EL PUNT, 19 de MAIG de 2010

LA PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU DE SITGES EXHIBIRÀ 135 PECES DEL MUSEU MARICEL

Sitges La parròquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges exhibirà 135 peces del Museu Maricel a partir del mes vinent. L'església es convertirà així en un nou espai museístic que permetrà mantenir la difusió del patrimoni mentre durin les obres als museus de la façana marítima de Sitges. Ahir al migdia el Consorci del Patrimoni de Sitges i la parròquia van signar el conveni de cessió temporal del centenar d'obres de la Col·lecció Pérez-Rosales del Maricel; gran part d'aquesta col·lecció està formada per pintures, escultures i ceràmica d'iconografia religiosa i també per peces d'orfebreria litúrgica. La parròquia també disposa d'una col·lecció de retaules i un orgue barrocs que conformen un conjunt d'alt interès patrimonial.

La gent podrà visitar la parròquia a partir del 9 de juny a través de visites guiades, que s'hauran de concertar prèviament contactant amb el consorci. El guió, elaborat pel servei pedagògic de l'organisme, permetrà conèixer més a fons el passat i la història de la parròquia per complementar les peces de la Col·lecció Pérez-Rosales. La cessió és per dos anys, però renovable anualment. «És un producte cultural suficientment sòlid i curiós perquè pugui perdurar, però això ho dirà l'afluència de públic i la convivència entre les funcions litúrgiques i museístiques», va assegurar el director del consorci, Antoni Sella. El mossèn de la parròquia, Josep Pausas, va agrair la col·laboració per poder difondre el fons de l'església i va recordar el treball de restauració i de neteja d'algunes de les peces i de l'edifici eclesiàstic que s'ha realitzat els últims mesos.

El Museu Maricel va tancar les seves portes el passat 5 d'abril per poder començar les tasques de desmuntatge de les col·leccions abans de l'inici de les obres de millora a les quals se sotmetrà, juntament amb el Museu Cau Ferrat.

DIARI DE VILANOVA, 29 d'ABRIL de 2010

ESPERA I DUBTES PELS MUSEUS

La Plataforma Popular per a la Defensa i Conservació del Poble de Sitges podria convocar en el decurs de les setmanes vinents l’assemblea informativa sobre el projecte de remodelació dels museus de mar de la vila, amb el qual es mostren crítics. La trobada s’hauria d’haver celebrat ja fa dies, però els seus promotors han preferit esperar a que l’Ajuntament convoqui una reunió del Consell del Patrimoni, que ha de revisar el catàleg del patrimoni arquitectònic de Sitges. El temps, però, els va en contra. Les obres, que ja han estat adjudicades, es preveu que comencin el mes de juny vinent i el govern municipal, per la seva banda, no sembla tenir gaire pressa a convocar l’esmentada reunió.

Beli Artigas, portaveu de la plataforma, ha assegurat que l’acte públic es farà, però que, abans, esperem que se’ns respongui a una sèrie de coses que hem demanat. Sempre estem a temps de mostrar les il·legalitats, ha dit, però amb bona informació. La darrera denúncia d’aquest col·lectiu va contra la previsió de fer una capsa de 35 centímetres en el terra del primer pis al Cau Ferrat per incloure l’aire condicionat i els elèctrics quan, segons Artigas, aquest edifici, pel fet d’estar catalogat, és intocable. ....................

SITGÉS... MAGAZINE MUNICIPAL DE L'AJUNTAMENT DE SITGES. ABRIL 2010

enmemoriam.com, 27 d'abril de 2010

Poesía en el camposanto

El cementerio de Sitges abre sus puertas a los curiosos

El próximo 1 de sábado se celebra en el célebre camposanto un recorrido guiado para conocer su historia. El evento es gratis

Serveis Funeraris Integrals (SFI), la gestora del célebre cementerio de Sitges, organiza con la colaboración de la empresa cultural Agisitges la visita "La poesía en el Cementerio de San Sebastià". Se trata de un recorrido guiado por el camposanto, totalmente gratis, para que los ciudadanos puedan apreciar la literatura del siglo XIX y principios del XX a partir de las sepulturas de escritores y poetas que se hallan inhumados en el recinto mortuorio.

La ruta tendrá lugar el próximo sábado día 1 y estará abierta a todo el público, eso sí: se requiere reservar plaza previamente. La visita guiada durará dos horas consistirá en un repaso por la historia y la literatura, de la mano de la historiadora local Blanca Giribet y de la narradora Jordina Biosca, que interpretará textos literarios a lo largo del recorrido.

Entre los célebres personajes que están inhumados en el cementerio de Sitges están los autores Rita Benaprés, Salvador Soler i Forment, Trinitat Catasús, Josep Carbonell i Gener o Miquel Utrillo.

Un cementerio digno de ver

El cementerio de Sant Sebastià, el más emblemático de Sitges, guarda entre sus muros la historia de los antiguos pobladores de esta villa costera. Por su riqueza arquitectónica, artística, cultural e histórica, el de Sant Sebastià forma parte de la Ruta de Cementerios Europeos de la ASCE. Y es que sus tumbas y sepulturas son valioso testimonio de la historia moderna de Sitges. Muchas de las tumbas pertenecen a la burguesía o a ciudadanos que fueron a hacer las Américas a finales del siglo XIX y primeros del XX, conocidos popularmente como americanos o indianos. A raíz de la fortuna con la que volvieron, muchos se hicieron construir panteones ostentosos decorados con esculturas de artistas reconocidos de la época, como Josep Llimona o Frederic Marès, verdaderas obras de arte del modernismo catalán, que mostraban su poder a la tierra.

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, 25 d'abril de 2010

L’Àngelus de Santa Cecília de Montserrat’, la tela más grande de Rusiñol, sale por primera vez del Cau Ferrat de Sitges

NATÀLIA FARRÉ

SITGES

No tiene las medidas del colosal El gran dia de Girona, de Martí Alsina, el óleo con las dimensiones más espectaculares de la pintura española, con permiso del Guernica, de Picasso; pero sí es el más grande pintado por Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 – Aranjuez, 1931). Se trata de L’Àngelus de Santa Cecília de Montserrat, una pieza de 3 x 2,65 metros que nunca antes se había movido de su ubicación habitual, el Cau Ferrat de Sitges. El pasado jueves se descolgó de la pared que ocupaba desde finales del siglo XIX y, por primera vez en más de cien años, salió de la que fue vivienda-taller del artista y que, a su muerte, legó al ayuntamiento de la localidad. Para ello, se necesitó un operativo especial, pues la tela, por sus dimensiones, no pasa por ninguna de las aberturas del edificio.

La historia de L’Àngelus de Santa Cecília de Montserrat se pierde en el tiempo, ya que como formaba parte de la colección particular de Rusiñol no está documentada. «Algo que ocurre con muchas piezas del Cau Ferrat y que es habitual en las colecciones privadas de los creadores –explica Antoni Sella, director del museo– porque como estos ya conocen las vicisitudes de las obras, no tienen necesidad de registrarlas. Y con su muerte se pierde la memoria». En cualquier caso, «o llegó enrollado o lo pintó aquí», afirma, ya que cualquier otra opción es imposible por sus medidas. Lo más relevante de la tela es precisamente eso, su tamaño, y la forma de representar la escena: Rusiñol pintó tanto a los religiosos que se dirigen a la oración como a la ermita románica de espaldas. Posiblemente la obra fue realizada después de que el artista pasara un verano en Montserrat con Miquel Utrillo, en 1896. Y antes de su viaje a París, en 1899, para desintoxicarse de su adicción a la morfina. Paso que supuso un cambio radical en su forma de pintar y en su idea del Arte Total –Rusiñol concebía el arte como una religión y al artista como una especie de sacerdote–.

Muestras itinerantes

Ante el problema de no poder hacer pasar la obra por ninguna de las ventanas o puertas del Cau Ferrat, solo cabía una opción: liberal el lienzo del marco y el bastidor, y enrollarlo en un rulo. Y eso es lo que se hizo. Pero la operación no era sencilla ni estaba exenta de riesgos ya que al manipular una tela siempre se corre el peligro dañar la capa de pintura. Para evitarlo se tomaron todas las medidas necesarias: guantes y material neutro (la acidez es una gran enemiga del arte). Y para solucionar cualquier contratiempo: un kit con papel de manila y cola de conejo, necesarios para una restauración in situ. Pese a lo engorroso de la operación, el traslado fue un éxito y, ahora, el cuadro descansa en las reservas del museo donde permanecerá durante la reforma del Cau Ferrat. La reapertura está prevista para el otoño del 2012.

A la reserva, ya ha llegado toda la colección del museo, menos otras dos obras monumentales y también de difícil traslado: un Cristo crucificado del siglo XIV y un bronce, Forjador català, de Enric Clarasó, que aún están a la espera de organizar la logística para su mudanza. Algunas de estas obras –no es el caso de L’Àngelus de Santa Cecília de Montserrat, pero sí de otros rusiñols, dos grecos y las piezas de vidrio, cerámica y forja– aprovecharán la clausura temporal del museo para itinerar por otras pinacotecas. La primera parada es la muestra Picasso versus Rusiñol, en mayo, en el Museu Picasso de Barcelona.

EL BLOG CRITICARTT FA UN RECULL FOTOGRÀFIC

Passat, present i futur dels Museus de Sitges?. Petit resum fotogràfic

PORTAL DE SANT MIQUEL DEL MARICEL, ANTIC HOSPITAL DE SITGES

ECO DE SITGES, 10 d'ABRIL DE 2010

CRÒNICA LOCAL, de Vicenç Morando: Any 15.

Diumenge, 4 d’Abril. Migdia

Fa quinze anys, la secció s’estrenà amb la inauguració de la pinacoteca municipal, i avui acomiada al museu Maricel el darrer dia de portes obertes. Assistència mitjana, bastant allunyada de les multituds del Cau Ferrat. I és que l'edifici conté grans coses, el problema és que estan ficades enmig d'una col.lecció eclèctica i no sempre ordenada, fins al punt que acaba per fatigar al visitant esgotat de tombar per un entorn que s’acosta, de vegades, al de les sales atapeïdes d'un antiquari, o d'un brocanter. Hom s'adona, en conseqüència, com, més enllà de la reforma, el Maricel necessita, sobretot, un projecte museogràfic radicalment diferent, que posi en valor allò que, de debò, justifica la visita al museu. I no són poques les peces que mereixen una col.locació de privilegi. Algunes ja la tenen i és impossible situar-les fora de l'entorn pel qual es concebiren -cas de la sala Sert- o pel qual semblen fetes a mida, com les escultures de Rebull, Llimona i Jou al mirador. Al primer pis caldria una reformulació total, i dalt de tot, allí on el visitant ja no sentia les cames, i més si venia d'una visita prèvia al Cau Ferrat, hi hem tingut la pinacoteca municipal -que demana preferència absoluta- o la col.lecció de marineria de Roig i Raventós, encaixada al pis superior de la controvertida casa Rocamora. I això per posar un grapat d'exemples que venen al cap de manera immediata. Mentrestant, a l'edició digital de La Vanguardia del dilluns de Pasqua, Oriol Pascual esmenà, amb un paràgraf lapidari, la informació que donà el periodista Ramon Francàs sobre la hipòtesi que ell estés darrera d’un projecte alternatiu: jo no tinc cap projecte alternatiu per als museus del Cau Ferrat, casa Rocamora i Maricel de Mar. I per tant, no hi haurà cap presentació, ni el mes que ve ni mai, d'un projecte inexistent. Te raó. L'arquitecte ha expressat sempre reflexions i possibles solucions a questions concretes del projecte global, que enten que no s'adiuen ni al marc legal vigent, ni a l'esperit que ha de moure una restauració. Molt em temo, en qualsevol cas, que, a aquestes alçades, tot és dat i beneït es presenti, o no, el que sigui.

Ben lluny, a uns 3 quilòmetres del Maricel, ja han començat les d'obres. M'ensenyen un reportatge fotogràfic de l'Atlàntida potes enlaire i, a primer cop d'ull, imposa la moguda. En un plat de la balança, l'alcalde parla de millores en l'aillament del so i els serveis de la discoteca, com a requisits d'obligat compliment dins de la maranya administrativa de la qual en penja el futur de la concessió. En l'altre plat hi ha la reflexió dels qui pensen en les conseqüències de la poderosa influència d'una de les empreses capdals de l'oci nocturn del país.

DIARI DE VILANOVA, 9 d'ABRIL de 2010

DIARI DE VILANOVA, 9 d'ABRIL de 2010

TV3, 3CAT24.CAT, 9 d'ABRIL de 2010

Els museus de la façana marítima de Sitges tanquen per ser restaurats

El Museu Maricel de Mar, Can Rocamora i el Cau Ferrat de Sitges, anomenats els museus de la façana marítima, han tancat les portes perquè els restauradors desmuntin tot el material que contenen i es puguin començar les obres de restauració, condicionament i remodelació a mitjan juny. Segons Antoni Sella, director del Consorci de Patrimoni de Sitges, les obres han de servir per resoldre tots els problemes dels museus.

Els edificis, a banda de ser antics, estan situats damunt del mar i això provoca problemes d'humitat, salinitat i rovell. A més, s'han de fer obres d'adaptació per a la conservació de les obres, la seguretat i l'accessibilitat.

Els museus de la façana marítima de Sitges estan ubicats damunt d'un penya-segat sobre el mar i no tenen fonaments. El pas del temps i les condicions meteorològiques han provocat que "la necessitat de restaurar-los sigui imperiosa", com ha constatat Antoni Sella.

Aquests museus han "esperat molts anys l'oportunitat per adaptar-se a les necessitats dels museus" actuals, ha afirmat Sella, "però es tracta d'una obra molt complicada per la seva gestió i ubicació al centre històric de la ciutat" i també per l'elevat finançament que necessiten les obres.

Des de principis d'any s'han començat a desmuntar els museus i es preveu que aquesta feina s'allargui fins al 15 de juny. Es tracta d'una feina lenta i laboriosa, ja que implica una tasca de revisió de totes les peces, de documentació i de reubicació.

A més, tots tres edificis contenen petites rajoles i arrambadors ceràmics que necessiten un personal específic que faci la feina de treure les rajoles una per una sense que es trenquin ni s'esquerdin.

Tot i la transformació que viuran els museus, Sella ha afirmat que el repte per al Cau Ferrat és que el visitant "no noti pràcticament res més enllà d'allò imprescindible", com pot ser "una obertura perquè hi puguin accedir els minusvàlids o una sortida d'emergència".

Pel que fa al Maricel, els canvis es notaran sobretot perquè es farà una nova zona de circulació per fer possible un diàleg amb el mar. Segons Sella, la gràcia d'aquests edificis és la seva localització davant de mar, però per qüestions de conservació s'ha hagut de tancar la mirada al mar. Amb el nou projecte es vol recuperar aquesta mirada.

Mentre durin les obres de restauració dels edificis, les obres que formen part dels museus "viatjaran" per diferents ciutats de Catalunya a través d'exposicions itinerants. La primera serà al mes de maig al Museu Picasso, on aniran bona part de les pintures del Cau Ferrat.

VILA WEB, 9 d'ABRIL de 2010

Els museus de la façana marítima de Sitges tanquen portes per oferir una nova cara en la seva reobertura el 2012

Sitges (ACN).- El Museu Maricel de Mar, Can Rocamora i el Cau Ferrat de Sitges, anomenats els museus de la façana marítima, ja han tancat les seves portes perquè els restauradors desmuntin tot el material que contenen i es puguin iniciar les obres de restauració, condicionament i remodelació a mitjan juny. Segons Antoni Sella, director del Consorci de Patrimoni de Sitges, les obres han de servir per 'resoldre tots els problemes' dels museus. Per a Sella, els problemes rauen en què els edificis, a banda de ser antics, estan situats damunt del mar i això provoca problemes d'humitat', 'salinitat' i 'rovell'. A més, s'han de fer obres d'adaptació per a la conservació de les obres, la seguretat i l'accessibilitat.

LA VANGUARDIA.ES, 5 d'ABRIL DE 2010

SOBRE EL PROJECTE DELS MUSEUS DE SITGES, Cartas a La Vanguardia. Oriol Pascual

Sr. Francàs, desprès de llegir el seu article a les pàgines d'aquest diari (29/03/2010) em veig obligat a fer un aclariment important. I és que jo no tinc cap projecte alternatiu per als museus del Cau Ferrat, casa Rocamora i Maricel de Mar. I per tant, no hi haurà cap presentació, ni el mes que ve ni mai, d'un projecte inexistent.

El que sí he fet ha sigut analitzar el projecte presentat pel Sr. Hernandez Cros, i expressar la meva opinió sobre alguns dels seus aspectes més polèmics, i que han provocat les protestes dels ciutadans de Sitges. (article publicat a l'Eco de Sitges el dia 12/02/2010).

Aquests aspectes són dos. En primer lloc, l'enderroc total –excepte la façana al carrer Fonollar- i la reconstrucció arbitrària de l"edifici de la casa Rocamora, inclós dins del Plà Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del municipi de Sitges, amb el nivell màxim de protecció; és a dir, conservació estricta de l'interior i l'exterior de l'edifici. I en segon lloc, la nova façana marítima de l'edifici de Maricel de Mar, amb una proposta de rampes de circulació exterior i galeria vidriada de grans dimensions, que altera i modifica totalment la tipol.logia i el paisatge arquitectònic del conjunt, qualificat com a Bé Cultural d'Interés Nacional, i també amb el màxim nivell de protecció.

Aquestes solucions es justifiquen, segons l'autor i defensors del projecte, en que així es dóna compliment a la llei d'accessibilitat i es procura la conservació del conjunt dels edificis i de les col.leccions que s'hi allotgen. Efectivament, són solucions a aquests dos requeriments, però no són les úniques possibles, ni les més adients, doncs modifiquen el que pretenen conservar. I quan es tracta, com és el cas, de realitzar intervencions de rehabilitació i restauració en edificis i conjunts catalogats i protegits, el criteri que ha de prevaler és precisament el de protecció i conservació, de forma que la intervenció passi el més desapercebuda possible.

I això no ha estat així, ni per part de l'autor del projecte, ni de les administracions que l'han encarregat, ni de l'Ajuntament de Sitges, que és en definitiva qui ha d'atorgar la llicència d'obres. Quí defensa doncs el patrimoni arquitectònic de Sitges?

ECO DE SITGES, 3 D'ABRIL DE 2010

ES DIARI. DIARIO DIGITAL DE MENORCA, 2 d'ABRIL de 2010

ES DIARi. Diario digital de Menorca.

OPINIÓN (2 de Abril de 2010)

Sitges, cel i calitges. Jordi Pausas.

Llegeixo a "La Vanguardia" del 29 de Març, que a Sitges "hi ha controvèrsia política i veïnal per la reforma del patrimoni museístic de la façana marítima". És evident que aquest conjunt, format pels museus del Cau Ferrat de Santiago Rusiñol, el Maricel de Mar i Can Rocamora, son part inalienàble del patrimoni arquitectònic sitgetà. Restaurar els edificis demana discreció, i cal defugir els "arquitectes de prestigi", el quals, de manera general, solen donar la seva empremta, amb la qual cosa ja cal parlar d'"intervenció": els resultats solen ser desastrosos, i arquitectònicament no van més enllà del simple nyap -vegis com a mostra la intervenció a les muralles romanes de la Plaça Nova -Catedral- de Barcelona, ara tan "modernes"...

Cal no oblidar que l'actual Sitges deu el seu prestigi cosmopolita gràcies als artistes modernistes que la incentivaren amb tant d'encert -Rusiñol;Casas; Utrillo-. I per recordar la fascinació exercida en la generació següent -els noucentistes- no em puc estar de citar el poema de Josep Carner dedicat a la "Blanca Subur" : "O Sitges, cel i calitges/ mar al peu, clavells al niu/ blanc d'Espanya que enlluerna/ les espurnes de l'estiu/ Cor que vols, cor que desitges/ en tu visc, que tota plaus/ Tes noies tenen ulls negres/ les cases tenen ulls blaus/ Si jo et deixo, sols a mitges/ dona'm una flor ben lleu/ dona'm una margaida/ ull de sol, ales de neu". Cal preservar el patrimoni arquitectònic i cultural de Sitges de qualsevol intent de "modernitat"...

Jordi Pausas, París.