dissabte, 10 de desembre de 2011

Crònica Local de Vicenç Morando. Eco de Sitges, 9 de desembre de 2011



(.....)

Dijous, 1 de desembre

Vinyet Panyella ha arribat a la direcció del consorci del patrimoni seguint el mateix camí que portà en el seu dia a Antoni Sella. Bàsicament, la política els posa, i la política els treu. Més enllà d’aquest questionable i arbitrari criteri, m’agafo al vessant positiu: Sitges continuarà tenint a algú de casa i amb capacitat demostrada al capdavant dels nostres museus. I això és més important del que sembla si tenim en compte que la Diputació és qui té el mànec de la paella de la seva gestió des de fa un munt d’anys. Conec a l’ex-director i a la nova directora. I als dos –dos caràcters dels que no s’arronsen fàcilment, i que imposen quan el treuen- els valoro i aprecio. S’equivocaran els qui intentin menystenir Sella per aquest final d’etapa amargant, vinculat a un projecte de reforma mal administrat des de molts àmbits. La trajectòria del fins avui gerent ha estat impecable pel que fa a propostes d’altíssima qualitat, palesades en exposicions, publicacions, restauracions, i múltiples activitats de difusió, afegides a la perseverança infatigable amb la qual ha perseguit l’objectiu d’aconseguir un futur millor per uns museus que, no ho oblidem, estaven en un estat de salut crític des de feia lustres. Superat un novembre de tensions subjacents, Vinyet Panyella –que ja va viure en primera persona la feixuga remodelació de la biblioteca de Catalunya- arriba amb l’encàrrec de donar un cop de timó a les polèmiques obres, que respongui als desitjos de la majoria, i amb el compromís de no perdre massa llençols en aquesta bugada de llarga durada, que ha d’acabar amb la inauguració més sonada en dècades. Bona sort pel qui se’n va i també per la qui haurà d’enfrontar-se al palangre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada