro Barnils, projectada el 1919 per Josep Maria Martino, i situada al Passeig Marítim, 71. No té pèrdua. A primera línia de mar, crida l’atenció la rotunditat de la seva cúbica volumetria pintada de blanc, rematada per diverses terrasses. Si la volen, surt per la bagatel.la de 10.000.000 d’euros, vistes incloses es clar.

Parafrasejant l'hora dels adéus, sense voler caure en la carrincloneria, el del Cau Ferrat, obviament, només ha estat un adéu per un instant si tenim en compte que, des que fou inaugurada el 1933, mai fins avui la casa de Rusiñol havia tancat les portes durant tant de temps. Diumenge, les ganes d'acomiadar-se de molts sitgetans ompliren a vessar les estances del museu, que tornarà a obrir rejovenit d'aquí dos anys i mig pel cap baix. Paradoxalment, i aquesta podria esdevenir una primera constatació, alguns dels presents reconeixien que feia un munt d'anys que no trepitjaven aquest temple del Modernisme, per no parlar del Maricel, que, llevat de la sala gòtica i de la pinacoteca inaugurada el 1995, continua essent el gran desconegut per una bona majoria de vilatans que, de repetir-se la iniciativa proposada al Cau, el visitaran en una futura jornada de portes obertes. No passa res, és així i punt, malgrat que, de ben segur, existeixin causes diverses que poden justificar el desinterès, entre les quals n'hi hauria dues de bàsiques: el Cau Ferrat és, en ell mateix, una obra d'art polièdrica difícil d'explicar, i el Maricel és, en el fons, un gran calaix de sastre on s'hi barregen col.leccions de gran categoria, amb grups de peces de menys entitat, tot formant un conjunt tan eclèctic com difícil de digerir en una visita, per comentada que sigui. El món ha canviat i els museus han de ser capaços de proporcionar incentius suficients per a convertir-se en veritables pols d'atracció. En qualsevol cas, aquest seria un debat colateral. Hores d'ara, estem en l'inici d'un llarg camí que s'està visquent de manera il.lusionada i amb un punt de controvèrsia inicial, que seria bo no deixar de banda.

D’entrada, em correspon dir-los que sóc dels pocs que continuen creient que la solució adoptada pel projecte de l’arquitecte Josep Emili Hernández Cros per la façana marítima dels museus és bona. M’agrada, i no reiteraré els arguments que ja vaig fer servir a l’hora d’enfilar les primeres cròniques sobre l’assumpte. Només els diré que estic en pecat mortal, perquè l’evidència és clara: allò que a mi m’agrada no agrada a ningú, o, si em permeten la matisació, no he trobat ningú –excepció feta dels que hi estan implicats d’una manera o altra- que em digui que li agrada, la qual cosa és prou definitòria de l’estat de la questió. El ventall d’apreciacions és ampli en matisos: Des dels qui, directament, titllen la idea de merda (sic) o d’atemptat paisatgístic, fins als qui estarien disposats a acceptar-la amb resignació cristiana, sempre i quan els puguin convéncer que, de debò, no hi ha cap altra sortida possible per a poder assolir els objectius finals, i cal que algun llençol es perdi en aquesta bugada patrimonial. Que ningú no cregui, en qualsevol cas, que el meu posicionament personal exclou l’atenció a alguns arguments interessants que he pogut escoltar a partir de les converses amb Antoni Sella, Beli Artigas i Josep Pascual, o de la lectura d’altres reflexions exposades en la nostra comunitat blocaire.

El director del consorci del patrimoni creu que l’encàrrec respon amb escreix a les tres demandes fonamentals que volien satisfer els seus avaladors. Primera: la preservació dels edificis i del seu contingut. Segona: l’adequació a la normativa de la Generalitat. Tercera: la millora de la relació entre els espais i el mar, conscients que la visió del Mediterrani, des d’aquesta privilegiada talaia, ha estat sempre un dels valors més apreciats pels visitants, encara que, ves per on, el mateix mar es pugui veure sense restriccions des de la Torreta o des del Baluard Utrillo. Sella explica el procediment administratiu que ha seguit tot plegat. El 2007, arran de la celebració de l’Any Rusiñol, es recupera la intenció ja plantejada el 1994, d’intervenir en el conjunt museístic, per la qual cosa la Diputació convoca un concurs públic per a la el.laboració d’un projecte que, vistes les dues propostes presentades, acaba atorgant-se a Hernández-Cros, que redacta un document que, des del punt de vista formal, també és apreciat pels contraris a alguns dels seus plantejaments. El projecte finalitzat travessa, immaculat, els sedassos de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament i de la direcció general del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, per arribar a la taula dels polítics. S’explica a la junta de portaveus de la casa gran, dies després a un grup de persones relacionades amb l’àmbit cultural, escollides a discreció pel propi director del consorci, i, per acabar, se sotmet al preceptiu periode d’exposició pública durant un mes sense rebre cap mena d’alegació. Finalment, pel proper 30 de Gener està previst un acte públic al saló d’Or de Maricel, amb la presència de l’arquitecte.

Beli Artigas i Josep Pascual han estat, i són, dos dels protagonistes del sector crític, que han fet pública una posició obertament contrària a la nova, agosarada i transformadora imatge marítima dels museus, basant-se en criteris de pes. Primer: Prenent en consideració la catalogació del nucli antic de la vila com a bé d’interés cultural, i segons les directrius d’actuació -explícites i draconianes en l'esperit conservacionista- establertes per la pròpia Diputació de Barcelona, i allò que consta a les fitxes del Cau Ferrat i del Maricel, incloses en el Pla especial del patrimoni i catàleg del municipi de Sitges, existeix un marc legal de protecció que no només impossibilitaria fer una obra com la de referència, sinó que ni tan sols permetria plantejar-la, per transgressora de la norma. Segon: Tan Artigas com Pascual entenen que la façana que es proposa anorrea la configuració arquitectònica original del conjunt dels edificis, quan, precisament, és el que caldria recuperar. Ambdós creuen que el repte consisteix en reformular l'opció actual per a encaminar-la a reconstruir l'aspecte que tenia la zona a inici del segle XX, o sia, molt abans de la questionable reforma que es dugué a terme a finals dels 60, quan obrí al públic la col.lecció del doctor Pérez Rosales. Garanteixen l’accessibilitat des de l’interior dels immobles, malgrat reconéixer que minvaria l’espai expositiu -que podria recolocar-se en indrets propers- i, mentre defineixen de poc transparent el procés, demanen que es revisi la questió abans no sigui massa tard. Des de la ignorància, plantejo un parell d'incògnites pendents de resposta. Primera: Em costa molt de creure que ningú que hagi tingut el projecte davant dels nassos no hagi parat atenció a les exigències de la norma, a no ser que, de manera intencionada, s’hagués pensat en canviar-la d’antuvi. Segona: Caldria saber si qualsevol revisió en el projecte pot comportar la pèrdua o la necessitat de renegociar el finançament de l'obra, i, per tant, d’assumir les conseqüències burocràtiques de la decisió. En plena crisi, és més fàcil perdre una subvenció que aconseguir-la, i no se si podem córrer el risc.