Com canvien les coses en una mica més de tres mesos! Els mateixos que han destrossat amb total impunitat part importantíssima del patrimoni arquitectònic i artístic de Sitges; aquells que en cap moment van voler escoltar les demandes, fins i tot súpliques, de la Plataforma SOS Sitges per a que es repensessin el projecte de remodelació del Cau Ferrat i Maricel de mar abans no fos massa tard; els que va decidir unilateralment que la casa Xicarrons (també anomenada Rocamora) no tenia cap importància patrimonial i la van enderrocar sense pensar en les conseqüències d’aquest acte. Ara són ells que des de l’oposició demanen al govern actual que valorin molt bé les decisions abans de prendre-les, quan mentre governaven, tot i que vàrem ser molts els que els hi demanàrem el mateix, van tirar pel dret sense fer cas a les veus que s’alçaven per recordar la seva obligació de conservar i restaurar el nostre patrimoni. Doncs tots aquests que mai van mostrar cap respecte vers el patrimoni de Sitges, ara, amb una nota de premsa, s’alcen com els grans protectors i salvadors de la nostra identitat cultural, parlant de responsabilitat, i fent referència a la necessitat de no fer política de mira estreta o sectarisme, quan per la seva actitud mentre estaven al govern, semblava que en lloc de gestionar un important projecte de reforma del gran conjunt patrimonial de Sitges, estiguessin decidint les obres de remodelació de la seva cuina. El seu canvi d’actitud (real o fingit, el temps ho dirà), arriba fins al punt d’oferir-se per a treballar conjuntament amb el Consorci, l’Ajuntament, entitats, sitgetans i sitgetanes.... i fins i tot amb la Plataforma SOS Sitges, aquella associació que van ignorar totalment quan tenien el poder.
Pel que es desprèn del seu escrit, el passat dimarts 27 de setembre tres regidors del Grup Municipal del PSC, es van reunir amb el responsable tècnic municipal; una primera dada molt important, ja que fins a l’entrada del nou govern cap arquitecte de l’Ajuntament de Sitges tenia coneixement de l’evolució de les obres que s’estan realitzant en els museus de Sitges, deixant total llibertat d’acció i decisió a l’arquitecte director de les obres.
 |
| Detall de l'entrada de la desapareguda Casa Romamora. Fot. Col Particular |
Amb un titular marcat per una suposició, “La reforma dels museus pot endarrerir-se fins el 2014”, el grup del PSC de Sitges realitza una sèrie d’afirmacions falses i fetes amb el clar objectiu partidista de portar a l’equívoc. La primera és la que fa referència als 6 mesos de retard en l’execució de l’obra a dia d’avui, amb les conseqüents desviacions econòmiques. Cal dir que aquesta demora i l’increment del pressupost pactat no és deguda a l’aturada parcial de les obres, que per cert, van tenir lloc a finals del mes d’agost, sinó a la falta de previsió i a la deficiència del projecte aprovat pel consistori anterior. Ens expliquem:
Les presses i la necessitat tècnica i constructiva d’enderrocar la Casa Rocamora va fer que no es tingués en compte l’origen medieval d’aquest bellíssim edifici. Així doncs, i tirant pel dret, es va decidir enderrocar l’interior de l’antiga i catalogada (segons queda clar inclús en el mateix projecte d’obres redactat i signat pel propi arquitecte director, Sr. Hernández Cros) casa Xicarrons. Fou durant aquest procés de “destrossa” quan va aparèixer, de manera sorprenent per als tècnics responsables de l’obra, però esperada per als que coneixíem mínimament la història de la casa, un arc d’origen medieval que, gràcies a la decisió de l’arqueòleg de la Generalitat de Catalunya, s’ha hagut de conservar i incorporar al projecte actual. Aquesta obligació va fer que l’arquitecte director de l’obra hagués de modificar el projecte inicial previst per a la casa Rocamora, així com revisar el pressupost en aquesta partida. Per cert, aquest arc que sembla que hagi sorgit del no res, era un element estructural visible (i fotografiat) que evidenciava clarament la seva presència en la planta baixa de l’edifici.
 | |
| Cuina desapareguda de la Casa Rocamora. Fot. Col. Particular. |
 |
| Maricel de Mar amb l'estructura del sostre amb bigues de fusta |
L’altra causa per la qual s’estan endarrerint i encarint les obres és més greu, i és fruit de la falta de previsió a l’hora de calcular els pesos que s’aplicarien a l’edifici del Maricel de Mar, així com la desconeixença per part de l’ equip director del projecte de la inexistència de fonamentació sota les parets d’aquest. Pel que ens ha explicat el tècnic municipal - el mateix amb el que es van reunir els membres del PSC - la col·locació d’un nou sostre de formigó d’uns 30 centímetres de gruix, més el pes de múltiples bigues de ferro de grans dimensions que havien de sostenir la galeria de vidre de la façana, han provocat que els murs de càrrega i les parets originals del Maricel de Mar, fetes a la manera tradicional de tapia, un material poc resistent, no hagin pogut suportar aquest pes tan exagerat, fins al punt d’esquerdar-se i estar en perill d’ensorrament. Una qüestió que si va tenir al cap Miquel Utrillo a l’hora de construir les cobertes del Maricel, mitjançant lleugeres estructures de fusta estudiades per a suportar el pes establert.
 |
| Fotografia del saló de Deering al Maricel de Mar. Es veu perfectament l'estructura del sostre amb bigues de fusta |
Pel que fa a la referència directa a la Plataforma SOS Sitges, volem manifestar que el procediment contenciós-administratiu interposat per la Plataforma contra la llicència d’obres continua el seu curs. Aquesta demanda considera que la llicència d’obres de la reforma dels museus atorgada per l’Ajuntament de Sitges és nul·la de ple dret per vulnerar la llei de protecció del patrimoni català.
Tanmateix si en un primer moment es va optar per iniciar les accions legals per la via penal (amb la denúncia al fiscal de delictes urbanístics), fou entre d’altres motius, pel fet que amb la denúncia de part a la Fiscalia aquesta era la que devia d’investigar l’assumpte, a banda de ser un servei jurídic gratuït en el que no es necessitava lletrat si la nostre pretensió era estimada. Ens permetem recordar-los que la Plataforma no disposa de recursos econòmics.
No obstant, sí que els hi hem de reconèixer, Srs. del PSC, que vam errar adreçant-nos a la via penal cercant la prevaricació (en aquest cas entenem per prevaricació l’emissió d’una resolució administrativa essent conscient l’Administració Pública o funcionari que la dicta que la mateixa és contrària a dret o il·legal), donat que els organismes tècnics que havien de controlar les actuacions de reforma en aquest el nostre patrimoni cultural, el conjunt dels Museus de Sitges, tots ells eren de la mateixa corda. Recordem qui formava parts dels diferents governs, responsables tots ells de la vetlla del Conjunt dels Museus de Sitges, en el moment de la concessió de la llicència, atorgada pels voltants del febrer de 2.010:
· A l’Ajuntament de Sitges, PSC
· A la Generalitat de Catalunya, PSC
· A la Diputació de Barcelona , PSC
· Al Govern Central, PSOE
Quan diem que aquestes obres van ser realitzades com si es fessin a la cuina de casa seva, ho diem perquè tots els responsables del control jurídico-tènic d’aquesta obra van confondre el nostre patrimoni públic amb el seu patrimoni privat.
El control tècnic i legal va quedar completament obviat per estar tots els organismes responsables d’aquest control dominats per partits de la mateixa tendència, aquest fou el verdader motiu de que el projecte, la llicència i en conseqüència les obres tiressin endavant. I, és clar, lògicament tots els informes tècnics preceptius i vinculants, que el fiscal es va trobar, estaven alineats amb la reforma i aprovaven la mateixa. És per això que el fiscal de delictes urbanístics desestimà la denúncia per prevaricació presentada per la Plataforma doncs aquests informes tècnics emparaven la reforma tot i ésser il·legal. Ens permetem també recordar-los que el fiscal en cap moment va entrar a valorar la qüestió de fons sobre la que esperem ara la jurisdicció contenciós-administrativa es pronunciï, la nul·litat de ple dret de la llicència d’obres del projecte de reforma dels Museus de Sitges.
Dit això, no tractem de confondre al poble Srs. del PSC, la via contenciosa-administrativa accionada per la Plataforma SOS Sitges no és una acció menor, com vostès diuen, és simplement un altre ordre jurisdiccional, al qual s’ha decidit recórrer amb posterioritat a la via penal. I justament és aquesta jurisdicció la que ha de controlar la legalitat dels actes emesos per l’Administració, entre ells les llicències urbanístiques.
Així doncs, si les obres dels museus de Sitges van amb retard i tenen un increment del cost d’execució, no cerquin les culpes ni en la decisió de l’actual govern de Sitges de modificar el projecte per tal d’adaptar-lo a la normativa patrimonial, ni en les accions reivindicatives de la Plataforma SOS Sitges. Ara s’està recollint el fruit de les seves presses, de la falta de previsió i, per sobre de tot, de l’adopció de solucions d’un projecte no adequades a les característiques constructives dels edificis existents.
Plataforma SOS Sitges
www.plataformasitges.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada