NOU ATEMPTAT ARTÍSTIC A BARCELONA

Un mural de Guinovart, agredido

Una barandilla nueva afea el conjunto artístico, ubicado en un edificio diseñado por José Antonio Coderch

Lluís Permanyer

Barcelona 

Un mural del celebrado pintor Josep Guinovart no sólo se encuentra en un estado de conservación intolerable, sino que además ha sido objeto de repetidas agresiones mutiladoras. Realza, o, mejor dicho, realzaba la portería de un edificio de Coderch en la Barceloneta; ahora sucede al revés: lo desprestigia.

El arquitecto José Antonio Coderch era sensible al arte. Buena prueba de ello fue que aceptó ser comisario del pabellón español en la Trienal de Milán de 1951, actuación que le fue unánimemente reconocida con la concesión del Gran Premio.

Coderch ya había ensayado la colaboración con Guinovart en 1951. El arquitecto estimó satisfactorio el resultado; la prueba fue que al poco decidió repetir. En efecto, en 1954, con ocasión de haber proyectado, junto con su colega Manuel Valls, el edificio de viviendas para el Montepío de la Marina, le encargó un mural para ornamentar la portería. La casa pasaba a marcar con autoridad urbanística la esquina vistosa del paseo Joan de Borbó, 43, y Almirall Cervera.

Lo realizó con la técnica látex. Y la composición tiene, a mi modo de ver, un interés marcado, al tratarse de un punto de inflexión estilística en su carrera, al iniciar el abandono de la figuración y encaminarse hacia la abstracción. De ahí que incorporara los perfiles reconocibles de un barco y un faro en un contexto muy poco figurativo.

Hoy da pena ver esta obra del pintor. El estado de conservación es lamentable, mayormente en la parte baja. Da la sensación de están deseando que se arruine un poco más para eliminarlo y blanquear el muro.

Lo peor, con todo, es la doble agresión que ha sufrido. La barandilla ciertamente es una solución nada imaginativa y propia de la mentalidad de un funcionario. En cambio, seme antoja insultante que en plena obra se les ocurriera meter no sólo el interruptor, sino además una regata de lo más ostensible.

En fin, una vergüenza. El trato dispensado a mural Barceloneta merece interponer una denuncia.

Resposta de la Plataforma SOS Sitges al PSC

Com canvien les coses en una mica més de tres mesos! Els mateixos que han destrossat amb total impunitat part importantíssima del patrimoni arquitectònic i artístic de Sitges; aquells que en cap moment van voler escoltar les demandes, fins i tot súpliques, de la Plataforma SOS Sitges per a que es repensessin el projecte de remodelació del Cau Ferrat i Maricel de mar abans no fos massa tard; els que va decidir unilateralment que la casa Xicarrons (també anomenada Rocamora) no tenia cap importància patrimonial i la van enderrocar sense pensar en les conseqüències d’aquest acte. Ara són ells que des de l’oposició demanen al govern actual que valorin molt bé les decisions abans de prendre-les, quan mentre  governaven, tot i que vàrem ser molts els que els hi demanàrem el mateix, van tirar pel dret sense fer cas a les veus que s’alçaven per recordar la seva obligació de conservar i restaurar el nostre patrimoni. Doncs tots aquests que mai van mostrar cap respecte vers el patrimoni de Sitges, ara, amb una nota de premsa, s’alcen com els grans protectors i salvadors de la nostra identitat cultural, parlant de responsabilitat, i fent referència a la necessitat de no fer política de mira estreta o sectarisme, quan per la seva actitud mentre estaven al govern, semblava que en lloc de gestionar un important projecte de reforma del gran conjunt patrimonial de Sitges, estiguessin decidint les obres de remodelació de la seva cuina. El seu canvi d’actitud (real o fingit, el temps ho dirà), arriba fins al punt d’oferir-se per a treballar conjuntament amb el Consorci, l’Ajuntament, entitats, sitgetans i sitgetanes.... i fins i tot amb la Plataforma SOS Sitges, aquella associació que van ignorar totalment quan tenien el poder. 

Pel que es desprèn del seu escrit, el passat  dimarts 27 de setembre tres regidors del Grup Municipal del PSC, es van reunir amb el responsable tècnic municipal; una primera dada molt important, ja que fins a l’entrada del nou govern cap arquitecte de l’Ajuntament de Sitges tenia coneixement de l’evolució de les obres que s’estan realitzant en els museus de Sitges, deixant total llibertat d’acció i decisió a l’arquitecte director de les obres. 

Detall de l'entrada de la desapareguda Casa Romamora. Fot. Col Particular

Amb un titular marcat per una suposició, “La reforma dels museus pot endarrerir-se fins el 2014”, el grup del PSC de Sitges realitza una sèrie d’afirmacions falses i fetes amb el clar objectiu partidista de portar a l’equívoc. La primera és la que fa referència als 6 mesos de retard en l’execució de l’obra a dia d’avui, amb les conseqüents desviacions econòmiques. Cal dir que aquesta demora i l’increment del pressupost pactat no és deguda a l’aturada parcial de les obres, que per cert, van tenir lloc a finals del mes d’agost, sinó a la falta de previsió i a la deficiència del projecte aprovat pel consistori anterior. Ens expliquem:

Les presses i la necessitat tècnica i constructiva d’enderrocar la Casa Rocamora va fer que no es tingués en compte l’origen medieval d’aquest bellíssim edifici. Així doncs, i tirant pel dret, es va decidir enderrocar l’interior de l’antiga i catalogada (segons queda clar inclús en el mateix projecte d’obres redactat i signat pel propi arquitecte director, Sr. Hernández Cros) casa Xicarrons. Fou durant aquest procés de “destrossa” quan va aparèixer,  de manera sorprenent per als tècnics responsables de l’obra, però esperada per als que coneixíem mínimament la història de la casa, un arc d’origen medieval que, gràcies a la decisió de l’arqueòleg de la Generalitat de Catalunya, s’ha hagut de conservar i incorporar al projecte actual. Aquesta obligació va fer que l’arquitecte director de l’obra hagués de modificar el projecte inicial previst per a la casa Rocamora, així com revisar el pressupost en aquesta partida. Per cert, aquest arc que sembla que hagi sorgit del no res, era un element estructural visible (i fotografiat) que evidenciava clarament  la seva presència en la planta baixa de l’edifici.

Cuina desapareguda de la Casa Rocamora. Fot. Col. Particular.

 Maricel de Mar amb  l'estructura del sostre amb bigues de fusta

L’altra causa per la qual s’estan endarrerint i encarint les obres és més greu, i és fruit de la falta de previsió a l’hora de calcular els pesos que s’aplicarien a l’edifici del Maricel de Mar, així com la desconeixença per part de l’ equip director del projecte de la inexistència  de fonamentació sota les parets d’aquest. Pel que ens ha explicat el tècnic municipal - el mateix amb el que es van reunir els membres del PSC - la col·locació d’un nou sostre de formigó d’uns 30 centímetres de gruix, més el pes de múltiples bigues de ferro de grans dimensions que  havien de sostenir  la galeria de vidre de la façana, han provocat que els murs de càrrega i les parets originals del Maricel de Mar, fetes a la manera tradicional de tapia, un material poc resistent, no hagin pogut suportar aquest pes tan exagerat, fins al punt d’esquerdar-se i estar en perill d’ensorrament. Una qüestió que si va tenir al cap Miquel Utrillo a l’hora de construir les cobertes del Maricel, mitjançant lleugeres estructures de fusta estudiades per a suportar el pes establert. 

Fotografia del saló de Deering al Maricel de Mar. Es veu perfectament l'estructura del sostre amb bigues de fusta

En un futur proper, a aquest pes de les lloses i de les bigues de ferro (una intervenció totalment innecessària i que ha suposat un greu perjudici a l’estructura i l’estabilitat de l’edifici de Maricel de Mar) s’hi haurà de sumar el del mobiliari exposat al museu, així com el dels visitants que passegin per les seves sales.  Per a solucionar aquest greu problema estructural s’han iniciat uns cars i complicats treballs de micropilotatge sota els murs existents, per a reafirmar  l’edifici del Maricel de Mar, tot i que amb aquesta acció, que ha suposat una forta desviació pressupostaria i el conseqüent retard de les obres, no es garanteix en cap de les maneres que els murs de tapia mantinguin la seva fermesa. 

Pel que fa a la referència directa a la Plataforma SOS Sitges, volem manifestar que el procediment contenciós-administratiu interposat per la Plataforma contra la llicència d’obres continua el seu curs.  Aquesta demanda considera que la llicència d’obres de la reforma dels museus atorgada per l’Ajuntament de Sitges és nul·la de ple dret per vulnerar la llei de protecció del patrimoni català.  

 Tanmateix si en un primer moment es va optar per iniciar les accions legals per la via penal (amb la denúncia al fiscal de delictes urbanístics), fou entre d’altres motius, pel fet que amb la denúncia de part a la Fiscalia aquesta era la que devia d’investigar l’assumpte, a banda de ser un servei jurídic gratuït en el que no es necessitava lletrat si la nostre pretensió era estimada.  Ens permetem recordar-los que la Plataforma no disposa de recursos econòmics.

No obstant, sí que els hi hem de reconèixer, Srs. del PSC, que vam errar adreçant-nos a la via penal cercant la prevaricació (en aquest cas entenem per prevaricació l’emissió d’una resolució administrativa essent conscient l’Administració Pública o funcionari que la dicta que la mateixa és contrària a dret o il·legal), donat que els organismes tècnics que havien de controlar les actuacions de reforma en aquest el nostre patrimoni cultural, el conjunt dels Museus de Sitges, tots ells eren de la mateixa corda.  Recordem qui formava parts dels diferents governs, responsables tots ells de la vetlla del Conjunt dels Museus de Sitges, en el moment de la concessió de la llicència, atorgada pels voltants del febrer de 2.010: 

·         A l’Ajuntament de Sitges,           PSC

·         A la Generalitat de Catalunya,    PSC

·         A la Diputació de Barcelona ,     PSC

·         Al Govern Central,                     PSOE    

Quan diem que aquestes obres van ser realitzades com si es fessin a la cuina de casa seva, ho diem perquè tots els responsables del control jurídico-tènic d’aquesta obra van confondre el nostre patrimoni públic amb el seu patrimoni privat.  

El control tècnic i legal va quedar completament obviat per estar tots els organismes responsables d’aquest control dominats per partits de la mateixa tendència, aquest fou el verdader motiu de que el projecte, la llicència i en conseqüència les obres tiressin endavant.  I, és clar, lògicament tots els informes tècnics preceptius i vinculants, que el fiscal es va trobar, estaven alineats amb la reforma i aprovaven la mateixa.  És per això que el fiscal de delictes urbanístics desestimà la denúncia per prevaricació presentada per la Plataforma doncs aquests informes tècnics emparaven la reforma tot i ésser il·legal.  Ens permetem també recordar-los que el fiscal en cap moment va entrar a valorar la qüestió de fons sobre la que esperem ara la jurisdicció contenciós-administrativa es pronunciï, la nul·litat de ple dret de la llicència d’obres del projecte de reforma dels Museus de Sitges. 

Dit això, no tractem de confondre al poble Srs. del PSC, la via contenciosa-administrativa accionada per la Plataforma SOS Sitges no és una acció menor, com vostès diuen, és simplement un altre ordre jurisdiccional, al qual s’ha decidit recórrer amb posterioritat a la via penal.  I justament és aquesta jurisdicció la que ha de controlar la legalitat dels actes emesos per l’Administració, entre ells les llicències urbanístiques. 

Així doncs, si les obres dels museus de Sitges van amb retard i tenen un increment del cost d’execució, no cerquin les culpes ni en la decisió de l’actual govern de Sitges de modificar el projecte per tal d’adaptar-lo a la normativa patrimonial, ni en les accions reivindicatives de la Plataforma SOS Sitges.  Ara s’està recollint el fruit de les seves presses, de la falta de previsió i, per sobre de tot, de l’adopció de solucions d’un projecte no adequades a les característiques constructives dels edificis existents.

Plataforma SOS Sitges

www.plataformasitges.blogspot.com

UN ALTRE EXEMPLE DE FALTA DE RESPECTE AL NOSTRE PATRIMONI!!!!!

CRÍTIQUES

Impunitat

ARQUITECTURA

XAVIER MONTEYS
29/09/2011

Aprofitant l'estiu i les vacances, s'ha des-truït la façana de la planta baixa de l'antic edifici del Banco Español de Crédito de la plaça de Catalunya de Barcelona; han desaparegut les columnes i pilastres de granit massís deixant a la vista l'estructura portant. L'impacte a la plaça és notable ja que la façana i la massa de l'edifici ara no descansen visualment de manera adequada en aquesta prima estructura

L'edifici de Banesto, projectat per Eusebi Bona, un arquitecte menysvalorat per la intel·ligència arquitectònica local, era l'obra que representava més bé l'esperit d'una arquitectura diplomàtica en relació amb la ciutat. Al meu entendre, una arquitectura diplomàtica és la que arregla una situació, en aquest cas urbana, i fa veure que és obra d'un altre, sense fer-ne ostentació ni atribuir-s'ho, essencial en la diplomàcia.

Foto de la pàgina Urbanity.es

 La composició del volum de l'edifici de Banesto és essencial ja que la massa de la torre, en lloc de coronar l'extrem del passeig de Gràcia, com feia el desaparegut edifici d'Enric Sagnier en aquesta mateixa cantonada, o de situar-se simètricament sobre el volum de l'edifici, es disposa en un dels seus extrems, al costat de l'edifici veí, fins al punt de semblar que la torre és el centre d'un sol edifici que forma el costat nord de la plaça. Això és essencial ja que així podríem dir que la torre pertany més a la plaça que no pas a l'edifici, contribuint a ordenar aquesta façana de la plaça de Catalunya. Una operació que van imitar intel·ligentment els projectistes de la reforma de la façana d'El Corte Inglés ara fa uns anys, i que dóna lloc a un peculiar joc amb la torre del rellotge del BBVA.

Pel que sembla, el local ha estat llogat per 30 anys a l'empresa Apple, a la que li deu semblar que les seves botigues han de transmetre la imatge de lleugeresa i transparència dels productes, sense tenir en compte el lloc on va. L'edifici no va ser concebut així, amb una planta baixa transparent i lleugera i una lectura mitjanament culta de l'edifici hauria donat lloc a una altra intervenció més adequada per a la planta baixa.

Si és cert que això serà una botiga Apple, l'únic que es pot dir és que els seus dissenyadors de botigues no estan a l'altura dels seus enginyers.

Foto treta de Urbanity.es

El secretisme amb què s'ha dut a terme l'operació i les condicions de confidencialitat que aquesta empresa imposa fins i tot a l'Ajuntament resulten molt poc democràtiques. Per què, si la normativa actual obliga a restaurar les façanes de les plantes baixes dels edificis que donen a Barcelona el seu caràcter, com va succeir no fa gaires anys amb la casa Lleó i Morera, s'ha consentit aquesta destrucció a la vista de tots i en el centre de la capital de Catalunya? On eren quan es va aprovar aquest projecte de reforma i demolició d'aquesta planta baixa les comissions de qualitat o l'Oficina del Paisatge Urbà? Tan important és una botiga Apple per menysvalorar així el que tenim?

Foto treta d'Urbanity.es

 La visió dels trossos de les columnes abandonats darrere de la tanca de l'obra, trossos immensos, de potser més d'un metre cúbic, produeix un sentiment depriment en veure el menyspreu cap a l'esforç i la feina feta en altres èpoques. Els conceptes sovint emprats per l'arquitectura contemporània com ara lleugeresa o transparència, amb intervencions com aquesta, no fan més que aparèixer com a sobrevalorats i donar la impressió de ser més un eslògan que una idea. L'arquitectura moderna hauria de revisar seriosament el fet que es consideri l'única arquitectura possible. No serà millor pel fet d'infringir accions com aquesta. Potser és moment que l'arquitectura moderna consideri si ha de seguir lliurant combats a favor de l'arquitectura verdadera i seguir creient que qualsevol reforma d'un edifici antic és una ocasió per fer sentir els seus espectaculars principis estètics. L'arquitectura moderna hauria de saber que La guerre est finie!

Foto treta d'Urbanity.es

NOTA DE PREMSA DEL GRUP DEL PSC DE SITGES SOBRE LA REVISIÓ DEL PROJECTE DELS MUSEUS

La reforma dels museus pot endarrerir-se fins el 2014 

Els canvis en els terminis i el projecte condicionen el finançament de l'obra

Aquest dimarts 27 de setembre, regidors del Grup Municipal del PSC es van reunir amb el responsable tècnic municipal del projecte del Museus de Sitges per conèixer la seva situació i aclarir els dubtes generats les darreres setmanes per les notícies contradictòries en relació a la seva continuïtat i la seva execució.

És important recordar que el projecte dels Museus de Sitges, promogut pel Consorci del Patrimoni de Sitges, per la seva reforma, que va impulsar l’anterior govern del PSC, havia superat totes les exigències tècniques, jurídiques i de finançament necessàries per la seva execució, com eren l’informe preceptiu i obligatori de Patrimoni de la Generalitat, l’informe de Ports i Costes, la llicència d’obres del mateix Ajuntament de Sitges. I en relació al finançament, es va aconseguir que la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Estat assumissin el 100% de la inversió, amb un pressupost de 10 milions d’euros, fet que permetia a l’Ajuntament de Sitges no haver d’invertir ni un sol euro en una de les obres més importants fetes mai a la nostra Vila. Aquest projecte va ser contestat per un grup de Sitgetans que van entendre que no s’havien tingut en consideració un conjunt d’aspectes patrimonials i que, per tant, s’havia de modificar, i així va començar un llarg procediment jurídic que avui en dia encara està en curs. La plataforma SOS Sitges va presentar una denúncia al fiscal de delictes urbanístics que no fou admesa per entendre el fiscal que no hi havia delicte, donant la raó al Consorci del patrimoni i a l'Ajuntament. Davant de la resolució del fiscal, la plataforma optà per una acció menor: presentar un recurs contenciós administratiu per revisar la llicència d'obres atorgada per l'Ajuntament al projecte.

A l’esmentada reunió celebrada a la casa de la Vila amb el tècnic de l’Ajuntament, se’ns va informar que l’actual govern havia decidit iniciar un procés polític per fer una modificació substancial del projecte amb un conjunt de canvis que afectaven, entre altres, a les rampes i la façana marítima però que encara no es tenia una solució tècnica definitiva.

Val a dir que a dia d’avui, tot i que s’ha publicitat que les obres dels museus han estat aturades parcialment, no ens consta que s’hagi comunicat formalment cap ordre d’atur parcial, ni que s’hagi notificat per escrit als responsables de les obres, més enllà de l’atur d’obres que correspon, de manera genèrica al període estival.

Aquesta decisió política del govern de CiU+PP+NH+SGI, segons l’opinió del responsable tècnic, comporta l’obligació d‘iniciar de nou els processos tècnics i administratius, és a dir, s’ha de tornar a presentar el projecte a la Generalitat per l’informe de Patrimoni, s’ha de sol•licitar una reforma de la llicència d’obres municipals i s’ha de tornar a presentar a la Diputació de Barcelona, a la Generalitat i al Ministerio de Fomento per la seva aprovació com a finançadors de l’obra, en definitiva els mateixos tràmits que es van fer amb el projecte actual.

Segons el nostre parer tots aquest canvis, conseqüència d’una decisió política presa pels actuals governants de l’ajuntament de Sitges i que no respon a cap requeriment tècnic o jurídic, comporten tot un seguit de riscos que s’haurien de valorar adequadament per no trobar-nos d’aquí poc en una situació de difícil solució. A continuació detallem els riscos que es van identificar com a resultat de les preguntes fetes al responsable tècnic en relació al desenvolupament del projecte, que són:

Termini d’execució: aquest va ser un dels aspectes més clars. Les obres d’execució, com a resultat dels dubtes dels darrers mesos, acumula un retard de 6 mesos, a més d’una desviació pressupostària provocada per una obra de rehabilitació complexa i que va trobant contínuament aspectes no previstos. Aquest termini encara augmentarà ja que la modificació del projecte i la nova tramitació administrativa provocarà que les obres, segons l’estimació dels tècnics, no estiguin finalitzades fins a finals del 2014, més de 2 anys després del termini previst inicialment. Aquest endarreriment podria provocar un augment de cost i motivar una renegociació del contracte d’execució d’obra amb les empreses adjudicatàries al tractar-se d’una modificació de termini molt important.

Modificació del Projecte: les modificacions plantejades pels responsables polítics de l’ajuntament, que encara, pel que sembla, no han estat notificades de manera fefaent, i que no compten ni amb la validació ni amb la solució tècnica, provoquen, com dèiem abans, que s’hagi d’iniciar un nou tràmit davant de totes les administracions competents (Generalitat, Ajuntament i Demarcació de Costes de l’Estat) i davant dels organismes que financen el projecte (Diputació de Barcelona, Ministerio de Fomento), amb el risc que això comporta i just en ple procés electoral a Madrid, fet que provocarà que fins a Febrer o Març no es tingui interlocutor polític al Ministerio de Fomento que validi el nou projecte i confirmi el seu finançament, aspecte crític de tot aquest nou procés per evitar la possibilitat que el Consorci de Patrimoni hagi de demanar diners a l’Ajuntament de Sitges per finalitzar les obres.


Contenciós Administratiu: segons ens informa el tècnic desconeixen si la incorporació de totes aquestes modificacions al projecte provocarà la retirada per part de la Plataforma SOS Sitges del seu contenciós i per tant és molt possible que els riscos patrimonials que argumentaven els partits del govern, des de l’oposició, encara romandran presents fins a la resolució definitiva del procés una vegada esgotades tots les instàncies judicials.

Estalvi amb les modificacions: els responsables tècnics no preveuen, en principi, un estalvi significatiu com a resultat dels canvis ja que l’eliminació de les rampes obligarà a trobar solucions tècniques per resoldre el tema de l’accessibilitat i el canvi a la façana marítima provocarà que s’hagi d’actuar sobre la façana que abans quedava protegida pel vidre i sobre la que no s’havia previst cap intervenció en profunditat. A més queda per analitzar si és possible evitar l’augment de nivell del terra del Cau Ferrat per instal•lar la climatització ja que tècnicament es veu molt complexa la seva modificació. Cal dir també que una part de l’obra ja executada s’haurà d’enderrocar atès que restarà ineficaç amb el nou projecte. Així una part molt important de la climatització instal•lada no servirà de res, l’estructura metàl•lica que suportava les rampes tampoc, a més de tota una sèrie de reforços estructurals que s’hauran d’enderrocar per encabir a l’interior les noves rampes i recorreguts d’evacuació.

Finançament: aquest és un dels punts que ens genera més inquietud, i sobre el que el tècnic, una vegada més, no tenia cap resposta ja que la modificació del projecte i l’inici del nou projecte obligarà a que les administracions que es van comprometre a finançar l’obra (Diputació, Generalitat i Ministerio) hagin de tornar a validar el projecte reformat i per tant confirmar la finançament, amb els evidents riscos que això comporta en un moment en que totes les administracions públiques estan en un fort procés de retallades que també afecta a projectes ja iniciats amb compromisos ferms de finançament. No és bona idea crear dubtes, o donar arguments a tercers, sobre un projecte en curs i amb finançament per executar-ho.

Massa dubtes i massa riscos que ara s’obren com a conseqüència de decisions polítiques que no estem segurs que s’hagin valorat en profunditat i que sembla que, esperem que no, han estat el resultat d’una manca de visió global de tot el procés i dels problemes que provoca el gran nombre d’administracions implicades, cadascuna amb els seus criteris tècnics i polítics, potser per manca d’experiència o per una actitud massa prepotent, i un tant agosarada, d’algun membre, destacat, de la dreta del govern municipal.

En conclusió, aquest procés iniciat pel govern municipal en relació a la reforma dels Museus pot provocar que un projecte, que estava en procés d’execució, amb les seves contestacions, però en execució, una vegada es facin les modificacions polítiques proposades, que encara hem de veure com es defineixen tècnicament, ens trobem que els processos administratius no evolucionen com s’espera, o que es retalli part del finançament compromès per la resta d’administracions i que per tant això obligui al nostre Ajuntament a assumir part del cost de les obres per finalitzar-les dos anys desprès de la data prevista inicialment.

Finalment només volem demanar al govern municipal que no assumeixin riscos innecessaris en aquest procés, que valorin molt bé les decisions abans de prendre-les, sense deixar-se influir interessadament per ningú ja que la seva obligació és defensar els interessos de tots els Sitgetans i Sitgetanes, i que es comprometi a finalitzar amb garanties un projecte molt important per a la nostra Vila, no només per la importància de conservar i restaurar el nostre patrimoni com a mostra del que varem ser i allò que som, sinó perquè són els Museus un actiu essencial per difondre la nostra personalitat dins i fora de Catalunya i, també, per l’obligació de tenir un espai digne per les creacions dels nostres artistes més il•lustres i estimats que serveixen per augmentar la importància d’un turisme cultural cada vegada més nombrós.

El PSC de Sitges continuarà, com fins a la data, recolzant i impulsant aquest projecte de remodelació dels Museus de Sitges i estem disposats a treballar amb tothom, Consorci, Ajuntament, partits polítics, Plataforma SOS, ciutadans, ciutadanes i entitats de Sitges, per assolir el resultat final per tots esperat i perquè creiem que amb un tema tant important no es pot fer política de mira estreta, sectària, sinó que s’ha de vetllar, amb responsabilitat, perquè els nostres Museus gaudeixen de l’esplendor que es mereixen.


PSC - Sitges
http://sitges.socialistes.cat  
sitges@socialistes.cat

Diari de Vilanova, 15 de setembre de 2011

El futur de Sella, a estudi

L’actual gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, Antoni Sella, podria tenir els dies comptats com a màxim representant d’aquesta institució, segons han confirmat des de l’equip de govern municipal. Fonts polítiques del municipi han apuntat en la darrera setmana que ja existia un relleu i fins i tot hi han posat nom. Segons aquesta hipòtesi, seria l’escriptora Vinyet Panyella qui substituiria Sella en el càrrec. Oficialment, però, el procés no està tan avançat.

Des d’Alcaldia han informat que s’està treballant en una renovació en el càrrec directiu, però no hi ha noms. De fet, el canvi no només afectaria el futur de Sella sinó que també implicaria els òrgans de govern del consell del Consorci. En qualsevol cas, els canvis que hi pugui haver se sabrien en breu, segons han informat.

Des de la Diputació de Barcelona, l’ens que amb l’Ajuntament gestiona el Consorci del Patrimoni, han indicat que oficialment no hi ha res encara. No han especificat res més en la línia del que s’ha apuntat des del govern municipal.

Tampoc ha dit res Sella, que oficialment assegura no haver estat informat de cap canvi i que aquesta setmana seguia exercint les seves funcions a les oficines de l’ens patrimonial. Per la seva banda, Panyella, incòmoda amb les preguntes d’aquesta Redacció, ha desmentit que l’hagin escollit per ocupar el càrrec.

Que l’exdiputada de CiU al Parlament de Catalunya sigui la futura gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges és una possibilitat que diferents fonts polítiques lligades a l’oposició han apuntat, però sense atrevir-se a afirmar-ho públicament.

Crònica Local de Vicenç Morando. Eco de Sitges, 10 de setembre de 2011

VentdelCau (V)

Per tant, Ajuntament i Diputació estan d’acord en que la façana marítima del museu Maricel no es plantejarà amb aquelles rampes i aquella estructura de vidre?

Exacte. L’objectiu és modificar aquesta proposta de façana marítima del projecte, per intentar retornar-la als orígens, a com estava abans de les obres.

Miquel Forns, 5 de Setembre

I la nota de premsa rebla el clau amb una filigrana eufemística nascuda de la prudència: La Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges estudiaran i modificaran els tràmits legals i tècnics necessaris que permetin fer possible les variacions en punts que estan pendents de revisió, com les rampes i la façana marítima. Revisada la numeració del serial, per haver perdut el compte en el darrer capítol –que era el IV i mig i no el III i mig- l’atzarosa història de la reforma dels museus ha arribat a un punt d’inflexió, amb la decisió de l’Ajuntament d’aturar parcialment les obres relacionades amb la solució de la façana marítima del Maricel, sense que això suposi aturar les de la resta dels immobles, que segueixen endavant. Segons la versió oficial dels fets, varen ser unes fotos captades des de mar, el Diumenge 28 d’agost, les que donaren el senyal d’alerta al testimoniar de manera explícita que ja estava instal.lada part de l’estructura de la polèmica passarel.la exterior. El passat divendres, 2 de Setembre, l’alcalde i alguns membres de l’equip de govern s’entrevistaren amb el vicepresident de l’àrea de cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil, i la diputada de cultura Mònica Querol, i coincidiren en els criteris de cara a la revisió d’aspectes bàsics de l’obra, d’acord amb algunes de les propostes que, en el seu dia, féu la plataforma SOS Sitges. La institució provincial s’encarregarà, ara, d’avisar a qui calgui del canvi de plans.... I, tot i que durant la reunió no se’n va parlar, tampoc no cal ser un honoris causa per a interpretar de forma inequívoca les paraules de Forns sobre una altra de les incògnites que continuen obertes, com és la decisió futura sobre qui dirigirà el consorci: “Evidentment (...) en aquest moment ja fa unes setmanes que, exceptuant aquest periode de vacances en que es troben el personal tècnic i polític de les dues administracions, ja hi ha converses per a poder materialitzar el canvi en els òrgans directius i polítics del consorci del patrimoni”. Mentre a l’actual gerent de l’ens li comencen a xiular les orelles, la rumorologia sobre el pretendent a la seva cadira –insistent des de fa setmanes i no sense un cert morbo- apunta a una sitgetana molt ben calçada, i no és Beli Artigas. Temps al temps.

És bo el que ha passat? No es pensin que la pregunta sigui fàcil de contestar per a un defensor –continuo sent-ho- de l’actual proposta, a qui li ha agradat parlar-ne sense embuts amb la part contrària. A aquestes alçades del serial, em cal prioritzar i ser pragmàtic. Benvinguts siguin els canvis si, des de la bona fe, ajuden a que la història d’aquest projecte arribi, definitivament, a un mínim punt de conciliació entre admiradors –pocs- i detractors –molts-. No està l’escenari actual per a marejar la perdiu ni per a perdre el temps amb lluites desgastadores o dubtes innecessaris. Abans de continuar em permetran una reflexió en veu alta. A Sitges li ha passat amb els museus el que es mereix una vila que els ha tingut abandonats i ara s’esglaia perquè creu haver assistit a un atemptat contra el  patrimoni, quan fa anys que tenim el patrimoni a la corda fluixa. Els museus són els primers d’una llista llarga que seguiria amb la biblioteca, el Patronat, Can Falç, o, fins fa quatre dies el mercat vell del qual tampoc no hem sabut que fer-ne fins que Bacardí ha estat més llesta que nosaltres. Varem perdre irremisiblement els capitells originals de Pere Jou dels claustres del Maricel... per no parlar de l’estat de l’estudi Vidal...I no segueixo, perquè no val la pena. Ho enumero, a tall d’exemple, per a prevenir d’un previsible empatx de medalles. Sitges no es pot vantar ni enorgullir d’haver estat prou curosa amb els pilars fonamentals del nostre patrimoni artístic. Sigui com sigui, cal ser optimista, i ho vull ser. En espera de saber fins a quin punt les noves circumstàncies poden portar conseqüències que afectin al posicionament de les peces d’aquest gran trencaclosques -començant per l’arquitecte i acabant pel Ministeri- l’oficialització de l’acord ha servit per a refrescar alguns punts importants, que tenen relació amb les diferents reinvindicacions de la plataforma, de les quals en queden serrells pendents com el procés judicial sobre Can Rocamora o el trobar una solució menys agressiva per a climatitzar el Cau Ferrat que no suposi l’elevació del terra del primer pis. De fet, i més enllà del poc que es digué durant la campanya de les municipals -que travessà de puntetes per la polèmica- a l’equip de govern no li ha calgut fer un excessiu esforç per a expressar un posicionament propi i detallat sobre el projecte. Més aviat dóna la sensació que s’han fet seu, sense fissures, l’argumentari de la plataforma, segurament perquè la història recent està massa plena de tebiesa com per a poder expressar avui una postura molt beligerant sobre l’assumpte. En qualsevol cas, l’Ajuntament, a més de complir una promesa manifestada en el seu dia per alguns dels grups polítics que formen l’equip de govern, ha sabut parar atenció al rebuig generalitzat –o, si més no prou important- que creà el projecte de reforma dels museus des del seu inici. S’ha arribat fins aquí per la conjunció de quatre factors, que poden col.locar en l’ordre que vulguin. Primer: l’execució d’un projecte molt mal gestionat des del punt de vista de la informació pública entesa en el sentit més obert del terme, quan, per trascendència històrica, n’hagués hagut d’esdevenir el paradigma. Segon: la poca sensibilitat dels seus responsables vers aquells qui es mostraren obertament contraris a la proposta, des d’unes raons que mereixien consideració. Ans el contrari, els gestors van treure pit sense mesurar els riscos de menystenir allò que avui ha pres protagonisme. Tercer: la perseverança i tenacitat dels membres de la plataforma en defensar el que creien. I quart: el canvi polític, sense el qual res del que és notícia avui ho hagués estat.

Malauradament, aquesta tensió mantinguda durant mesos ha portat danys colaterals importants dins d’una part significativa del món cultural de Sitges, molt dividit i esqueixat arran del debat dels museus. Em disculparan si dic fins i tot que un punt enverinat. Una demostració fefaent de les mancances del procés. Un petit desastre, i més si es tenen en compte les grans coses que s’han fet gràcies a la unió d’esforços d’alguns dels nostres investigadors/divulgadors de referència. Des de fora, l’observador ho contempla amb absoluta perplexitat i desencís, perquè aquí també farà falta un bon projecte de restauració emocional que resolgui un distanciament que ens empobreix. Queden alguns capítols de VentdelCau i servidor desitja que el que vingui sia millor. Ho necessitem.

I acabo. L’ofrena institucional avançada al 10 de Setembre és una petita/gran espifiada que, d’haver-la proposat l’anterior equip de govern, hagués passat per.... vostès ja m’entenen... Té raó l’alcalde quan justifica el canvi dient que les grans diades comencen la vigília. Allò que s’obvia és que no celebrariem vigílies sense el precedent històric de les diades que les justifiquen. D’això, i de la Moixiganga express,  ja en parlarem la setmana que ve..

Cultura 21, el portal català del sector de la cultura.

Paralitzen parcialment la remodelació dels museus de Sitges

 


L’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona han decidit conjuntament paralitzar part de les obres de remodelació dels museus de la façana marítima de Sitges –Cau Ferrat, Casa Rocamora i Maricel de Mar–, que han estat aturades aquesta mateixa setmana. La mesura s’ha pres després d’una visita d’obres rutinària en la que s’ha constatat que els treballs havien avançat en punts que estan pendents de revisió, com les rampes i la façana marítima, segons comunica el consistori.

Amb aquesta mesura, s’atura l’actuació en alguns dels aspectes que reivindica la Plataforma SOS Sitges. El nou alcalde, Miquel Forns (de CiU, que governa en coalició amb PP, Sitges-GI i Nou Horitzó), s’havia reunit amb l’organització i s’havia compromès a estudiar la possibilitat de revisar aquelles parts de l’obra que reivindicava la Plataforma sempre i quan no suposessin aturar el projecte global.

Els treballs de remodelació, que es produeix pel deteriorament que pateixen els equipaments a causa de les condicions meteorològiques a la que estan exposats, tenen un pressupost de gairebé 10 milions d’euros, van comença a mitjan del 2010 i es preveu que acabin a finals del 2012.

L’oposició de la Plataforma
La Plataforma SOS Sitges al·lega que el projecte atempta contra alguns aspectes de la Llei de protecció del patrimoni català i contra la normativa urbanística municipal. Una de les seves reivindicacions se centra en la recuperació de l’estat original del sostre de la planta baixa del Cau Ferrat, eliminant una elevació de 35 centímetres prevista per instal·lar la climatització.

A més, l’organització creu s’hauria de reconstruir l’interior de la Casa Rocamora i reproduir la façana de mar de 1915, any en el que es va construir l’edifici. Pel que fa al Maricel de Mar s’han presentat propostes alternatives a la protecció de la façana posterior.

El delegat de la Generalitat a Barcelona visita Sitges.

17-08-2011 

El delegat de la Generalitat a Barcelona visita Sitges

El delegat territorial del Govern de la Generalitat a Barcelona, Salvador Jorba, s’ha desplaçat avui a Sitges per mantenir una reunió de treball amb l’alcalde Miquel Forns.

 

En el decurs de la reunió l’alcalde i el delegat han analitzat conjuntament diverses qüestions relatives a la remodelació del Palau Maricel i altres elements del patrimoni artístic de Sitges, els ajuts atorgats pel Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya i la seguretat ciutadana. Han constatat que les mesures adoptades pel Departament d’Interior en relació amb la venda il·legal han estat eficaces. Així mateix, l’alcalde de Sitges ha exposat al delegat els principals projectes de futur, en relació amb el port, la futura quarta escola pública i les possibilitats culturals i turístiques del municipi.

Diari de Vilanova, 8 de setembre de 2011

Compromís amb els museus

L’alcalde, Miquel Forns, es va reunir dilluns passat amb el vicepresident de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civit, per concretar les variacions referents a la reforma dels museus de la vila. Durant la trobada, en al que també va participar la diputada de Cultura, Mònica Querol, i regidors del govern local, les dues administracions van manifestar una voluntat clara per revisar el projecte que afecta el Museu Maricel, el Cau Ferrat i la Casa Rocamora.

La Diputació de Barcelona i l’Ajuntament estudiaran i modificaran els tràmits legals i tècnics necessaris que permetin fer possible les variacions en punts que estan pendents de revisió, com les rampes i la façana marítima. Part de les obres que afecten el projecte de remodelació dels museus de Sitges van quedar aturades la setmana passada, després d’una visita d’obres rutinària, seguint una decisió presa conjuntament entre l’Ajuntament de Sitges i la Diputació.

D’aquesta manera, s’atura l’actuació en els aspectes que són motiu de reivindicació de la Plataforma SOS Sitges i que l’actual equip de govern es va comprometre a revisar a l’inici de la legislatura. Des del començament del nou mandat municipal el mes de juny passat, el govern local ha estudiat les possibles variacions del projecte per apropar les possibilitats tècniques als requisits de la Plataforma, sempre deixant clar que no s’aturaran de forma global les formes iniciades a mitjans del 2010 i que haurien d’estar enllestides a finals del 2012.

Vilanova Digital, 5 de setembre de 2011

L’Ajuntament i la Diputació volen revisar el projecte dels museus de Sitges Les dues administracions revisaran i modificaran els tràmits legals i tècnics que permetin les variacions reivindicades per la Plataforma SOS Sitges,que no afecten al projecte global L’alcalde de Sitges, Miquel Forns, s’ha reunit amb el vicepresident de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil, per concretar les variacions referents a la reforma dels museus de Sitges. Durant la trobada, en la que també va participar la diputada de Cultura, Mònica Querol, i regidors del govern local, les dues administracions van manifestar una voluntat clara per revisar el projecte que afecta el Museu Maricel, el Cau Ferrat i la Casa Rocamora.

Ajuntament de Sitges. L’Ajuntament i la Diputació volen revisar el projecte dels museus de Sitges La Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges estudiaran i modificaran els tràmits legals i tècnics necessaris que permetin fer possible les variacions en punts que estan pendents de revisió, com les rampes i la façana marítima. Part de les obres que afecten al projecte de remodelació dels museus de Sitges van quedar aturades la setmana passada, després d’una visita d’obres rutinària, seguint una decisió presa conjuntament entre l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona. D’aquesta manera, s’atura l’actuació en els aspectes que són motiu de reivindicació de la Plataforma SOS Sitges i que l’actual equip de govern es va comprometre a revisar a l’inici de la legislatura. Des del començament del nou mandat municipal el passat mes de juny, el govern local ha estudiat les possibles variacions del projecte per apropar les possibilitats tècniques als requisits de la Plataforma, sempre deixant clar que no s’aturaran de forma global les obres iniciades a mitjans de 2010 i que han de finalitzar a finals del 2012. El projecte, amb un pressupost de gairebé 10 milions d’euros finançats pel Ministeri de Foment, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sitges, té dues línies d’intervenció. La primera, de caràcter més funcional, ha de resoldre l’accés mitjançant una entrada única als dos museus, a més de la modernització dels serveis de les instal•lacions, i afegir una zona d’aules i tallers. La segona línia d’intervenció, centrada en l’accessibilitat, contempla adaptar el conjunt museístic per a que sigui accessible a persones amb discapacitat, i adequar-lo a la normativa contra incendis i d’evacuació. El conjunt també es consolidarà estructuralment amb la restauració de façanes, el reforç dels forjats i la renovació de les cobertes. Algunes de les principals reivindicacions de la Plataforma SOS Sitges se centren en la recuperació de l’estat original del sostre de la planta baixa del Cau Ferrat, eliminant una elevació de 35 centímetres prevista per instal•lar la climatització. Segons SOS Sitges, s’hauria de reconstruir l’interior de la casa Rocamora i reproduir la façana de mar de 1915, any en el que es va construir l’edifici. Pel que fa al Maricel de Mar s’han presentat propostes alternatives a la protecció de la façana posterior.

Vilanova Digital, 1 de setembre de 2011

Fre a la remodelació dels museus de Sitges L’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona paralitzen parcialment les obres de remodelació dels museus de Sitges Part de les obres que afecten al projecte de remodelació dels museus de Sitges han quedat aturades aquesta setmana. La decisió s’ha pres conjuntament entre l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona, després d’una visita d’obres rutinària en la que s’ha constatat que els treballs havien avançat en punts que estan pendents de revisió, com les rampes i la façana marítima.

Ajuntament de Sitges. Fre a la remodelació dels museus de Sitges D’aquesta manera, s’atura l’actuació en els aspectes que són motiu de reivindicació de la Plataforma SOS Sitges i que l’actual equip de govern es va comprometre a revisar a l’inici de la legislatura. L’alcalde de Sitges, Miquel Forns, es va reunir amb els representants de la Plataforma SOS Sitges, i es va comprometre a valorar la possibilitat de revisar aquelles parts de l’obra que no suposin aturar el projecte global. Des de l’inici de la legislatura el govern local ha estudiat les possibles variacions del projecte per apropar les possibilitats tècniques als requisits de la Plataforma, sempre deixant clar que no s’aturaran de forma global les obres iniciades a mitjans de 2010 i que han de finalitzar a finals del 2012. Aquest mateix divendres està prevista una reunió entre l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, i el vicepresident de l’àrea de cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil. Durant la trobada, en la que també hi participaran altres membres del consistori local i de la Diputació de Barcelona, es parlarà entre d’altres del futur dels museus de Sitges. El projecte, amb un pressupost de gairebé 10 milions d’euros finançats pel Ministeri de Foment, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sitges, té dues línies d’intervenció. La primera, de caràcter més funcional, ha de resoldre l’accés mitjançant una entrada única als dos museus, a més de la modernització dels serveis de les instal•lacions, i afegir una zona d’aules i tallers. La segona línia d’intervenció, centrada en l’accessibilitat, contempla adaptar el conjunt museístic per a que sigui accessible a persones amb discapacitat, i adequar-lo a la normativa contra incendis i d’evacuació. El conjunt també es consolidarà estructuralment amb la restauració de façanes, el reforç dels forjats i la renovació de les cobertes. Algunes de les principals reivindicacions de la Plataforma SOS Sitges se centren en la recuperació de l’estat original del sostre de la planta baixa del Cau Ferrat, eliminant una elevació de 35 centímetres prevista per instal•lar la climatització. Segons SOS Sitges, s’hauria de reconstruir l’interior de la casa Rocamora i reproduir la façana de mar de 1915, any en el que es va construir l’edifici. Pel que fa al Maricel de Mar s’han presentat propostes alternatives a la protecció de la façana posterior,.

Article de Quim Monzó a La Vanguardia, 8 de setembre de 2011

Ignorancia del bien común

Paseando ves muchas aberraciones como la que Héctor Restrepo denuncia

08/09/2011
Quim Monzó

El domingo, en la sección Cartas de los lectores publicaron –en La foto del lector– una de Héctor Restrepo, acompañada de foto. Se ve la fachada de un edificio con balcones homogéneos, con barandillas iguales, molduras en buen estado de conservación, todas las puertas de los balcones con persianas mallorquinas, de madera... Todos los balcones mantienen esa armonía excepto uno, que ha hecho desaparecer las molduras, se ha cargado la barandilla y la ha sustituido por otra anodina, ha arrancado las mallorquinas y en su lugar ha puesto un cerramiento de aluminio blanco. Para acabarlo de redondear ha pintado de amarillo el tramo de fachada que corresponde al balcón. El texto de Héctor Restrepo explica dónde está esa aberración: "He encontrado este curioso caso en Méndez Núñez esquina Trafalgar, donde un vecino, pasando del patrimonio y la calidad urbanística, ha reformado su balcón. El resultado, como se ve, es un despropósito para la fachada del edificio, más hiriente por hallarse en el Eixample".

A mí me parecería igual de hiriente en Sarrià, Gràcia, la Bonanova o el Clot, porque lo que ha hecho ese vecino de Méndez Núñez con Trafalgar (pueden ver la foto en La Vanguardia del domingo) es una obscenidad, una muestra impagable de barbarie y atrevimiento. Hechos como ese tendrían que estar castigados por las autoridades. Y si ya lo están –supongo que para eso tenemos el Institut Municipal del Paisatge Urbà–, pues habría que coger por la oreja al responsable de esa animalada y conminarlo a devolver la fachada a su estado anterior.

Corre la idea de que en tu casa puedes hacer lo que te apetezca. Y no es así: no puedes hacer cambios que alteren la visión desde el exterior, por ejemplo. La visión exterior forma parte del bien común de la ciudad, de cualquier ciudad. Pasa como con las persianas de los comercios, que los propietarios no pueden alterar con insensateces porque están a la vista de todo el mundo. Paseando por Barcelona ves muchas aberraciones como la que Héctor Restrepo denuncia, y en muchos pueblos de Catalunya la situación es peor, porque no tienen ni Institut del Paisatge Urbà. Se permite sin ningún problema que, en edificios admirables, de repente la gente cambie puertas y ventanas y ponga cerramientos de aluminio blanco (¡y cajas de persiana hacia el exterior!) que laceran la vista de cualquier persona que aún conserve el don de la vista. Las patadas a la coherencia paisajística son constantes y muchos ayuntamientos no plantan cara. No es que sean cobardes y no se atrevan a marcar unas normas: son directamente ignorantes. Los mandamases no saben ni quieren saber hasta qué punto un pueblo se degrada si permite que, un día tras otro, se devalúe su patrimonio paisajístico. Les importa un pito mientras los habitantes –tan ignorantes como ellos– los voten cada cuatro años.

Entrevista de la Plataforma SOS Sitges a Ràdio Maricel

La plataforma SOS Sitges es mostra esperançada pels acords entre Ajuntament i Diputació sobre el projecte de reforma de museus

 05 setembre 2011

 

Beli Artigas, de la plataforma SOS Sitges, fa balanç de la reunió mantinguda entre Ajuntament i Diputació sobre la reformulació d’alguns aspectes del projecte de reforma dels museus sitgetans.

Escolteu-la

Entrevista de l'alcalde de Sitges Miquel Forns a Ràdio Maricel

Ajuntament i Diputació acorden retirar del projecte dels museus la passarel.la del Maricel

05 setembre 2011

 

L’alcalde Miquel Forns fa balanç de la reunió que va mantenir el passat divendres amb el vicepresident de l’àrea de cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil. En la trobada, ambdúes institucions s’han mostrat d’acord en paralitzar les obres a la façana marítima dels museus i en retirar les parts de la passarel.la de vidre ja instal.lades. Per la seva banda, l’alcalde també ha insinuat futurs canvis en els òrgans directius del consorci, relacionats amb la nova estructura política de les institucions que el formen.

L’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona paralitzen parcialment les obres de remodelació dels museus de Sitges

Comunicat publicat pel departament de comunicació de l'Ajuntament de Sitges

L’alcalde Miquel Forns es reunirà aquest divendres amb el vicepresident de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil.

Part de les obres que afecten al projecte de remodelació dels museus de Sitges han quedat aturades aquesta setmana. La decisió s'ha pres conjuntament entre l'Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona, després d'una visita d'obres rutinària en la que s'ha constatat que els treballs havien avançat en punts que estan pendents de revisió, com les rampes i la façana marítima.

D'aquesta manera, s'atura l'actuació en els aspectes que són motiu de reivindicació de la Plataforma SOS Sitges i que l'actual equip de govern es va comprometre a revisar a l'inici de la legislatura. L'alcalde de Sitges, Miquel Forns, es va reunir amb els representants de la Plataforma SOS Sitges, i es va comprometre a valorar la possibilitat de revisar aquelles parts de l'obra que no suposin aturar el projecte global. Des de l'inici de la legislatura el govern local ha estudiat les possibles variacions del projecte per apropar les possibilitats tècniques als requisits de la Plataforma, sempre deixant clar que no s'aturaran de forma global les obres iniciades a mitjans de 2010 i que han de finalitzar a finals del 2012.

Aquest mateix divendres està prevista una reunió entre l'alcalde de Sitges, Miquel Forns, i el vicepresident de l'àrea de cultura de la Diputació de Barcelona, Ferran Civil. Durant la trobada, en la que també hi participaran altres membres del consistori local i de la Diputació de Barcelona, es parlarà entre d'altres del futur dels museus de Sitges.

El projecte, amb un pressupost de gairebé 10 milions d'euros finançats pel Ministeri de Foment, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Sitges, té dues línies d'intervenció. La primera, de caràcter més funcional, ha de resoldre l'accés mitjançant una entrada única als dos museus, a més de la modernització dels serveis de les instal·lacions, i afegir una zona d'aules i tallers. La segona línia d'intervenció, centrada en l'accessibilitat, contempla adaptar el conjunt museístic per a que sigui accessible a persones amb discapacitat, i adequar-lo a la normativa contra incendis i d'evacuació. El conjunt també es consolidarà estructuralment amb la restauració de façanes, el reforç dels forjats i la renovació de les cobertes.

Algunes de les principals reivindicacions de la Plataforma SOS Sitges se centren en la recuperació de l'estat original del sostre de la planta baixa del Cau Ferrat, eliminant una elevació de 35 centímetres prevista per instal·lar la climatització. Segons SOS Sitges, s'hauria de reconstruir l'interior de la casa Rocamora i reproduir la façana de mar de 1915, any en el que es va construir l'edifici. Pel que fa al Maricel de Mar s'han presentat propostes alternatives a la protecció de la façana posterior.