dilluns, 28 de febrer del 2011

Bloc "El cuaderno de Luis"


Article publicat al bloc "El cuaderno de Luis" de Luis Soravilla. 

Aniversario en ruinas

Don Santiago Rusiñol nació el 25 de febrero de 1861, hace 150 años. Una ocasión así merecía echar una cana al aire y reproducir una de esas fiestas modernistas que le hicieron tan famoso, una de esas juergas con artistas, modelos y señoritas que fuman, ya me entienden. A ser posible, en su cuartel general, en Sitges, en una casa que se convirtió en un capricho ella misma, en una pequeña obra de arte, el Cau Ferrat.

Lamentablemente, Cataluña ya no es lo que era. Hace años que un iconoclasta está mal visto, y creemos que un intelectual es un señor que una vez leyó un libro (uno que creemos que no entendió) y que ahora se apunta a todas las tertulias de radio y televisión, donde sienta cátedra se hable de lo que se hable, a fuerza de repetir tópicos y lemas de poca consistencia por fuera y huecos por dentro. Hace ya mucho tiempo que las voces disidentes son silenciadas y se promueve la obediencia subvencionada. La Casa Nostra exige omertà, silencio. Chist, que no se diga que el emperador pasea desnudo por la calle. Por lo tanto, a callar y sólo cuando se toque a rebato, grítese como parte de la sociedad civil lo que diga el pagano.

Además, qué quieren que les diga, vivimos tiempos puritanos y una juerga flamenca sería muy mal vista. Ése es el meollo del asunto. El vicio nefando de nuestros dirigentes pertenece a la esfera privada y ya no se exhiben las amantes en el Liceo. Las habitaciones forradas de espejos del apartamento del señor Montull, ése que compró con dinero del Palau de la Música y que prestaba a reconocidos líderes patrios para sus cosas, merecerían un reportaje periodístico de ésos que se leen con risas y cachondeo, pero no ha merecido ni dos líneas en la prensa nacional. Qué lástima, qué quieren que les diga.

Por lo tanto, no existe, ni puede existir, nada parecido a una juerga modernista en Cataluña. Pasó a la historia. Lo último remotamente parecido fue el movimiento literario de la Barcelona de los años setenta. Generaciones de política cultural, pujolismo y estupidez han conseguido acabar con ese fuego crítico y librepensante y ahora los intelectuales son la voz de su amo. Ladran la mar de bien cuando se discuten asuntos insustanciales, pero callan cuando se cuestiona la Casa Nostra y su ideario, no vayan a quedarse sin hueso.

Me he ido de madre. Al fin y al cabo, la juerga modernista no puede celebrarse porque los líderes patrios han cogido el Cau Ferrat y lo están dejando que no lo va a reconocer ni don Santiago el día que se levante de la tumba, ni la madre que lo parió. Éste será un aniversario en ruinas; quizá mejor, ruinoso. Ese destrozo arquitectónico hubiera merecido una auca satírica de las buenas, una de ésas que publicaba el Cu-Cut y que hubiera dejado a parir a todos, del primer arquitecto al último munícipe. Pero ¿qué voces se alzan hoy en día contra el desaguisado? Esas que se ocultan tras el silencio oficial, que goza de sí mismo. Que existan esas voces como ruido de fondo es lo único que nos hace concebir alguna esperanza.

diumenge, 27 de febrer del 2011

LA VANGUARDIA, 26 de FEBRER de 2011

Un cop més el Sr. Francàs es posa al servei de l’Ajuntament de Sitges a l’hora de  publicar una noticia a La Vanguardia . El periodista en cap moment s’ha posat en contacta amb la Plataforma SOS Sitges per tal de demanar la nostra opinió sobre l’arxivament de la denúncia per part del fiscal, cosa que sí que ha fet amb el director del Consorci del Patrimoni de Sitges, el qual realitza una afirmació que per incomplerta, no és certa. El senyor Antoni Sella, diu que la plataforma S.O.S  “ve cerrada la puerta utilizada en su intento de paralizar unas obras que la fiscalía entiende que se ajusta a derecho". Si el Sr. Francàs hagués parlat amb la Plataforma hauria pogut matisar aquesta afirmació, ja que el fiscal únicament parla de que al seu entendre no hi ha delicte PENAL (prevaricació) a l'hora de concedir la llicència d'obres per part de l’Ajuntament de Sitges, però no entra a valorar si aquesta llicència s'ajusta al dret administratiu vigent.

dissabte, 26 de febrer del 2011

"Crònica Local" de Vicenç Morando. ECO DE SITGES, 24 de febrer de 2011.


Divendres, 18 de Febrer
(....)

Per altra banda, el fiscal d'urbanisme de Barcelona ha arxivat la denúncia de la plataforma dels museus. Amb franquesa no ho esperava, si faig cas a la documentació existent sobre el particular, que no semblava susceptible de massa interpretacions dubtoses, tot i que tinc la sensació que el fiscal s’enreda. Sigui com sigui, i per a resumir-ho, el fiscal considera que, malgrat tots els malgrats, el projecte no suposa una desaparició o alteració rellevant d'elements protegits del patrimoni arquitectònic, històric o artístic de Sitges (sic). Bona notícia, doncs, pels partidaris de la proposta d’Hernández Cros –on segueixo militant- i un gerro d’aigua freda pels detractors, que obriran ara la via del contenciós administratiu. Enmig del procés, però, ha aparegut un nou informe prou interessant de constatar. És el que va redactar l’assessoria jurídica de la Generalitat per encàrrec de l’ex-conseller Tresserras, qui ho demanà per a contestar a tres questions molt concretes que la secció local de CiU plantejà a inicis del mes de Març del 2010, i que tenien relació amb el moll de l’ós del conflicte. El cas és que els especialistes tampoc no es varen mullar massa en l’assumpte, i el document cavalca entre la dualitat palesada en paràgrafs on, per un costat, es manifesta que en la mesura que el projecte va ser aprovat (...) cal suposar que s’adequa a la llei i que la seva execució és respectuosa amb la protecció del patrimoni mentre que, unes línies enllà, s’afirma que si efectivament fos cert que el projecte va més enllà del manteniment dels immobles, desvirtua la naturalesa del conjunt (...) i canvia la visualització històrica del poble de Sitges, el projecte podria entrar en contradicció amb l’esmentat en l’article i jurisprudencia anteriors. Total, el mes de Març passat, s’aconsellà al conseller de cultura que calia assegurar-se bé que el projecte que es vol subvencionar s’ajusti plenament a la legalitat, previ a la signatura del conveni. El conveni pel qual la Generalitat es comprometia econòmicament amb la reforma s’havia de signar una setmana abans de les eleccions al parlament, i va acabar signant-se el 23 de Desembre. Les obres, com és obvi, segueixen endavant.

divendres, 25 de febrer del 2011

EL PARTIT POPULAR DE SITGES VOTA EN CONTRA DE REDUÏR LA PRESÈNCIA DE L'AJUNTAMENT DE SITGES EN EL CONSORCI DEL PATRIMONI, I DONAR-NE MÉS A LA DIPUTACIÓ

En el plenario de la Diputación de Barcelona. Carretero y Llombart lamentan que CIU haya vendido el futuro de Sitges haciendo que el municipio dependa de decisiones de fuera

• El Partido Popular ha sido el único partido que ha votado en contra de reducir la presencia de el Ayuntamiento de Sitges en el Consorcio del Patrimonio.
• CIU es responsable de que Sitges pierda peso dentro del Consorcio y deberá dar explicaciones de su decisión.


24.02.11.- Jorge Carretero, regidor de l’Ayuntamiento de Sitges, y el Secretario General del PP de Sitges, Ferran Ignasi Llombart, han lamentado que hoy CIU se haya abstenido en la votación que ha tenido lugar en el plenario de la diputación de Barcelona en la propuesta de modificar los estatutos de Consorcio del Patrimonio de Sitges.

En este sentido Carretero ha explicado que “el Partido Popular ha sido el único que se ha opuesto a esta modificación puesto que reduce la presencia del Ayuntamiento de Sitges en el consorcio a pocos meses de celebrar las elecciones municipales”. En este sentido el PPC ha defendido su voto en contra dado que “no es el momento más oportuno para producir un desequilibrio de fuerzas, haciendo perder capacidad de decisión a la principal institución implicada en el futuro del municipio”.

El regidor Popular y el Secretario General del PP de Sitges consideran que “este cambio ahora es gratuito y hace pensar que sea más por motivos electoralistas que por criterios de utilidad”, han añadido que pedirán a CIU “explicaciones de su actitud que ha vendido el futuro de Sitges haciendo que el municipio dependa más de decisiones de fuera”. En este sentido Carretero y Llombart han reiterado que “CIU ha sido cómplice de que Sitges pierda peso en el Consorcio”.

Aun así el Partido Popular de Sitges considera que estos cambios obedecen a una estrategia para blindar las reformas de los museos Maricel y su entorno. En este sentido Carretero ha recordado que “se han cometido abusos como derrocar una edificación protegida en base a una licencia que puede ser incorrecta”. Por esto el regidor ha reiterado que “el Partido Popular continuará realizando las acciones que considere oportunas por tal de evitar que esta reforma se lleve a término tal y como está planteada y, anuncia que promoverá en caso de gobernar en Sitges después de las próximas elecciones de mayo una modificación del proyecto mas respetuosa con el estado original de los edificios tanto los exteriores como los interiores”.

dimarts, 22 de febrer del 2011

LA PLATAFORMA SOS SITGES INTERPOSA RECURS CONTENCIÓS ADMINISTRATIU


Desestimada per part del fiscal i de la Plataforma SOS Sitges la via Penal,  coneixedors de l'informe realitzat per l'Assessoria Jurídica del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, i seguint la via administrativa que es va iniciar el 26 de novembre de 2010, amb el "Recurs de revisió formulat contra la llicència d'obra major atorgada en data 12 de febrer de 2010 corresponent  a la restauració, condicionament i remodelació del conjunt d'edificis del museu Maricel de Mar, Can Rocamora i Museu del Cau Ferrat de Sitges",  i un cop aquesta va ser inadmesa a tràmit per l'Ajuntament de Sitges el dia 21 de desembre de 2010, ahir 21 de febrer de 2011 la Plataforma SOS Sitges va interposar recurs contenciós administratiu  contra dita resolució de l’Ajuntament de Sitges, notificació que anava acompanyada d’un informe, no firmat per cap tècnic, i que vàrem comentar en aquest mateix bloc.

EL FISCAL DE DELICTES URBANÍSITCS TANCA LA VIA PENAL PERÒ NO L'ADMINISTRATIVA

Un cop arxivades les diligències per part d'Antonio Pelegrin, fiscal de delictes urbanístics, el qual  no hi veu delicte a valoració penal dels fets denunciats, que és l'obkecte de la investigació per part d'aquest servei especial de Fiscalia,  en tractar-se d'una atuació promoguda i portada a terme per l'Adminsitració pública, especialment l'Ajuntament de Sitges, s'ha de deixar clar que aquella actuació s'ha d'analitzar en el marc dels delictes sobre el patrimoni històric. 

Tot i l'arxivament de la denúncia, en el seu informe el fical parla de  CONJUNT PROTEGIT, així com fa declara que "en aquest projecte aprovat finalment per l'Administració i en procés d'execució ÉS CERT QUE ES PRODUEIXEN CANVIS EN ALGUNS ELEMENTS PROTEGITS.

Referent a al casa Rocamora diu  que "ÉS DISCUTIBLE QUE FORMI PART JA QUE, ENCARA QUE MARICEL DE MAR EN EL PEPAC TÉ COM ADREÇA AL CARRER FONOLLAR NÚMERO 2-6 I EL CAU FERRAT EN MATEIX CARRER AL NÚMERO 9 I CAN ROCAMORA ES TROBA ENTRE AQUELLS DOS EDIFICIS, TAMBÉ ÉS VERITAT QUE DEL TEXT DE LA DESCRIPCIÓ DELS MOTIUS DE LA PROTECCIÓ DEL MARICEL DE MAR EN EL TEXT DEL PEPAC NO ES POT ARRIBAR A LA CONCLUSIÓ QUE AQUELL EN FORMA PART" .... 

Des de la Plataforma ens preguntem si hi ha algun altre edifici a Sitges que tot i estar dins del cadàstre, del PEPAC i del catàleg del Patrimoni, no existeixi?!!!! 

El seu informe segueix amb afirmacions com "Dins d'aquell edifici (fent referència a la Casa Rocamora) la CUINA AMB CERÀMICA D'INTERÈS ARTÍSTIC,seria traslladada ".

Ens preguntem, quin criteri és el que fa que la llar de foc tingui interès artístic i no les altres parts de la casa?

També diu que "Serien aquells aspectes del projecte finalment aprovats els que produirien una major alteració dels anteriors edificis, i per tant, es tracta de veure si hi ha indicis de la comissió d'aquell delicte sobre el patrimoni el fet que les Administracions responsabels de la seva aprovació final han donat els seu vist-i-plau malgrat conèixer aquelles transformacions. Doncs bé, en quan a l'edifici de Can Rocamora, QUE SEGONS EL PROJECTE PASSA A SER TRANSFORMAT DE MANERA RELLEVANT.

Finalment diu que " cal dir que la documentació examinada no es pot concloure que aquella edificació formés part del Maricel de Mar, la qual cosa suposaria, segons les normes establertes al PEPAC, QUE S'HAURIA DE MANTENIR DE MANERA ÍNTEGRA EL SEU INTERIOR I EL SEU EXTERIOR, per la qual cosa NO SERIEN POSSIBLES AQUELLES IMPORTANTS TRANSFORMACIONS PREVISTES PER A AQUELL EDIFICI EN PROJECTE.

"Com s'ha  explicat, HI HA DUBTES, sobre si aquell  edifici és un dels INTEGRANTS DEL MARICEL DE MAR, EL QUAL ESTÀ COMPOSAT PER LA UNIÓ DE DIVERSES EDIFICACIONS, per la qual cosa es considera que manca la seguretat de la seva inclusió real en aquell catàleg per tal de poder AFIRMAR QUE AQUELLES TRANSFORMACIONS ERA CLARA QUE NO ES PODIEN FER, i malgrat tot es va decidir fer-les."

Doncs si hi ha dubtes i no tenen prou informació, no entenem el pq no es docuementen i així aclareixen aquests dubtes!.


Segueix, dient que "Des del punt de vista d'aquestes diligències d'investigació, (..) es CONSIDERA QUE LA FAÇANA DE MARICEL DE MAR PATIRÀ UNA MODIFICACIÓ ESTÈTICA IMPORTANT amb la incorporació d'aquella façana de vidre  SI LA COMPAREM AMB LA SEVA VISIÓ ACTUAL. Ara bé, aquella TRANSFORMACIÓ no suposa la desaparició  DE LA FAÇANA RESTAURADA PROTEGIDA, que es manté, encara que recoberta per aquella façana de vidre".

Doncs si la façana marítima es considera protegida, i seguint el que es diu en el mateix informe que segons el  PEPAC, QUES'HAURIA DE MANTENIR DE MANERA ÍNTEGRA EL SEU INTERIOR I EL SEU EXTERIOR, per la qual cosa NO SERIEN POSSIBLES AQUELLES IMPORTANTS TRANSFORMACIONS PREVISTES PER A AQUELL EDIFICI EN PROJECTE" com és que en aquí es permet posar-hi aquest elemenet adicional que és la passarel.la de vidre?


Finalment el fiscal en el seu informe diu: "La Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Barcelona en aquella decisió ja esmentada (aprovar el projecte) va CONSIDERA POSSIBLE aquella actuació en aquell edifici de Maricel de Mar que forma part del Bé Cultural d'Interès Nacional" 

Ens preguntem, evidentment el projecte és possible, però és compleix amb el que disposa l'art 35 de la Llei del Patrimoni Cultural Català?

Ja que a l'informe diu que es considera " que aquella norma (l'art 35 de la LPCC) NO PERMET MODIFICACIONS D'ALINEACIONS, ALTERACIONS D'EDIFICABILITAT, PARCEL.LACIONS NI AGRAGACIONS D'INMOBLES, EXCEPTE QUE CONTRIBUEIXIN A LA CONSERVACIÓ GENERAL DEL CARÀCTER DEL CONJUNT, CONSIDERANT AQUELL ORGANISME QUE LA NOVA FAÇANA A MAR, TOT I QUE VARIA LES ALINEACIONS I LES CARACTERÍSTIQUES DEL CONJUNT PROCURA LA CONSERVACIÓ DEL MATEIX"

Per tant, des d'un punt DE VISTA PENAL, NO es dedueix que aquell projecte suposi, DES DE LA PESPECTIVA PENAL ABANS REFERIDA, una desaparició o alteració rellevant d'elements protegits del patrimoni arquitectònic, històric o artístic de Sitges.
Però això no suposa que existeixi des d'un punt de vista PATRIMONIAL, una desaparció o alteració rellevant d'elements protegits del patrimoni arquitectònic, històric o artístic de Sitges.



UN INFORME DE L'ASSESSORIA JURÍDICA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA DEL 22 DE MARÇ DE 2010 JA QÜESTIONAVA EL PROJECTE DELS MUSEUS DE SITGES

  
Després de la reunió mantinguda entre Xavier Solá,  Secretari General del Departament Cultura de la Generalitat, i membres de la Plataforma SOS Sitges, vàrem poder tenir accés a un informe del 22 de març de 2010 realitzat pel departament d'Assessoria Jurídica de la Generalitat de Catalunya. Aquest document  encarregat pel Conseller de Cultura del moment, el Sr. Tresserras, va servir com a base per a donar  resposta a un escrit enviat pel grup municipal de CIU a Sitges el 2 de març de 2010. 

Aquest informe jurídic demostra l'existència de molts dubtes sobre la legalitat del projecte de reforma i remodelació dels museus de la façana marítima de Sitges. Entre les diverses afirmacions que s'hi pot llegir destaquem algunes com:
 1. En primer lloc, cal tenir en compte que els TRES edificis es troben dins el nucli antic de Sitges, declarat bé cultural d'interès nacional en la categoria de conjunt històric, l'any 1972. A més, el Museu Cau Ferrat està protegit individualment com a monument històric.

Això implica que qualsevol actuació sobre aquests edifics, en TANT QUE ESTAN PROTEGITS, ja sigui individualement o com a conjunt, ha de RESPECTAR EL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA DEL PATRIMONI CULTURAL CATALÀ.
Per tant, és la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural (CTPC) qui havia d'aprovar el projecte (...) i per fer-ho havia de COMPROVAR que aquest donés COMPLIMENT A LA NORMATIVA DEL PATRIMONI CULTURAL CATALÀ. 

Tot i això, cal tenir en compte que l'informe tècnic que es va emetre, prèvia a l'aprovació del projecte per part de la Comissió, CONSIDERAVA QUE CALIA UN NOU DISSENY DE LA FAÇANA AL MAR DE L'EDIFICACIÓ DE CAN ROCAMORA QUE PREVEIÉS UN LLENGUATGE MÉS SIMILAR AL PREEXISTENT  (...). Aquesta observaciò, però NO VA SER "RECOLLIDA" per la Comissió.

El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, i en concret el CTPC de Barcelona, únicament analitzen que el projecte d'adeqüi a la LPCC, SENSE ENTRAR A VALORAR EL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA URBANÍSITCA, QUE ÉS COMPETÈNCIA DE L'AJUNTAMENT.

L'article 35.2 a) de la LPCC estableix que les intevencions en conjunts històrics S'HA DE MANTENIR L'ESTRUCTURA URBANA I ARQUITECTÒNICA DEL CONJUNT I LES CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'AMBIENT I SITUETA PAISATGÍSTICA. NO ES PERMENTEN MODIFICACIONS D'ALINEACIONS, ALTERACIONS EN L'EDIFICABILITAT , PARCEL.LACIONS, NI AGRAGACIONS D'INMOBLES, EXCEPTE QUE CONTRIBUEIXIN A LA CONSERVACIÓ GENERAL DEL CARÀCTER DEL CONJUNT.

La jurisprudència és força RESTRICTIVA pel que fa a les actuacions que es vulguin realitzar en conjunts històrics.

Afegeix la jusriprudència que la finalitat dels conjunts històrics és MANTENIR-LOS EN EL SEU ESTAT ACTUAL, DE MANERA QUE ES CONSERVI AIXÍ AMB LA MAJOR FIDELITAT POSSIBLE L'ESTRUCTURA URBANA I ARQUITECTÒNIA EXISTENT EN EL CONJUNT, MANTENINT LES CARACTERÍSTIQUES DEL SEU ENTORN...

Per tant, si efectivament fos cert que el projecte va més enllà del manteniment dels inmobles, desvirtua la naturalesa del conjunt i amb ella la morfologia tipològica dels diversos immobles i canvia la visualització històrica del poble de Sitges, el projecte podria entrar en contradiccions amb l'esmentat en l'article (35.2a) i jurisprudència anterior".

Cal doncs que la CTPC de Barcelona i el Departament puguin justificar clarament que el projecte de restauració compleixi amb els criteris d'intervenció fixats per la llei..."
Per tant, cal asseguranr-nos que efectivement el projecte que es vol subvencionar s'ajusti plenament a la legalitat, previ a la signatura del conveni."


Durant aquesta mateixa reunió també es va tenir accès al CONVENI DE COL.LABORACIÓ ENTRE EL DEPARTAMENT DE CULTURA I MITJANS DE COMUNICACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA I EL CONSORCI DEL PATRIMONI DE SITGES. Pel  que es pot entendre, el document es va datar en un primer moment el 19 de novembre 2010, però al proximitat de les eleccions a la Generalitat van aturar aquest acte i finalement es va signar el 23 DE DESEMBRE DE 2010, quan l'antic govern ja havia perdut les eleccions!!!!!

dilluns, 7 de febrer del 2011

"Crònica Local" de Vicenç Morando. ECO DE SITGES, 4 de febrer de 2011.


Dissabte, 29

L’associació SOS Monuments ha atorgat a la plataforma SOS Sitges el premi Admiracions conservades 2010, per la (sic) constant campanya de defensa dels Museus Cau Ferrat i Maricel, i per l’oposició contra el projecte de la seva urbanificació que desfiguraria tant la imatge de la façana marítima com confondria la identitat dels seus espais interiors. En paral.lel, l’Ajuntament ha rebut, de part de la mateixa entitat, el premi d’Admiracions destruïdes per la (sic) desafortunada reforma dels museus Cau Ferrat i Maricel. Més enllà del crèdit o la importància que vostès li vulguin donar als donants o als receptors dels guardons, és innegable que el col.lectiu sitgetà ha pogut fer un cert encaix fora del terme municipal, i, sobretot, dins d'àmbits des dels quals cal pressuposar un fonament de criteri, tenint en compte el bagatge professional de les persones que s’hi mouen. En qualsevol cas, la plataforma ha rebut un suport moral que, com la majoria de suports morals, té poca influència de facto en la vida real. Les obres continuen a bon ritme i, de moment, sense contingències destacables (malgrat que, per a la plataforma, la desgràcia ja hagi estat consumada amb l'enderroc de Can Rocamora) mentre segueix el seu curs un procés judicial obert, que en questiona el marc legal dins el qual es desenvolupen. Les novetats cal emmarcar-les en el panorama polític. Dóno per segur que el nou conseller de cultura ha aconseguit una primera fita: que el mirin amb recel una bona colla de socialistes, i una no menys nombrosa colla de convergents, que arrufen el nas pel seu fixatge, i el de la seva mà dreta, Joan Pluma, tinent d'alcalde d'urbanisme de la monumental Girona, i protagonista d'enceses discussions i conflictes al ple municipal de la capital del Ter. Sigui com sigui, fent abstracció d'aquest context, m'asseguren, i ho crec, que l'exilat Ferran Mascarell és un home cultivat, de vasta cultura i àmplia capacitat de diàleg, com poden certificar des del sector. A Mascarell li agrada el projecte de Josep Emili Hernández Cros. Ja sóm quatre gats i un conseller, doncs. No és nova l'apreciació. Ja li agradava abans, quan no era -ai làs!- conseller de cultura de Mas. Així les coses, el que pot succeir a partir d'ara és interessant d'analitzar. En visita de campanya, i després d'haver-se entrevistat amb representants de la plataforma, Oriol Pujol -home locuaç, potser massa com ha pogut comprovar-se- assegurà que, d'arribar CiU al govern, es proposaria el reestudi o revisió del projecte. Des de la plataforma s'afirma que Pujol i l'actual conseller de governació, Felip Puig, s'han continuat interessant per l'estat de la questió, i que sobre la balança del jutge i dels analistes no hi ha el resultat estètic del mateix -motiu d'enceses apreciacions, per altra banda- sinó la possibilitat que la seva execució hagi vulnerat la norma urbanística existent. Vist així, que és una encertada manera de veure-ho, la influència del conseller de cultura en el debat intern que pugui produïr-se entre membres del govern de la Generalitat, es pot veure condicionada pel fet que el terreny de joc on es debat el moll de l'ós de l'assumpte, no rau, estrictament, en l'àmbit de les seves competències. Hores d'ara, el cert és que, mentre uns es mostren convençuts que les obres no podran aturar-se, d'altres no poden assegurar que la via dels tribunals, l’única que pot aturar-les, tingui data de sentència propera, mal que sigui perquè les taules dels magistrats estan plenes de casos per a resoldre.

Mentrestant, i arran del testimoni d'una sitgetana indignada, m'he tornat a mirar amb atenció la façana de la casa Vilanova-Massó. La façana de l'hostal Parellades, vaja, que ja va meréixer fa mesos una opinió molt positiva de la secció. El cas és que la sitgetana a qui em refereixo m'explica que la propietat de l'immoble ha estat multada perquè la reforma no s'ha ajustat fil per randa a la norma, i que aquells capitells de verd llampant hi han tingut molt a veure. Em costa trobar-li sentit i coherència a l'aplicació tan draconiana de la llei quan, tenint en compte la llarga llista de greuges que es poden veure arreu, potser hagués estat millor prioritzar la voluntat de la iniciativa i l'esforç econòmic dels propietaris, abans de castigar-los per mor d'uns capitells que d'aquí quatre dies hauran empal.lidit per l’acció del sol i els agents atmosfèrics. És bastant més trist comprobar, per exemple, com l'incivisme incontrolat ha embrutit impunement la cantonada de l'immoble amb el carrer Sant Pere.. A distància d’aquesta, la casa Sans i Bori, a la cruïlla Illa de Cuba-Sant Gaudenci, acaba de sotmetre's a un rentat de cara magnífic que també honora als seus propietaris, avesats a tenir-la sempre en estat de revista. Malauradament, a la cantonada següent, i tot i que l'Ajuntament guanyés fa temps el plet que obliga a retornar la casa a l'estat original, el Palauet Robert segueix igual...

Diumenge, 30. Migdia
Què diferencia el projecte de la fundació Stämpfli de Qualia? No és difícil respondre. Només cal seguir l'evolució de l'aventura des dels inicis. Bàsicament, aquesta és la història d’un artista metòdic i escrupulós, que coneix perfectament el terreny que trepitja, i el context en el qual es pot encaixar el seu petit-gran somni filantròpic, que ha compartit des de fa mig segle amb l’Anna, i, per extensió, amb Sitges. En conseqüència, el projecte de la fundació Stämpfli d'art contemporani neix d’algú que sap molt bé allò que vol, que sap com aconseguir-ho, que sap amb qui li cal parlar i acompanyar-se per a aconseguir-ho, i, finalment, que sap també com finançar-ho. Vet aquí la diferència. Només així s'explica el perquè de les bones sensacions que hom té cada cop que assisteix a algun esdeveniment relacionat amb la fundació. Tot respon a una estratègia precisa, mesurada i perfectament organitzada en el temps, que ens ha acostat, de manera periòdica, a fets i moments noticiables de l’evolució de tot plegat, des de la signatura dels convenis, fins a la inauguració de l’exposició al Miramar o, ara, la presentació del mercat del peix. L’aposta d’Stämpfli és agosarada. L’art contemporani no mou multituds, però l’evidència tomba. Sitges incorporarà una nova oferta cultural de primera categoria, de la qual acaba d’inaugurar-se’n un bocí, perquè la superfície total del complex s’aproparà als mil metres quadrats, repartits entre diferents seus.

A la contraportada de l'Eco de la setmana passada, Josep Maria Coll definia perfectament el concepte que ha presidit la reforma de l'antic mercat del peix, amb l'objectiu d'adaptar-lo a les necessitats precises d'un espai expositiu modern: “Volíem una caixa àmplia, neta i buida”. És l'aplicació eficaç de la màxima intemporal de la forma que segueix a la funció. L’edifici, amb molt bon criteri cedit a la fundació per l’Ajuntament, ha estat despullat de qualsevol artifici, tot respectant, i potenciant, els seus valors arquitectònics. Sota l’espectacular encavallat de fusta, amagat fins avui, ha quedat un espai d’ascetisme quasi monacal, de virginals parets blanques que amaguen amb elegància la moderna infraestructura de climatització que permetrà que les obres s’exposin amb les màximes garanties de conservació. Molts voldrien per a l’edifici de l’antic mercat, el que Stämpfli ha fet en el seu germà petit. Ha quedat perfecte.

dijous, 3 de febrer del 2011

EL PAÍS, 2 de FEBRER de 2011. SOS Monuments critica las reformas de la Rotonda, el Cau Ferrat y Maricel

SOS Monuments critica las reformas de la Rotonda, el Cau Ferrat y Maricel

J. Á. M. - Barcelona - 02/02/2011
 
La rehabilitación del edificio la Rotonda, situado a los pies de la avenida del Tibidado, que acabará transformando la construcción modernista en un bloque de oficinas, y la reforma de los museos del Cau Ferrat y Maricel de Sitges han llevado a la asociación SOS Monuments -que desde 1997 estudia, divulga y defiende el patrimonio cultural- a distinguir negativamente a los Ayuntamientos de Barcelona y Sitges por aprobar estos proyectos que, según ellos, supondrán menoscabo para los edificios. El distrito de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona también recibe un galardón por "el abandono en que mantiene desde hace años el monasterio de Valldonzella, en Collserola".

En el caso de la Rotonda -construida en 1910 y que Núñez y Navarro compró a los herederos del doctor Andreu en 1999-, la asociación afirma que "la intervención es desafortunada y con el aumento de volumen edificable se malogra un gran monumento modernista". Josep Mora, presidente de SOS Monuments, afirma: "No sabemos cómo hay proyectos que consiguen permisos pese a las leyes". La obra, que podría acabarse en cuatro años, respetará la edificación en forma de L y la emblemática cúpula, pero se derribarán las partes no protegidas del interior y los añadidos superiores.

La asociación también entrega galardones a las personas y entidades con una actuación favorable con el patrimonio. Uno de ellos es el abogado Daniel Jiménez, que paralizó las obras del hotel del Palau. "Un premio que se debería hacer extensivo a todas las asociaciones que han trabajado para que el proyecto no siguiera adelante", asegura Jiménez.

dilluns, 31 de gener del 2011

Entrevista a Ràdio Maricel, 31 de Gener de 2011

La plataforma SOS Sitges reb el reconeixement de SOS Monuments

La plataforma SOS Sitges ha rebut el premi Admiracions conservades 2010 que li ha atorgat el col.lectiu SOS Monuments, per la campanya de defensa dels museus Cau Ferrat i Maricel, en un acte en el qual l’Ajuntament de Sitges ha rebut el premi Admiracions destruïdes per la reforma dels mateixos museus. En parlem amb Beli Artigas, portaveu de la plataforma.


Escoltar aquí

ENTRADA DEL BLOC DE FLORENCI SALESAS, 29 de GENER de 2011

S.O.S. Monuments ha entregat el Premi Admiracions Conservades 2010 a la Plataforma S.O.S. Sitges

 

El diploma del Premi Admiracions Conservades 2010 per a la Plataforma S.O.S. Sitges


El diploma per l'anti-premi Admiracions Destruïdes 2010 a l'Ajuntament de Sitges. Una acció criminal contra el patrimoni que s'ha vist finalment castigada, ni que sigui d'una manera simbòlica, però objectiva, per l'associació catalana més important en la defensa del patrimoni històric


Ahir, 29 de gener del 2011 pel matí, la Beli Artigas, l’Oriol Pascual, la Lluïsa Carbonell i jo mateix, en condició de representants de la Plataforma S.O.S. Sitges, hem tingut l’honor d’assistir a l’entrega dels onzens premis Premi Admiracions Conservades que, des del 1998, l’associació S.O.S. Monuments atorga anualment el a les iniciatives que més s’han destacat en la defensa del patrimoni històric nacional. Per completar la festa, la mateixa entitat, en una mostra de murrieria força notòria, concedeix també el Premi Admiracions Destruïdes, uns anti-premis als pitjors crims perpetrats dins el mateix àmbit. Com ja podeu imaginar, l’Ajuntament de Barcelona, així com els diversos governs nacionals, cimegen dins aquest historial tan poc honrós.

Fa amb prou feines una setmana que la Beli ens va transmetre la inesperada bona nova de que el grup sitgetà acabava de ser un dels escollits per rebre l'esmentat Premi Admiracions Conservades, juntament amb les associacions Salvem el Baluard del Migdia, Salvem l'Edifici de la Rotonda i El Pessebre Vivent de Guim. Ja vaig parlar d’aquesta notícia i de les sensacions agredolces que em va inspirar en l'anterior entrada.

Des del primer moment que ens vam assabentar de l’existència dels contra-premis, crec que cap de nosaltres devia poder evitar fantasiejar amb que el nostre consistori treballava de valent per merèixer-ne algun per l’edició de l’any vinent. La fantasia, però, no passava, com dic, d’una broma que es podria considerar fins i tot fàcil. Quina no ha estat la nostra sorpresa quan hem sentit que s’anunciava que un dels “guanyadors” d’enguany a tan ignominiós premi era el nostre inefable govern local. Estic convençut que tots els que havíem vingut de Sitges hem hagut de fer un sobreesforç per no perdre la flema amb una cleca alliberadora. Com que la barbaritat que s’està cometent trenca el cor, no hauríem quedat gens bé, certament. Hom no s’hauria de cargolar de riure enmig d’un enterro, o quan porta dol. Amb la rialla l’elegància es vaporitza. Però que voleu que us digui... No us petaríeu de riure si el dia de l’enterro del vostre pare veiéssiu com al seu pitjor enemic se li cauen les calces i es queda amb les galtes de seure enlaire, enmig d’un ridícul públic inamagable? Aquelles natges voleiant al vent no us tornarien el vostre estimat progenitor, per descomptat. Les destrosses d’aquell miserable no s’arreglarien de cop per aquest infantil regal de la part més burleta del destí. Però una botifarra sempre és una botifarra, i el seu component balsàmic, si bé no arregla cap problema de fons, desfoga les frustracions acumulades que dóna gust. No hi ha res com que una veu objectiva, que no pertany a cap partit, que no segueix cap consigna imposada per un cap mena de dit, per les directrius no sempre clares que hi ha rere tota la premsa oficial, abaixi els pantalons dels poderosos i mostrin al rogenc sol de l’albada les seves ridícules vergonyes.

Fora apart d’aquest “gustassu” —perdoneu la castellanada, però crec que avui em puc permetre el que em doni la gana: m’ho he guanyat de debò— aquesta agradable vetllada ha estat molt útil per poder contactar directament amb altres plataformes que defensen barbaritats d’una índole similar a la nostra i constatar que moltes de les mancances que tenim, dels problemes als quals ens hem d’enfrontar i, fins i tot, per què no dir-ho, dels errors que acostumem a cometre, les compartim més o menys d’una manera equivalent. I aquí parlo sobretot per la tasca duta a terme per la Beli o l’Oriol, no pas jo que en aquest assumpte no he fet pràcticament res. La sensació de que ja et pots tornar boig enviant informacions a la premsa, a la televisió, que mai —o gairebé mai— no et faran cas. Que aquell periodista que va acollir la teva informació amb entusiasme després et truca, entre decebut i avergonyit, que el medi pel qual treballa no li ha permès la publicació. Que quan això miraculosament passa, apareix amb la celeritat d’una sogra —oh misteri de la fe!— a doble o quàdruple pàgina, en el mateix exemplar, un publi-reportatge espatarrant que parla del mateix projecte amb una èpica que empetitiria a Homer i uns elogis que farien fer passar a a Píndar per un desagraït amb els objectes de les seves odes delirants. Com es repeteix, un cop i un altre, en les més diverses latituds de la terra catalana, per polítics de tot l’espectre polític, una actitud de menysteniment pel qui protesta. Com tot un seguit de llepaculs de tota mena, des dels fabricants d’exabruptes, mancats de tota cultura, fins a aquelles persones cultes i sensibles que entristeix veure defensant aquelles barbaritats per una qüestió de simpaties personals, favors inconfessables o pertinences de carnet. Lamentar no tenir al teu costat a aquelles altres igualment cultes que, des d’una independència i honestedat irreprotxable, la mala sort ha fet que, ai! els agradi el projecte amb sinceritat...

Cal tenir la pell molt dura perquè tots aquests inconvenients, problemes, manca de resultats tangibles i opinions contràries de persones que admires i fins estimes, no acabi produint alguna escletxa per la qual entri el dubti de que potser sí que exageres, potser sí que ets un exagerat, un friki, un integrista ultraconservador. I a tot això, no s’ha d’obviar la família, sovint en contra en un 90%, no perquè no t’estimin, sinó perquè precisament a la seva manera ho fan i molt; els preocupa que et fotis en merders que ningú valorarà, que et crearàs enemics allà on se suposa que no convindria, i que a sobre et gastaràs un diners i un temps que no tens.

Passa, però, que quan veus que hi ha llocs on les coses s’han fet bé, on hi ha casos on, després d’una defensa aferrissada en contra d’una acció que anava a ser fatal, s’ha girat la truita i la raó ha triomfat, i s’ha salvat el patrimoni en una integritat superior a la que ningú somniava, un diu que no. Que no et poden vendre més motos, ni a tu ni al teu poble.

dimecres, 26 de gener del 2011

ENTRADA DEL BLOC DE FLORENCI SALESAS. 26 de GENER de 2011

La plataforma S.O.S Sitges ha rebut un premi nacional a la millor iniciativa de l'any per preservar el patrimoni 


El primer pas d'un crim inexplicable ja està fet

Fa un parell de dies que em vaig endur la sorpresa totalment inesperada de que la a Plataforma S.O.S Sitges havia rebut el Premi Nacional Admiracions Conservades otorgat per S.O.S Monuments, que serà recollit aquest dissabte vinent. Podeu llegir la nota de la Plataforma en aquest enllaç.

Per una banda estic content pel l'estímul que suposa per continuar lluitant i pel que representa d'avís a aquells que es pensen que això del patrimoni històric és quelcom que es pot anar adaptant i modificant segons la moda del moment, amb max-mix més o menys discutibles (i de no retorn un cop perpetrats) o directament especular i destruir. Per una altra , no puc evitar patir una sensació amarga. Hauria preferit no obtenir el premi i que el crim que s'està duguent a terme s'hagués evitat amb una restauració respectuosa. Personalment, no em puc arrencar aquest sentiment que em crema per dins, ho sento. Em trobo desconcertat, com si un amor em domés el premi a la millor parella de l'any, just abans d'agafar les maletes i marxar per la porta per sempre. Què fas amb aquell trofeu magnífic a les mans si per dins pots sentir com et lacera el cor en caiguda lliure, sense ascensor, i que quan s'estavella ressona pel pati de l'escala interior com si fos una catedral buida? Malgrat que no em puc permetre que aquest desconcert em venci, crec que seria tant injust no alegrar-me per la notícia com deshonest si no mostrés la meva tristesa profunda per com van les coses.

No és el moment de laments, però sí de reflexions. I ja ho he dit, la meva celebració seria completa si una imatge com la de dalt no s'hagués produït mai. Però encara menys la que hi haurà quan tot lueïxi tan polit, tan bonic, tan modern, tan digne d'un premi FAD com el que quedarà. Si volen experimentar amb modernitat, no en tenen prou amb el seu projecte Qualia (sí, fills meus, sense accent, no fos cas que la paraula pogués tenir un bri d'identitat nostra)? Estic de dol, que voleu que hi faci.

Bé, prou. Ja vaig rondinar tot el que tocava al seu dia. Hi ha hagut companys (penso sobretot en la Beli Artigas o l'Oriol Pasqual, que han estat alguna cosa més que mers portaveus) que han dedicat moltes hores i esforços per tirar endavant aquesta lluita, de franc, moguts pel cor però amb tot el seny possible, i no es mereixen que caiguem en el desànim. Com diu el comunicat, una batalla no és una guerra i cal no caure donar-nos per vnçuts i continuar mirant cap endavant amb coratge.

Gràcies a tots, amics.

 

 

dilluns, 24 de gener del 2011

La Plataforma S.O.S Sitges guanya el premi “Admiracions Conservades” atorgat per S.O.S Monuments!


 Diuen que en moments de guerra guanyar una petita batalla no és massa significatiu, però avui, en plena lluita per conservar el patrimoni arquitectònic de Sitges, hem rebut una molt bona notícia que ens anima a seguir el nostre camí. 

S.O.S Monument. Associació per la defensa cívica del patrimoni cultura,  ha concedit el premi Admiracions Conservades a la Plataforma S.O.S Sitges. Aquest ens ha estat donat com a reconeixement al que ells consideren una actuació exemplar en defensa del patrimoni cultural

A la satisfacció de rebre un premi que reconegui la feina de la Plataforma Sitges, se li ha de sumar el fet de que aquest vingui atorgat per una associació tan reconeguda com és SOS Monument. Creada l’any 1997 per arquitectes, geògrafs, historiadors i diversos professionals que els unia la seva preocupació per obrir canals de participació de la societat en la democratització i control de la gestió del patrimoni cultural, interès que compartim plenament dels de la plataforma sitgetana. 

Aquest premi ens ha d’omplir d’orgull a les més de 3.000 persones que durant tot aquest any 2010 hem donat suport a les reivindicacions patrimonials i de defensa que s’han expressat des de la Plataforma S.O.S Sitges. Però també ens ha de servir per a donar-nos més força per a seguir lluitant pel que creiem que és just i necessari. El patrimoni arquitectònic i cultural de Sitges el tenim en usdefruit, i la nostra obligació és assegurar-ne la seva conservació per a que les generacions futures el puguin conèixer i gaudir. 

Esperem que les moltes veus que conformen la Plataforma SOS Sitges siguin escoltades i que el projecte aprovat per a la remodelació dels edificis que conformen la façana marítima de Sitges, el Cau Ferrat i el Maricel de Mar,  es revisi i així impedir que l’any que ve aquest reforma tan intervencionista i gens respectuosa amb els edificis sobre els que intervé, no sigui el guanyador de la contra del nostre premi, el d’Admiracions Destruïdes,que es dóna a les intervencions agressives pels contrastos excessius de materials, volums o estil, o altres qüestions desfiguradores, falsificacions històriques, etc.., També es contemplen campanyes desinformadores, o simplement especulatives amb els béns culturals, centres històrics o paisatges pintorescos, entre d’altres”.

El proper dissabte 29 de gener recollirem molt orgullosos aquest premi. Enhorabona a tots i moltíssimes gràcies als membres de SOS Monuments que amb la seva decisió avui ens han fet molt feliços. 

Plataforma SOS Sitges
www.plataformasossitges.blogspot.com