Museus amb sensibilitat
Els canvis en el projecte de reforma dels museus de Sitges fa endarrerir les obres fins a l'estiu del 2013
L'actuació tindrà en compte les crítiques ciutadanes i combinarà l'accessibilitat amb la conservació
Míriam de Lamo
La façana marítima dels museus, ara en obres, retornarà als seus orígens noucentistes
De projecte trencador i agosarat a una tornada a les arrels: aquest és el viatge viscut pels museus de la façana marítima de Sitges durant els darrers dos anys amb motiu d'una remodelació que no finalitzarà fins l'any 2013.
El –llarg– recorregut té diversos protagonistes: un exgovern d'esquerres que va moure cel i terra per aconseguir una inversió de més de sis milions d'euros, però que no va escoltar les crítiques al canvi radical en la fesomia dels museus; una plataforma de veïns que ha lluitat per protegir l'essència dels edificis, i han arribat fins i tot als tribunals; i, finalment, un nou govern integrat per CiU, el PP i dos grups independents que han rebut amb els braços oberts les propostes ciutadanes, i han complert la seva paraula electoral de fer rectificar l'actuació.
“Per raons de sensibilitat i d'estètica es canvia el projecte. No ha estat un caprici”, va dir la nova directora del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella, ahir durant la presentació del pla d'actuacions de l'entitat. Integrat per l'Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona, el consorci és l'encarregat de gestionar els museus. El 2009, la construcció d'una galeria de vidre a la façana marítima per fer accessibles els equipaments va suscitar la polèmica: un col·lectiu de ciutadans va oposar-se a la proposta, argumentant que en desvirtuava la imatge; la plataforma veïnal també demanava la conservació de la casa Rocamora, un edifici enderrocat arran de les obres i que, segons el col·lectiu, s'hauria d'haver protegit.
La directora del consorci va ratificar que el nou projecte de remodelació “evitarà l'agressivitat visual i estètica que comporten la façana de vidre i les passeres” (l'accessibilitat serà possible gràcies a ascensors i una plataforma), i també es descartarà l'elevació del sòl d'una de les plantes per encabir els sistemes de climatització. Amb aquests canvis, el consorci s'estalvia els “danys econòmics, patrimonials i museístics” que implicaria una sentència desfavorable al recurs contenciós administratiu interposat per la plataforma ciutadana; el col·lectiu va demanar la suspensió cautelar de l'obra, argumentant que la llicència d'obres era il·legal perquè no respectava la protecció del patrimoni.
El compromís d'introduir canvis en la reforma és que no augmenti el pressupost original, fixat en 9,9 milions d'euros. La curiositat del cas és que el mateix arquitecte que va idear la controvertida passera de vidre, Josep Emili Hernández Cros, ha hagut de redissenyar el projecte. Segons la directora del consorci i l'alcalde de Sitges, Miquel Forns, l'arquitecte ha actuat com “un bon professional” i “s'ha adaptat a la nova situació”. La remodelació, que va començar l'estiu del 2010, no finalitzarà fins a l'estiu del 2013 (un any més tard del previst), quan estarà llest el museu Maricel de Mar. A finals del 2012, però, ja reobrirà l'antiga casa museu de l'artista Santiago Rusiñol, el Cau Ferrat.
El –llarg– recorregut té diversos protagonistes: un exgovern d'esquerres que va moure cel i terra per aconseguir una inversió de més de sis milions d'euros, però que no va escoltar les crítiques al canvi radical en la fesomia dels museus; una plataforma de veïns que ha lluitat per protegir l'essència dels edificis, i han arribat fins i tot als tribunals; i, finalment, un nou govern integrat per CiU, el PP i dos grups independents que han rebut amb els braços oberts les propostes ciutadanes, i han complert la seva paraula electoral de fer rectificar l'actuació.
“Per raons de sensibilitat i d'estètica es canvia el projecte. No ha estat un caprici”, va dir la nova directora del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella, ahir durant la presentació del pla d'actuacions de l'entitat. Integrat per l'Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona, el consorci és l'encarregat de gestionar els museus. El 2009, la construcció d'una galeria de vidre a la façana marítima per fer accessibles els equipaments va suscitar la polèmica: un col·lectiu de ciutadans va oposar-se a la proposta, argumentant que en desvirtuava la imatge; la plataforma veïnal també demanava la conservació de la casa Rocamora, un edifici enderrocat arran de les obres i que, segons el col·lectiu, s'hauria d'haver protegit.
La directora del consorci va ratificar que el nou projecte de remodelació “evitarà l'agressivitat visual i estètica que comporten la façana de vidre i les passeres” (l'accessibilitat serà possible gràcies a ascensors i una plataforma), i també es descartarà l'elevació del sòl d'una de les plantes per encabir els sistemes de climatització. Amb aquests canvis, el consorci s'estalvia els “danys econòmics, patrimonials i museístics” que implicaria una sentència desfavorable al recurs contenciós administratiu interposat per la plataforma ciutadana; el col·lectiu va demanar la suspensió cautelar de l'obra, argumentant que la llicència d'obres era il·legal perquè no respectava la protecció del patrimoni.
El compromís d'introduir canvis en la reforma és que no augmenti el pressupost original, fixat en 9,9 milions d'euros. La curiositat del cas és que el mateix arquitecte que va idear la controvertida passera de vidre, Josep Emili Hernández Cros, ha hagut de redissenyar el projecte. Segons la directora del consorci i l'alcalde de Sitges, Miquel Forns, l'arquitecte ha actuat com “un bon professional” i “s'ha adaptat a la nova situació”. La remodelació, que va començar l'estiu del 2010, no finalitzarà fins a l'estiu del 2013 (un any més tard del previst), quan estarà llest el museu Maricel de Mar. A finals del 2012, però, ja reobrirà l'antiga casa museu de l'artista Santiago Rusiñol, el Cau Ferrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada