CRÍTIQUES
Impunitat
ARQUITECTURA
XAVIER MONTEYS
29/09/2011
29/09/2011
Aprofitant l'estiu i les vacances, s'ha des-truït la façana de la planta baixa de l'antic edifici del Banco Español de Crédito de la plaça de Catalunya de Barcelona; han desaparegut les columnes i pilastres de granit massís deixant a la vista l'estructura portant. L'impacte a la plaça és notable ja que la façana i la massa de l'edifici ara no descansen visualment de manera adequada en aquesta prima estructura
L'edifici de Banesto, projectat per Eusebi Bona, un arquitecte menysvalorat per la intel·ligència arquitectònica local, era l'obra que representava més bé l'esperit d'una arquitectura diplomàtica en relació amb la ciutat. Al meu entendre, una arquitectura diplomàtica és la que arregla una situació, en aquest cas urbana, i fa veure que és obra d'un altre, sense fer-ne ostentació ni atribuir-s'ho, essencial en la diplomàcia.
 |
| Foto de la pàgina Urbanity.es |
La composició del volum de l'edifici de Banesto és essencial ja que la massa de la torre, en lloc de coronar l'extrem del passeig de Gràcia, com feia el desaparegut edifici d'Enric Sagnier en aquesta mateixa cantonada, o de situar-se simètricament sobre el volum de l'edifici, es disposa en un dels seus extrems, al costat de l'edifici veí, fins al punt de semblar que la torre és el centre d'un sol edifici que forma el costat nord de la plaça. Això és essencial ja que així podríem dir que la torre pertany més a la plaça que no pas a l'edifici, contribuint a ordenar aquesta façana de la plaça de Catalunya. Una operació que van imitar intel·ligentment els projectistes de la reforma de la façana d'El Corte Inglés ara fa uns anys, i que dóna lloc a un peculiar joc amb la torre del rellotge del BBVA.
Pel que sembla, el local ha estat llogat per 30 anys a l'empresa Apple, a la que li deu semblar que les seves botigues han de transmetre la imatge de lleugeresa i transparència dels productes, sense tenir en compte el lloc on va. L'edifici no va ser concebut així, amb una planta baixa transparent i lleugera i una lectura mitjanament culta de l'edifici hauria donat lloc a una altra intervenció més adequada per a la planta baixa.
Si és cert que això serà una botiga Apple, l'únic que es pot dir és que els seus dissenyadors de botigues no estan a l'altura dels seus enginyers.
 |
| Foto treta de Urbanity.es |
El secretisme amb què s'ha dut a terme l'operació i les condicions de confidencialitat que aquesta empresa imposa fins i tot a l'Ajuntament resulten molt poc democràtiques. Per què, si la normativa actual obliga a restaurar les façanes de les plantes baixes dels edificis que donen a Barcelona el seu caràcter, com va succeir no fa gaires anys amb la casa Lleó i Morera, s'ha consentit aquesta destrucció a la vista de tots i en el centre de la capital de Catalunya? On eren quan es va aprovar aquest projecte de reforma i demolició d'aquesta planta baixa les comissions de qualitat o l'Oficina del Paisatge Urbà? Tan important és una botiga Apple per menysvalorar així el que tenim?
 |
| Foto treta d'Urbanity.es |
La visió dels trossos de les columnes abandonats darrere de la tanca de l'obra, trossos immensos, de potser més d'un metre cúbic, produeix un sentiment depriment en veure el menyspreu cap a l'esforç i la feina feta en altres èpoques. Els conceptes sovint emprats per l'arquitectura contemporània com ara lleugeresa o transparència, amb intervencions com aquesta, no fan més que aparèixer com a sobrevalorats i donar la impressió de ser més un eslògan que una idea. L'arquitectura moderna hauria de revisar seriosament el fet que es consideri l'única arquitectura possible. No serà millor pel fet d'infringir accions com aquesta. Potser és moment que l'arquitectura moderna consideri si ha de seguir lliurant combats a favor de l'arquitectura verdadera i seguir creient que qualsevol reforma d'un edifici antic és una ocasió per fer sentir els seus espectaculars principis estètics. L'arquitectura moderna hauria de saber que La guerre est finie!
 |
| Foto treta d'Urbanity.es |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada