CONVERSIÓ DE LA CASA ROCAMORA EN MUSEU RAMON CASAS I PINACOTECA DE SITGES

Fa just 4 mesos, el 7 de juliol de 2011, representants de la Plataforma SOS Sitges ens vàrem reunir per primera vegada amb l’alcalde de Sitges, Sr. Miquel Forns, per tal d’exposar-li les nostres reivindicacions i demandes sobre la necessitat de revisar el projecte de remodelació que s’està duent a terme als edificis del Cau Ferrat, Casa Rocamora i Maricel de Mar. 

La posició de la Plataforma va ser clara i concisa, proposant modificacions que asseguressin la conservació d’uns edificis catalogats i protegits amb el màxim nivell de protecció. Les principals demandes van ser l’eliminació de l’elevació de 35 centímetres del terra de la primera planta del Cau Ferrat, la retirada de la rampa i galeria de vidre exterior del Maricel de Mar, i la reconstrucció total de l’interior i façana posterior de la Casa Rocamora, així com la necessitat de reconsiderar el programa museístic d’aquest edifici, destinant-lo a allotjar el fons de la pinacoteca sitgetana.

Durant aquest mesos l’Ajuntament i la Plataforma hem treballat conjuntament per tal d’aconseguir aquests objectius i el passat dijous 28 d’octubre, durant la presentació del nou Consorci del Patrimoni de Sitges, l’alcalde de Sitges, Sr. Miquel Forns, i el president de la Diputació de Barcelona, Sr. Salvador Esteve, van anunciar que el projecte de reforma dels museus seria revisat, amb els objectius de conservar la façana marítima de Maricel de Mar – eliminant-se les rampes i la galeria de vidre-, restituir el terra original del gran saló del Cau Ferrat – eliminant-se la tarima de 35 cm d’alçada-, i projectar el disseny d’una nova façana i un NOU CONCEPTE de l’edifici de Can Xicarrons (Casa Rocamora). 

Des de la Plataforma SOS Sitges considerem que amb aquesta decisió presa per l’Ajuntament i la Diputació, institucions propietàries dels edificis i responsables de les obres, s’ha fet un pas important per a la conservació del patrimoni arquitectònic de Sitges. Davant d’aquesta nova i esperançadora etapa iniciada amb la confirmació de la revisió del projecte, la Plataforma SOS Sitges segueix disposada a treballar conjuntament amb l’ajuntament, tal i com hem fet aquests darrers mesos. Ara bé, hi ha encara qüestions que ens preocupen i que poden ser un obstacle molt important per tal de poder seguir endavant amb aquest nou camí iniciat. 

Durant la roda de premsa del dia 28 d’octubre, el president de la Diputació, Sr. Salvador Esteve, també va declarar que la modificació del projecte només s’executaria si el cost total de les obres no superava la quantitat de 8.000.000 d’euros. Aquestes paraules, unides a la declaració de l’alcalde, Sr. Miquel Forns, de que l’arquitecte encarregat de realitzar aquesta revisió i modificació del projecte seria el mateix senyor Hernández Cros, ens fa témer que la modificació del projecte no arribi a bon fi.

Per què? Bàsicament per dos motius: en primer lloc, perquè des de ja fa quatre mesos, i fins al dia de la constitució del nou consorci del Patrimoni de Sitges, l’actitud del Sr. Hernández Cros, i de les persones que constitueixen el cos administratiu de la Diputació, ha estat de resistència i poca o nul·la col·laboració amb les directrius del nou ajuntament. Com sinó s’entén l’execució de les rampes a la façana de Maricel en plena festa major, malgrat haver rebut indicacions de l’ajuntament en sentit contrari? O el fet que quatre mesos desprès de conèixer les intencions del nou ajuntament, el Sr. Hernández Cros hagi aturat les obres per a estudiar els nous requeriments de projecte, demanant dos mesos més per a presentar una proposta de modificació?

En segon lloc, perquè el límit de pressupost fixat en 8.000.000 d’euros està ja esgotat, a la vista del pressupost de 6.300.000 d’euros d’adjudicació del projecte a la UTE constructora (un 30% a la baixa respecte els gairebé 10.000.000 d’euros pressupostats), més 1.000.000 d’euros de desviació pressupostaria ja acceptada, més 600.000 euros de desviació pressupostaria que encara s’està negociant. Tot això ja suma 7.900.000 euros. 

Així doncs, tot i que des de la Plataforma SOS Sitges argumentem i defensem que la modificació del projecte es pot realitzar per menys diners del que costa el projecte original, amb criteris de mínima intervenció, estalvi energètic i de manteniment futur, molt ens temem que la proposta que presenti el Sr. Hernández Cros superi la quantitat límit fixada i així no haver de canviar el seu projecte inicial.

L’altre punt –importantíssim- en el que volem incidir és el que l’alcalde Miquel Forns va definir com a NOU CONCEPTE de la Casa Xicarrons (Casa Rocamora), edifici catalogat amb el màxim nivell de protecció i que va ser enderrocat impune i totalment, conservant únicament la façana del carrer de Fonollar i un arc del segle XVII. Actualment Can Xicarrons és una estructura de ferro i formigó que ja no té res de la seva bellesa original. Tot i que la voluntat de la Plataforma SOS Sitges era retornar l’edifici al seu estat de 1915, any en que va ser dissenyat per Miquel Utrillo, la brutalitat de la nova estructura ja executada, unida a la greu situació econòmica que vivim, que faria gairebé inviable enderrocar-la per a reconstruïr l’edifici original, considerem que s’hauria de buscar una solució que, mínimament, retornés a la casa Xicarrons part de la seva importància patrimonial, arquitectònica i artística. 

És aquí on la Plataforma SOS Sitges fa una nova proposta per a definir aquest NOU CONCEPTE per a can Xicarrons. Com ja hem explicat diverses vegades, aquest edifici, adquirit per Charles Deering l’any 1915 per a que Utrillo li dissenyés l’ala d’hivern de la seva gran residència del conjunt de Maricel. Amb la voluntat d’aconseguir una vivenda més acollidora i fàcil d’escalfar durant les temporades fredes, Utrillo va construir a la planta baixa una gran llar de foc, que no només servia com a cuina, sinó que gràcies als bancs que hi col·locà al voltant, era el lloc preferit per a realitzar-hi llargues tertúlies. La llar de foc, així com diverses parets de la casa Xicarrons, estaven decorades amb interessants paraments de ceràmica. El 14 de setembre de 1921, pocs dies després de que Deering deixés Sitges per sempre, emportant-se tota la col.lecció d’art que allà hi guardava, va vendre l’edifici de Can Xicarrons al seu gran amic el pintor Ramon Casas per un preu simbòlic de 10.000. Al morir, Casas deixà la casa a la seva neboda Maria Catalina Nieto, casada amb Antoni Rocamora. La família hi va passar llargues temporades, fins que l’any 1971, Maria Àngels Rocamora Nieto, va vendre l’edifici a la Diputació de Barcelona. Les condicions d’aquesta transacció van ser molt bones per a la institució pública, i la senyora Rocamora va posar com a condició convertir la casa en el museu Ramon Casas, un objectiu que no va arribar mai. Aquesta falta d’un ús concret, unida al poc respecte vers la casa, ha fet que els paraments ceràmics que cobrien la major part de la planta baixa estiguessin molt deteriorats i poc a poc la casa va anar caient en l’oblit de tothom i que l’edifici en conjunt presentés un lamentable estat de conservació, però no fins al punt de justificar el seu enderroc il·legal. 

En definitiva, és clar i demostrable que la casa de can Xicarrons era un edifici catalogat i protegit, i amb una gran importància arquitectònica, històrica i cultural per a Sitges. I ja que no hem estat capaços d’aconseguir la seva conservació, hauríem de valorar-lo i tornar-lo a repensar amb ocasió d’aquesta modificació de projecte que l’ajuntament i diputació han decidit portar endavant.

La proposta que fem des de la Plataforma SOS Sitges és la següent: destinar la casa Rocamora a Museu Ramon Casas i Pinacoteca Sitgetana, reconstruint en lo possible els elements constructius i de decoració de la planta baixa de l’edifici, no solament recol.locant les peces ceràmiques dels arrambadors de la planta baixa, tal i com es diu al projecte del senyor Hernández Cros, sinó també reconstruint el nínxol i la font, totalment recoberts de peces ceràmiques, així com situar la llar de foc en el lloc on li correspon, i no descontextualitzada i musealitzada al primer pis com proposa el projecte aprovat, que la situa d’esquena al mar. També considerem innecessaris els espais destinat a bar, aules i biblioteca, funcions que es poden desenvolupar en altres edificis propers, com l’edifici Miramar o la pròpia biblioteca municipal. Les plantes superiors l’edifici podrien convertir-se en un espai expositiu del segle XXI, amb totes les noves tecnologies aplicables a la funció museística.

Des de la Plataforma SOS Sitges sempre hem exigit la necessitat d’un discurs i un projecte museístic clar i concís. Amb aquesta proposta que presentem s’aconseguiria gaudir d’un conjunt arquitectònic que integraria els següents museus: el Cau Ferrat, casa taller de Santiago Rusiñol, un dels edificis més representatius del moviment Modernista i que conté una de les col·leccions d’art més importants de Catalunya; just al seu costat el futur Museu Ramon Casas i on la col·lecció de la pinacoteca Sitgetana, fins ara “amagada” al darrer pis del Maricel de Mar, tindria en aquest nou edifici un espai ampli per a mostrar les seves grans obres pictòriques; i finalment el museu Maricel de Mar, edifici exemplar del noucentisme català, obra d’un destacat i polifacètic personatge com era Miquel Utrillo, i amb una col·lecció d’art destacable.

I per què museu Ramon Casas? Doncs perquè la casa que l’acolliria, obra de Miquel Utrillo, va ser seva com a agraïment per part del seu amic Charles Deering, per haver-li descobert el poble de Sitges durant l’estada que van realitzar conjuntament l’any 1909 per a visitar a Santiago Rusiñol. Ramon Casas es pot considerar la clau de volta que va permetre gestar un dels moments arquitectònics i culturals més importants de la història recent de Sitges, i només per això, i per molt més, s’ho mereix, i l’edifici també!

Plataforma SOS Sitges

Diari de Vilanova, 6 de novembre de 2011

Ràdio Maricel, 2 d'Octubre de 2011

El projecte dels museus incorporarà les reivindicacions de SOS Sitges i Vinyet Panyella serà la nova directora del Consorci del Patrimoni.

En roda de premsa, el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, i l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, han oficialitzat la constitució del nou consorci del patrimoni, que haurà de continuar amb el projecte de reforma dels museus. En aquest sentit, Forns ha manifestat que l’arquitecte Josep Emili Hernández Cros seguirà al capdavant de les obres, però es suprimirà la passarel.la externa coberta amb vidre, i l’elevació del terra del primer pis del Cau Ferrat, tal i com reivindicava la plataforma SOS Sitges. Per altra banda, els responsables polítics d’ambdúes institucions confirmaren que, en espera de la finalització dels tràmits corresponents, Vinyet Panyella serà la nova directora de l’ens, a partir de l’1 de desembre.

Escoltar aquí.

Museums of Sitges will be restored, not remodelled

What started as a partial halt to the refurbishing of the museums Cau Ferrat and Palau Maricel in Sitges (Garraf), is now officially a change of plans. The details are still to be worked out, but the CiU-lead municipal government has announced that the most controversial feature in the original plan – the glassed-in ramp on the facade facing the Mediterranean - will not come into existence, which in fact means that some already completed reforms have to be undone.

The now announced changes meet with protests from the earlier PSC-lead local government, which claims that they threaten the financing, since it depends on an agreement between several parties (the Spanish central government, the Catalan Generalitat and Diputació de Barcelona) and also risks delaying the end date with up to two years.

On the other hand, representatives of SOS Sitges – the platform channelling the anger many citizens feel since this project was initiated above their heads – reveal signs of restrained jubilation. As they see it, the town cannot be allowed to destroy an architectural heritage so closely connected with the artists Santiago Rusiñol and Ramon Casas, with the art promotor Miquel Utrillo and the North American collectionist Charles Deering.

- - -
Read more in Catalan – Ajuntament de Sitges – and Spanish - El País

BLOC DE LUIS SORAVILLA, 16 octubre de 2011

El presupuesto se ha ido de madre o el drama de los museos de Sitges

Hace tiempo que no hablo de lo que le están haciendo a tres edificios de Sitges, la casa Rocamora, el Cau Ferrat y el Maricel. Están siendo sometidos a una remodelación. En este caso, remodelación es un eufemismo que significa vamos a arrasar con todo y haremos un museo nuevo. El proyecto afecta a la fachada marítima, que pierde su carácter mediterráneo para convertirse en una vulgar mampara de vidrio que esconde unas feas rampas.

Ya me lo contó una vez un profesor de Historia del Arte: cuando uno copia o modifica una obra de arte, sólo tiene dos opciones, o hace el ridículo o comete un asesinato. Es decir, o no puede superar la obra original y hace una pifia, o hace algo tan notable que supera lo que ya existía, que pasa a segundo plano. En el caso de este proyecto, lo único notable es la pifia, monumental.

El proyecto es tan vulgar... Fíjense que ya no me meto ni con el patrimonio ni con el recuerdo de lo que fue la fachada marítima. No hace falta. Decir que es feo es un juicio de valor, no es objetivo, pero afirmar que no aporta nada nuevo es evidente. Es una vulgaridad mil veces vista y novecientas noventa y nueve veces censurada. Además, la fachada posterior, madre de muchas polémicas, da al mar, al sol casi todo el día... y es de vidrio. Una fachada de vidrio en el Mediterráneo es como hablar de un cortijo en Moscú, una burrada.

El efecto invernadero será de 400 kW de media a lo largo del día durante todo el año (el cálculo es conservador) y los inválidos que utilicen las rampas o se achicharran ahí mismo o poco les faltará. Además, la sal se pegará a los cristales, que tendrán que limpiarse continuamente. En pocas palabras, el aire acondicionado de los tres edificios tendrá que tener una potencia de 600 kW, tirando bajo, y el coste de mantenimiento de la fachada será notable.

¿A qué arquitecto se le ocurre...? En fin, o es uno de ésos tan buenos que se les permite todo, o la cadena de estupideces se ha alargado más de la cuenta y nadie ha sabido ponerle freno. Opto por la segunda opción.

La remodelación ha sido triste. Hablo por mí. El museo Cau Ferrat era una pieza de museo en sí misma, ya no existe. El paisaje está lleno de andamios y grúas. Sé que los encargados del derribo... perdón, de la remodelación... se han llevado por delante algunos elementos arquitectónicos y ornamentales: baldosas del siglo XVIII, por ejemplo, que coleccionaba Rusiñol para decorar su casa.

El presupuesto inicial del proyecto se estimó en diez millones de euros. El concurso lo ganó una UTE (unión temporal de empresas) por seis millones. Estos día sale en prensa que hay fundadas sospechas de haber dejado pasar una baja temeraria en el concurso, y temeraria lo es, un 40% más barata de lo que se creía que costaría el invento. También es noticia que el presupuesto ya se ha ido de madre. Un millón de euros, o 990.000, más o menos. Ahora no son seis, son siete, y subiendo.

Las razones son los imprevistos que se han encontrado en la obra. En otras palabras, que arrasando con todo casi se les caen los edificios al mar. Por poner un ejemplo, la estructura de acero y hormigón que tendría que sostener la fachada marítima de cristal, esa tan hortera, se asienta... en el techo. Genial. Porque nadie se tomó la molestia de calcular si las casas afectadas aguantarían el peso. Resulta que no lo aguantan. Carecen de cimentación (es un lecho de roca) y su estructura se asienta en paredes de carga. Esas paredes, construidas a la manera tradicional, no soportan esa genialidad arquitectónica y sólo empezar ya se han agrietado. Por lo tanto, ese desvío de un millón es sólo el principio.

Ojalá sea el final, pero el drama previsto se precipita hacia un desenlace fatal.

ENJOY SITGES, 28 d'octubre de 2011

El patrimoni arquitectònic de Sitges, una aposta de futur

El proper 1 de desembre, Vinyet Panyella començarà la seva etapa com a directora del Consorci del Patrimoni de Sitges, un ens que vetlla essencialment per la conservació i la divulgació dels museus que conformen el Consorci: El Museu Cau Ferrat, el Museu Maricel, el Palau Maricel i el Museu Romàntic “Can Llopis” i les corresponents col·leccions artístiques de cadascun d'aquests edificis. I és que Sitges, a més dels citats museus, disposa d'un patrimoni arquitectònic de gran valor i singularitat.

Es pobles que han sabut mantenir el seu patrimoni fan perviure la seva essència i, d’aquest caràcter, Sitges sempre n’ha fet bandera. L’administració local té entre les seves atribucions la vigilància de l’ordenació urbanística, que inclou, a més que obres s’adeqüin en volums i formes al que marca el Pla General, el manteniment de tots els elements del Catàleg. El document descriu diversos nivells de protecció en funció de la tipologia de l’edifici, de la seva situació en l’entramat urbà, i del que s’hi pot o no fer, i sempre a partir de memòries tant històriques com de propòsits.

Entre els edificis del Catàleg n’hi ha tant de públics –l’Ajuntament o el conjunt de Maricel- com de privats. En el segon cas, hi ha propietaris de tota la vida amb dificultats per mantenir els béns, o nous compradors amb ganes de rendibilitzar una compra per sobre del que marca la norma. Però és que ni les administracions se salven de la controvèrsia: l’actual reforma dels museus està en revisió a causa, precisament, de les acusacions que la Plataforma SOS Sitges ha fet per la presumpta manca de compliment dels tràmits legals, en tractar-se d’elements protegits pel Catàleg.

A més d’edificacions, trobem al Catàleg altres elements com el colomar de l’Hotel Terramar, les creus de Ribes i de Sant Isidre, masies aïllades, o el mateix cementiri de Sant Sebastià. Un dels panteons, el de Joan Pintó, va ser objecte de polèmica en ser reformat per un nou comprador. De vegades, com en el cas de la Quadra de Miralpeix, el pas del temps i la deixadesa han possibilitat allò que fet per mans humanes hagués obligat a una reconstrucció: l’enrunament de l’element protegit. Al davant mateix, el Molí de Miralpeix va ser salvat per passar a convertir-se en un discret element més dels jardins amb piscina de l’hotel Dolce.

Els afeccionats a l’arquitectura poden trobar a Sitges una certa sensació de museu a l’aire lliure. Ja el 1928, la vila va merèixer la visita de Le Corbusier. I malgrat que al considerat creador de l’arquitectura moderna no li va agradar gaire el que va veure, amb edificis neoclàssics, neogòtics, modernistes i noucentistes, no sabia que anys més tard el seu estil lluiria en moltes de les construccions impulsades els anys 30. Va ser l’època en què Josep Maria Martino, arquitecte municipal de Sitges, s’encarregà del disseny de diversos xalets a Terramar, la ciutat-jardí que uns anys abans havia ideat un altre pioner, Francesc Armengol. La historiadora de l’art local Beli Artigas afirma en el seu bloc Criticartt que “els sitgetans tenim la obligació de vetllar per al nostre patrimoni. No ens podem quedar de braços plegats i deixar que poc a poc anem perdent la nostra identitat com a poble”.

Diuen que l’urbanisme és una ciència interpretable. Tant, que permet exemples poc edificants a partir d’una lectura laxa de la normativa. Per exemple, la farmàcia de Josep Ferret i Robert, edifici del 1905 amb una reforma de 1916, va ser ensulsiada i reemplaçada per un poc agraciat edifici. La Casa Vilella del Passeig Marítim, més coneguda com a Residencia Helvética, es troba en un estat de degradació que posa en perill la integritat de la construcció. Com està profundament degradada l’església de la Immaculada Concepció, la capella del Patronat d’A.S.C. del carrer Parellades, amb l’agreujant que l’actual propietari és la Generalitat.

En perfecte estat de conservació, però convertit en un loft, sobreviu la casa Joan Robert i Brauet del carrer Sant Bartomeu 28, que data del 1911, restaurada en color blanc sense respectar el color ocre de la pedra original. L’Ajuntament va instar els nous propietaris a retornar el color, i el litigi ha acabat als jutjats, on s’ha donat la raó a l’Ajuntament.

Un altre cas controvertit ha estat el de la casa J. Ferret de Querol del carrer Parellades 3, que ha passat recentment per un procés de reconstrucció després de l’enrunament de la façana original. Una solució que no va valer per la façana del davant, la Casa Dasca, als propietaris de la qual es va obligar a la conservació de la façana. La destrucció o no de l’original, per procedir a la seva recuperació, és un dels debats oberts a l’hora d’actuar sobre edificacions del catàleg.

El Punt-Avui, 29 d'Octubre de 2011

El Cau Ferrat tornarà als orígens

ALBERT MERCADER


Refaran el projecte


La pressió judicial de SOS Sitges contra la reforma, clau


S'eliminarà la pantalla de vidre prevista

L'exterior del palau Maricel de Mar. El nou projecte eliminarà l'estructura de vidre de la façana marítima Foto: A.M.

L'Ajuntament de Sitges refarà finalment el projecte de reforma del palau Maricel de Mar, la Casa Rocamora i Cau Ferrat, els elements més identificatius i turístics del municipi, per tal de restablir, dins de les possibilitats tècniques, l'estètica original. La reforma es farà tal com demana la plataforma SOS Sitges, que des de fa més d'un any denuncia que les obres que s'hi estan fent són un “atac” al patrimoni local. La reforma dels museus, que l'entitat sitgetana ha portat als jutjats, incorporava elements atractius per la visita –com ara una estructura de vidre–, consolidava una elevació de la primera planta de Cau Ferrat i eliminava finestres, però que poc tenia a veure amb els orígens de l'edifici. El nou consorci del patrimoni de Sitges, constituït dijous, va posar punt final al llarg debat i va deixar clar, en el nou informe de l'actuació que va fer públic, que es prioritzarà la conservació de la façana marítima amb l'eliminació de l'estructura de vidre, es reformarà la Casa Rocamora i s'eliminarà l'elevació de la primera planta del Cau Ferrat. El consorci diu que el primer que es farà és eliminar “al més aviat possible” tots aquells elements que s'havien executat contraris al nou esperit de l'actuació com ara la part de la passera exterior. L'anunci el van fer l'alcalde, Miquel Forns, i el president de la Diputació, Salvador Esteve, després d'assegurar que els canvis i l'acabament de les obres tenen els diners “assegurats”, però que retardarà l'acabament, al voltant de finals del 2012 per poder garantir la campanya turística del 2013. De moment, no es volen fer estimacions sobre el que costarà de més l'obra, adjudicada per 6,3 milions d'euros, segons informa l'Ajuntament. Forns agraïa públicament dijous el treball de la plataforma “que ha fet adonar la institució de l'afectació que tenia el projecte”. L'administració ha mogut fitxa i ara espera que el col·lectiu retiri el contenciós. Fonts municipals apuntaven ahir que aquest ésl'objectiu.

Es constitueix el nou Consorci del Patrimoni de Sitges

 

Miquel Forns i Salvador Esteve

Es constitueix el nou Consorci del Patrimoni de Sitges

El nou Consorci té com a principal objectiu la finalització de les obres de reforma dels museus de Sitges. El president de la Diputació, Salvador Esteve, i l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, presideixen l’acte de constitució.

Assolir la consecució del projecte de remodelació dels Museus de Sitges, és un dels principals objectius de la nova etapa que inicia avui el Consorci del Patrimoni de Sitges. En els propers dies, el nou Consorci presentarà el que serà el projecte alternatiu de la reforma que ha d'atendre les demandes del nou govern municipal.

Les noves línies d'actuació passen per tres punts: la conservació de la façana marítima -amb l'eliminació de l'estructura de vidre-, la rehabilitació de la Casa Rocamora i l'eliminació de l'elevació de la primera planta del Cau Ferrat. Sobre el resultat final del projecte alternatiu, Miquel Forns ha afirmat que “per arribar fins aquí ha estat important el paper que ha jugat la Plataforma SOS Sitges. El nou govern ha escoltat sempre les seves reivindicacions i ara és l'hora de les administracions”. 

Un cop formalitzada la constitució del nou Consorci, el President de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, ha anunciat que “el projecte s'endarrerirà lleugerament, però hi ha les dotacions pressupostàries previstes per les tres administracions per fer front al projecte”. Sobre els terminis, les dues administracions han avançat que es treballa amb la previsió que les obres hagin acabat a finals del 2012 i els museus obrin portes durant l'estiu del 2013.

Pel que fa a la renovació del contracte de l'actual gerència, l'Alcalde de Sitges, Miquel Forns, ha explicat que durant les reunions d'avui s'ha informat de la intenció que Vinyet Panyella, ocupi a partir de l'1 de desembre la direcció del Consorci. En aquest punt, el President, Salvador Esteve, ha assegurat que “hi ha unanimitat i que es tracta d‘una persona de Sitges i amb acreditada capacitat per assumir aquesta responsabilitat”.

La Comissió Executiva queda formada per quatre representants de la Diputació de Barcelona com a vocals. Pel que fa als representants de l'Ajuntament de Sitges, el ple del mes de juliol va aprovar la designació de dues vocalies d'aquesta mateixa Comissió. Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona, presidirà el nou Consorci, mentre que l'alcalde de Sitges, Miquel Forns, ocuparà la vicepresidència. D'aquesta manera, la composició queda en set vocalies a la Comissió Executiva, amb la distribució següent: quatre designades per la Diputació de Barcelona (Ferran Civil, Carles Rossinyol, Ramon Riera, i Mònica Querol); dues designades per l'Ajuntament de Sitges (Mireia Rossell i Jorge Carretero); i una correspondrà a la nova titular de la Direcció-Gerència.

Precisament, posteriorment a l'acte de constitució de la Comissió Executiva, la reunió del Consell General del Consorci del Patrimoni de Sitges, format pel President, el Vicepresident i setze vocals, ha  donat compte del proper nomenament de la sitgetana Vinyet Panyella com a nova responsable del Consorci del Patrimoni de Sitges.

Història del Consorci

El Consorci del Patrimoni de Sitges es va crear el 23 de desembre de 1994 per acord de l'Ajuntament de Sitges i de la Diputació de Barcelona. Les seves principals funcions són la gestió, la conservació i la divulgació dels museus que conformen el Consorci.

El Museu Cau Ferrat, el Museu Maricel, el Palau Maricel i el Museu Romàntic “Can Llopis” i les corresponents col•leccions artístiques de cadascun d'aquests edificis conformen el patrimoni pel qual vetlla el Consorci.

Durant la seva història, el Consorci del Patrimoni de Sitges ha contribuït a apropar als visitants la manera de sentir i de viure que ha estat característica de Sitges al llarg de la seva història, convertint el conjunt museístic en el principal atractiu cultural de Sitges.

L'oferta museística ha conviscut sempre amb activitats complementàries, com la música o la literatura. Alguns dels espais del Consorci, com el Palau Maricel, s'han convertit també en punt de referència per a congressos i celebracions destacades de Sitges.

La Plataforma SOS Sitges visita les obres dels museus

El dia 11 d'octubre de 2011, i per primera vegada en aquest darrers dos anys, representants de la Plataforma SOS Sitges, vàrem poder visitar les obres de reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel de Sitges. Durant aquesta visita vàrem estar acompanyats per l'arquitecte director de les obres i membres del seu equip i representants de l'Ajuntament de Sitges, així com per arquitectes i periodistes que d'una manera o altra han donat veu i suport a la Plataforma. 

AQUESTES SÓN ALGUNES DE LES IMATGES.......

 

EL PAÍS, 23 d'octubre de 2011

REPORTAJE

El Cau Ferrat no se toca

La polémica reforma de los museos de Sitges tendrá un nuevo proyecto 

La reforma de los museos de Sitges, que afecta a dos de los iconos culturales de la ciudad: El Cau Ferrat y el Palau Maricel, da un giro de 180 grados después de más de un año de obras. El próximo jueves, tras la constitución del nuevo Consorcio de Patrimonio de Sitges, en el que coparán los puestos representantes de CiU y PP que sustituirán a los del PSC, hasta ahora en mayoría, está previsto dar carpetazo al polémico proyecto de reforma actual e impulsar uno alternativo que prevé deshacer parte de lo construido y, en algún caso, reconstruir zonas arrasadas por la piqueta.

La agresiva intervención ha cegado ventanas y ha elevado suelos

Desde el Ayuntamiento y la Diputación de Barcelona, responsables de las obras insisten en que estas no se han parado, pero el ritmo de los trabajos ha bajado al mínimo desde finales de agosto a la espera de los nuevos planes. Lo que es seguro es que el elemento más llamativo y polémico del proyecto, la rampa acristalada que cubría como una segunda piel la fachada de mar, no se construirá. La revisión del proyecto, una promesa del inicio de legislatura del nuevo alcalde, Miquel Forns, ha sido duramente criticada por sus impulsores, el grupo municipal del PSC, ahora en la oposición. Según ellos: puede hacer peligrar la financiación del proyecto (Estado, Generalitat y Diputación de Barcelona) y alargará las obras dos años.

"No sabía ni dónde estaba, me costaba reconocer estos lugares que conozco como la palma de mi mano", asegura Beli Artigas, miembro de la Plataforma SOS Sitges, tras visitar las obras el 11 de octubre. Desde que se conoció el proyecto de reforma que dirige el arquitecto Emili Hernández Cros, esta plataforma lo ha denunciado por creer que atenta contra el patrimonio y por destruir estos edificios tan singulares vinculados a artistas como Santiago Rusiñol y Ramon Casas, promotores artísticos como Miguel Utrillo y coleccionistas como el norteamericano Charles Deering. "La primera noticia de cómo iba a ser la reforma la tuvimos cuando ya estaba aprobada y no hubo posibilidad de hacer alegaciones. Luego elaboramos un proyecto alternativo en el que planteábamos soluciones distintas y en el que asegurábamos que si los edificios estaban catalogados, sus fachadas posteriores también, pero nadie nos escuchó. Por eso lo llevamos a los tribunales. Menos mal que ahora parece que hay marcha atrás", explica esta historiadora del arte.

El proyecto de la plataforma, que incluye rampas interiores y ascensores para comunicar los diferentes espacios y plantas, está encima de la mesa de los nuevos responsables municipales de CiU y PP.

Elena Redondo, concejal de Urbanismo de Sitges, reconoce que se está revisando el proyecto y que se tendrá en cuenta el planteamiento alternativo de la plataforma, "pero es una obra muy compleja y solo se conocerá el alcance de los cambios tras la constitución del nuevo consorcio", asegura. También descarta que se vaya a seguir con una intervención tan agresiva, que ha cegado ventanas y ha elevado suelos, y no se prevé construir la fachada marítima de cristal, aunque parte de la estructura está realizada e incluso ya es posible pasear por las rampas. Redondo insiste en que no es un problema de ajuste presupuestario y cree que, pese a todo, "hay solución, porque hay posibilidad de enmendar lo hecho". También mantiene la previsión de abrir los museos en 2012 y no en 2014 como denuncia la oposición y que el coste previsto de 6,7 millones no se elevará.

Crònica local, Eco de Sitges, 21 d'octubre de 2011

VentdelCau (VI) per Vicenç Morando

“Los proyectos evolucionan y se mueven. Y esto es lo bonito de nuestra profesión. La obra va dándote cosas en su propio hacerse.”

                     Rafael Moneo, arquitecte.

                                Entrevista a “El País”, 19/12/2010

He necessitat contextualitzar una mica les coses a base de lectura. M’agrada l’arquitectura del premiat Moneo, i més encara el seu discurs. És, diuen, l’anti-Calatrava. L’home del museu romà de Mèrida, del Kursaal de Donostia, o del gratacels ajegut de l’Illa Diagonal de Barcelona. Un professional de la sobrietat, amb obres concebudes des d’una mena d’ascetisme monacal que emana grandesa, monumentalitat i, no ho nego, una certa fredor. La declaració de l’únic espanyol guanyador del Priztker (el Nobel del ram) em porta a dos projectes molt discutits: l’ampliació que féu del museu del Prado, que costà 113,2M€ (un 84% més del pressupost inicial) i l’experiència que va viure entre el 1961 i el 1962 al costat de Jørn Utzon, l’arquitecte danès autor de l’icònica òpera de Sidney, des del 2007 patrimoni de la humanitat i en el seu dia protagonista d’un dels episodis constructius més atzarosos de la història, que portà a Utzon a abandonar l’obra i a jurar que no tornaria mai més a Austràlia, i al govern de l’estat de Nova Gales del Sud a la fallida tècnica. L’edifici, inaugurat el 1973 per la reina d’Anglaterra, estava pressupostat en 7 milions de dòlars, i acabà costant 14 vegades més....

No he començat amb aquestes dues històries per caprici, ni tampoc vull que serveixin per a comparar res per altra banda incomparable. Abans, ara i sempre, la creació humana aplicada als grans projectes de qualsevol tipus s’ha mogut en paràmetres on sovint dos i dos no fan quatre, per bé que això no ha d’ésser excusa per a exonerar ningú de la responsabilitat que cal assumir quan hi ha compromisos per escrit, que importen diner públic. Els darrers dies, Diputació i Ajuntament han donat a conéixer l’existència d’una desviació en el pressupost de la reforma dels museus d’1M€ respecte el preu inicial de 6 milions compromés per l’UTE que guanyà el concurs i que, a la vegada, estava tres milions per sota del límit que preveien les institucions que  financen les obres. Es tracta, consideren, d’un cas típic de baixa temerària en el qual, segons sembla, ambdúes parts acceptaren la trampeta d’un cost inferior, quan eren plenament conscients que l’ambició i les contingències de l’actuació el farien, i el faran, pujar. Ara, cal negociar que li correspon pagar a cadascú. El que està per veure és si alguna de les altres empreses que optaren al concurs denuncia l’acord per entendre que s’establí un pacte consentit perjudicial pels interessos dels qui varen fer els números amb realisme i no els hi acceptaren.... Enumerada aquesta nova contingència, que s’afegeix a les no poques existents, agraeixo a la plataforma SOS Sitges la invitació per anar a visitar les obres dels museus el dimarts 11 d’octubre. He tornat a l’escenari dels fets per segona vegada en vuit mesos, i, malauradament, la plataforma hi ha entrat per primer cop després d’un any i mig del tancament del Maricel. Valgui una conclusió inicial que entenc bàsica per a encarar el futur: és absolutament prioritari fer el possible per a que aquest projecte -que afecta al moll de l’ós del nostre patrimoni, amb tot el que això comporta- generi una mínima empatia i complicitat entre les persones que n’han assumit la responsabilitat de gestionar-lo i amb la ciutadania en general, que hores d’ara assisteix espectant a l’espectacle de la neguitosa incertesa sobre el què passarà. Si no s’aconsegueix positivitzar bona part de la negativitat que avui envolta aquesta història, el fracàs està servit. Per tant, s’imposa un acte de contrició que intenti, sense defugir la resolució dels conflictes d’àmbit legal, concentrar les energies en l’objectiu final, que no és altre que el de fer reviure amb dignitat la joia de la corona de Sitges. D’alguna manera sóm espectadors de les conseqüències d’un procés que s’ha demostrat opac des del principi, en un poble que mai ha tingut el patrimoni en la llista dels seus interessos primordials. On han manat la pressa excessiva, on la manca de diàleg ha generat una tensió permanent, i on queden massa aspectes pendents, emmarcats a cavall de la discussió tècnica, la picabaralla política, i els aprecis o desavinences personals. Ens ho hem posat molt difícil per tractar-se d’una iniciativa que ens hauria d’enorgullir col.lectivament. En sortir de la visita era ben fàcil poder constatar tres realitats punyents. Primera: la que viu l’arquitecte Hernández-Cros, esgotat d’haver de justificar-se perpetuament i abocat a reformular un projecte a partir d’uns criteris amb els quals confessa no combregar. Segona: la que viu la plataforma, i Beli Artigas en particular, amb l’expressió pròpia de les tragèdies consumades sense remei marcada al rostre, i corpresa de veure com s’ha actuat en els edificis en una intervenció que, per a els integrants del grup, ha estat traumàtica, irreversible i desencoratjadora. I tercera: la que viuen les administracions, i en especial l’Ajuntament, que esbufega davant d’aquesta patata calenta, on es barregen des de la possibilitat d’haver assumir el gripau de les llicències mal donades, fins a l’obligació de posicionar-se com a institució amb lideratge i criteri propi en l’assumpte, més enllà de l’assumpció dels propòsits de la plataforma.

Mentrestant els paletes segueixen. La màquina no para, llevat de zones concretes pendents de revisió i de la incomprensible manca de projecte museogràfic. Intolerable a aquestes alçades, perquè, que ningú no s’equivoqui, és més important allò que hi ha d'haver dins dels museus, i la forma d’estructurar-ho i explicar-ho, que el que es pugui veure des de fora. Em confirmen que –salvant obviament el full de ruta marcat del Cau Ferrat, o el del mirador i la sala Sert del Maricel- la resta no està ni plantejada ni parlada en ferm. Sigui com sigui, s’estan fent coses, i algunes s’haurien de desfer. Arrufo molt el nas davant de la elecció del paviment de la sala del brollador del Cau Ferrat –que serviria per a una cambra de bany amb jacuzzi però m’asseguren que encara s’ha d’envellir- i m’agafa un cobriment en arribar al primer pis i veure la gran tarima que amaga el sistema de climatització, i que s’eleva uns 30cm respecte el terra original, tot restringint les proporcions de la sala, i creant uns calaixos laterals i una mena d’inenarrables escocells que envolten les columnes que fan fredat de veure. És, sens dubte, la solució més barroera, insensible i banal que s'ha pogut trobar. Impròpia i contradictòria amb les paraules d’Hernández Cros que, des d’una certa displicència, afirmà a l’inici de la visita que Utrillo no tenia idea constructiva i fou un terrorista patrimonial. Probablement, aquesta tarima podriem englobar-la, sense massa esforç, dins la mateixa consideració pejorativa, i diria que estirant de l’ètica de l’arquitecte –que m’ha demostrat prou capacitat de diàleg- arribariem a coincidir, com coincideixo amb la plataforma en aquest cas. Llàstima que ja estigui tota instal.lada, perquè amb un metre quadrat col.locat ja n’hi havia prou per a veure que aquest bunyol és una idea espifiada. En el pitjor dels casos, abans un Cau Ferrat sense climatitzar, que climatitzat de manera tan agressiva. Cal poder defensar davant de qui sigui que l'especificitat del Cau obliga a solucions personalitzades que assumeixin el valor del museu com a obra d'art patrimonial que cal entendre de manera global, perquè així la va concebre l'artista i, en conseqüència, així cal conservar-la i cuidar-la. I acabo amb el recorregut per la inefable passarel.la que, si faig cas al que s’ha dit, ha de desmontar-se. Saben que la defenso, i és difícil no fer-ho atenent a la impressió que causa la sensació magnètica d’estar penjat sobre el mar... Viure per.... veure.

Directe.cat, 13 d'octubre de 2011

La reforma dels museus de la façana marítima de Sitges costarà de moment un milió d'euros més 

Sitges (ACN).- Les obres de remodelació dels principals museus de Sitges superaran el cost pel qual es van adjudicar en un milió d'euros, de moment. La reforma tenia un pressupost inicial de prop de deu milions d'euros, però la Unió Temporal d'Empreses (UTE) creada per assolir el projecte va presentar al concurs un import d'uns sis milions d'euros. Després de trobar diversos imprevistos, les institucions que financen les obres i l'empresa han negociat que el cost de l'obra s'incrementarà en 990.000 euros. Aquest acord és el primer que s'ha establert, tot i que actualment està sobre la taula un nou increment. El termini de finalització de les obres s'allargarà com a màxim sis mesos respecte la data prevista

Vilanova Digital, 13 d'octubre de 2011

Un milió de desviació pressupostària a les obres dels museus El vicepresident tercer de la Diputació de Barcelona, Josep Llobet, i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sitges, Jorge Carretero, donen a conèixer els detalls d’un informe de treball realitzat a partir de l’aturada parcial de les obres de remodelació dels museus

Ajt Sitges. El vicepresident tercer de la Diputació, Josep Llobet, i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sitges, Jorge Carretero

La Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges han presentat avui el resultat de l’informe de treball que s’ha realitzat als Museus de Sitges des que, el passat mes d’agost, les dues administracions van decidir aturar parcialment les obres.

D’aquest anàlisi es desprèn que abans que es produís l’aturada parcial i abans del començament de la nova legislatura, hi havia una desviació de gairebé 1 milió d’euros respecte a l’adjudicació inicial, xifrada en poc més de 6 milions d’euros. Les dues administracions han coincidit en afirmar que aquesta desviació és conseqüència de la baixa temerària amb la que es va adjudicar el projecte. En aquest sentit, la Diputació està negociant la nova desviació que reclama la UTE encarregada de la reforma i que, com a conseqüència d’aquesta adjudicació de les obres de poc més de 6 milions d’euros, superaria encara més la diferència d’1 milió d’euros presentada aquest dijous.

El vicepresident tercer de la Diputació de Barcelona, Josep Llobet i el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sitges, Jorge Carretero s’han reunit aquest dijous per tal de fer una valoració de les conclusions de l’informe de treball i fer una visita de l’estat actual de les obres. Durant la visita als museus, Josep Llobet ha remarcat la voluntat de les dues administracions per tal que l’obra no s’endarrereixi respecte el que estava previst inicialment. En aquest sentit, el vicepresident tercer de la Diputació de Barcelona ha afirmat que “treballem per a que com a màxim, a finals del 2012 hagin acabat definitivament les obres, tot i que l’objectiu és complir el termini previst, que ens situaria entre els mesos de maig i juny del 2012”.Per la seva banda, Jorge Carretero ha insistit que els endarreriments que hi ha actualment “són fruit de la pròpia dinàmica del projecte, però en cap cas són conseqüència de la paralització parcial de les obres”.

Ara el següent pas és la presentació del projecte de remodelació alternatiu que es donarà a conèixer en les properes setmanes, després de la constitució del nou Consorci del Patrimoni de Sitges prevista pel proper 27 d’octubre. Entre tant, les obres continuen el ritme previst, en totes aquelles actuacions que no afecten a la façana i les rampes, tal com ha reivindicat des de l’inici del projecte la plataforma ciutadana, SOS Sitges. Precisament, l’aturada parcial de les obres és conseqüència de la unanimitat de les dues administracions per trobar una alternativa en la part de la reforma que afecta a la façana marítima dels museus i les rampes.

ESPERANÇA EN LES GENERACIONS FUTURES

Dibuixos com aquest, fet per una noia de 14 anys, ens dóna esperança vers la sensibilitat de les generacions futures, i força per seguir lluitant per la conservar el nostre patrimoni!!!!! Gràcies Júlia

Dibuix de Júlia Pascual Mellado

 

ENTRE AQUESTS EXEMPLES DE PATTIMONI EN PERILL FALTA EL CAU FERRAT I EL MARICEL DE SITGES....

Patrimonio cultural catalán en peligro

Diversos monumentos y obras de arte en Catalunya sufren agresiones | En ocasiones se producen en edificios públicos 

Barcelona / Tarragona. (Redacción).-

Por desgracia, lo ocurrido con el mural de Guinovart no es un hecho aislado. Hay otros ataques al patrimonio artísticos de inmuebles - como se observa en estas construcciones de Barcelona y Tarragona-,con el agravante de que en ocasiones se producen en edificios públicos.

"Hay una falta general de sensibilidad por parte de algunos particulares y también de instituciones y, además, se produce una contradicción al aplicar la legislación en cuestiones como la seguridad o la viabilidad en ámbitos históricos; no suele haber protocolos claros", mantiene Jordi Rovira, presidente de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.

Esta entidad, dedicada al estudio, pero también a velar por la conservación del patrimonio histórico en Tarragona, denuncia regularmente y de forma pública las agresiones que se registran en monumentos y obras de arte: "Muchas veces sale más caro carecer de esa sensibilidad y luego tener que reparar las cosas", afirma Rovira, quien añade que en muchas ocasiones "la seguridad o la iluminación han primado por encima de la estética".

El abandono del Laberint de HortaLa primera imagen que se encuentra el visitante que acude a los jardines del Laberint de Horta es la de un edificio señorial completamente destartalado. Se trata del palacio de Alfarràs, que languidece, aguantado por andamios, mientras su parte posterior se va desmoronando sin que en estos años de abandono se haga nada para remediarlo. En 1994 se restauró una parte del edificio para instalar en ella una escuela de jardinería de Parcs i Jardins y una biblioteca. El resto se dejó tal cual, y se cerró el paso al público para evitar males mayores.

La ‘tradición’ de la plaza del Fòrum de TarragonaSon las fiestas del Roser en el casco antiguo de Tarragona. Toca divertirse, y cada año se instala un escenario para los conciertos nocturnos. Ni más ni menos que encima de los restos de lo que fue el foro provincial de Tarraco, una de las plazas más extensas del imperio romano. Si el escenario fuera un poco más estrecho, podría apoyarse en el pavimento nuevo y no se correría el riesgo de dañar las piedras milenarias. “Pero siempre se ha puesto así...”, argumenta uno de los vecinos que colaboran en la organización de estas fiestas. La vida diaria en el barrio y la sensibilidad para conservar el rico patrimonio que atesoran estas calles y plazas no siempre andan en la misma dirección.

Un pisito para ‘El Trinxeraire’En la ronda Universitat de Barcelona, justo donde nace la calle Pelai, se levanta un conjunto escultórico: la fuente de ‘El Trinxeraire’. Fue diseñada por Josep Campeny i Santamaria en el año 1919. Hoy, parece que al pilluelo le han montado un pisito. Un armario-caja de servicios justo al lado parece puesto para que el chico guarde la ropa, y un quiosco cerrado y sembrado de cartones agrava la sensación de abandono. Además, los dos elementos puestos al lado están profusamente trabajados por los grafiteros.

Esgrafiados que van desapareciendoEn el número 30 de la calle Avinyó de Barcelona se levanta una casa catalogada construida en el siglo XVIII que originalmente constaba de planta baja, principal y dos pisos. Sus paredes estaban decoradas con esgrafiados. En el primer tercio del siglo XX el inmueble fue reformado: se añadió un piso y se colocaron balcones que ya tapaban la ornamentación. Ahora el edificio está siendo remodelado, pero los esgrafiados son apenas visibles.

Cables eléctricos frente a laTorre dels EscipionsHace doce años se anunció a bombo y platillo la remodelación de los accesos y del entorno de la Torre dels Escipions (un monumento funerario del siglo I, ubicado junto a la N-340 a su paso por Tarragona). La actuación incluía el soterramiento de los cables eléctricos que distorsionan la visión del monumento, declarado de interés nacional. Sin embargo, los cables siguen allí y todavía no se ha concretado la fecha para eliminarlos.

Cableado en la obra de Puig i CadafalchEl actual palacio número 7 de la Fira de Mostres –los palacios de Alfonso XIII y Victoria Eugenia– fue obra de Puig i Cadafalch, quien además decoró sus paredes con esgrafiados que representaban unas columnas. Pues bien, entre dos de ellas, perfectamente visibles, alguien abrió un agujero para hacer pasar los cables de la luz, que son también perfectamente visibles. Estas conducciones también se pueden observar sin problemas en la parte baja de la pared, con el agravante de que parece que la obra se ha quedado a medias. Estos trabajos inconclusos se sitúan muy cerca del pabellón Mies van der Rohe.