Reunió de la Plataforma SOS Sitges amb l’Ajuntament de Sitges

El passat dijous 7 de juliol, representants de la Plataforma SOS Sitges ens vàrem reunir amb l’alcalde de Sitges, el senyor Miquel Forns, per parlar de les obres de remodelació dels museus Cau Ferrat, casa Rocamora i Maricel de Mar. A la reunió també hi van assistir els regidors  Jorge Carretero, Elena Redondo, Mireia Rosell i Josep Moliné, així com  l’arquitecte municipal Albert Bargués.  

Els membres del govern local van explicar les seves impressions sobre la visita a les obres que van realitzar el dia anterior, dimecres 6 de juliol, i l’arquitecte municipal Sr. Albert Bargués ens va posar al dia de l’estat en que es troben les obres dels tres edificis. Els representants de la Plataforma SOS Sitges vàrem exposar les nostres reivindicacions i demandes sobre la necessitat de revisar el projecte que s’està duent a terme, amb l’objectiu d’assegurar la conservació d’uns edificis catalogats i protegits amb el màxim nivell de protecció, i en compliment de la normativa urbanística municipal i de les lleis de protecció del patrimoni. 

Davant de la voluntat per part del govern sitgetà d’arribar a una solució en aquest conflicte, els representants de la Plataforma SOS Sitges han deixat molt clara la seva posició respecte al que s’hauria de fer. I és la següent: 

Pel que fa al Cau Ferrat, edifici i col·lecció artística de propietat municipal,  caldria retornar el sostre de la planta baixa al seu estat original, eliminant l’elevació de 35 centímetres del terra que modifica de manera inacceptable la percepció de l’espai interior del pis superior, alterant la proporció dels ampits i finestres, l’alçada de les columnes, i la posició de tots els elements decoratius i obres d’art exposades a les parets. Recordem que aquesta “innòcua” modificació - segons l’autor del projecte - es va introduir al projecte executiu sense cap informe ni autorització per part dels tècnics municipals, com és preceptiu. 

Recordem aquí que en el dictamen dels arquitectes Carles Buxadé i Ramon Margarit sobre el conjunt dels edificis dels museus es considerava necessari el reforç estructural del sostre de la planta baixa del Cau Ferrat, amb un augment de l’alçada actual d’aquest element constructiu entre 5 i 7 cm. Ara, per a allotjar-hi les instal.lacions de climatització, l’alçada augmenta fins a 35 cm.

De la casa Rocamora, totalment destruïda i de la que únicament se’n conserva la façana del carrer Fonollar, caldria reconstruir el seu interior i la façana de mar tal com era quan va ser construïda l’any 1915, i que coincideix amb l’estat de l’edifici en el moment de la seva declaració com a conjunt històric i artístic de Sitges durant el mes de juliol de 1972.

També defensem l’opinió que caldria reconsiderar el programa museístic d’aquest edifici, destinant-lo a allotjar el fons de la pinacoteca sitgetana. S’unificaria així, de manera més coherent, conservació del patrimoni arquitectònic - en aquest cas s’ha de dir malauradament “reconstrucció”- i exposició pictòrica, en una casa burgesa del Sitges de principis del s. XX, venuda per Charles Deering al pintor Ramon Casas l’any 1915. Gràcies a ambdós i a la seva amistat amb Rusiñol, Sitges va esdevenir el nexe d’unió entre el Modernisme i el Noucentisme. 

I sobre la façana de Maricel de Mar, la Plataforma SOS Sitges va presentar als representants municipals una sèrie de propostes que demostren que per a permetre l’accessibilitat i la connexió dels tres edificis, així com la protecció de la seva façana posterior, no és necessària ni la col·locació de les rampes ni la galeria de vidre exterior penjada de la façana. La Plataforma SOS Sitges proposa eliminar del projecte totes les rampes i la galeria exterior, recuperant les obertures, voladissos i volumetria original de la façana marítima de l’edifici. 

Tant l’alcalde de Sitges com els altres membres presents a la reunió es van mostrar predisposats a modificar el projecte per tal de retornar als edificis del Cau Ferrat, la Casa Rocamora i el Maricel de Mar, l’esplendor i la bellesa original que els van convertir en elements primordials del patrimoni sitgetà. Per això els van declarar Conjunt Històric Artístic Monumental i Bé Cultural d’Interès Nacional. 

Durant la reunió la Plataforma SOS Sitges també va posar al corrent el nou govern municipal de les actuacions  judicials realitzades aquests darrers mesos. Es va manifestar clarament per part de la Plataforma que no hi ha cap voluntat de retirar la demanda contra l’Ajuntament de Sitges i la Generalitat de Catalunya, interposada al jutjat del contenciós administratiu de Barcelona el passat 8 de juny. L’objectiu de la Plataforma SOS Sitges és que es modifiqui el projecte de remodelació dels museus per tal de que aquest compleixi la Llei de Protecció del Patrimoni Català i la normativa urbanística municipal. 

Defensem el nostre patrimoni, el patrimoni de Sitges.

Plataforma SOS Sitges

www.plataformasitges.blogspot.com

PRIMERA ENTREVISTA A MIQUEL FORNS, ALCALDE DE SITGES. EN ELLA PARLA DEL FUTUR DELS MUSEUS

El passat dimarts, Miquel Forns, nou alcalde de Sitges va concedir la seva primera entrevista a Ràdio Maricel. A partir del minut 20, l'alcalde parla de les obres que s'estàn realitzant als museus de la Façana Marítima de Sitges, i anuncia que, coincidint amb la voluntat de la Plataforma SOS Sitges de revisar el projecte per tal d'adaptar-lo a la normativa que dicta la llei del patrimoni català, les obres no s’aturaran, però es reformularan a partir del moment actual.

Podeu escoltar-la si cliqueu aquí.

ECO DE SITGES, 20 de MAIG de 2011

MIQUEL FORNS  REUNIRÀ ELS ATURATS I CONSULTARÀ SOBRE QUALIA I ELS MUSEUS COM A PRIMERES MESURES, SI ÉS ALCALDE.

ECO DE SITGES, 20 de MAIG de 2011

Aprovat pel Consorci de Patrimoni de Sitges sense la participació ciutadana, i per tant, sense consens de la població, el principal dubte recau en la legalitat del projecte, ja que existeixen divergències raonables sobre l'adequació o no-adequació d'aquest projecte a la normativa urbanística de Sitges o a altres normatives concurrents que li són d'aplicació.

 El conjunt de Maricel de Mar i Cau Ferrat, edificis declarats Bé Cultural d'Interès Nacional, gaudeix d'un nivell de protecció dins el catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges, amb el qual s'obliga a la conservació estricta de l'interior i de l'exterior dels edificis, deure que no es compleix en el projecte de remodelació que s'està realitzat actualment, fins al punt que ja s'ha derruït gran part de la casa d'hivern de Maricel de Mar, edifici catalogat i que actualment es coneix com a Casa Rocamora.

És per tot això que des de la CUP ens comprometem a paralitzar les obres mentre s'estudia si el projecte aprovat i que s'està duent a terme compleix la legalitat municipal vigent. En cas que no la compleixi, revisar el projecte d'obres per adaptar-lo a la legalitat requerida i així continuar amb una restauració necessària del conjunt arquitectònic més important i significant de Sitges, però essent aquesta respectuosa amb l’estil arquitectònic original i tant nostrat.

EXEMPLE DE REHABILITACIÓ RESPONSABLE I RESPECTUOSA . LA FAÇANA SOBRE EL RIU ONYAR DE LA CASA MASÓ DE GIRONA

 

El Punt, 25 d'abril de 2011

La façana sobre l'Onyar de la casa Masó

Article escrit pels arquitectes del projecte de remodelació de la Casa Masó, Jordi Bosch Genover i Joan Tarrús Galter.

Rehabilitació de la façana sobre el riu Onyar  de la Casa Masó a Girona

La façana de la casa Masó sobre l'Onyar, en un autocrom de Joan Masó de 1923. Foto: CENTRE DE RECERCA I DIFUSIÓ DE LA IMATGE (CRDI), AJUNTAMENT DE GIRONA.

Una de les aportacions estètiques més significatives de la casa Masó, seu de la Fundació Rafael Masó, és la façana sobre el riu Onyar. Coincidint amb la retirada de la lona que l'ha cobert durant els últims mesos, creiem oportú explicar la nostra interpretació d'aquesta obra i els criteris que ens han guiat per fer-ne la restauració que ara s'acaba.

La reforma de la casa Masó es va fer en dues fases durant els períodes 1911-1912 i 1916-1919. La façana del riu, tal com avui la coneixem, recull elements de tots aquests anys, però, globalment, s'ha d'entendre a partir de l'ampliació i reforma acabada el 1919, quan Rafael Masó en va fer el replanteig definitiu marcat per una estètica populista. Aquesta façana va iniciar, dins l'obra de Rafael Masó, el registre populista que va desenvolupar als anys vint i més tard a la urbanització de S'Agaró, tot i que, tant a les obres dels anys de la dictadura –com és l'edifici de la Caixa de Pensions de Sant Feliu de Guíxols– com a les cases de S'Agaró, ja dels anys de la República, la seva arquitectura té un caràcter més artificiós perquè la reinterpretació que hi va fer del món tradicional i popular estava llavors condicionada pel gust d'una burgesia més -conservadora i per una estilització provinent de l'art déco. A la façana de la casa Masó, l'espontaneïtat i la frescor amb què Masó va dissenyar la solució tradicional de les galeries volades sobre l'Onyar en fan una de les seves obres més reeixides. Tot i ser d'un to d'arquitectura popular, no és en absolut mimètica, i volent ser gairebé anònima, és del tot personal.

El caràcter espontani de la façana prové, en part, del fet que es va anar construint en diverses etapes, incorporant-hi elements de diversa procedència. Així, els plafons ceràmics corresponents a la reforma els anys 1911-1912 són fets amb rajoles de “la mamella” amb dues tonalitats d'ocre, com les que havia col·locat a la coberta de l'escala interior de la Farinera Teixidor, també de l'any 1911, o com les que va utilitzar, afegint-hi l'espiral entorn de la mamella, a l'edifici Athenea, a la casa Cendra i a la casa Casas, obres del anys 1913-1916.

A la jardinera de la planta primera, incorporada a la reforma dels anys 1916-1919 i als òculs del coronament, va utilitzar les rajoles del cementiri de Girona amb les aigües de la vida dels sepulcres paleocristians, d'un color ocre més fosc. I les columnes de la pèrgola de la quarta planta són de terra cuita fumada de can Marcó de Quart, ceràmica negra que Masó va utilitzar a partir d'aquest moment a les seves obres, com a la mateixa façana del cementiri o al garatge Callicó i, més tard, a S'Agaró. És un revestiment ceràmic que dóna a l'arquitectura d'aquests darrers anys el caràcter sever i arcaïtzant que la caracteritza.

Aquesta diversitat formal, que recull l'evolució de l'obra de Masó dels anys 1909-1919, fonamentals en la creació del seu llenguatge més personal i universal, conflueix en la reforma de la casa Masó amb una voluntat de recuperació del passat que responia al seu interès d'arrelar la modernitat en la tradició. Una tradició que, passant-la pel sedàs d'una selecció prèvia, Masó va voler dignificar i donar-ne la interpretació que convenia a la visió del país que ell i la gent de la seva generació tenien.

El caràcter tradicional i popular que Masó va voler donar a la façana el va obtenir amb la utilització de recursos formals provinents de l'arquitectura de tradició barroca i del món de les masies o de les cases de pescadors: el badiu amb l'arc de mig punt del coronament que unifica les façanes de les cases reformades, el voladís de les cobertes de teula àrab, la pèrgola de l'eixida de la quarta planta amb les seves columnes rabassudes i, també, amb la manera en què va utilitzar el color. Masó va fa ressaltar amb intenció i amb força el blau intens de les fusteries i el groc rovellat de la ceràmica vidriada sobre el fons blanc de la calç dels paraments arremolinats.

L'efecte expressiu d'aquest tractament del color és ben patent a les fotografies realitzades en autocrom per Joan Masó, germà de l'arquitecte, l'any 1923, poc temps després d'acabar-se l'última reforma de la façana controlada per Rafael Masó. Aquest era, per a nosaltres, el punt de referència obligat de la restauració actual, que vol recuperar l'estat original de la façana, d'acord amb les intencions de l'autor. Perquè és evident que la façana sobre l'Onyar respon a un intenció estètica precisa i significativa i, per tant, s'ha d'entendre com a arquitectura d'autor.

Per això hem cregut que la seva restauració s'havia de plantejar partint d'un respecte absolut al disseny, les textures i la intensitat del color que Masó va utilitzar, si volíem que recuperés la seva capacitat expressiva, d'acord amb els seus valors formals més genuïns, que en aquesta obra van lligats a la capacitat de Masó de reinterpretar el món popular i d'integrar-lo en la seva concepció formal. En aquest sentit, la radicalitat del seu planteig fa que la façana es pugui entendre com un manifest arquitectònic i explica que s'hagi arribat a convertir en una de les imatges icòniques del noucentisme gironí, malgrat que la intervenció dels anys vuitanta sobre les cases del riu va esmorteir-la i diluir-la dins del conjunt de les façanes de l'Onyar, desvirtuant el seu sentit original.

FOTOS ACTUALS ( MAIG 2011) DE L'ESTAT DE LA FAÇANA MARÍTIMA DELS MUSEU DE SITGES.

 DES DE LA PLATAFORMA SOS SITGES, I DAVANT D'AQUESTES IMTGES ON S'EVIDENCIA LA DESTRUCCIÓ D'EDIFICIS CATALOGATS AMB MÀXIM NIVELL DE PROTECCIÓ, COM ÉS LA CASA ROCAMORA, US RECORDEM QUE LES NOSTRES DEMANDES PER VIA LEGAL SEGUEIXEN EL SEU CAMÍ I QUE RES ENS ATURARÀ!!! 

NECESSITEM EL VOSTRE SUPORT I SABER QUE US TENIM AL COSTAT!!!

 Imatges cedices per la CUP de Sitges

Propaganda electoral del CUP de Sitges.

CUP SITGES

Sense respecte pel patrimoni ni per la població sitgetana 

Aprovat pel Consorci de Patrimoni de Sitges sense la participació ciutadana, i per tant, sense consens de la població, el principal dubte recau en la legalitat del projecte, ja que existeixen divergències raonables sobre l'adequació o no-adequació d'aquest projecte a la normativa urbanística de Sitges o a altres normatives concurrents que li són d'aplicació.

 El conjunt de Maricel de Mar i Cau Ferrat, edificis declarats Bé Cultural d'Interès Nacional, gaudeix d'un nivell de protecció dins el catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sitges, amb el qual s'obliga a la conservació estricta de l'interior i de l'exterior dels edificis, deure que no es compleix en el projecte de remodelació que s'està realitzat actualment, fins al punt que ja s'ha derruït gran part de la casa d'hivern de Maricel de Mar, edifici catalogat i que actualment es coneix com a Casa Rocamora.

És per tot això que des de la CUP ens comprometem a paralitzar les obres mentre s'estudia si el projecte aprovat i que s'està duent a terme compleix la legalitat municipal vigent. En cas que no la compleixi, revisar el projecte d'obres per adaptar-lo a la legalitat requerida i així continuar amb una restauració necessària del conjunt arquitectònic més important i significant de Sitges, però essent aquesta respectuosa amb l’estil arquitectònic original i tant nostrat.

ARTICLE PUBLICAT PEL PARTIT POPULAR DE SITGES A l'ECO DE SITGES I A LA WEB DEL PARTIT

MARICEL I CAU FERRAT: UN PROJECTE RESPETUÓS AMB LA IMATGE HISTÒRICA DE SITGES ÉS ENCARA POSSIBLE.

El passat dia 19 d’abril tots els grups polítics de l’oposició vam ser rebuts pel Director del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Joan Pluma.  El motiu d’aquesta  trobada era transmetre-li el nostre desacord amb el projecte que s’està executant sobre els edificis que conformen els Museus Cau Ferrat i Maricel, i comentar la possiblitat de realitzar canvis sobre el projecte actual per a preservar l’estètica original, en la nostra oponio, greument afectada per les característiques del projecte aprovat amb el vist-i-plau de l’Ajuntament de Sitges, i el propi Alcalde, el Sr. Jordi Baijet, mostrant una nul·la sensibilitat pel Patrimoni Arquitectònic de Sitges.

Hem de dir que el resultat de la reunió va ser del tot NEGATIU.  No podia ser d’altra manera, donat que el Sr. Joan Plluma ja era Director del Patrimoni Cultural de la Generalitat en la obscura època del tripartit i, inexplicablement, continua com a tal en la recent estrenada època del Sr. Artur Mas.

En síntesi: el Sr. Pluma ens va dir que el projecte li agradava personalemt –és lògic: segueix la línia estètica “socialista” de la que Sitges n’és constant víctima: la Platja Sant Sebastià, l’entorn de l’ermita de Sant Sebastià, l’enrajolat del centre històric, el Cap de la Vila, etc ...); que aquest Projecte havia passat tots els tràmits administratius, inclosa l’exposició pública –només faltaria que no els complissin!, tot i que això potser no és del tot cert, ja que la Corporació té un contenciós contra la llicència d’obres, precisament per incompliment de tràmits tan essencials com la descatalogació d’un edifici protegit –la Casa Rocamora- a través dels instrument urbanístics legalment exigits-; i que, segons els tècnics de la Generalitat complia amb la Llei de Protecció del Patrimoni Català –el que tampoc està gens clar ja que les resolucions que habiliten aquesta actuació no han estimat –i molt menys desestimat– moltes de les consideracions que alguns d’aquests tècnics han plasmat en diferents informes–.Tot això sens perjudici de que, en qualsevol cas, aquesta “publicitat” ha estat la MÍNIMA exigible –publicació en el BOP-, ben lluny de les banderes enarborades de partipació ciutadana i consens polític que ens han volgut vendre durant tots aquest anys.  Finalment, argumentava el Sr. Pluma que ells, bàsicament, aportaven finançiament (diners que venen dels nostres impostos), a raó d’un terç del preu d’adjudicació (uns 6 milions i escaix d’euros), ja que el promotor era l’Ajuntament de Sitges i, per tant, qualsevol canvi en el projecte s’hauria “de resoldre en clau local”.

En definitiva Sr. Baijet: té la pilota en la seva teulada. Ja sap vostè que una part gens menyspreable de ciutadans de Sitges –per cert, un nombre similar als votants que ha tingut en un altre moment- no els agrada aquest Projecte; una altra part també important de ciutadans i ciutadanes, desconeix o té una versió tergiversada o nul·la del Projecte i el seu abast – vostès ja s’han encarregat de què la informació sobre el mateix no flueixi o arribi deformada, amb afirmacions tan categòriques com: “és la única solució per a complir la llei d’accessibilitat”, o “és la única possibilitat de protegir la façana de mar a l’agressió del medi marí”, etc ...; una matussera manipulació de la veritat.

Sitgetans i Sitgetanes, la conclusió és clara: si volem salvar el nostre Maricel i el nostre Cau Ferrat, mantenint la seva estètica original i històrica només hi ha una solució: un canvi de govern, ja que  l’actual ens ha impost de manera obscura i manipulada un projecte que fins i tot pot vulnerar la Llei de Protecció del Patrimoni Cultural de Cataluña però, el més important de tot, que ens canvia la imatge històrica de la façana de mar del Maricel i del Cau Ferrat, basant-se en falsedats i mentides.

El Partit Popular de Sitges, tal i com ha mantingut des d’un principi, creu que un altre projecte és possible. Tot i l’estat avançat de les obres, encara hi som a temps de salvar el nostre patrimoni arquitectònic de danys irreparables.  Tot passa per substituir a les properes eleccions municipals als actuals governants per persones amb una major sensibilitat pel Patrimoni Cultural dels nostres avis, i que ha de continuar sent dels nostres néts.

Propaganda electoral del PP de Sitges

"Crònica Local" de Vicenç Morando. ECO DE SITGES, 9 d' abril de 2011.

Crònica local
Eco de Sitges, 9 d'Abril

Als peus del Greco

Amigues i amics, benvinguts a l’any setze. El rellotge segueix, imparable, i em demana que abordi temes pendents, com el VentdelCau 3 i mig, per exemple. A la llista d’espera, les obres a l’espigó de la Fragata, la reforma del passeig de la Ribera, els testimonis que insinuen que a L’Atlàntida hi torna a haver moviment, o els que asseguren que els promotors de l’escola d’arts escèniques no construiran encara l’edifici i, a canvi, l’Ajuntament els llogarà part del centre de disseny a preu de saldo....

Dimarts, 1 de Març. Migdia

Lluny queda la primera crònica de l’Abril del 1995, que intentava glossar la inauguració de la pinacoteca municipal. He tornat al pis on es donaven la mà els luministes i Rusiñol, dalt de tot del Maricel de Mar. Sense quadres, òbviament, sense parets, sense cel ras, sense gairebé res que em pugui servir de referència per a intentar recordar l’espai, que no sigui la seva localització dins l’edifici i les impagables vistes al Mediterrani. La visita del delegat del govern, Joan Rangel, finalitzà aquí, dalt de tot d’un malalt d’antuvi apedaçat i ple de nafres, i avui intervingut i obert en canal per totes bandes. Si algú de vostès ha viscut una obra a casa, per petita o gran que sigui, se la poden imaginar corregida i augmentada en proporció geomètrica. L’impacte de la contemplació dels efectes de la reforma és enorme, i resulta gairebé obligat, si hom no vol caure en el sempre perillós parany de la incertesa, pensar en les raons i en els objectius finals que l’han motivada, més enllà de qualsevol debat lògic, raonable i comprensible. M’impressiona i m’il.lusiona a la vegada. Envoltat per autoritats i tècnics, Rangel es va moure en un clima de satisfacció endogàmica amb un puntet de suficiència vanitosa, del tipus que-bé-que-ho-estem-fent-i-que-carat-saben-els-altres, provocat, probablement, per la inèrcia d’una notícia el resultat de la qual angoixava. Hores abans de l’arribada del delegat del govern es feia públic que el fiscal d’urbanisme de Barcelona havia arxivat la denúncia de la plataforma, que segueix per altres vies hores d’ara. Les conseqüències d’aquesta decisió s’escolaren en alguna de les converses en petit comitè abans de les intervencions públiques dels responsables polítics davant dels mitjans. Es percebia sense massa dificultat que ens moviem dins del grup dels guanyadors, si se’m permet la definició excessivament simplista, però adequada a la circumstància del moment. En qualsevol cas, això és anècdota. Travessat el vestíbul de l’antic Maricel, ens dirigiren vers la sala capella on Josep Emili Hernández Cros féu, entre parets completament escatades, el primer speech explicatiu d’aquesta obra de cirurgia, que ha evidenciat els límits d’un model de construcció apedaçada, pròpia de l’arquitectura feta segons els criteris, i les capacitats tècniques i econòmiques de cada època que li ha tocat viure. I aquest entorn n’ha viscut moltes. Per anar al Cau Ferrat vam travessar Can Rocamora –la mare dels ous del debat normatiu- talment com si fossim turistes en un jaciment arqueològic, del qual només se’n conserva un arc del segle XVII, perquè la resta de la casa ha anat a terra, com ja és prou sabut. El dia acompanya, i hom sent bategar el mar des d’una talaia provisional sense restriccions ni barreres. De sempre, el poder d’atracció d’aquest paisatge infinit ha superat, molt sovint, el de la majoria de les obres que els visitants podien contemplar intramurs. És fàcil imaginar-se, doncs, fins a quin punt la discutida, discutible i questionable passarel.la de vidre pot ser un dels espais més sol.licitats del futur conjunt museístic.

Dins del Cau Ferrat podria rodar-se una història de ficció sobre els saquejos de la guerra. Només la gran llar de foc, blindada amb una cuirassa de fusta, es testimoni del brogit dels voltants. Amb l’entorn al descobert, les taques d’humitat, testimonis de malures més preocupants, s’evidencien de manera notòria en les parets que encara conserven el característic blauet, respecte a les arrebossades de bell nou, que esperen l’aplicació de la tonalitat. Per cert, hi ha obert un interessant debat sobre si el blauet dels nostres avantpassats era menys intens que l’actual que tant agrada. Finalitzades les declaracions, surto amb la sensació d’haver vist quelcom històric, i que la maquinària es mou, amb major celeritat que mai, des del convenciment que difícilment tornarà a trobar-se amb l’amenaça d’una aturada. Per si de cas els museus són tema de campanya, la secció avisa, vist com estan les coses, que pot resultar temerari prometre que es referà el projecte. En qualsevol cas, l’evidència d’un probable massa tard no eximirà que el debat sobre l’assumpte es mantingui obert i el dret d’alguns a l’emprenyamenta també.

Dimecres, 30 de Març. Passeig de la Ribera. Vespre.

La casualitat punyetera ha volgut que el mateix dia que el síndic de greuges hagi manifestat a El món a RAC1 que l’Ajuntament de Sitges és -amb el de Berga- un dels menys col.laboradors de Catalunya a l’hora de facilitar la informació que li requereix la institució que encapçala Rafael Ribó, s’hagi presentat la llista del PSC. Volgudament, l’acte ha tingut lloc en un indret emblemàtic, prou ben adecentat arran de la reforma, i amb el qual es vol significar el valor conceptual de l’obra feta i els plantejaments de futur. Per fortuna pel partit, a l’Eco s’ha publicat la fotografia de família que es va fer quan acabà el discurs de l’alcaldable, i no qualsevol de les que es captaren mentre parlava, on la majoria dels integrants del grup compartiren una expressió facial més propera als enterros de tercera que irònicament definia Joan Capri, que a la que podria pressuposar-se als qui s’han d’enfrontar a un repte amb optimisme i confiança. Encomanats de la estratègia electoral encetada pel govern dels millors, els socialistes han volgut reblar els currículums de cadascú incorporant l’apèndix expert/experta en... una cosa o una altra. És ben lícit, tot i que no se jo si el seu ús generalitzat, i expressat amb la prosòdia d’alguns paràgrafs, valdria en la vida real, entre d’altres coses perquè desconec –i els demano disculpes per la ignorància- si l’autoritat acadèmica que atorga aquestes qualificacions es troba en algun lloc o altre, o si venen impulsades per una irreprensible necessitat de fer-se valer davant de la ciutadania o de la competència a cop de mèrit. Sigui com sigui, està clar que dins de la llista de Baijet hi ha persones amb indubtable pes específic. En qualsevol cas, avui el protagonista també és el candidat, i al candidat ja no li calen presentacions. De fet, no li cal gran cosa perquè, passades dues legislatures, la personalitat, el discurs, i les actuacions són prou conegudes, valorades o criticades. S’ha desgastat Baijet? Diria que menys que l’equip de govern que ha presidit, però és innegable que, hores d’ara, l’home que opta a la reelecció arrossega un llast important, que amenaça la credibilitat de les promeses i les propostes que segueix manifestant en veu alta. El candidat podrà defensar les moltes coses que ha fet i les raons que l’han dut a fer-les. En canvi, no hi haurà escut que li pugui servir d’excusa davant de les conseqüències d’un model de gestió econòmica que, a peu de carrer, ha generat, i genera, un malestar enorme. Caldrà veure que prioritza l’electorat.

2 D'ABRIL DE 2011, ESTAT ACTUAL DE LA FAÇANA MARÍTIMA DELS MUSEUS DE SITGES

ARTICLE DE PILAR BERMEJO. ECO DE SITGES; 18 de març de 2011.

"Crònica Local" de Vicenç Morando. ECO DE SITGES, 18 de març de 2011.

Crònica local
Eco de Sitges, 19 de Març

S’alça el teló 

"(...)Forns sonà ferm, coherent, sincer i amb intenció, malgrat que algunes de les argumentacions exposades es contradeien amb el paper no sempre tant contundent dels convergents en el passat, quan calia posicionar-se davant de la elecció del paviment de la vianalització, o davant de les primeres informacions del projecte dels museus, que no van meréixer el veritable interès de la formació fins que la plataforma estirà de les orelles al candidat durant aquell acte a l’espai cultural Pere Stämpfli. Malgrat tot, es respira lògic optimisme en espera de veure qui porten els altres. Amb unes gotes del País Petit del Verges 50 de Llach es tancà la presentació, i començà el xeflis. (...)

RESPOSTA PER AL.LUSIONS AL SR. JOSEP ORRIOLS. ECO DE SITGES, 18 de MARÇ de 2011

PLATAFORMA SOS SITGES

Resposta per al.lusions al Sr. Josep Orriols

El passat dia 25 de febrer de 2011, es va publicar en aquest setmanari una carta del Sr. Josep Orriols dirigida a SOS Monuments, en la que expressava la seva disconformitat davant de la distinció negativa atorgada per aquesta entitat a l'Ajuntament de Sitges amb motiu del projecte de remodelació dels museus Cau Ferrat i Maricel.

En aquesta carta el Sr. Orriols també hi realitzava algunes afirmacions, a títol d’opinió personal, que els membres de la Plataforma SOS Sitges, per al.lusions, volem puntualitzar. Són les següents:

 "Us puc assegurar que la famosa façana marítima que la Plataforma SOS Sitges Salvem els Museus" assegura que estem destrossant, no està catalogada (...)"

Des de La Plataforma SOS Sitges el que sí que podem assegurar, i així ho pot consultar qualsevol persona, és que TOTS els edificis afectats pel projecte de remodelació dels museus, situats al carrer de Fonollar entre els números 2 i 8, van ser declarats Conjunt Històric Artístic i Monumental l’any 1972, i el Cau Ferrat, Monument Històric Artístic. Que TOTS ells són un Bé Cultural d’Interès Nacional. Que TOTS ells estan inclosos en el Catàleg del Patrimoni de Sitges, que el seu nivell de protecció és el màxim i pertant s’ha de mantenir el seu interior i el seu exterior, sense distinció de façanes, i que TOTS ells estan grafiats en els plànols del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sitges de l'any 1989.

I el que és més greu encara, en la memòria del propi projecte del Sr. Hernández Cros, diverses vegades es deixa constància de la catalogació i protecció de TOTS els edificis inclosos en el projecte. (*)

"Aquesta plataforma, tot i  molt legítima en si mateixa, no representa més que la opinió minoritària d'una gent amb dubtoses intencions polítiques i sense cap rigor tècnic".

Més de 3.000 persones adherides a la Plataforma és una opinió minoritària?

L’informe sobre els museus dels arquitectes Carles Buxadé i Joan Margarit no té cap rigor tècnic? L’informe de l’Acadèmia de Belles Arts i el “premi” de SOS Monuments no són dignes de crèdit?

Tots els membres de la Plataforma posem els nostres currículums a la disposició de qui vulgui saber els nostres coneixements tècnics sobre patrimoni, arquitectura, història de Sitges, història de l’art i conservació.

Encara és més agosarada l'afirmació de que els representants de la Plataforma som gent amb dubtoses intencions polítiques, sobretot quan ve d'una persona que signa una carta plena d'opinions personals com a "Ajuntament de Sitges” i “Regidor de Medi Ambient". Però és clar, el Sr. Orriols és membre del partit que governa l’ajuntament de Sitges, i com a tal actua en possessió del bé suprem: “us puc assegurar....”

Tots els partits polítics sitgetans s’han reunit amb membres de la Plataforma per tal de rebre totes les explicacions sobre les nostres reivindicacions. El nostre oferiment va ser per a tots, però únicament els partits que governen l’Ajuntament de Sitges ens van ignorar, concedint-nos “audiència” un any desprès d’inicar les nostres protestes, per a justificar amb filigranes interpretatives el que està o no està catalogat i protegit, i amb la conclusió que el “Patrimoni està per modificar-lo”.

Així que de dubtoses intencions polítiques res de res. De l’únic que se’ns pot acusar, si això algú ho pot considerar un delicte, és d’estimar Sitges i els museus en particular, amb un respecte heretat dels nostres avantpassats: Antonet Pascual, mestre d’obres; Joan Marsal, fuster; Josep Mirabent, regidor de cultura i vocal del Patronat del Museu del Cau Ferrat, són alguns dels seus noms.

Estem segurs que tots ells, amb en Cases i Rusiñol al capdavant, passaran de llarg del Baluart si algun dia aixequen el cap, doncs ja no ho reconeixeran com a casa seva. És el que està passant a Sitges amb el Patrimoni de tots. Tot legal, això si.

PLATAFORMA SOS SITGES

www.plataformasitges.blogspot.com

(*)       pàg 21, punt 3.3 de la memòria del projecte bàsic

pàg 25, punt 4.3 de la memòria del projecte bàsic

pàg 1 i 2 de l’annex a la memòria del projecte executiu